Repertori ceràmic a Catalunya en el trànsit del segle VII al VI aCinfluències i canvis de caràcter orientalitzant

  1. Graells Fabregat, Raimon
  2. Sardà Seuma, Samuel
Revista:
Revista d'arqueologia de Ponent

ISSN: 1131-883X

Año de publicación: 2005

Número: 15

Páginas: 247-272

Tipo: Artículo

Otras publicaciones en: Revista d'arqueologia de Ponent

Referencias bibliográficas

  • ALMAGRO-GORBEA 1977 M. Almagro-Gorbea: El bronce fi nal y el período orientalizante en Extremadura, Bibliotheca Praehistorica Hispanica, XIV, Madrid, 1977.
  • AQUILUÉ et al. 2000 X. Aquilué, P. Castanyer, M. Santos i J. Tremoleda: “Les ceràmiques arcaiques de la Palaiàpolis d’Empòrion”, Monografi es Emporitanes, 11, 285-346, 2000.
  • ARANEGUI 1980 C. Aranegui: “Contribución al estudio de las Urnas de tipo Cruz del Negro”. Saguntum, 15, 99-118, 1980.
  • ARMADA et alii ep. X. L. Armada, M. Hunt, J. J. Tresserras, I. Montero, N. Rafel i J. Ruiz-de-Arbulo: “Primeros datos arqueométricos sobre la metalurgia del poblado y necrópolis de Calvari del Molar (Priorat, Tarragona)”, TP, 62-1, ep.
  • ASENSIO et al. 1994-1996 D. Asensio, Mª. C. Belarte, C. Ferrer, J. Noguera, J. Sanmartí i J. Santacana: “El jaciment del Barranc de Sant Antoni (Ginestar, Ribera d’Ebre)”, Gala 3-5, 231-246, 1994-1996.
  • ASENSIO i SANMARTÍ 1998 D. Asensio i J. Sanmartí: “Consideracions metodològiques en relació a l’estudi de les activitats comercials en època protohistòrica”, Comerç i vies de comunicació 1000 a.C.-700 d.C. XI Col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà, 1998.
  • AUBET 1976-1978 M.ª E. Aubet: “La cerámica a torno de la Cruz del Negro (Carmona, Sevilla)”, Simposi Internacional: Els orígens del món ibèric, Barcelona, Ampurias, 38-40, 267-287, 1976-1978.
  • AUBET 1993 M.ª E. Aubet: “El comerç fenici i les comunitats del Ferro a Catalunya”, Laietania, 8, 21-40, 1993.
  • BANDERA i FERRER 1995 M.ª L.ª Bandera, E.Ferrer (1995): “Reconstrucción de una tumba de Cástulo: ¿Indicios de mestizaje?”, Kolaios, 4, Arqueólogos, historiadores y fi lólogos. Homenaje a Fernando Gascó, tomo I, 53-65, 1995.
  • BARBERÀ 1990 J. Barberà: “La necrópolis de la muralla N.E. de Ampurias en el proceso de la iberización”. Verdolay, 2, 201-206, 1990.
  • BARCELÓ et al. 1995 J. A. Barceló, A. Delgado, A. Fernández i M. Párraga: “El área de producción alfarera del Cerro del Villar (Guadalhorce, Málaga)”, Rivista di Studici Fenici XXIII, 147-182, 1995.
  • BARCLAY 2001 K. Barclay: Scientifi c Analysis of Archaeological Ceramics. A Handbook of Resources, Oxbow Books, Oxford.
  • BARTOLONI 1998 G. Bartoloni: “Sulla provenienza degli «holmoi»”, G. Bartoloni (a cura di): Le necropoli arcaiche di Veio, Roma, 239-243, 1998.
  • BARTOLONI 2002 G. Bartoloni: “Appunti sull’introduzione del banchetto nel Lazio: La coppa del principe”. M. G. Amadasi, M. Liverani, P. Matthiae (a cura de): Da Pyrgi a Mozia. Studi sull’archeologia del Mediterraneo in memoria di Antonia Ciasca, Roma, 57-68, 2002.
  • BEA, DILOLI i VILASECA 2002 D. Bea, J. Diloli i A. Vilaseca, (2002): “El Turó del Calvari (Vilalba dels Arcs, Terra Alta). Un recinte singular de la primera edat del ferro al curs inferior de l’Ebre”, Ilercavònia 3. I Jornades d’Arqueologia. Ibers a l’Ebre. Recerca i interpretació. Tivissa, 75-88, 2002.
  • BERROCAL 1991 L. Berrocal: “Materiales cerámicos a mano de una necrópolis nertobriguense (El Cantamento de la Pepina, Badajoz)”, F. Burillo (coord.): II Simposio sobre los celtíberos: Necrópolis Celtibéricas, Saragossa, 311-315.
  • BIETTI-SESTIERI i DESANTIS 2003 A. M.ª Bietti-Sestieri i A. DeSantis: “Il processo formativo della cultura laziale”, Atti della XXXV riunione scientifi ca: “le comunità della preistoria italiana, studi e ricerche sul neolitico e le età dei metalli In memoria di Luigi Bernabó Brea, Florència, 745-763, 2003.
  • BISI 1970 A. M. Bisi: La cerámica púnica. Aspetti e problemi, Nàpols, 1970.
  • BLAKEWAY 1932-1933 A. Blakeway: “Prolegomena to the Study of Greek Commerce with Italy, Sicily and France in the Eighth and Seventh Centuries B.C.”, BSA, 33, 170-208, 1932- 1933.
  • BLAKEWAY 1935 A. Blakeway: “Demaratus, A Study in Some Aspects of the Earliest Hellenisation of Latium and Etruria”, Journal of Roman Studies, 25, 129-149, 1935.
  • BLÁZQUEZ i VALIENTE 1982-1985 J. M. Blázquez i J. Valiente: “Asimilación de estímulos coloniales en las cerámicas del poblado de la Muela de Cástulo”, Huelva Arqueológica, 6-7, Primeras jornadas arqueológicas sobre colonizaciones orientales, 185-191, 1982-1985.
  • BOISSON i CHARDENON 2002 H. Boisson i N. Chardenon: “Mobilier céramique et métallique de prestige? La nécropole du Grand-Bassin I à Mailhac (Aude) VIIIe-VIIe S.av.n.è.”, Pratiques funéraires protohistoriques entre Massif central et Pyrénées. Nouvelles données, Actes du Colloque en hommage à J-F. Salinier (Puylaurens 2000), Archéologie Tarnaise, 12, 111-119, 2002.
  • BOIX et al. 1995 A. Boix, G. Clausell M. Jordán i T. Sanfeliu: “Estudio arqueométrico de fragmentos de cerámica antigua del Torelló del Boverot de Almazora, Castellón”, Estudis sobre ceràmica antiga, Ponències del Congrés Europeu sobre Ceràmica Antiga, Barcelona.
  • BOSCH-GIMPERA 1913 P. Bosch-Gimpera: El problema de la ceràmica ibèrica, Barcelona, 1913.
  • BOSCH-GIMPERA i SERRA 1951-1957 P. Bosch-Gimpera i J. de C. Serra i Ràfols: Corpus Vasorum Antiquorum, Espagne, Musée Archéologique de Barcelone, fasc. 1, CVA Espagne fasc. 3, Barcelona, 1951-1957.
  • BOULOUMIÉ 1988 B. Bouloumié: “Le symposion greco-etrusque et l’aristocratie celtique”, Les Princes Celtes et la Mediterranee (Paris 1987), Ed. La Documentation Française, París, 343-383, 1988.
  • BOUZEK 1997 J. Bouzek: Greece, Anatolia and Europe: Cultural Interrelations During the Early Iron Age, Studies in Mediterranean Archaeology, vol. CXXII, Jonsered, 1997.
  • BRIESE 2000 Ch.Briese: “Complies with Cypriot pottery Standard: Adaptation of Phoenician Models and Viceversa” Actas del IV congreso Internacional de Estudios Fenícios y púnicos, Cádiz, 963-969, 2000.
  • BRIESE I DOCTER 1998 Ch.Briese, R.Docter: « El skyphos fenicio: la adaptación de un vaso griego para beber”, dins M.Vegas (ed.): “Cartago fenicio-púnica, las excavaciones alemanas en Cartago 1975-1997”, Cuadernos de Arqueología Mediterránea, 4, 173-220, 1998.
  • CARDELL et al. 1999 C. Cardell, J. Rodríguez, M. Morotti i M. Párraga: “Arqueometría de cerámicas fenicias de «Cerro del Villar» (Guadalhorce, Málaga): composición y procedencia”, Arqueometría y Arqueología, Universidad de Granada.
  • CARLÚS i LARA 2004 X. Carlús i C. Lara: “La necròpolis de camps d’urnes de Can Piteu-Can Roqueta (Sabadell, Vallès Occidental)”, Tribuna d’Arqueologia 2000-2001, 49-75, Barcelona.
  • CASAS i SOLER 2000 J. Casas i V. Soler: “Materials arcaics del jaciment de mas Gusó (Bellcaire d’Empordà)”, Monografi es emporitanes, 11, 347-360, 2000.
  • CIASCA 2000 A. Ciasca: “Imitazioni di forme esterne nella ceramica di Malta”, Actas del IV congreso Internacional de Estudios Fenícios y púnicos, Cadis, 1287-1296, 2000.
  • CINTAS 1950 P. Cintas: Céramique punique, Tunis, 1950.
  • CELA et al. 1999 X. Cela, J. Noguera, M. C. Rovira: “Els materials arqueològics del jaciment ibèric del Coll del Moro de la Serra d’Almos (Tivissa, Ribera d’Ebre)”. Col·lecció del Museu Comarcal Salvador Vilaseca de Reus, Pyrenae, 30, Barcelona, 1999.
  • COLONNA 1973-1974 G. Colonna: “Nomi etruschi di vasi”, Archeologia Classica, XXV-XXVI, 132-150, 1973-1974.
  • COLONNA 1977 G. Colonna: “Un trípode fi ttile geometrico dal foro romano”, MEFRA, 89, 1977.
  • D’AGOSTINO 1977 B. d’Agostino: Tombe principesche dell’Orientalizzante antico da Pontecagnano, MonAnt, 49, 1977.
  • DECAROLIS 1991 E. DeCarolis: Ceramica Corinzia, Gruppo Archeologico Romano, 38, Roma, 1991.
  • DILOLI i BEA 2005 J. Diloli i D. Bea: “Presencia de elementos de vajilla de tipo orientalizante en el sur de Catalunya durante la Primera Edad del Hierro”, S. Celestino i J. Jiménez Ávila (eds.): Congreso Internacional de Mérida “el Orientalizante en el extremo Occidente), Mèrida 2003, Anejos Archivo Español de Arqueología, 35, 1386-1393.
  • DILOLI et al. 2005 J. Diloli, D. Bea, R. Ferrer, R. Roqué, S. Sardà, i M. Valldepérez: “Los materiales cerámicos no estructurales del yacimiento protohistórico del Turó del Calvari (Vilalba dels Arcs, Terra Alta, Tarragona)”, S. Celestino i J. Jiménez Ávila (eds.): Congreso Internacional de Mérida (el Orientalizante en el extremo Occidente), Mèrida 2003, Anejos Archivo Español de Arqueología, 35, 1051-1059.
  • DOCTER 2000 R. F. Docter: “Pottery, Graves and Ritual I: Phoenicians of the First Generation in Pithekoussai”, Atti del Primo Congresso Internazionale Zulcitano, Sant’Antioco: La ceramica fenicia di Sardegna. Dati, problematiche, confronti. CNR, Roma, 135-149, 2000.
  • DOMÍNGUEZ-MONEDERO 2003 A. J. Domínguez-Monedero: “Fenicios y griegos en occidente: modelos de asentamientos e interacción”, XVIII Jornadas de Arqueología fenicio-púnica (Eivissa 2002): contactos en el extremo de la Oikouméne. Los griegos en occidente y sus relaciones con los fenicios, 19-59, 2003.
  • EGGERT 1997 M. K. H. Eggert: “Le concept de Fürstensitz et autres problèmes d’interprétation: annotations sur le phénomène princier du Hallstatt fi nal”, P. Brun i B. Chaume (dirs.): Vix et les éphémères principautés cltiques. Les Vie-Ve siècles avant J.-C. En Europe centre-occidentale, 287-294, 1997.
  • FRICKENHAUS 1908 A. Frickenhaus: “Griechische Vasen aus Emporion”, AIEC II, 195 i ss., 1908.
  • GARCIA i GRÀCIA 2002 D. Garcia i F. Gràcia: “El jaciment preibèric de Sant Jaume-Mas d’en Serrà (Alcanar, Montsià). Campanyes d’excavació 1997-2001”, Ilercavònia 3, I jornades d’arqueologia “Íbers a l’Ebre, Recerca i interpretació”, 37-50, 2002.
  • GARCIA, GRÀCIA i MORENO 2004 D. Garcia, F. Gràcia i I. Moreno: “Impacte del fenomen comercial fenici a les terres del Sènia durant el primer ferro a partir de l’estudi quantitatiu de la ceràmica. Dades del jaciment de Sant Jaume (Alcanar, Montsià)”, Arqueomediterrània, 8, Actes de la II Reunió Internacional d’Arqueologia de Calafell (2002): “La circulació d’àmfores al Mediterrani occidental durant la protohistòria (s. VIII-III aC): Aspectes quantitatius i anàlisi de contiguts”, 191-201, 2004.
  • GENERA 1995 M. Genera: El poblat protohistòric del Puig Roig del Roget (El Masroig, Priorat), Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, Barcelona, 1995.
  • GENIÈRE 1987 J. de la Genière: “Des usages du cratère”, P. Rouillard i M. C. Villanueva-Puig (coords.): Grecs et ibères au IVe siècle avant Jésus-Christ Commerce et iconographie. Publications du centre Pierre Paris, 19. 271-282, 1987.
  • GÓMEZ BELLARD i GUERIN 1995 C. Gómez Bellard i P. Guerin: “Los Lagares del Alt de Benimaquia (Denia): en los inicios del vino ibérico”, Arqueología del vino. Los orígenes del vino en Occidente, Jerez de la Frontera, 245-269, 1995.
  • GONZÁLEZ-PRATS 1982 A. González-Prats: “El componente tipológico griego en el ambiente cerámico de Peña Negra II (675-650 aC)”, Lucentum, I, Alacant, 93-113, 1982.
  • GONZÁLEZ PRATS i PINA GOSALBEZ 1983 A. González Prats i J. A. Pina Gosalbez (1983): “Análisis de las pastas cerámicas de vasos hechos a torno de la fase orientalizante de Peña Negra (675-550/35 aC)”, Lucentvm II. Anales de la Universidad de Alicante, Alacant, 115-133, 1983.
  • GRÀCIA 2000 F.Gràcia: “El comercio arcaico en el nordeste de la Península Ibérica. Estado de la qüestión y perspectivas”. Monografi es Emporitanes, 11, 257-276, 2000.
  • GRÀCIA i GARCIA 1999 F. Gràcia, D. Garcia: “La primera fase del poblamiento protohistórico en el área sur de la desembocadura del Ebro. El poblado fortifi cado de Sant Jaume-Mas d’en Serrà (Alcanar), campañas 1997-1998”, RAP, 9, 131-155, 1999.
  • GRAELLS 2004 R. Graells: “Indicis d’emergència aristocràtica en el registre funerari del nord-est peninsular. La tomba Agullana 184”, RAP, 14, Lleida, 61-83, 2004.
  • GRAELLS ep.a R. Graells: “Indicios de emergencia aristocrática en el registro funerario del nordeste peninsular. La tumba 184 de Agullana”, IV Congreso de Arqueología Peninsular, Faro 2004: “Orígen y desarrollo inicial de la desigualdad social en la prehistoria reciente de la Península Ibérica”, ep.a.
  • GRAELLS ep.b R. Graells: “La vaixella metàl·lica protohistòrica a Catalunya (s. VII-V aC)”, Cypsela, MAC-Girona, ep.b.
  • GRAELLS ep.c R. Graells: “Espadas miniaturizadas en las necrópolis del nordeste de la Península Ibérica”, M.M., 48, Madrid, ep.c.
  • GRAELLS i SARDÀ ep R. Graells i S. Sardà: “Cap a un repertori ceràmic propi. Adaptació, assimilació i còpia durant la Primera Edat del Ferro a Catalunya”. I Congrés de joves investigadors de Protohistòria dels països catalans, ep.
  • GUERRERO 1995 V. M. Guerrero: “El vino en la protohistoria del Mediterráneo Occidental”, Arqueología del vino. Los orígenes del vino en Occidente, Jerez de la Frontera, 77-104, 1995.
  • GUILAINE i RANCOULE 1996 J. Guilaine i G. Rancoule: “Les relations mediterranéennes pre-coloniales et les debuts de l’Age du Fer Languedocien. Les infl uences puniques en languedoc occidental”. Complutum, 7, 125-140, 1996.
  • GUSI i SANMARTÍ 1976-1978 F. Gusi i E. Sanmartí: “Asentamientos indígenas preibéricos con materiales fenicio-púnicos en el área costera del Baix Maestrat (provincia de Castellón de la Plana)”, Ampurias, 38-40, Simposi Internacional: Els orígens del món ibèric, 361-380, 1976-1978.
  • JULLY 1978 J. J. Jully: “Vase non tourné à enduit rouge foncé d’ambiance phénicienne, nécropole du Roussillon, à Bellevue, commune du Canet (Pyrénées orientales)». Rivista di Studi Fenici, 6.1, 57-61, 1978.
  • KIMMIG 1997 W. Kimmig: “Le problème des Fürstensitze au nordouest des contreforts alpins: situation actuelle de la recherche”, P. Brun i B. Chaume (dirs.): Vix et les éphémères principautés cltiques. Les VIe-Ve siècles avant J.-C. En Europe centre-occidentale, 13-16, 1997.
  • LISSARRAGUE 1990 F. Lissarrague: “Around the Krater: An Aspect of Banquet Imagery”, O. Murray , (ed), Sympotica, a Symposium on the Symposion, Oxford, 196-209, 1990.
  • LoSCHIAVO, MACNAMARA i VAGNETTI 1985 F. LoSchiavo, E. Macnamara i L. Vagnetti: “Late Cypriot Imports to Italy and Their Infl uence on Local Bronzework”, Papers of the British School at Rome, 53, 1-71, 1985.
  • LUCAS 1989 R. Lucas: “El vaso teromorfo del poblado grande de Tossal Redó (Calaceite, Teruel) y su contexto arqueológico”, CuPAUAM, 16, 169-210, 1989.
  • MALUQUER 1984 J. Maluquer: La necrópolis paleoibérica de “Mas de Mussols”, Tortosa (Tarragona), PIP, VIII, Universitat de Barcelona, Barcelona, 1984.
  • MALUQUER, PICAZO i MARTÍN 1984 J. Maluquer, M. Picazo i A. Martín: “Les premières importations grecques à Ullastret et leurs imitations”, Corpus Vasorum Antiquorum, Espagne, Musée Monographique d’Ullastret, Fasc. 1, CVA Espagne fasc. 5, Barcelona, 1984.
  • MAYORAL 1992 F. Mayoral: “Las necrópolis del Horizonte Ibérico Antiguo del Montsià-Bajo Maestrazgo”. RAP, 2, 97- 110, 1992.
  • MOLERA et al. 2000 S. Molera, A. Ollé, P. Otiña, J. M. Vergès i J. Zaragoza: “L’Era del Castell (El Catllar). Un assentament de la Primera Edat del Ferro al Camp de Tarragona.”, Tribuna d’Arqueologia 1997-1998, 7-17, Barcelona, 2000.
  • MOREL 1989-1990 J.-P. Morel: “Aspects economiques d’un sanctuaire (Fondo Ruozzo à Teano, Campanie)”, Sc.Ant, 3-4, 507-517, 1989-1990.
  • MUNILLA 1991 G. Munilla: “Elementos de infl uencia etrusca en los ajuares de las necrópolis ibéricas”, J. Remesal i O. Musso (coords.): La presencia de material etrusco en el ámbito de la colonización arcaica en la península Ibérica, Barcelona-1990, 107-176, 1991.
  • NICKELS 1989 A. Nickels: Agde, la nécropole du premier âge du fer, RAN, Supplément, 19, 1989.
  • NICKELS et al. 1981 A. Nickels, C. Pellecuer, C. Raynaud, J.-C. Roux i M. Adgé: “La nécropole du Ier Âge du Fer d’Agde: Les tombes à importations grecques”. MEFRA, 93.1, 89-125, 1981.
  • NIVEAU-DE-VILLEDARY 2000 A. M. Niveau de Villedary: “La producción de cerámicas rojas de tradición griega en la zona de Cádiz. Las cerámicas de tipo Kuass: una nueva perspectiva”, M. M., 41, 178-196, 2000.
  • OLIVER i GUSI 1991 A. Oliver i F. Gusi: Los primeros contactos comerciales mediterráneos en el norte del País Valenciano (siglos VII-VI a.C.)”, J. Remesal i O. Musso (coords.): La presencia de material etrusco en el ámbito de la colonización arcaica en la península Ibérica, Barcelona-1990, 197-213, 1991.
  • ORTON, TYERS i VINCE 1997 C. Orton, P. Tyers i A.Vince: La cerámica en Arqueología, Ed. Crítica, Barcelona.
  • PADRÓ 1976-1978 J. Padró: “Datos para una valoración del factor egípcio y de su incidencia en los orígenes del proceso de iberización”. Ampúrias, 38-40, 487-510, 1976-1978.
  • PAGE 1985 V. Page: “Imitaciones ibéricas de cráteras y copas áticas en la provincia de Murcia”, M. Picazo i E. Sanmartí (org.): Ceràmiques gregues i hel·lenístiques a la Península Ibèrica, Empúries 18-20 març de 1983, Barcelona, 71-81.
  • PALOL 1958 P. Palol: La necrópolis hallstáttica de Agullana (Gerona), BPH, vol. I, Madrid, 1958.
  • PELLICER 1982 M. Pellicer: “La infl uencia orientalizante en el bronce fi nal-hierro del nordeste hispano”. Habis, 13, 211- 237, 1982.
  • PELLICER 1984 M. Pellicer: “Elementos ultrapirenaicos y hallstattizantes en el horizonte del bronce final-hierro del noreste hispano”. Habis, 15, 309-343, 1984.
  • PEREIRA i SÁNCHEZ 1985 J. Pereira i C. Sánchez: “Imitaciones ibéricas de vasos áticos en Andalucía”, M. Picazo i E. Sanmartí (org.): Ceràmiques gregues i hel·lenístiques a la Península Ibèrica, Empúries 18-20 març de 1983, Barcelona, 87-100.
  • PERICOT 1977 Ll. Pericot: Cerámica ibérica, Barcelona, 1977.
  • PONS i PAUTREAU 1994 E. Pons i J.-P. Pautreau: “La nécropole d’Anglès, La Selva (Gérone, Espagne) et les relations AtlantiqueMéditerranée à travers les Pyrénées au début de l’Age du Fer”. Aquitania, XII, 353-375, 1994.
  • RAFEL 1991 N. Rafel: La necròpolis del Coll del Moro de Gandesa. Els materials, Publicacions de la Diputació de Tarragona, 1991.
  • RAFEL 1992 N. Rafel: “Produccions ceràmiques orientalitzants a la necròpolis del Coll del Moro de Gandesa”, Miscel·lània arqueològica a J. M. Recasens, Tarragona, 97-104, 1992.
  • RAFEL 1998 N. Rafel: “Peus ceràmics reixats de tradició mediterrània en els CU de l’edat del ferro a Catalunya”, RAP, 8, 81-83, 1998.
  • RAFEL 2002 N. Rafel: “Un trípode chipriota procedente de la Clota (Calaceite, Teruel)”, Complutum, 13, 77-83, 2002.
  • RAFEL 2003 N. Rafel: Les necròpolis tumulàries de tipus baixaragonès: les campanyes de l’Institut d’Estudis Catalans al Matarranya, Monografi es del MAC, 4, Barcelona, 2003.
  • RAFEL, ABELLA i MARTÍNEZ 2003 N. Rafel, J. Abella i A. Martínez: “La zona minera del Molar-Bellmunt-Falset: les explotacions de coure, plom i plata i els interessos comercials fenicis al Baix Ebre”, RAP, 13, Lleida, 155-164, 2003.
  • RAMON 1999 J. Ramon: “La cerámica fenicia a torno de Sa Caleta (Eivissa)”, La cerámica fenicia en Occidente: centros de producción y áreas de comercio, Guardamar del Segura, 1997, 149-214, 1999.
  • RANCOULE 1995 G. Rancoule: “Premiers apports d’origine sud-hispanique ou punique en vallée de l’Aude”, CIAP, X, Puigcerdà, 453-457, 1995.
  • RASMUSSEN 1979 T. B. Rasmussen: Bucchero Pottery from Southern Etruria, Cambridge University Press, Cambridge, 1979.
  • REMESAL 1991 J. Remesal: “¿Imperialismo, colonialismo o interacción?”, J. Remesal i O. Musso (eds.): La presencia de material etrusco en la Península Ibérica, Barcelona, 21-24, 1991.
  • RODRÍGUEZ 1989 J. I. Rodríguez: “El jaciment de l’Edat del Ferro del Mas de la Cabra a Seròs (Segrià)”, Empúries, 48-50, 250-259, 1989.
  • ROUILLARD 1990 P. Rouillard: “Phéniciens et Grecs à Toscanos. Note sur quelques vases d’inspiration gréco-géométrique de Toscanos (1967)”, MM, 31, 178-185, 1990.
  • RUIZ 1997 A. Ruiz: “Los fenicios en Málaga: un estudio sobre los encuentros culturales en la antiguedad (VIII-VI a.n.e)”, Cuadernos de Arqueología Mediterránea, T.3, 47-68, 1997.
  • RUIZ DE ARBULO 1996 J. Ruiz de Arbulo: “La asociación de jarras y palanganas de bronce tartesias e ibéricas. Una propuesta de interpretación”. ReIb, 2, 173-199, 1996.
  • RUIZ-ZAPATERO 1985 G. Ruiz-Zapatero: Los Campos de Urnas del NE de la Península Ibérica, Universidad Complutense de Madrid, 1985.
  • SANMARTÍ 1975 E. Sanmartí: “Las cerámicas fi nas de importación de los poblados prerromanos del Bajo Aragón (comarca del Matarraña)”, CuPAC, 2, 1975.
  • SANMARTÍ i PADRÓ 1976-1978 E. Sanmartí i J. Padró: “Ensayo de aproximación al fenómeno de iberización en las comarcas meridionales de Catalunya”, Ampurias, 38-40, Simposi internacional: Els orígens del món ibèric, 157-176, 1976-1978.
  • SANMARTÍ 1997 J. Sanmartí: “Las ánforas de los iberos: envases de transporte y almacenaje”, Revista de Arqueología, 197, Madrid, 7-11, 1997.
  • SANMARTÍ et al. 2000 J. Sanmartí, M. C. Belarte, J. Santacana, D. Asensio i J. Noguera: L’assentament del bronze fi nal i primera edat del ferro de Barranc de Gàfols (Ginestar, Ribera d’Ebre), Arqueomediterrània 5, Universitat de Barcelona, Barcelona, 2000.
  • SANMARTÍ et al. 2004 J. Sanmartí, D. Asensio, A. Martín i E. Pons: “Les importacions amforals a la costa de Catalunya de la primera edat del ferro al període ibèric ple (700-200 aC).”, Arqueomediterrània 8. “La circulació d’àmfores al Mediterrani occidental durant la Protohistòria (s. VIIIIII aC): aspectes quantitatius i anàlisi de continguts”. Actes de la II Reunió Internacional d’Arqueologia de Calafell (març de 2002), 185-190, 2004.
  • SANMARTÍ i SANTACANA 2005 J. Sanmartí i J. Santacana: Els ibers del Nord, Ed. Rafel Dalmau.
  • SANTACANA i BELARTE 2003 J. Santacana I M. C. Belarte: “Cabdills, estats i vi en la cruïlla de la protohistòria ibèrica, XVII Jornadas de arqueología fenicio-púnica, Eivissa, 127-144.
  • SANTOS 2003 M. Santos: “Fenicios y griegos en el extremo N.E. peninsular durante la época arcaica y los orígenes del enclave foceo de Emporion”, XVII Jornadas de Arqueología Fenicio-Púnica d’Eivissa, 2002, 87-132, 2003.
  • SARDÀ 2004 S. Sardà: Els materials ceràmics a torn del Turó del Calvari (Vilalba dels Arcs, Terra Alta). Contactes i relacions d’intercanvi a l’entorn del curs inferior de l’Ebre durant la Primera Edat del Ferro, Treball DEA, Universitat Rovira i Virgili, Tarragona, inèdit.
  • SARDÀ ep S. Sardà: “Estudi quantitatiu dels materials ceràmics a torn del jaciment protohistòric del Turó del Calvari (Vilalba dels Arcs, Terra Alta)”, I Congrés de Joves Investigadors en Arqueologia als Països Catalans: La Protohistòria als Països Catalans, Vilanova del Camí, ep.
  • SERRA i COLOMINAS 1958-1965 J. C. Serra i Ràfols i J. Colominas: Corpus Vasorum Antiquorum, Espagne, Musée Archéologique de Barcelone, fasc. 2, CVA Espagne fasc. 4, Barcelona, 1958-1965.
  • SHEFTON 1982 B. B. Shefton: “Greeks and Greek Imports in the South of the Iberian Penisula. The Archaeological Evidence”, Phönizier im Westen, 337-370, 1982.
  • SHEFTON 1989 B. B. Shefton: “Zum Import und Einfl uβ mediterraner Güter in Alteuropa”, KölnJbVFrühGesch, 22, 207-220, 1989.
  • SIRANO 1995 F. Sirano: “Il sostegno bronzeo della tomba 104 del Fondo Artiaco di Cuma e il problema dell’origine dell’holmos”, Studi sulla Campania Prerromana, terza serie, volum I, 1-50, 1995.
  • SOLIER 1976-1978 Y. Solier: “La culture ibéro-languedocienne aux VIe-Ve siècles”, Ampurias, 38-40, Simposi internacional: Els orígens del món ibèric, 211-264, 1976-1978.
  • TRIAS DE ARRIBAS 1967 G. Trias de Arribas: Ceramicas griegas de la Península Ibérica, Publicaciones de Arqueología Hispánica, II, Serie primera, Monografías sobre cerámicas hispánicas, 2, 2 vols., València, 1967.
  • TRONCHETTI 2000 C. Tronchetti: “Importazioni e imitazioni nella Sardegna Fenicia”, P. Bartoloni i L. Campanella (a cura de): La ceramica fenicia di Sardegna. Dati, problematiche, confronti. CNR, Istituto per la Civiltà Fenicia e Punica “Sabatino Moscati”, Roma, 347-352, 2000.
  • VILASECA 1969 S. Vilaseca: “Cueva de la Font Major”, T.P., 26, 117- 202, 1969.
  • VIVES-FERRÁNDIZ ep J. Vives-Ferrándiz: “A propósito de un infundibulum etrusco hallado en aguas de la bahía de Xàbia (Alacant)”, M.M., ep.
  • WOLF 1991 S. R. Wolf: “Archaeology in Israel”, AJA, 95, 489- 538, 1991.