Indicis d'emergència aristocràtica al registre funerari del nord-est peninsularla tomba Agullana 184

  1. Graells Fabregat, Raimon
Revista:
Revista d'arqueologia de Ponent

ISSN: 1131-883X

Año de publicación: 2004

Número: 14

Páginas: 61-84

Tipo: Artículo

Otras publicaciones en: Revista d'arqueologia de Ponent

Referencias bibliográficas

  • ADAM 1992 A. M. Adam, “Signification et fonction des fibules dans le cadre des relations transalpines du VIIe au Ve siècle avant notre ère”. L. Aigner (coord.), Etrusker nördlich von Etrurien, 1989, 389-409.
  • ALMAGRO-BASCH 1955 M. Almagro-Basch, Las necrópolis de Ampurias, Monografías Ampuritanas, III, Barcelona.
  • ALMAGRO-BASCH 1966 M. Almagro-Basch, “Sobre el origen posible de las más antiguas fíbulas anulares hispánicas”, Ampurias, 28, 215-236.
  • ALMAGRO-GORBEA 1977 M. Almagro-Gorbea, “El Pic dels Corbs, de Sagunto, y los campos de urnas del NE de la Península Ibérica”, Saguntum, 12, 89-141.
  • ALMAGRO-GORBEA 1982 M. Almagro-Gorbea, “Pozo Moro y el influjo fenicio en el período orientalizante de la Península Ibérica”, RivStFenici, 10, 231-272.
  • ALMAGRO-GORBEA 1989 M. Almagro-Gorbea, “La necrópolis de Medellín. Influencia fenicia en los rituales funerarios tartésicos”. IV Jornadas de arqueología fenicio-púnica, Ibiza, 233-243.
  • AMPOLO 1977 C. Ampolo, “Demarato. Osservazioni sulla mobilità sociale arcaica”. Dialoghi di Archeologia, 9-10, 333- 345.
  • ANGLES, GIANNI 1985 M. Angles i A. Gianni, “La morte ineguale: dinamiche sociali riflesse nel rituale funerario. Il caso della necropoli dell’età del ferro di Caracupa”, Opus, IV, 179-215.
  • ARANEGUI 1980 C. Aranegui, “Contribución al estudio de las Urnas de tipo Cruz del Negro”, Saguntum, 15, 99-118.
  • ARNAL et al. 1970 J. Arnal, A. Bouscaras, G. Hugues, J. Peyron i A. Robert, “Quelques fibules du dépôt marin de Rochelongue (Agde, Hérault)”, Pyrenae, 6, 53-58.
  • ARRIBAS, WILKINS 1969 A. Arribas i J. Wilkins, “La necrópolis fenicia del Cortijo de las Sombras (Frigiliana, Málaga)”, Pyrenae, 5, 185-244.
  • AUBET 1976-1978 M. E. Aubet, “La cerámica a torno de la Cruz del Negro (Carmona, Sevilla)”, Simposi Internacional: els orígens del món ibèric, Barcelona, Ampurias, 38-40, 267-287.
  • BANDERA, FERRER 1995 M. L. Bandera i E. Ferrer, “Reconstrucción de una tumba de Cástulo: ¿Indicios de mestizaje?”, Kolaios, 4, Arqueólogos, historiadores y filólogos. Homenaje a Fernando Gascó, tom I, 53-65.
  • BARBERÀ 1990 J. Barberà, “La necrópolis de la muralla N.E. de Ampurias en el proceso de la iberización”, Verdolay, 2, 201-206.
  • BARTOLONI 1984 G. Bartoloni, “Riti funerari dell’aristocrazia in Etru-ria e nel Lazio. L’esempio di Veio”, Opus, III, 13- 29.
  • BARTOLONI 1993 G. Bartoloni, “Documentazione figurata e deposizioni funerarie: le tombe con carro”, Archeologia Classica, 45, 1, 271-287.
  • BARTOLONI 1994 G. Bartoloni, “La cultura laziale e il villanoviano saler-nitano”, La presenza etrusca nella Campania Meridionale, atti delle giornate di studio, Biblioteca di Studi Etrus-chi, 28, 194-226.
  • BARTOLONI 1998 G. Bartoloni, “Sulla provenienza degli «holmoi»”, dins G. Bartoloni (a cura de), Le necropoli arcaiche di Veio, Roma, 239-243.
  • BARTOLONI 2002 G. Bartoloni, “Appunti sull’introduzione del banchetto nel Lazio: La coppa del principe”, M. G. Amadasi, M. Liverani, P. Matthiae (a cura de), Da Pyrgi a Mozia. Studi sull’archeologia del Mediterraneo in memoria di Antonia Ciasca, Roma, 57-68.
  • BARTOLONI 2003 G. Bartoloni, Le società dell’Italia primitiva. Lo studio delle necropoli e la nascita delle aristocrazie, Roma.
  • BEDINI 2000 A. Bedini, “La tomba 70 dell’Acqua Acetosa Laurentina”, A. Carandini i R. Cappelli (a cura de), Roma, Romolo, Remo e la fondazione della città, Roma, 355-357.
  • BELÉN, ESCACENA 1995 M. Belén i J. L. Escacena, “Interacción cultural fenicios-indígenas en el Bajo Guadalquivir”, Kolaios, 4, Arqueólogos, historiadores y filólogos. Homenaje a Fer-nando Gascó, tom I, 67-101.
  • BÉRARD 1979-1980 G. Bérard, “La nécropole de la Guérine à Cabasse (Var)”, RAN, XIII, 19-64.
  • BIETTI SESTIERI 1992 A. M. Bietti Sestieri, La necropoli laziale di Osteria dell’Osa, Roma.
  • BIETTI SESTIERI, DE SANTIS, SALVADEI 1988 A. M. Bietti Sestieri, A. de Santis i L. Salvadei, “The relevance of anthropological data for the identification of uncommon social roles, the case of the Iron Age cemetery of Osteria dell’Osa (Rome)”, Atti del Simposio Internazionale. Physical Anthropology and Prehistoric Archeology. Suplement de la Rivista di Antropologia, LXVI, 349-380.
  • BIETTI SESTIERI, DE SANTIS 2003 A. M. Bietti Sestieri i A. De Santis, “Il processo formativo della cultura laziale”, Atti della XXXV Riunione scientifica “Le comunità della preistoria italiana studi e ricerche sul neolitico e le età dei metalli”, Florència, 745-763.
  • BLAKEWAY 1935 A. Blakeway, “Demaratus”, Journal of Roman Studies, 25, 129-149.
  • BLÁZQUEZ et al. 1986-1987 J. M. Blázquez, “Estudio de un broche de cinturón de la necrópolis de «El Estacar de Robarinas» (Cástulo, Linares)”. Zephyrus, XXXIX-XL, 387-396.
  • BLÁZQUEZ, VALIENTE 1982-1985 J. M. Blázquez i J. Valiente, “Asimilación de estímulos coloniales en las cerámicas del poblado de la Muela de Cástulo”, Huelva Arqueológica, 6-7, Primeras jorna-das arqueológicas sobre colonizaciones orientales, 185-191.
  • BUCHNER, RIDGWAY 1983 G. Buchner i D. Ridgway, 1983, “Pithekoussai 944”, AION ArchStAnt, V, Nàpols, 1-10.
  • BURANELLI 1989 F. Buranelli, La raccolta Giacinto Guglielmi, Monumenti Musei e Gallerie Pontificie, Roma.
  • CATLING 1964 H. W. Catling, Cypriot Bronzework in the mycenaean world, Oxford at the Clarendon Press.
  • CERCHIAI 1982 L. Cerchiai, “Sesso e classi di età nelle necropoli greche di Locri Epizefiri”, G. Gnoli i J. Vernant (dir.), La mort, les morts dans les sociétés anciennes, 289-298.
  • CERDEÑO 1978 M. L. Cerdeño, “Los broches de cinturón peninsulares de tipo céltico”, Trabajos de Prehistoria, 35, 279- 306.
  • CHAPA et al. 1991 T. Chapa et alii, “La sepultura 11/145 de la necrópolis ibérica de los Castellones de Ceal (Hinjares, Jaén)”. TP, 48, 333-348.
  • CHAPA, PEREIRA 1986 T. Chapa i J. Pereira, “La organización de una tumba ibérica: un ejemplo de la necrópolis de los Castellones de Ceal (Jaén)”, Arqueología Espacial, 9, Terol, 369-379.
  • CLAUSTRES 1950 G. Claustres, “La nécropole de la Pave (Commune d’Argelès-sur-Mer-Pyrénées-Orientales)”, R.S.L., XVI, 1/3, 140-150.
  • CLOP et al. 1998 X. Clop et alii, El Pla de la Bruguera. Centre de distribució SONY (Castellar del Vallès, Vallès Occidental), Una necròpoli de la Primera Edat del Ferro a Castellar del Vallès, Excavacions Arqueològiques a Catalunya, Departament de Cultura, Barcelona.
  • COLDSTREAM 1993 J. N. Coldstream, “Mixed marriages at the frontiers of the early greek world”, Oxford Journal of Archaeology, 12 (1), 1993, 89-107.
  • COLONNA 1973-1974 G. Colonna, “Nomi etruschi di vasi”, Archeologia Classica, XXV-XXVI, 132-150.
  • COLONNA 1977 G. Colonna, “Un trípode fittile geometrico dal foro romano”, MEFRA, 89.
  • CUADRADO 1961 E. Cuadrado, “Broches de cinturón de placa romboidal en la edad del hierro peninsular”, Zephyrus, XII, 208- 220.
  • CUADRADO 1963 E. Cuadrado, “Precedentes y prototipos de la fíbula anular hispánica”, TP, VII.
  • D’AGOSTINO 1977 B. d’Agostino, Tombe principesche dell’Orientalizzante antico da Pontecagnano, MonAnt, 49.
  • D’AGOSTINO 1985 B. d’Agostino, “Società dei vivi, comunità dei morti: un rapporto difficile”, Dialoghi di Archeologia, 3 sèrie, any 3, núm. 1, 47-58.
  • D’AGOSTINO, CATALDI 1988 B. d’Agostino i P. Castaldi (ed.), Pontecagnano II.1. La necropoli del Picentino: le tombe della Prima Età del Ferro, AION, ArchStAnt Quad, 5, Nàpols.
  • DEBERGH 1983 J. Debergh, “La libation funéraire dans l’occident puni-que. Le témoignage des nécropoles”, Atti del I Congresso Internazionale di Studi Fenici e Punici, Roma, 757-762.
  • DEDET 1976 B. Dedet, “Datation et faciès de la nécropole de Recobre, à Quarante, Hérault”, RAN, IX, 1-22.
  • DEDET 1979-1980 B. Dedet, “Les tombes du Languedoc oriental au pré-mier âge du fer”, RAN, 12, 9-42.
  • DEDET, PY 1973 B. Dedet i M. Py, “Les tombes protohistoriques de la Bergerie Hermet a Calvisson (Gard)”, Gallia, 31, 37-59.
  • DILOLI, BEA, VILASECA 2002 J. Diloli, D. Bea i A. Vilaseca, “El turó del Calvari (Vilalba dels Arcs, Terra Alta), un recinte singular de la Primera Edat del Ferro al curs inferior de l’Ebre”, Primeres jornades arqueològiques: ibers a l’Ebre, recerca i interpretació, Tivissa, CERE, 75-88.
  • DOCTER 2000 R. F. Docter, “Pottery, Graves and Ritual I: Phoenicians of the first Generation in Pithekoussai”, Atti del Primo Congresso Internazionale Zulcitano, Sant’Antioco: La ceramica fenicia di Sardegna. Dati, problematiche, con-fronti, CNR, Roma, 135-149.
  • DUVAL, ELUÈRE, MOHEN 1974 A. Duval, C. Eluère i J. P. Mohen, “Les fibules antérieures au VIe siècle avant notre ère trouvées en France”, Gallia, 32, 1-61.
  • EDGEWORTH 1995 J. Edgeworth, “The Symposion in Ancient Mesopotamia: Archaeological Evidence”, O. Muray i M. Tecusan (ed.), In vino veritas, Oxford, 35-56.
  • FEUGÈRE et al. 1994 M. Feugère, B. Dedet, S. Leconte, i G. Rancoule, “Les parures de Ve au IIe siècle av. J.-C. en Gaule méridionale: composantes indigènes, ibériques et celtiques”, Aquitania, XII, 237-281.
  • GAILLEDRAT 1997 E. Gailledrat, Les ibères de l’Èbre à l’Hérault (VIe-IVe s. avant J.-C.), Monographies d’Archéologie Méditerranéenne, 1.
  • GALLART 1988 J. Gallart, Avenç de l’estudi de la necròpoli d’incineració de la Pena (Torregrossa, el Pla d’Urgell), Quaderns d’Arqueologia del Grup de Recerques de “La Femosa”, 3, Artesa de Segre.
  • GARCIA, ORLIAC 1985 D. Garcia i D. Orliac, “Mobilier d’une tombe du Premier Age du Fer au lieu-dit Les Faïsses à Mourèze (Hérault)”, DAM, 8, 151-154.
  • GASCÓ 1984 Y. Gascó, Les tumulus du premier age du fer en Languedoc oriental. Archéologie en Languedoc, Revue de la federation archéologique de l’Hérault.
  • GENIÈRE 1987 J. de la Genière, “Des usages du cratère”, P. Rouillard i M. C. Villanueva-Puig (coords.), Grecs et ibères au IVe siècle avant Jésus-Christ. Commerce et iconographie. Publications du centre Pierre Paris, 19. 271-282.
  • GIRY 1965 J. Giry, “La nécropole préromaine de St.-Julien (Cne de Pézenas, Hérault)”, Rivista di Studi Liguri, XXXI, 1-2, 117-242.
  • GJERSTAD 1979 E. Gjerstad, “A Cypro-Greek royal marriage in the 8th cent. B.C.”, Studies presented in memory of Porphyrios Dikaios, Nicòsia, 89 i ss.
  • GONZÁLEZ, MARTÍN, MORA 1999 P. González, A. Martín i R. Mora, Can Roqueta, Un establiment pagès prehistòric i medieval (Sabadell, Vallès occidental), Excavacions Arqueològiques a Cata-lunya, 16.
  • GRÀCIA 2000 F. Gràcia, “El comercio arcaico en el nordeste de la Península Ibérica. Estado de la cuestión y perspectivas”, Monografies Emporitanes, 11, 257-276.
  • GRÀCIA, GARCIA 1999 F. Gràcia i D. Garcia, “La primera fase del poblamiento protohistórico en el área sur de la desembocadura del Ebro. El poblado fortificado de Sant Jaume Mas d’en Serra (Alcanar), campañas 1997-1998”, RAP, 9, 131-155.
  • GRAELLS 2003 R. Graells, Les sivelles de garfis a la Catalunya protohistòrica. Tipologia i distribució, T.A.D. presentat el juny de 2003, a la Universitat de Lleida.
  • GRAELLS e.p. R. Graells, “Origen i dispersió dels fermalls de 2 garfis i placa única”, XIII CIAP, e.p.
  • GRASS, ROUILLARD, TEIXIDOR 2000 M. Grass, P. Rouillard i J. Teixidor, L’universo fenicio. Einaudi Tascabili, Saggi, 691, Torí, 2000.
  • GUILAINE, RANCOULE 1996 J. Guilaine i G. Rancoule, “Les relations mediterranéennes pre-coloniales et les debuts de l’Age du Fer Languedocien. Les influences puniques en languedoc occidental”, Complutum, 7, 125-140.
  • HERMARY, HESNARD, TRÉZINY 1999 A. Hermary, A. Hesnard i H. Tréziny, Marseille Grecque 600-49 av. J.-C., La cité phocéene, Ed. Errance, París.
  • HODOS 1999 T. Hodos, “Intermarriage in the western Greek colonies”, Oxford Journal of Archaeology, 18.1, 61-78,
  • HOULÉS, JANIN 1992 N. Houlés i Th. Janin, “Une tombe de prémier âge du fer au lieu-dit Saint-Antoine à Castelnau-de-Guers (Hérault)”, RAN, 25, 433-442.
  • JANIN et al. 2002 Th. Janin et alii, “La nécropole protohistorique du Grand Bassin II à Mailhac, Aude (VIe-Ve s.av.n.e.)”. D.A.M., 25, 65-122.
  • JIMÉNEZ 1990 J. C. Jiménez, “Aspectos rituales funerarios de la necrópolis de la Cruz del Negro. Carmona (Sevilla)”, Zephyrus, 43, 215-222.
  • JIMÉNEZ 2003 J. Jiménez, “Las sandalias de Apolo. Sobre el origen de los cinturones ‘célticos’”, AEspA, 76, 31-46.
  • JULLY 1978 J. J. Jully, “Vase non tourné à enduit rouge foncé d’ambiance phénicienne, nécropole du Roussillon, à Bellevue, commune du Canet (Pyrénées orientales)”, Rivista di Studi Fenici, 6.1, 57-61.
  • JULLY, NORDSTRÖM 1966 J. J. Jully i S. Nordström, “Les vases à oreillettes perforées en France et leur similaires en Méditerranée Occidentale”, APL, XI, 99-124.
  • KROMER 1959 K. Kromer, Das Gräberfeld von Hallstatt, Sansoni, Florència.
  • LAPEYRE 1979-1980 C. Lapeyre, “Matériel de la nécropole protohistorique de la Méjarie à Sauvian, Hérault”, RAN, XIII, 197- 210.
  • LÁZARO et al. 1981 A. Lázaro, N. Mesado, C. Aranegui i D. Fletcher, Materiales de la necrópolis ibérica de Orleyl (Vall d’Uxó, Castellón), SIP, diversos treballs, 70, València.
  • LEPAGE 1984 L. Lepage, Les Ages du fer dans les bassins superieurs de la Marne, de la Meuse et de l’Aube et le tumulus de la Mottote à Nijon (haut-Marne), Mémoires de la Société archéologique Champenoise, 3.
  • LISSARRAGUE 1990 F. Lissarrague, “Around the Krater: An Aspect of Banquet Imagery”, Murray, O., (ed.), Sympotica, a Symposium on the Symposion, Oxford, 196-209.
  • LLINAS, ROBERT 1971 C. Llinas i A. Robert, “La nécropole de Saint-Julien à Pézenas. Fouilles 1969-1970”, RAN, IV, 1-34.
  • LLULL, PICAZO 1989 V. Llull i M. Picazo, “Arqueología de la muerte y estructura social”, AEspA, 62, 5-20.
  • LORRIO 1997 A. J. Lorrio, Los Celtíberos, Complutum, 7 Extra, Madrid.
  • LO SCHIAVO, MACNAMARA, VAGNETTI 1985 F. Lo Schiavo, E. Macnamara i L. Vagnetti, “Late cypriot Imports to Italy and their influence on local Bronzework”, Papers of the British School at Rome, 53, 1-71.
  • LOUIS, TAFFANEL 1958 M. Louis, O. i J. Taffanel, Le prémier âge du fer Languedocien. III. Les tumulus. Conclusions, Bordighera-Montpellier, Institut International d’Etudes Ligures, Monographies Prehistoriques.
  • MALUQUER 1944 J. Maluquer, “Los bronces” a “Avance de los hallazgos de la necrópolis de Agullana (Gerona)”, Ampurias, VI, 112-126.
  • MALUQUER 1984 J. Maluquer, La necrópolis paleoibérica de “Mas de Mussols”, Tortosa (Tarragona), PIP, VIII, Universitat de Barcelona, Barcelona.
  • MALUQUER 1987 J. Maluquer, La necrópolis paleoibérica de Mianes en Santa Bárbara (Tarragona), PIP, IX, Universitat de Barcelona, Barcelona.
  • MALUQUER, VÁZQUEZ 1957 J. Maluquer i L. Vázquez, “Avance al estudio de la necró-polis de la “Atalaya”, Cortes de Navarra”, Excavaciones en Navarra, vol. V, Diputación Foral de Navarra, Institución “Príncipe de Viana”, Pamplona, 123-185.
  • MANCEBO 1995 J. Mancebo, “La ceramica orientalizante a torno pintada geométrica de Montemolín. Campañas 1980-81”, Actas del XXII CNA, Vigo, 1993, 164-172.
  • MOHEN 1980 J. P. Mohen, L’Age du Fer en Aquitaine, du VIIIe au IIIe siècle avant Jésus-Christ, Mémoires de la Société Pré-historique Française, 14.
  • MURRAY 1988 O. Murray, “Death and the symposion”, Atti del Colloquio Internazionale di Capri: La parola, l’immagine, la tomba, AION ArchStAnt X, Nàpols, 239-257.
  • NAVARRO 1970 R. Navarro, Las fíbulas en Catalunya, Publicaciones eventuales, 16, Barcelona.
  • NICKELS 1989 A. Nickels, Agde, la nécropole du premier âge du fer, RAN, suplement 19.
  • NICKELS et al. 1981 A. Nickels, C. Pellecuer, C. Raynaud, J.-C. Roux i M. Adgé, 1981: “La nécropole du Ier Âge du Fer d’Agde: Les tombes à importations grecques”, MEFRA, 93.1, 89-125.
  • OLIVA, RIURÓ 1968 M. Oliva i F. Riuró, “Nuevos hallazgos en la necrópolis hallstáttica de Anglés (Gerona)”, Pyrenae, 4, 67-99.
  • OLIVER 1981 A. Oliver, “Incineraciones entre el río Ebro y el Palan-cia, nuevas aportaciones para el estudio de los enterramientos ibéricos”, Cuadernos de Prehistoria y arqueología Castellonenses, 8, 189-256.
  • PADRÓ 1976-1978 J. Padró, “Datos para una valoración del factor egipcio y de su incidencia en los orígenes del proceso de iberización”, Ampúrias, 38-40, 487-510.
  • PALOL 1958 P. de Palol, La necrópolis hallstáttica de Agullana (Gerona), BPH, vol. I, Madrid.
  • PARZINGER, SANZ 1986 H. Parzinger i R. Sanz, “Zum Ostmediterranen ursprung einer Gürtelhakenform der iberischen Halbinsel”, Madrider Mitteilungen, 27, 169-194.
  • PELLICER 1982 M. Pellicer, “La influencia orientalizante en el bronce final-hierro del nordeste hispano”, Habis, 13, 211- 237.
  • PELLICER 1984 M. Pellicer, “Elementos ultrapirenaicos y hallstattizantes en el horizonte del bronce final-hierro del noreste hispano”, Habis, 15, 309-343.
  • PERONI 1981 R. Peroni, “Usi funerari e forme di organizzazione sociale nella età del Ferro”, R. Peroni (a cura de), Necropoli e usi funerari nell’età del ferro, Archeologia: Materiali e Problemi, V, Bari, 293-303.
  • PHILIPOT et al. 1989 D. Philipot, J. M. Rocca, M. Soulier i J. Vallon, “Trois tertres funéraires protohistoriques de la commune de Viols-le-Fort (Hérault)”, RAN, 22, 343-353.
  • PLENS 1986 M. Plens, La necròpoli de la Pedrera, tesi de llicenciatura, inèdita, Lleida.
  • PONS 1977 E. Pons, “Sivelles de cinturó de taló rectangular i placa poligonal trobades al N.E. de Catalunya”, Cypsela, 2, 91-120.
  • PONS 2000 E. Pons, “Las necrópolis de incineración del Bronze Final y de la Edad del Hierro en Catalunya”, MAM, 5, Archéologie de la mort, Archéologie de la Tombe au Premier âge du Fer, Actes du XXI Colloque International de l’Association Française pour l’Étude de l’âge du Fer, 31-40.
  • PONS, VILA 1975 E. Pons i M. P. Vila, “Nuevos aportes al estudio de la necropolis de Perelada (Gerona)”, XIV Congreso Nacional de Arqueología, 681-694.
  • PONS, PAUTREAU 1994 E. Pons i J. P. Pautreau, “La nécropoli d’Anglès, La Selva (Gérone, Espagne) et les relations AtlantiqueMéditerranée à travers les Pyrénées au début de l’Age du Fer”, Aquitania, XII, 353-375.
  • PONTRANDOLFO 1995 A. Pontrandolfo, “Simposio e Élites Sociali nel Mondo Etrusco e Italico”, Murray, O. i M. Tecusan (eds.), In vino veritas, Oxford, 176-195.
  • POPHAM, SACKET 1980 M. R. Popham i L. H. Sacket, Lefkandi 1, AtenesLondres.
  • PRESEDO 1982 F. J. Presedo, La necrópolis de Baza, Excavaciones Arqueológicas en España.
  • QUESADA 1997 F. Quesada, El armamento ibérico. Estudio tipológico, geográfico, funcional, social y simbólico de las armas en la Cultura Ibérica (s. VI-I a.C.), Monographies Instrumentum 3.
  • RAFEL 1998 N. Rafel, “Peus ceràmics reixats de tradició mediterrània en els CU de l’edat del ferro a Catalunya”, RAP, 8, 81-83.
  • RAFEL 1991 N. Rafel, La necròpoli del Coll del Moro de Gandesa. Els materials, Publicacions de la Diputació de Tarragona.
  • RAFEL 1997 N. Rafel, “Colgantes de bronce paleoibéricos en el NE de la Península Ibérica. Algunas reflexiones sobre las relaciones mediterráneas”, Pyrenae, 28, 99-117.
  • RAFEL e.p. N. Rafel, “Los soportes de Calaceite y las manufacturas ornamentales en bronce del ibérico antiguo”.
  • RALLO 1989 A. Rallo, Le donne in Etruria, Roma.
  • RAMÓN 1995 E. Ramón, “La necròpoli protohistòrica de Milmanda (Vimbodí)”, Citerior, I, 107-117.
  • RAMOS 1986 M. L. Ramos, Estudio sobre el ritual funerario en las necrópolis fenicias y púnicas de la Península Ibérica, Colección de Estudios, 22, Ediciones de la Univesidad Autónoma de Madrid.
  • RATHJE 1990 A. Rathje, “The adoption of the Homeric Banquet in Central Italy in the Orientalizing Period”, O. Murray (ed.), Sympotica, a Symposium on the Symposion, Oxford, 279-288.
  • RATHJE 1995 A. Rathje, “Il banchetto in Italia Centrale: Quale Stile di Vita?”, O. Murray i M. Tecusan (eds.), In vino veritas, Oxford, 167-175.
  • RUIZ-MATA 1989 D. Ruiz-Mata, “El túmulo 1 de la necrópolis de las Cumbres”, IV Jornadas de Arqueología fenicio-púnica, Eivissa, 207-220.
  • RUIZ-ZAPATERO, CHAPA 1990 G. Ruiz-Zapatero i T. Chapa, “La arqueología de la muerte: perspectivas teórico-metodológicas”, F. Burillo (coord.), II simposio sobre los celtíberos. Necrópolis celtibéricas, Saragossa, 357-372.
  • SAGONA 2002 C. Sagona, The Archeology of punic Malta, Ancient Near Eastern Studies, suplement 9.
  • SANMARTÍ 1982 E. Sanmartí, “Les troballes funeràries d’època ibèrica arcaica de la Granja Soley (Sta.Perpètua de la Mogoda, Vallès Occidental, Barcelona)”, Ampurias, 44, Barcelona, 71-103.
  • SANTOS 2003 M. Santos, “Fenicios y griegos en el extremo N.E. peninsular durante la época arcaica y los orígenes del enclave foceo de Emporion”, XVII Jornadas de Ar-queología Fenicio-Púnica d’Eivissa, 87-132.
  • SCHULE 1969 W. Schule, Die Meseta Kulturen del Iberischen Halbinsel. Madrider Forschungen, Berlín.
  • SIRANO 1995 F. Sirano, “Il sostegno bronzeo della tomba 104 del Fondo Artiaco di Cuma e il problema dell’origine dell’holmos”, Studi sulla Campania Prerromana, terza serie, vol. I, 1-50.
  • SOLIER, RANCOULE, PASSELAC 1976 Y. Solier, G. Rancoule i M. Passelac, “La nécropole de “Las Peyros” VIe siècle av. J.-C. a Couffoulens (Aude)”, RAN, suplement 6.
  • TAFFANEL, JANIN 1998 O. i J. Taffanel i Th. Janin, La nécropole du Moulin à Mailhac (Aude), MAM, 2, Lattes.
  • TAGLIENTE 1985 M. Tagliente, “Elementi del banchetto in un centro arcaico della Basilicata (Chiaromonte)”, MEFRA, 97, 159-191.
  • TORELLI 1981 M. Torelli, Storia degli etruschi, Roma-Bari.
  • VALENZA-MELE 1991 N. Valenza-Mele, “Vita dell’aldilá e corredi funerari: Evoluzione comparate”, Dialogues d’histoire ancienne, 17.2, 149-174.
  • VERNANT 1973 J. P. Vernant, “Le marriage en Grèce archaique”, Parola del Passato, XXVIII, 51-74.
  • VUILLEMOT 1955 C. Vuillemot, “La nécropole punique du phare dans l’île Rachgoun (Oran)”, Libyca, 3, 7-76.