Sobre el banquet de la primera edad del ferro a CAtalunyaels accessoris de condimentació de la beguda

  1. Graells Fabregat, Raimon
Revista:
Revista d'arqueologia de Ponent

ISSN: 1131-883X

Año de publicación: 2005

Número: 15

Páginas: 235-246

Tipo: Artículo

Otras publicaciones en: Revista d'arqueologia de Ponent

Referencias bibliográficas

  • ABAD i SALA 1993 L. Abad i F. Sala: El poblado ibérico de El Oral (San Fulgencio, Alicante). Serie de Trabajos Varios del SIP, 90, València, 1993.
  • ALBANESE PROCELLI 1993-1994 R. M. Albanese Procelli: “Intervento”, dins Atti dell’VII congresso internazionale di studi sulla Sicilia antica: “Nostoi” ed “Emporia”. La Sicilia punto di riferimento fi no al VI sec. a.C., Kokalos, 39-40, 58-65.
  • ARMADA 2002 X. L. Armada: “A propósito del Bronce Atlántico y el origen de los calderos de remaches peninsulares”, Saguntum, 34, 91-104, 2002.
  • ARMBRUSTER 2002-2003 B. Armbruster: “A metalurgia da idade do bronze fi nal atlântico do castro de Nossa Senhora da Guia, de Baiôes (S.Pedro do Sul, Viseu)”, Estudos Préhistóricos, X-XI, 145-155.
  • ARRIBAS i WILKINS 1969 A. Arribas i J. Wilkins: “La necrópolis fenicia del Cortijo de las Sombras (Frigiliana, Málaga)”, Pyrenae, 5, 185-244.
  • AUBET 1975 M. E. Aubet: La necrópolis de Setefi lla en Lora del Río, Sevilla, Barcelona, CSIC.
  • AUBET 1980-1981 M. E. Aubet: “Nuevos hallazgos en la necrópolis de Setefi lla (Sevilla)”, Mainake, 2-3, 87-117.
  • BARBERÀ 1990 J. Barberà: “La necrópolis de la muralla N.E. de Ampurias en el proceso de la iberización”, Verdolay, 2, 201-206.
  • BARRIO 2002 J. Barrio: “El santuario de culto doméstico del poblado prerromano de Cuéllar (Segovia). Análisis del contexto y de los elementos rituales”, MM, 43, 79-122.
  • BARTOLONI 2002 G. Bartoloni: “Appunti sull’introduzione del banchetto nel Lazio: La coppa del principe”, M. G. Amadasi, M. Liverani, P. Matthiae (a cura de): Da Pyrgi a Mozia. Studi sull’archeologia del Mediterraneo in memoria di Antonia Ciasca, Roma, 57-68, 2002.
  • BARTOLONI 2003 G. Bartoloni: Le società dell’Italia primitiva. Lo studio delle necropoli e la nascita delle aristocrazie. Roma, 2003.
  • BEA 1996 D. Bea: Can Canyís. Una necròpolis de la 1a Edat del Ferro al Penedès. Tesi de llicenciatura inèdita, Universitat de Barcelona.
  • BIANCO PERONI 1970 V. Bianco Peroni: Le spade nell’Italia continentale. PBF, IV, 1.
  • BIETTI SESTIERI 1992 A. Ma. Bietti Sestieri: La necropoli laziale di Osteria dell’Osa, Roma.
  • BIETTI SESTIERI i DE SANTIS 2003 A. Ma. Bietti Sestieri, A. de Santis: “Il processo formativo della cultura laziale”, Atti della XXXV riunione scientifi ca: “le comunità della preistoria italiana, studi e ricerche sul neolitico e le età dei metalli” in memoria di Luigi Bernabó Brea, Florència, 745-763.
  • BOISSON i CHARDENON 2002 H. Boisson, N. Chardenon: “Mobilier céramique et métallique de prestige? La nécropole du Grand-Bassin I à Mailhac (Aude) VIIIe-VIIe s. av.n.è.”, Pratiques funéraires protohistoriques entre Massif central et Pyrénées. Nouvelles données, Actes du Colloque en hommage à J-F. Salinier (Puylaurens 2000), Archéologie Tarnaise, 12, 111-119, 2002.
  • BOTTO 2000 M. Botto : “Tripodi siriani e tripodi fenici nel Latium Vetus e dall’Etruria Meridionale”, P. Bartoloni i L. Campanella (a cura de): La ceramica fenicia di Sardegna. Dati, problematiche, confronti. CNR, Istituto per la Civiltà Fenicia e Punica “Sabatino Moscati”, Roma, 63-98, 2000.
  • BOULOUMIÉ 1988 B. Bouloumié: “Le symposion greco-etrusque et l`aristocratie celtique”, Les Princes Celtes et la Mediterranee (París 1987), Ed. La Documentation Française, París, 343-383, 1988.
  • CABRÉ 1942 J. Cabré: “El Thymiaterion céltico de Calaceite”. AEspA, XV, 181-198.
  • CASTOLDI i FEUGÈRE 1991 M. Castoldi i M. Feugère: “Les simpulums”, Feugére i Rolley: La vaisselle tardo-républicaine en bronze. Université de Bourgogne, centre de recherches sur les techniques gréco-romaines, 13, Dijon, 61-88, 1991.
  • CELESTINO 1991 S. Celestino: “Nuevos jarros tartésicos del sur peninsular”, MM, 32, 52-85, 1991.
  • CLAUSTRES 1950 G. Claustres: “La nécropole de la Pave (Commune d’Argelès-sur-Mer-Pyrénées-Orientales)”, RSL, XVI, 1/3, 140-150.
  • CLOP et al. 1998 X. Clop et al.: El Pla de la Bruguera. Centre de distribució SONY (Castellar del Vallès, Vallès Occidental), Una necròpolis de la Primera Edat del Ferro a Castellar del Vallès. Excavacions Arqueològiques a Catalunya, Departament de Cultura, Barcelona.
  • CYGIELMAN, PAGNINI i RAFANELLI 2003 M. Cygielman, L. Pagnini i S. Rafanelli: Principi e insegne del potere. La tomba etrusca del Tridente di Vetulonia, Catàleg de la Mostra “Principi e insegen del potere”, Museo Civico Archeologico “Isidoro Falchi”, Vetulonia, 2003.
  • D’AGOSTINO 1977 B. d’Agostino: Tombe principesche dell’Orientalizzante antico da Pontecagnano, Monant, 49, 1977.
  • DETIENNE 1979 M. Detienne: “Il coltello da carne”, DdA, NS I, 6-16, 1979.
  • ESTEVE 1974 F. Esteve: La necrópolis ibérica de la Oriola, cerca de Amposta (Tarragona). Estudios ibéricos, 5, València.
  • FLETCHER 1965 D. Fletcher: La necrópolis de la Solivella (Alcalà de Chivert). Serie de Trabajos Varios, SIP, 32.
  • GARCIA i GRÀCIA 2002 D. Garcia i F. Gràcia: “El jaciment preibèric de Sant Jaume-Mas d’en Serrà (Alcanar, Montsià). Campanyes d’excavació 1997-2001”, Ilercavònia 3, I jornades d’arqueologia “Íbers a l’Ebre, recerca i interpretació”, 37-50, 2002.
  • GARCIA, GRÀCIA i MORENO 2004 D. Garcia, F. Gràcia i I. Moreno: “L’impacte del fenòmen comercial fenici a les terres del Sènia durant el primer Ferro a partir de l’estudi quantitatiu de la ceràmica. Dades del Jaciment de Sant Jaume (Alcanar, Montsià)”, J. Sanmartí, D. Ugolini, J. Ramon i D. Asensio (eds.): La circulació d’àmfores al Mediterrani occidental durant la Protohistòria (Segles VIII-III aC): aspectes quantitatius i anàlisi de continguts”, Arqueomediterrània 8, 191-201, 2004.
  • GIRY 1965 J. Giry: “La nécropole préromaine de St.-Julien (Cne de Pézenas, Hérault)”. RSL, XXXI, 1-2, 117-242.
  • GRAELLS 2004 R.Graells: “Indicis d’emergència aristocràtica en el registre funerari del nord-est peninsular. La tomba Agullana 184”, RAP, 14, 61-83, Lleida, 2004.
  • GRAELLS ep.a R. Graells: “Indicios de emergencia aristocrática en el registro funerario del nordeste peninsular. La tumba 184 de Agullana”, IV Congreso de Arqueología Peninsular: Orígen y desarrollo inicial de la desigualdad en la Prehistoria Reciente de la Península Ibérica, Faro, ep.a.
  • GRAELLS ep.b R. Graells: “La vaixella metàl·lica del nord est peninsular (s. VII-V aC)”, Cypsela, Girona, ep.b.
  • GRÀCIA 2000 F. Gràcia: “El comercio arcaico en el nordeste de la Península Ibérica. Estado de la qüestión y perspectivas”. Monografi es Emporitanes, 11, 257-276.
  • GRAS 1980-1981 M. Gras: “La Sicile et l’Italie centrale au VIIe siècle et dans la première moitié du VIe siècle avant J.C”, Atti del V congresso internazionale di studi sulla Sicilia antica, Kokalos, XXVI-XXVII, 1980-1981, I, 99- 156.
  • GRASSI 2000 B. Grassi: Vasellame e oggetti in bronzo, artigiani e committenza, Capua Prerromana, VIII, Pisa-Roma, 2000.
  • GRAU i REIG 2002-2003 I. Grau i C. Reig: “Sobre el uso de metales en la Contestania ibérica: las evidencias de La Serreta”, Recerques del Museu d’Alcoi, 11/12, 101-150, 2002- 2003.
  • GUILAINE i RANCOULE 1996 J. Guilaine, G. Rancoule: “Les relations mediterranéennes pre-coloniales et les debuts de l’Age du Fer Languedocien. Les infl uences puniques en languedoc occidental”, Complutum, 7, 125-140, 1996.
  • GUILAINE i ZAMMIT 2002 J. Guilaine i J. Zammit: El camino a la guerra. La violencia en la prehistoria, Ariel Prehistoria, Barcelona.
  • JANIN et al. 2002 Th. Janin et al.: «“La nécropole protohistorique du Grand Bassin II à Mailhac, Aude (VIe-Ve s. av.n.e.)”, DAM, 25, 65-122, 2002.
  • JIMÉNEZ 2002 J. Jiménez: La toréutica orientalizante en la Península Ibérica. Bibliotheca Archaeologica Hispana, 16. Studia Hispano-Phoenicia 2. Real Academia de la Historia. Madrid, 2002.
  • JUNYENT 1992 E. Junyent: “Els orígens del ferro a Catalunya”, RAP, 2, 21-35.
  • LOSCHIAVO, MACNAMARA, VAGNETTI 1985 F. LoSchiavo, E. Macnamara, L. Vagnetti: “Late Cypriot Imports to Italy and their Infl uence on Local Bronzework”, Papers of the British School at Rome, LIII, 1-71, 1985.
  • LOUIS i TAFFANEL, 1958 M. Louis i J. Taffanel: Le prémier âge du fer Languedocien. II. Les nécropoles a Incineration. Bordighera-Montpellier, Inst. International d’Etudes Ligures, Monographies Prehistoriques.
  • MALUQUER 1944 J. Maluquer: “Los bronces”, “Avance de los hallazgos de la necrópolis de Agullana (Gerona)”, Ampurias, VI, 112-126.
  • MALUQUER 1957 J. Maluquer: “La necrópolis de la Edad del Hierro de La Torraza en Valtierra (Navarra)”, Excavaciones en Navarra, V, 15-41.
  • MALUQUER 1984 J. Maluquer: La necrópolis paleoibérica de “Mas de Mussols”, Tortosa (Tarragona), PIP, VIII, Universitat de Barcelona, Barcelona.
  • MALUQUER 1987 J. Maluquer: La necrópolis paleoibérica de Mianes en Santa Bárbara (Tarragona), PIP, IX, Universitat de Barcelona, Barcelona.
  • MALUQUER i VÁZQUEZ 1957 J. Maluquer i L. Vázquez: “Avance al estudio de la necrópolis de la «Atalaya», Cortes de Navarra”, Excavaciones en Navarra, vol. V, Diputación Foral de Navarra, Institución.
  • MANCEBO 2000 J. Mancebo: “Análisis de los objetos metálicos en el período orientalizante y su conexión con el mundo fenicio. Los cuchillos afalcatados”, Atti del IV Congresso Internazionale di Studi Fenici e Punici, Cadis, 1825- 1834.
  • MARINI 2003 A. Marini: “…e lo fece bruciare con le sue armi belle. Status del guerriero e rituale funerario nella Grecia della prima età del Ferro: tombe con armi nelle necropoli di Atene e Lefkandi”, RdA, XXVII, 21-56.
  • MARTÍN 1990 R. Martín: “Los simpula celtibéricos”, BSAA, 56, 144-169, 1990.
  • MAYA et al. 1973 J. L. Maya et al.: “La necrópolis de incineración de Pedrós. Serós (Lérida)”. XIII CNA, Huelva 1973, Saragossa.
  • MORETTI SGUBINI 2004 A. M. Moretti Sgubini: “Vulci, La tomba del Guerriero della Polledrara”, A. M. Moretti Sgubini (a cura de), Scavo nello Scavo, gli etruschi non visti. Ricerche e “riscoperte” nei depositi dei musei archeologici dell’Etruria Meridionale, Viterbo, 150-165.
  • MUNILLA 1991 G.Munilla: “Elementos de infl uencia etrusca en los ajuares de las necrópolis ibéricas”, La presencia de material etrusco en el ámbito de la colonización arcaica en la península Ibérica, Barcelona 1990, 107- 176, 1991.
  • NAVA 2000 M. L. Nava: “L’attività archeologica in Basilicats nel 1999”, Magne Grecia e Oriente Mediterraneo prima dell’età ellenistica, 39 Convegno di studi sulla Magna Grecia, Taranto 1999, 675-726.
  • NICKELS 1989 A. Nickels: Agde, la nécropole du premier âge du fer, RAN, supp. 19.
  • OLIVA i RIURÓ 1968 M. Oliva i F. Riuró: “Nuevos hallazgos en la necrópolis hallstáttica de Anglés (Gerona)”. Pyrenae, 4, 67-99.
  • OLIVER 1991 A. Oliver: “La presencia fenicia y púnica al sur de las bocas del Ebro”, II Congreso Internacional de Estudios Fenicios y Púnicos, Roma, 1987, 1991.
  • PALOL 1958 P. de Palol: La necrópolis hallstáttica de Agullana (Gerona), BPH, vol. I, Madrid.
  • PELLICER 1982 M. Pellicer: “La infl uencia orientalizante en el bronce fi nal-hierro del nordeste hispano”, Habis, 13, 211- 237, 1982.
  • PLEINER 1969 R. Pleiner: Iron working in Ancient Greece, Praha.
  • PLENS 1986 M. Plens: La necròpolis de la Pedrera, tesi de llicenciatura inèdita, Lleida.
  • PONS i PAUTREAU 1994 E. Pons i J.-P. Pautreau: “La nécropoli d’Anglès, La Selva (Gérone, Espagne) et les relations AtlantiqueMéditerranée à travers les Pyrénées au début de l’Age du Fer”. Aquitania, XII, 353-375.
  • POPHAM i LEMOS 1996 M. R. Popham i I. S. Lemos: Lefkandi III, The Early Iron Age Cemetery at Toumba. The excavations of 198, 1984, 1986 and 1992-4. The British School of Archaeology at Athens, Oxford, 1996.
  • POST 1932 L. A. Post: “Catana the Cheese-Grater in Aristophanes’ Wasps”, AMPh, 53.3, 265-266.
  • POZO 2003 S. F. Pozo: “Recipientes y vajilla metálica de época pre-romana (fenicia, griega y etrusca) del sur de la Península Ibérica”, Antiquitas, 15, 5-50, 2003.
  • QUESADA 1997 F. Quesada: El armamento ibérico. Estudio tipológico, geográfi co, funcional, social y simbólico de las armas en la Cultura Ibérica (s.VI-I aC), Monographies Instrumentum, 3.
  • RAFEL 1991 N. Rafel: La necròpolis del Coll del Moro de Gandesa. Els materials, Publicacions de la Diputació de Tarragona.
  • RAFEL 1993 N. Rafel: “Necròpolis del Coll del Moro (Gandesa, Terra Alta). Campanyes del 1984 al 1987”. Excavacions Arqueològiques a Catalunya, 12, Barcelona.
  • RAFEL 1997 N. Rafel: “Colgantes de bronze paleoibéricos en el NE de la Península Ibérica. Algunas refl exiones sobre las relaciones mediterráneas”, Pyrenae, 28, 99-117, 1997.
  • RAFEL 2003 N. Rafel: Les necròpolis tumulàries de tipus baixaragonès: les campanyes de l’Institut d’Estudis Catalans al Matarranya, Monografi es del MAC, 4, Barcelona.
  • RAMON 1999 J. Ramon: “La cerámica fenicia a torno de Sa Caleta (Eivissa)”, La cerámica fenicia en Occidente: centros de producción y áreas de comercio, Guardamar del Segura, 1997, 149-214.
  • RATHJE 1991 A. Rathje: “Il banchetto presso i fenici”, Atti del II congresso internazionale di studi fenici e punici, Roma (9-14 novembre, 1987), vol. III, 1165-1168, 1991.
  • RIDGWAY 1997 D. Ridgway: “Nestor’s Cup and the Etruscans”, OJA, 16, 325-344, 1997.
  • ROLLEY 1995 Cl. Rolley: “Production et circulation des vases de bronze, de la Grande Grèce à l’Europe hallstattiene”, Ocnus (Quad. Sc. Specializ. Archeol.) 3, 163-178, 1995.
  • ROUQUETTE i MICHEL 1976 D. Rouquette i M. Michel: “Une tombe protohistorique au Rec de Bragues à Florensac (Hérault)”, RAN, IX, 203-209.
  • ROVIRA i TEIXIDOR 2002 C. Rovira i E. Teixidor: “Els objectes metàl·lics i el treball del metalls”, E. Pons (dir.), Mas Castellar de Pontós (Alt Empordà). Un complex arqueològic d’època ibèrica (excavacions 1990-1998), Sèrie Monogràfi ca del MAC-Girona, 21, 333-367.
  • RUIZ DE ARBULO 1996 J. Ruiz de Arbulo: “La asociación de jarras y palanganas de bronce tartesias e ibéricas. Una propuesta de interpretación”, ReIb, 2, 173-199, 1996.
  • SANMARTÍ 1982 E. Sanmartí: “Les troballes funeràries d’època ibèrica arcaica de la Granja Soley (Sta. Perpètua de la Mogoda, Vallès Occidental, Barcelona)”. Ampurias, 44, Barcelona, 71-103, 1982.
  • SANMARTÍ i PADRÓ 1976-1978 E. Sanmartí i J. Padró: “Ensayo de aproximación al fenómeno de iberización en las comarcas meridionales de Catalunya”, Ampurias, 38-40, Simposi Internacional: Els orígens del món ibèric, 157-176.
  • SCHEID 1985 J. Scheid: “Sacrifi ce et banquet à Rome, Quelques problèmes”, MEFRA, 97, 193-206, 1985.
  • SCHULE 1969 W. Schule: Die Meseta Kulturen del Iberischen Halbinsel. Madrider Forschungen, Berlín, 1969.
  • SMITH 1996 C. Smith: “Dead Dogs and Rattles. Time, Space and Ritual Sacrifi ce in Iron Age Latium”, J. B. Wilkins (ed.): Approaches to the Study of Ritual, Italy and the Ancient Mediterranean, 73-90.
  • SOLIER, RANCOULE i PASSELAC 1976 Y. Solier, G. Rancoule i M. Passelac: La nécropole de “Las Peyros” VIe siècle av. J.-C. a Couffoulens (Aude), RAN, suppl. 6.
  • SOUTOU i VEZIAN 1964 A. Soutou i J. Vezian: “Mobilier d’une tombe a incineration de Mas-Saintes-Puelles (Aude)”, Cahiers Ligures de Préhistoire et d’Archéologie, 13, 164-172.
  • TAFFANEL 1960 J. i O. Taffanel: “Deux tombes de chefs à Mailhac”, Gallia, XVIII, 3-32.
  • TOVOLI 1989 S. Tovoli: Il sepolcreto villanoviano Benacci Caprara di Bologna, Cataloghi delle Collezioni del Museo Civico Archeologico di Bologna, Bolonya, 1989.
  • VALENZA-MELE 1991 N. Valenza-Mele: “Vita dell’aldilá e corredi funerari: Evoluzione comparate”, Dialogues d’histoire ancient, 17.2, 149-174, 1991.
  • VERGER 1997 S. Verger: “L’incineration en urne métallique: Un indicateur des contacts aristocratiques transalpins”, P. Brun i B. Chaume (dirs.): Vix et les éphèmères principautés celtiques. Les VIe et Ve siècles avant J.-C. En Europe centre-occidentale, Actes du Colloque de Châtillon-sur-Seine (27-29 octobre 1993), 223-238, 1997.
  • VIVES 2005a J. Vives: Negociando encuentros. Situaciones coloniales e intercambios en la costa oriental de la Península Ibérica (ss. VIII-VI aC), Cuadernos de Arqueología Mediterránea 12.
  • VIVES 2005b J. Vives: “Trípodes fenicios entre el Ebro y el Segura: nuevas perspectivas de estudio”, S. Celestino i F. J. Jiménez-Avila (coords.), El periodo orientalizante: Actas del III Simposio Internacional de Arqueología de Mérida, Protohistoria del Mediterráneo Occidental, vol. 2, 1351-1362.
  • VIVES ep J. Vives: “A propósito de un Infundibulum etrusco hallado en aguas de la Bahía de Xàbia (Alacant)”, MM, ep.
  • VON ELES 2002 P. Von Eles (a cura dE): Guerriero e sacerdote. Autorità e comunità nell’età del ferro a Verrucchio. La Tomba del Trono. Quaderni di Archeologia dell’Emilia Romagna, 6, Bolonya, 2002
  • WEST 1998 M. L. West: “Grated Cheese Fit for Heroes”, JHS, 118, 190-191.