El Hachmi i El Kadaouiveus migrants

Resumen

Dues veus migrants m�han cridat l�atenció. La de Najat El Hachmi, coneguda especialment per L�últim patriarca , premi Ramon Llull de l�any 2008, i la de Saïd El Kadaoui, l�obra del qual no vaig conéixer de forma mediàtica, sinó a través de les activitats cu lturals universitàries. La meua comunicació recollirà la necessitat d�ambdós autors de contar el sentiment d�aquell que se sap migrant, culturalment i identitàriament escindit. Tant l�un com l�altre, prendran els fills com a destinataris de les seues refle xions. El Kadaoui ho farà a través de Cartes al meu fill. Un català de soca - rel, gairebé (2011), en tant que El Hachmi, el 2004 ja confessava al seu fill Jo també sóc catalana . La procedència marroquina d�ambdós i la consciència de formar part d�una realit at nova, que deixa enrere cultura, llengua i tradicions dels avantpassats, desperta en ells la necessitat de preservar les arrels mitjançant el testimoniatge escrit als fills com a hereus d�un patrimoni cultural que troba l�origen en l�orient i el futur en l�occid