Usos i prestigi sociolingüístic entre l’alumnat d’ensenyament postobligatori de Catalunya

Resumen

La present tesi, “Usos i prestigi sociolingüístic entre l'alumnat d'ensenyament postobligatori de Catalunya”, s'inclou dins l'àmbit de la sociologia del llenguatge i es proposa d’analitzar els usos i el prestigi sociolingüístic a Catalunya pel que fa al català i el castellà. Per aconseguir les dades em vaig centrar en el segment de població format per estudiantat de segon de batxillerat, ja que aquest grup s'orientarà majoritàriament cap als estudis universitaris, la qual cosa els hauria de permetre en el futur de situar-se sociològicament en entorns de prestigi social i generar patrons de comportament en la resta d’estrats socials. La metodologia utilitzada es basa en una enquesta amb 27 preguntes aplicada a una mostra de 775 estudiants de segon de batxillerat de 14 instituts de 5 poblacions catalanes: Barcelona, Castelldefels, Igualada, Salou i Sort. Aquest qüestionari conté elements referents als usos del català i el castellà en determinats contextos, formals i informals, per intentar detectar si es produeix una distribució desigual del català i el castellà segons la situació comunicativa. L'objectiu és confirmar si una de les dues llengües s'associa als àmbits formals i l'altra als informals. L'enquesta es completa amb un conjunt d'ítems que incideixen específicament en la qüestió del prestigi sociolingüístic. Les dades s’han analitzat globalment i segons diferents variables (lloc de naixement, llengua familiar, població d'estudi dels informants, lloc de naixement dels progenitors, anys a Catalunya dels progenitors, gènere, tipus d'estudi, caràcter de l'insitut i estudis dels progenitors) amb l’objectiu de detectar quines són més favorables a una llengua i quines a l’altra. Quant als resultats obtinguts, cal dir en primer lloc que el prestigi sociolingüístic s’ha mostrat com un concepte operatiu en la major part de la mostra. També cal assenyalar que la llengua més prestigiosa entre la població de segon de batxillerat a Catalunya és el català, malgrat que han aparegut algunes llacunes en determinats contextos (cinema i literatura). En conjunt, s'observa que aquest àmbit formal, el dels estudis postobligatoris, manifesta un major nivell de catalanització lingüística que el de la resta de la societat. En darrer lloc, les variables que han mostrat major significació estadística a l’hora de determinar diferències entre els valors assignats al català i el castellà són, per aquest ordre, el lloc de naixement dels progenitors dels informants, la llengua familiar i la població on estudien els enquestats