Anatomia, química i física experimental al Reial Col·legi de Cirurgia de Barcelona (1760-1808)

Laburpena

El desenvolupament de la cirurgia moderna va venir determinada per un increment en la demanda de personal sanitari per tal datendre els soldats dispersos en els diferents fronts oberts arreu dEuropa. Els Reials Col·legis de Cirurgia són les institucions sanitàries de la Il·lustració més importants que va impulsar la monarquia borbònica espanyola. El Reial Col·legi de Cirurgia de Barcelona, fundat el 1760, va ser el segon col·legi creat a Espanya en una àrea geogràfica peninsular fronterera amb França. Des que la monarquia borbònica va clausurar les universitats catalanes el 1714 i va fundar la Universitat de Cervera, lúnica institució capaç datorgar graus acadèmics universitaris en disciplines relacionades amb la salut a Catalunya era el Col·legi barceloní. Fins i tot els estudiants de medicina de la Universitat de Cervera havien de cursar lanatomia al col·legi de Barcelona. El programa acadèmic que es va instaurar en els nous col·legis de cirurgia era diferent de la formació tradicional de caire gremial establerta per als cirurgians i barbers. Els nous físics-cirurgians no només volien conèixer sobre terapèutica sinó que estaven igualment atrets per lanatomia, la fisiologia, i la patologia; en general, els interessava tot allò que fes referència a allò que anomenaven economia corporal. A finals del segle XVIII i principis del XIX, cirurgians, metges i farmacèutics es van reunir en la Facultat Reunida, i a mitjan del segle XIX, la Facultat de Medicina de la restablerta Universitat de Barcelona va poder atorgar títols de llicenciat en medicina i cirurgia. Per tant, sha de considerar de cabdal importància la condició de cirurgià-metge dels programes docents dels nous col·legis de cirurgia espanyols, entre els quals es trobava el barceloní. En aquest context, les regulacions del col·legis de cirurgia van proposar una nova forma de transmissió del coneixement alhora que un nou mètode pedagògic-. Les ordenances van establir la celebració de juntes literàries, sessions periòdiques en què els catedràtics del col·legi presentaven dissertacions davant del claustre de professors i els alumnes. Els manuscrits corresponents a les dissertacions del col·legi de Barcelona shan preservat fins a lactualitat i han constituït la font primària daquesta recerca, la qual ha examinat el rol i la recepció de les noves ciències aplicades a lart de curar en el període comprés entre els anys 1760 i 1808. Lanàlisi de la documentació ha posat de manifest que la química i la física experimental estaven força presents a les dissertacions del col·legi barceloní. Aleshores, la química començava a ser considerada una professió, una activitat útil que disposava dels seus propis canals de difusió articles, llibres de text, etc.- En aquest sentit, la memòria de la tesi doctoral dona testimoni de la presència de la química en els actes acadèmics del col·legi de cirurgia, així com també de la crucial capacitat explicativa que aquest saber aportava per elucidar els processos que tenien lloc en leconomia corporal, en la salut i en la malaltia, en un context mèdico-quirúrgic. Cal destacar, a títol dexemple, que la memòria deixa ben palès com lestudi dels aires, la química pneumàtica, travessa les fronteres de la química, la física i la medicina. La memòria es fa ressò dels pros i els contres, les controvèrsies suscitades de molts dels tòpics presentats a les sessions (introducció de la vacuna a Espanya, els tumors, el galvanisme, la sífilis, etc.), debats que es troben en aquesta important sèrie documental. Les juntes literàries shan de contemplar com a pràctiques de comunicació i transmissió del coneixement científic adreçades als alumnes i també a audiències més generals. Aquesta activitat de divulgació del coneixement, cal entendre-la igualment com a fòrum de legitimació professional, dactualització i dintercanvi de sabers davant dexperts professionals de la cirurgia i la medicina a la Catalunya de la Il·lustració. Paraules clau: Il·lustració, Reial Col·legi de Cirurgia de Barcelona, ciències mèdiques. The development of modern surgery was driven by the increasing demand for well-trained medical personnel able to attend the soldiers in the several fronts opened in Europe. The Royal Colleges of Surgery are seen as the more important enlightened medical institutions created by the Spanish Borbonic monarchy. The Royal College of Surgery of Barcelona was the second such college created in Spain, founded in 1760. Its Catalan location placed it near French and among Spanish military forces. It is relevant to take into account that from 1714, the Borbonic monarchy had closed all the universities in Catalonia the University of Barcelona included for political reasons, and built a new university in the more remote town of Cervera. The only institution in the principality where an academic degree related to health could be obtained was the Royal College of Surgery of Barcelona. Indeed, the students of medicine from the University of Cervera had to practise anatomy in the College. The academic programme developed in the new colleges of surgery was different from the traditional formal education for surgeons. The new physician-surgeons trained there not only were interested in therapeutics but also wanted to know as much as possible about the bodys anatomy and physiology, being as they were in competition with its pathology. As a result of this, at the end of the 18th century and the early 19th century, surgeons, physicians and pharmacists were gathered together in the so-called Facultad Reunida, which experienced several organisational problems during the following years. Eventually, in the middle of the 19th century, surgeons and physicians were rejoined in the University of Barcelonas Faculty of Medicine when this university had its rights and funding reinstated. But it is important to take into account the dual condition of the physician-surgeons trained in the College of Barcelona. In this setting, a new form of transmission of knowledge and indeed a new method of teaching was proposed in the regulations of the new colleges of surgeons in Spain. These regulations established the junta literaria: a dissertation would be read and then criticised in a public session with both the students and the board of professors of the college. It is important to stress that these manuscripts are available in the archives and constitute the most important primary source of my research, which examines the role and the reception of the new sciences applied to healing arts. This documentation makes it clear that chemistry and experimental physics came to be especially prominent in the dissertations expounded at the Royal College of Surgery of Barcelona. Chemistry should be considered as a professional, liberal, useful activity, with a continuum from research papers, reviews and textbooks to its proper diffusion. In this sense, my work aims to show how chemistry was included in the academic programmes of the Spanish Royal Colleges of Surgery, and how chemistry in this medicalsurgical context could have been a crucial tool to understand the unexplained processes that happened in the human body, in sickness and in health. The development of the study of airs crossed the boundaries between chemistry, physics and medicine. The pros and cons, the controversies aroused by several topics given at the sessions (vaccine, tumours, galvanism, syphilis, etc.), are already present in this important set of documents. The juntas literarias (literary meetings) have provided an extremely rich set of sources, which should be considered as scientific communication practices as well as a means of exchanging experiences addressed to the students and other interested audiences. This activity of diffusion of knowledge therefore could be contemplated as a forum from which professional legitimation could be obtained by a peer-reviewing process in front of all the components of a college board. Key words: Enlightenment, medical sciences, Royal College of Surgery of Barcelona.