La inferència en l'aflorament de valors evidencials en català antic

  1. Antolí Martínez, Jordi M.
  2. Andreu Sentí Pons 1
  1. 1 Universitat d'Alacant
    info

    Universitat d'Alacant

    Alicante, España

    ROR https://ror.org/05t8bcz72

Revista:
Caplletra: revista internacional de filología

ISSN: 0214-8188

Año de publicación: 2014

Número: 56

Páginas: 157-183

Tipo: Artículo

DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openAcceso abierto editor

Otras publicaciones en: Caplletra: revista internacional de filología

Resumen

En aquest article volem descriure els valors evidencials que desenvolupen el verb "parèixer" i la perífrasi verbal "deure + infinitiu" en català antic i explicar com s’han generat. Es tracta de dos recursos bàsics per a l’expressió de l’evidencialitat inferencial que han seguit un procés de canvi semàntic paral·lel. L’estudi d’aquest procés, que s’ha fet amb dades de corpus analitzades amb una metodologia cognitiva, revela que l’aflorament dels nous valors es pot explicar com a resultat d’un procés de gramaticalització en què, a poc a poc, hi ha una major subjectivació, tendència que s’explica, en darrer terme, pel mecanisme de la inferència invitada (Traugott & Dasher 2002). A més, l’anàlisi dels diferents valors evidencials ens ha permès constatar que cal una classificació més detallada de la tipologia tradicional d’evidencials d’inferència (Willet 1988), i és per a superar aquestes limitacions que hem aplicat la proposta de Squartini (2008). En definitiva, tot plegat ens ha possibilitat obrir una línia de recerca sobre els marcadors evidencials d’inferència i el procés de canvi lingüístic que els genera en llengües com el català en què no hi ha una categoria gramatical evidencial.

Referencias bibliográficas

  • Anderson, Ll. B. (1986) «Evidentials, paths of change, and mental maps: typologically regular asymmetries», dins Wallace Chafe & Johanna Nichols (eds.), Evidentiality: The Linguistic Coding of Epistemology, Norwood, Ablex., pp. 273-312.
  • Antolí, J. M. (2012) «Canvi semàntic i gramaticalització en el sorgiment de marcadors evidencials. Evolució semàntica de parere i derivats en el llatí tardà i en el català antic (s. iii-xvi)», eHumanista/IVITRA, 2, pp. 41-84.
  • Bassols, M. & J. Bastardas (dirs.) Glossarium Mediae Latinitatis Cataloniae, Barcelona, Institució Milà i Fontanals, CSIC.
  • Bybee, J. L., R. Perkins & W. Pagliuca (1994) The Evolution of Grammar: Tense, Aspect, and Modality in the Languages of the World, Chicago, University of Chicago Press.
  • Bybee, J. (2003) «Mechanisms of change in grammaticization: the role of frequency», dins Joseph, Brian D. (ed.), The handbook of historical linguistics, Blackwell Publishers.
  • Company, C. (2003) «La gramaticalización en la historia del español», dins Concepción Company (ed.), Gramaticalización y cambio sintáctico en la historia del español, Mèxic, Universidad Nacional Autónoma de México, pp. 1-62.
  • Company, C. (2012) «Historical Morphosyntax and grammaticalization», dins I. Hualde, A. Olarrea & E. Rourke (eds.), Handbook of hispanic linguistics, Londres / Nova York, Blackwell.
  • Cornillie, B. (2007) Evidentiality and Epistemic Modality in Spanish (Semi-)Auxiliaries, Berlín / Nova York, Mouton de Gruyter.
  • Cuenca, M. J. & J. Hilferty, (1999) Introducción a la lingüística cognitiva, Barcelona, Ariel.
  • DCVB = Alcover, A. M. & F. de B. Moll (1930-1962) Diccionari català-valenciàbalear, Palma de Mallorca, Editorial Moll.
  • De Haan, F. (1999) «Evidentiality and epistemic modality: Setting boundaries», Southwest Journal of Linguistics, 18, pp. 83-101.
  • Dendale, P. (1994) «Devoir épistémique, marqueur modal ou évidentiel?», Langue française, 102, pp. 24-40.
  • Dendale, P. & L. Tasmowski (2001) «Introduction: Evidentiality and Related Notions», Journal of Pragmatics, 33, pp. 339-348.
  • Eco, U. (1976) A theory of semiotics, Bloomington, Indiana University Press. Ernout, A. & A. Meillet, (1979) Dictionnaire Étymologique de la langue latine. Histoire des mots, París, Editions Klincksieck. Fleischman, S. (1982) The Future in Thought and Language. Diachronic Evidence from
  • Romance, Cambridge, Cambridge University Press. Frawley, W. (1992) Linguistic Semantics, Hillsdale, Lawrence Erlbaum.
  • Geeraerts, D. (1997) Diachronic Prototype Semantics. A contribution to Historical Lexicology, Oxford, Clarendon Press.
  • Goossens, L. (2000) «Patterns of meaning extension, «parallel chaining», subjectification and modal shifts» dins Antonio Barcelona (ed.), Metaphor and Metonymy at the Crossroads. A Cognitive Perspective, Berlín / Nova York, Mouton de Gruyter.
  • Hardman, M. J. (1986) «Datasource marking in the Jaqi languages», dins Wallace Chafe & J. Nichols (eds.), Evidentiality: the linguistic coding of epistemology, Norwood, Ablex, pp. 113-136.
  • Langacker, R. W. (1990) «Subjectification», Cognitive Linguistics, 1, pp. 5-38.
  • Langacker, R. W. (1999) Grammar and Conceptualization, Berlín / Nova York, Mounton de Gruyter.
  • Martines, J. & V. Martines (dirs.) «Corpus Informatitzat de la Gramàtica del Català Antic», dins Corpus Informatitzat Multilingüe de Textos Antics i Contemporanis (CIMTAC), amb la direcció adjunta de M. Àngels Fuster i Elena Sánchez, Alacant, ISIC-IVITRA. [Consulta, desembre 2012-gener 2013.]
  • Martines, J. (en premsa a) Gramaticalització i modalització. El cas del futur epistèmic en català antic.
  • Martines, J. (en premsa b) Gramaticalització i modalització. El condicional evidencial en català antic.
  • Nuyts, J. (2001) Epistemic modality, language and conceptualization: a cognitive-pragmatic perspective, Amsterdam/Filadèlfia, John Benjamins.
  • Pérez-Saldanya, M. & V. Salvador (1993) «Lingüística cognitiva i llengües en contacte: el cas del futur de probabilitat en català», dins Actes del Novè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
  • Pérez-Saldanya, M. (1998) Del llatí al català: Morfosintaxi verbal històrica, València, Universitat de València.
  • Pérez-Saldanya, M. (2007) «Gramaticalització i reanàlisi: funció i estructura en el canvi sintàctic», dins T. Cabré (ed.), Lingüística teòrica: anàlisi i perspectives, ii, Bellaterra, Universitat Autònoma de Barcelona, pp. 13-29.
  • PHI = Packard Humanities Institute (1991) Database of Latin Authors to AD 200, CD ROM 5.3.
  • PLD = Lactantius (1995), «Divinarum institutionum liber V», dins Patrologia Latina Database (PLD), Chadwyck-Healey (<http://pld.chadwyck.co.uk/>)
  • Quer, J. (2002) «Subordinació i mode», dins Joan Solà, Maria-Rosa Lloret, Joan Mascaró & Manuel Pérez Saldanya, Gramàtica del català contemporani, vol. iii, Barcelona, Empúries, pp. 2801-2864.
  • Palmer, F. R. (1986) Mood and Modality, Cambridge, Cambridge University Press.
  • Plungian, V. A. (2001) «The place of evidentiality within the universal grammatical space», Journal of Pragmatics, 33, pp. 349-357.
  • Ramos, Joan-Rafel (2002) «La predicació no verbal obligatòria», dins Joan Solà, Maria-Rosa Lloret, Joan Mascaró & Manuel Pérez Saldanya, Gramàtica del català contemporani, vol. iii, Barcelona, Empúries, pp. 1953-2016.
  • Sentí, A. (2010) «Gramaticalització i canvi semàntic de <deure + Inf> en català antic. Un estudi de corpus», treball de recerca del Doctorat Interuniversitari en Estudis Filològics Interdisciplinaris (Filologia Catalana i afins), Universitat d’Alacant, director Josep Martines.
  • Sentí, A. (2012) «Gramaticalització i subjectivització del verb modal haver (a/de) en català antic. Un estudi de corpus segons la gramàtica cognitiva», eHumanista/IVITRA, 2, pp. 85-117.
  • Squartini, M. (2001) «The internal structure of evidentiality in romance», Studies in Language, 25, pp. 297-334.
  • Squartini, M. (2008) «Lexical vs. grammatical evidentiality in French and Italian», Linguistics, 46/5, pp. 917-947
  • Thesaurus linguae latinae (1975), BSB B.G. Teubner Verlagsgesellschaft.
  • Traugott, E. C. (1989) «On the rise of epistemic meanings in English: an example of subjectification in semantic change», Language, 57, pp. 33-65.
  • Traugott, E. C. & R. B. Dasher (2002),Regularity in Semantic Change, Cambridge, Cambridge University Press.
  • Van der Auwera, J. & V. Plungian (1998) «On modality’s semantic map», Linguistic Typology, 2, pp. 79-124.
  • Willet, T. (1988) «A cross-linguistic survey of the grammaticalization of evidentiality», Studies in Language, 12/1, pp. 51-97.
  • Homilies d’Organyà <XIIb> a cura d’A.-J. Soberanas, A. Rossinyol, A. Puig, Barcelona, Barcino, 2001.
  • Miret i Sans, J., «Patrius sermo. Documents en català del temps de rei En Jaume I», dins Actes del Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana. Barcelona, 1908b, pp. 522-529.
  • Miret i Sans, J., «Pro sermone plebeico», BRABLB, vi, 1913-1914, pp. 30-41, 101-115, 163-185, 229-251, 275-280.
  • Bastardas, J. (ed.), Usatges de Barcelona, Barcelona, Fundació Noguera, 1984.
  • Diéguez Seguí, M. À., Clams i crims en la València medieval segons el
  • «Llibre de Cort de Justícia» (1279-1321), i <1279-1299> i ii <1306-1321>, Alacant, Universitat d’Alacant, 2001.
  • Llull, R., Doctrina pueril, ed. de J. Santanach i Suñol, Palma de Mallorca, NEORL. [ms. del s. xiv]
  • Llibre dels Fets del rei en Jaume, vol ii, ed. de J. Bruguera, Barcelona, Barcino, 1991. [ms. de 1343]
Fuente de los datos: Dialnet