Anàlisi dels descartaments efectuats per la flota d'arrossegament en el Golf de Lleó

Resum

La pesca darrossegament practicada al mar Mediterrani incideix sobre un rang batimètric molt ampli i afecta a nombrosos tipus de fons que presenten comunitats molt diversificades, on les espècies de peixos, crustacis, cefalòpodes, altres mol·luscs, equinoderms i daltres macroorganismes epibentònics interaccionen entre si. Daquí la importància de caracteritzar amb una aproximació multiespecífica els fons explotats, com la que aquí hem dut a terme, prenent en consideració no tan sols les espècies dinterès comercial sinó totes les espècies que conformen la comunitat. Els objectius concrets daquesta tesi estan centrats en lestudi qualitatiu i quantitatiu dels descartaments produïts per la pesca darrossegament que efectua la flota espanyola en la zona del Golf de Lleó, i en aspectes relacionats a millorar la selectivitat de les xarxes emprades canviant el disseny de la malla tradicional per malla quadrada. El mostreig sha dut a terme a bord duna embarcació darrossegament comercial, amb una freqüència setmanal, dins el període comprès entre març del 1998 i març del 2000. En total shan analitzat 68 pesques. Totes les mostres estudiades provenen del primer vol del dia i s'han capturat a fondàries entre 50 i 500 metres. De tot el volum capturat durant lestudi shan identificat un total de 307 espècies pertanyent a diversos grups taxonòmics. El grup taxonòmic majoritari és el dels peixos amb 133 espècies, seguit dels crustacis, els cefalòpodes, els equinoderms i finalment el grup daltres invertebrats. Lespècie més capturada en nombre a la pesquera del Golf de Lleó ha estat la cervellina (Leptometra phalangium) i les més capturades en biomassa han estat la sardina (Sardina pilchardus) i el lluç mediterrani (Merluccius merluccius smiridus). Pel total de la captura la fracció descartada en nombre dindividus representa el 71% mentre que la biomassa descartada és de lordre del 36%. La causa més important en quant a quantitat de rebuig produït és la que respon al compliment de la normativa vigent, ja sigui per les talles mínimes legals o per les captures acompanyants permeses. Els majors descartaments estacionals en termes dabundància es donen a la primavera i lestiu, coincidint amb lèpoca de reclutament de la majoria de les espècies explotades. En canvi, els descartaments estacionals en termes de biomassa són excepcionalment elevats a lestiu i estan provocats per la captura massiva de sardina (S. pilchardus) durant aquesta època de lany. El rebuig expressat tant en nombre com en pes disminueix en funció de lestrat de fondària, essent la quantitat descartada major en lestrat A (50-200 m) i menor en lestrat C (>400 m). Sha comprovat que el disseny de malla quadrada aplicat al cóp de les xarxes darrossegament fa augmentar dràsticament, tant en nombre com en pes, el percentatge dindividus escapats, disminuint a la vegada la quantitat de descartament. També saconsegueix un augment de la mida de primera captura (L50) de totes les espècies excepte en la bruixa de quatre taques (Lepidorhombus boscii). A més es redueix limpacte de la pesca sobre els estocs dindividus juvenils, sobretot despècies que presenten una secció de cos rodona com el lluç mediterrani (M. merluccius smiridus) i el verat (Scomber scombrus), disminuint així la sobrepesca de creixement i de reclutament al mateix temps que sassegura i es millora la venda dexemplars de mida legal.