La presencia romana de la Font del Molar(priorat, Tarragona)prospección de superficie y hallazgos fortuitos

  1. Armada Pita, Xosé Lois
  2. Graells Fabregat, Raimon
  3. Rafel Fontanals, Núria
  4. Payà Mercè, Xavier
Revista:
Revista d'arqueologia de Ponent

ISSN: 1131-883X

Año de publicación: 2010

Número: 20

Páginas: 177-190

Tipo: Artículo

Otras publicaciones en: Revista d'arqueologia de Ponent

Referencias bibliográficas

  • Abella Creus, J., Curto Milá, C., Fabre Fornaguera, J. (2001). Bellmunt del Priorato. Historia, geología y mineralogía. Bocamina, 7: 28-63.
  • Aguarod Otal, C. (1991). Cerámica romana importada de cocina en la Tarraconense. Institución Fernando el Católico. Zaragoza.
  • Almagro Basch, M. (1953). Las necrópolis de Ampurias (vol. I). Monografías Ampuritanas, III. Barcelona.
  • Armada, X. L., Hunt, M. A., Juan, J., Montero, I., Rafel, N., Ruiz de Arbulo, J. (2005). Primeros datos arqueométricos sobre la metalurgia del poblado y necrópolis del Calvari del Molar (Priorat, Tarragona). Trabajos de Prehistoria, 62(1): 139-155.
  • Beltrán Lloris, F., Ortiz Palomar, E. (2002). Burdo Medugeno Munus Dedit. Sobre una coticula inscrita del Museo de Zaragoza. Palaeohispanica, 2: 295-325.
  • Borobia Melendo, E. L. (1988). Instrumental médicoquirúrgico en la Hispania romana. E. Borobia. Madrid.
  • Castells, J., Hernández, G. (coords.) (1991). Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta arqueològica. Comarca Priorat. Direcció General del Patrimoni Cultural. Barcelona.
  • Consp. (1990) = VV.AA. (1990). Conspectus Formarum Terrae Sigillatae Italico modo confectae. Dr. Rudolf Habelt GMBH. Bonn.
  • Cubells Cubells, A. (1973). Història del Molar. Copia ciclostila de un mecanoscrito encuadernada en Lleida.
  • García Sanjuán, L. (2005). Introducción al reconocimiento y análisis arqueológico del territorio. Ariel. Barcelona.
  • Gener, M., Rovira, S., Montero, I., Renzi, M., Rafel, N., Armada, X. L. (2007). Análisis de escorias de plomo del poblado de la Edad del Hierro de El Calvari en El Molar (Priorat, Tarragona). En: J. Molera, J. Farjas, P. Roura y T. Pradell (eds.). Avances en Arqueometría 2005. Actas del VI Congreso Ibérico de Arqueometría. Universitat de Girona. Girona: 153-161.
  • Jacob, A. (1887). Coticula. En: Ch. Daremberg y E. Saglio: Dicctionaire des Antiquités Grecques et Romaines. (1875-1904), t. I, 2ème partie. Hachette. Paris: 1548-1549.
  • Loriente, A., Oliver, A. (1992). L’antic Portal de Magdalena. Monografies d’Arqueologia Urbana, 4. Lleida.
  • Marchei, M. C. (2001). Bardiglio di Carrara. En: G. Borghini (ed.). Marmi Antichi. De Luca. Roma: 153.
  • Martínez i Elcacho, A. (2009). Una sentència sobre l’aigua del mas de Bas promulgada el 1591: el rentat de minerals a la zona minera del Molar (el Priorat). En: J. Bolòs y E. Vicedo (eds.). Poblament, territori i història rural. VI Congrés sobre Sistemes Agraris, Organització Social i Poder Local. Institut d’Estudis Ilerdencs. Lleida: 83-100.
  • Noguera Guillén, J. (2006). Gènesi i evolució de l’estructura del poblament ibèric en el curs inferior del riu Ebre: la Ilercavònia septentrional. Tesis doctoral. Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia, Universitat de Barcelona. Barcelona [disponible en <http://www.tdcat.cesca.es>].
  • Pérez Almoguera, A. (1990). La “terra sigillata” de l’antic Portal de Magdalena. Monografies d’Arqueologia Urbana, 1. Lleida.
  • Pérez Almoguera, A. (1992). Los hallazgos de la zona de enterramientos en torno a la estación de ferrocarril de Lleida. Revista d’Arqueologia de Ponent, 2: 199-215.
  • Prieur, J. (1986). La mort dans l’antiquité romaine. Ouest-France. Paris.
  • Rafel, N., Abella, J., Martínez Elcacho, A. (2003). La zona minera de Molar-Bellmunt-Falset: les explotacions de coure, plom i plata i els interessos comercials fenicis al Baix Ebre. Revista d’Arqueologia de Ponent, 13: 155-166.
  • Rafel, N., Armada, X.-L., Belarte, M. C., Fairén, S., Gasull, P., Graells, R., Morell, N., Pérez, A., Villalba, P. (2008). El área minero-metalúrgica del Baix Priorat (Tarragona) en la protohistoria. Explotación y redes de intercambio. Revista d’Arqueologia de Ponent, 18: 245-269.
  • Revilla Calvo, V. (1992-1994). Poblamiento y economía en el Bajo Ebro en época romana. Bases para un modelo de paisaje rural. Lucentum, 11-13: 145-163.
  • Riha, E. (1986). Römisches Toilettgerät und Medizinische Instrumente aus Augst und Kaiseraugst. Forschungen in Augst, Band 6. Augst.
  • Rodà, I. (2004). El mármol como soporte privilegiado en los programas ornamentales de época imperial. En: S. F. Ramallo (ed.). La decoración arquitectónica en las ciudades romanas de Occidente (Cartagena, 2003). Universidad de Murcia. Murcia: 405-420.
  • Tendero, M., Lara, G. (2003). Materiales higiénicosanitarios de Ilici (La Alcudia, Elche, Alicante). Bolskan, 20: 201-214.
  • VV .AA. (2009). Tarraco pedra a pedra. Catálogo exposición. Museu Nacional Arqueològic de Tarragona. Tarragona.
  • Vegas, M. (1973). Cerámica común romana del Mediterráneo Occidental. Universitat de Barcelona. Barcelona.