L’ensenyament de l’educació literària:Una proposta de diàleg entre el còmic i la literatura

Resum

En el context d’una societat en la qual els índexs d’hàbit lector són manifestament millorables, és obvi que els docents es trobaran sovint amb problemes davant l’alumnat per a promoure l’educació literària(Zayas, 2004). Així mateix, si les obres de lectura obligatòria (un altre debat, al qual també ens referirem) remeten a textos complexos que, de més a més, s’insereixen en períodes històrics i estètics passatsper a la comprensió dels quals els discents tal vegada no es troben prou preparats, correm el perill de caure en el parany d’induir-los a associar lectura amb tedi i, encara pitjor, amb irrellevància. En aquestsentit, fem una proposta de comunicació consistent a construir ponts entre la literatura i el còmic a partir d’una visió integradora que aposte per un diàleg comparatista i per una concepció de l’hàbitlector lliure de prejuïns. Més concretament, des d’una perspectiva que connecta amb el paradigma multimodal actual, pretenem atendre diversos còmics que aprofiten textos literaris com a fonts pera construir el seu propi edifici narratiu i conceptual mitjançant mecanismes intertextuals (Mendoza, 2001). Així, ens acostarem, entre d’altres, a casos diversos com ara: l’ús de La tempesta de William Shakespeare, Dràcula de Bram Stoker o 1984 de George Orwell com a suport (en major o menor grau, clar està) de sengles relats pertanyents al gènere superheroic (de retruc, s’hi pot analitzar l’evolució de la figura heroica segons el cànon occidental); el descens als inferns del personatge de terror La Cosa del Pantà, per Alan Moore juntament amb altres autors, a la cerca de la seua amada tot remetent a les peripècies de Dant Alighieri en companyia de guies diversos, així com al mite d’Orfeu i Eurídice (així, la por també seria tema transversal vinculat amb l’aprenentatge de les emocions i la funció que acompleixen quant al creixement personal); les constants citacions literàries que conformen l’edifici biogràfic (una, diguem-ne, refosa del concepte del bildungsroman) en Fun Home. Una tragicomèdia familiar d’Alison Bechdel, una de les autores referencials de l’àmbit queer, etc. No es tracta, doncs, d’observar adaptacions d’obres literàries en format d’historieta com a via mitjancera per a llegir «el text que realment importa» sinó de focalitzar sobre les recurrències a clàssics literaris (Navarro, 2006) per a crear nou artefactes en un altre mitjà artístic; per tant, la literatura del passat no ens és aliena: ans al contrari, es configura com a herència cultural susceptible de reactualització (Manresa & Silva, 2005). En conseqüència, tot plegat esdevé punta de llança per a dur a terme una reflexió al voltant dels viaranys metodològics pels quals podem transitar per a fomentar la formació literària (Ballester, 2015; Cerrillo 2002). Alhora, esperem que la recurrència a una metodologia depenent del còmic com a àmbit alternatiu a la convenció acadèmica en relació amb l’ensenyament de la literatura reforce l’interés dels estudiants per la historieta com a mitjà normalitzat d’expressió cultural. Comptat i debatut, en el marc de la xarxa «La narració gràfica en àmbit universitari. Perspectives didàctiques del còmic i de l’àlbum il·lustrat» (codi 3858), de la qual sóc coordinador, aspirem a mostrar com arribem a resultats satisfactoris lliurats al plaer lector, tot partint d’una reflexió teòrica però fonamentada en l’observació de l’alumnat universitari mitjançant el receptacle pràctic dels clubs de lectura (qui signa és un dels coordinadors acadèmics de CLUECA-Club de Lectura Universitari de Còmic i Àlbum Il·lustrat, vinculat a la Facultat d’Educació de la Universitat d’Alacant).