El paper de l’Església catalana durant la Guerra Civil

Laburpena

El paper desenvolupat per la Generalitat amb l’Església i, en general, amb el culte catòlic durant el període de la Guerra Civil ha estat en certa manera considerat per la historiografia complex i ambigu, mediatitzat per les circumstàncies excepcionals que va suposar el conflicte i pel suport de les altes jerarquies del colp d’Estat. Es va crear una situació prou tensa i complexa, amb certa aquiescència per part de les autoritats cap a determinants actes contra els religiosos. El capítol analitza com en els primers moments de la confrontació, va haver-hi una gran violència per part de les milícies contra l’Església, que va fer efectiva l’eliminació del catolicisme com a religió oficial i protegida de l’Estat i va prohibir-ne el seu culte públic. Per la seua banda, alguns membres de la Generalitat varen facilitar la fugida en els vaixells estrangers els primers dies de la guerra d’elements socials antirepublicans. Més endavant, després dels fets de maig de 1937 es va restaurar l’exercici privat del culte. La situació es va mantenir igual fins a la derrota a començaments de 1939.