Evidentiality in Spoken Catalan. The Evidential Marker "diu que"

  1. Antolí Martínez, Jordi
  2. Sentí i Pons, Andreu
Revista:
Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística

ISSN: 2014-1408

Any de publicació: 2020

Títol de l'exemplar: Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística

Número: 10

Pàgines: 123-161

Tipus: Article

DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openDialnet editor

Altres publicacions en: Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística

Resum

Aquest estudi s’ocupa del marcador evidencial diu que, que no té una gran tradició escrita en català, però que s’usa oralment i és equivalent al dizque de l’espanyol o dice che de l’italià (cf. Travis 2006, Cruschina 2015, Alcázar 2018). El fet que aquest marcador siga prolífic especialment en registres orals, en els dialectes catalans i que estiga en decadència entre el jovent en dificulta l’estudi i, per això, cal buscar en diverses fonts per acostar-s’hi. Aquest article analitza els enregistraments orals del Museu de la Paraula —un arxiu etnològic amb textos orals monològics de valencians— i els primers resultats del Corpus Parlars, un corpus dialectal i col·loquial de textos orals monològics i dialògics del valencià. L’anàlisi de diu que i el conjunt de dades dels corpus mostren una construcció parcialment gramaticalitzada amb un valor evidencial reportatiu. També trobem un valor admiratiu o de sorpresa (mirativity) i certs matisos epistèmics pragmàtics. El sorgiment de diu que pot analitzar-se com un exemple de construccionalització gramatical que tendeix cap a valors més subjectius: des d’un verb per a indicar l’estil directe reportat fins al marcador evidencial reportatiu. També es documenten altres marcadors relacionats, com ara que diu que i la fórmula rutinitzada per a encetar contes això diu que era.

Referències bibliogràfiques

  • AIKHENVALD, A. (2004), Evidentiality, Oxford, Oxford University Press.
  • ALCÁZAR, A. (2014), «On the grammaticalization of dizque», in Perspectives in the study of Spanish Language Variation, Arias, A. E., Gutiérrez, M. J., Landa, A. & Ocampo, F. (eds.), Santiago de Compostela, Universidad de Santiago de Compostela, 19-45.
  • ALCÁZAR, A. (2018), «Dizque and other emergent evidential forms in Romance languages», in The Oxford Handbook of Evidentiality, Aikhenvald, A. Y. (ed.), Oxford, Oxford University Press, 725-740.
  • ANTOLÍ MARTÍNEZ, J. M. (2015), L’evidencialitat en català antic: estudi de corpus i acostament segons la gramàtica cognitive (PhD dissertation), Alacant, Universitat d’Alacant.
  • ANTOLÍ MARTÍNEZ, J. M. (2017), «El verb semblar en català antic», Caplletra. Revista de Filologia, 62, 205-229.
  • BABEL, A. M. (2009), «Dizque, evidentiality, and stance in Valley Spanish», Language in Society, 38, 487-511.
  • BEL, A. (2002), «Les funcions sintàctiques», in Gramàtica del català contemporani, Solà, J., Lloret, M. R., Mascaró, J. & Pérez Saldanya, M. (eds.), Barcelona, Empúries, 1077-1150.
  • MONTSERRAT, S. & SEGURA, C. (in press), «El corpus Parlars. Elaboració d’un corpus oral i col·loquial del català valencià», Zeitschrift für Katalanistik, 33.
  • BEN-AMOS, D. (1971), «Toward a definition of folklore in context», Journal of American Folklore, 84, 3-15.
  • CASSEB GALVÃO, V. C. (2001), Evidencialidade e gramaticalização no português do Brasil: Os usos da expressão diz que, Araraquara, UNESP.
  • CORNILLIE, B. (2007), Evidentiality and Epistemic Modality in Spanish (Semi)Auxiliaries, Berlin/New York, Mouton de Gruyter.
  • CORNILLIE, B. (2009), «Evidentiality and epistemic modality: On the close relationship between two different categories», Functions of Language, 16(1), 44-62.
  • CORNILLIE, B., MARIN-ARRESE, J. & WIEMER, B. (2015), «Evidentiality and the semanticspragmatics interface. An introduction», Belgian Journal of Linguistics, 29, 1-17.
  • CORR, A. (2018), «’Exclamative’ and ‘quotative’ illocutionary complementisers in Catalan, European Portuguese and Spanish», Languages in Contrast, 18(1), 72-101.
  • CRUSCHINA, S. (2011), «Fronting, dislocation, and the syntactic role of discourse-related features», Linguistic Variation, 11(1), 1-34.
  • CRUSCHINA, S. (2015), «The expression of evidentiality and epistemicity: Cases of grammaticalization in Italian and Sicilian», Probus, 27(1), 1-31.
  • CRUSCHINA, S. & REMBERGER, E.-M. (2008), «Hearsay and reported speach: Evidentiality in Romance», Revista de Gramática Generativa, 33, 95-116.
  • CUENCA, M. J. (2015), «Evidentiality (and epistemicity) in Catalan parliamentary debate», eHumanista/IVITRA, 8, 362-382.
  • CUENCA, M. J. & MARÍN, M. J. (2012), «Discourse Markers and Modality in Spoken Catalan: The Case of (és) clar», Journal of Pragmatics, 44, 2211-2225.
  • DIEC2 = Institut d’Estudis Catalans. Diccionari de la llengua catalana, segona edició [online]. [Access date: 2018-2019]. Available at: <https://dlc.iec.cat>.
  • DE LA MORA, J. & MALDONADO, R. (2015), «Dizque: Epistemics blurring evidentials in Mexican Spanish», Journal of Pragmatics, 85, 168-180.
  • DELANCEY, S. (1997), «Mirativity: the grammatical marking of unexpected information», Linguistic Typology, 1, 33-52.
  • DEMONTE, V. & FERNÁNDEZ-SORIANO, O. (2013), «Evidentials dizque and que in Spanish. Grammaticalization, parameters and the (fine) structure of Comp», Revista de Estudos Linguísticos da Univerdade do Porto, 8, 211-234.
  • DEMONTE, V. & FERNÁNDEZ SORIANO, O. (2014), «Evidentiality and illocutionary force. Spanish matrix ‘que’ at the syntax-semantics interface», in Left Sentence Peripheries in Spanish; Diachronic, Variationist, and Typological Perspectives, Dufter, A., & de Octavio de Toledo, Á. S. (eds.), Amsterdam, John Benjamins, 212-234.
  • DIEWALD, G. & SMIRNOVA, E. (2010), «Evidentiality in European languages: the lexicalgrammatical distinction», in Linguistic realization of evidentiality in European languages, Diewald, G. & Smirnova, E. (eds.), Berlin/New York, Walter de Gruyter, 279-308.
  • NAGORE, F. (dir.) (1999), Endize de bocables de l’aragonés, Huesca, Instituto de Estudios Altoaragoneses.
  • ETXEPARE, R. (2008), «On quotative constructions in Iberian Spanish», in Crosslinguistic Studies of Clause Combining: The multifunctionality of conjunctions, Laury, R. (ed.), Amsterdam, John, Benjamins, 35-77.
  • ETXEPARE, R. (2010), «From hearsay evidentiality to samesaying relations», Lingua, 120, 604-627. Retrieved from: <https://doi.org/10.1016/j.lingua.2008.07.009>.
  • FRIEDMAN, V. A. (1986), «Evidentiality in the Balkans: Bulgarian, Macedonian, and Albanian», in Evidentiality: The Linguistic Coding of Epistemology, Chafe, W. & Nichols, J. (eds.), Norwood, Ablex, 168-187.
  • INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS (2016),Gramàtica de la llengua catalana, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans.
  • GOLDBERG, A. & JACKENDOFF, R. (2004), «The English Resultative as a Family of Constructions», Language, 80(3), 532-568.
  • GONZÁLEZ, M. (2011), «Indirect evidence in Catalan: A case study», in The pragmatics of Catalan, Payrató, Ll. & Cots, J. M. (eds.), Berlin, De Gruyter Mouton, 146-172.
  • GONZÁLEZ, M. (2014), «Evidentiality, intersubjectivity and salience in Spanish and Catalan markers claro/clar and la verdad/veritat», Intercultural Pragmatics, 11(3), 411-436.
  • GONZÁLEZ, M. (2015), «From truth-attesting to intensification: The grammaticalization of Spanish la verdad and Catalan la veritat», Discourse Studies, 17(2), 162-181.
  • GRAS, P. (2016), «Entre la codificación y la inferencia. Los valores citativos de que inicial átono en español», in González Ruiz, R., Izquierdo Alegría, D. & Loureda Lamas, O. (eds.), La evidencialidad en español: teoría y descripción, Madrid/Frankfurt am Main, Iberoamericana/Vervuert, 201-226.
  • HEINE, B. (1993), Auxiliaries. Cognitive forces and grammaticalization, New York, Oxford University Press.
  • HEINE, B., CLAUDI, U. & Hünnemeyer, F. (1991), Grammaticalization: A conceptual Framework, Chicago, University of Chicago Press.
  • HOPPER, P. & TRAUGOTT, E. C. (1993), Grammaticalization, Cambridge, Cambridge University Press.
  • KANY, C. (1944), «Impersonal dizque and its variants in American Spanish», Hispanic Review, 12, 168-177.
  • LANGACKER, R. (2000), Grammar and conceptualization, Berlin, Mouton de Gruyter.
  • LANGACKER, R. (2011), «Grammaticalization and Cognitive Grammar», in The Oxford Handbook of Grammaticalization, Heine, B. & Narrog, H. (eds.), Oxford, Oxford University Press, 79-91.
  • LEHMANN, C. (2004), «Theory and method in grammaticalization», in Grammatikalisierung. Special issue of «Zeitschrift für Germanistische Linguistik», DIEWALD, G. (ed.), 32, 152-187.
  • MARTÍ, M. A., DURAN J., PEREA, M. P. (2007), «HistoCat y DialCat: extensiones de un analizador morfológico para tratar textos históricos y dialectales del catalán», Procesamiento del Lenguaje Natural, 39, 279-280.
  • MARTINES, J. (2017a), «El condicional com a marcador epistèmic i evidencial en català antic: el condicional evidencial reportatiu amb verbs de dicció», Zeitschrift für Katalanistik/Revista d’Estudis Catalans, 30, 19-51.
  • MARTINES, J. (2017b), «L’émergence des futurs épistémiques romans. L’exemple du catalan médiéval du XIIIème siècle», in Le futur dans les langues romanes, Barnzini,n L. (ed.), Berna, Peter Lang, 133-167.
  • MARTINES, J. (2018), «Entre la morfologia, la semàntica i la pragmàtica: el condicional evidencial reportatiu amb verbs de percepció en català antic», Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística, 8, 259-285.
  • MIGLIO, V. (2010), «Online Databases and Language Change: the Case of Spanish dizque», in Corpus Linguistics Applications: Current Studies, New Directions, Gries, S. Th. & Davies, M. (eds.), Amsterdam, Rodopi, 7-28.
  • OLBERTZ, H. (2005), «Dizque en el español andino ecuatoriano: Conservador e innovador», in Encuentros y conflictos: Bilingüismo y contacto de lenguas, Olbertz, H. & Muysken, P. (eds.), Madrid/Frankfurt, Iberoamericana/Vervuert, 77-94.
  • OLBERTZ, H. (2007), «Dizque in Mexican Spanish: The subjectification of reportative meaning», Rivista di Linguistica, 19(1), 151-172.
  • ORIOL, C. (2002), Introducció a l’etnopoètica, Valls, Cossetània Edicions.
  • PALMER, F. R. (2001), Mood and Modality, Cambridge, Cambridge University Press.
  • PERAIRE, J. (1999), «Funcions discursives dels marcadors d’integració lineal en les Rondalles d’Enric Valor», in Valoriana. Estudis sobre l’obra d’Enric Valor, Salvador, V. & van Lawick, H. (eds.), Castelló, Universitat Jaume I, 139-164.
  • PIETRANDREA, P. (2007), «The grammatical nature of some epistemic-evidential adverbs in spoken Italian», Italian Journal of Linguistics, 2, 39-64.
  • RAMAT, A. G. & TOPADZE, M. (2007), «The coding of evidentiality: a comparative look at Georgian and Italian», Rivista di Linguistica, 19(1), 7-38.
  • SENTÍ, A. (2015), «Subjectification and attenuation in the conceptual schema of the Catalan modal verb deure with evidential meaning», eHumanista/IVITRA, 8, 517-543.
  • SENTÍ, A. (2018), «El verb modal deure al segle XIX: modalitat deòntica, evidencialitat inferencial, (inter)subjectivitat i mirativitat», eHumanista/IVITRA, 14, 646-672.
  • SENTÍ, A. (2018b), A semantic network of modal micro-constructions in Catalan: grammatical and lexical constructionalization, Presentation at 10th International Conference on Construction Grammar, Paris, Sorbonne Nouvelle University.
  • SPITZER, L. (1942), «Notas sintáctico-estilísticas a propósito del espanol que», Revista de filologia hispanica, 4(2), 105-126.
  • SQUARTINI, M. (2007), «Investigating a grammatical category and its lexical correlates», Italian Journal of Linguistics, 19(1), 1-6.
  • SQUARTINI, M. (2008), «Lexical vs. grammatical evidentiality in French and Italian», Linguistics, 46(5), 917-947.
  • TRAUGOTT, E. C. (2010), «Revisiting subjectification and intersubjectification», in Subjectification, Intersubjectification and Grammaticalization, Davidse, K., Vandelanotte, L. & Cuyckens, H. (eds.), Berlin/New York, De Gruyter Mouton, 29-70.
  • TRAUGOTT, E. C. & DASHER, R. (2002), Regularity in Semantic Change, Cambridge, Cambridge University Press.
  • TRAUGOTT, E. C. & TROUSDALE, G. (2013), Constructionalization and constructional changes, Oxford, OUP.
  • TRAVIS, C. (2006), «Dizque: a Colombian evidentiality strategy», Linguistics, 44, 1269-1297.
  • WIEMER, B. (2018), «Evidentiality and modality», in The Oxford Handbook of Evidentiality, Aikhenvald, A. Y. (ed.), Oxford, Oxford University Press, 85-108.
  • WILLET, T. (1988), «A cross-linguistic survey of the grammaticalization of evidentiality», Studies in Language, 12(1), 51-97.
Fuente de los datos: Dialnet