El fenomen de la infermeria penitenciària. Una proposta formativa

  1. Coll Cámara, Antonia Bernardina
Dirigida por:
  1. Montserrat Alguacil de Nicolás Director/a

Universidad de defensa: Universitat Ramon Llull

Fecha de defensa: 20 de junio de 2014

Tribunal:
  1. Cèlia Rosich Pla Presidente/a
  2. José Siles González Secretario
  3. Verónica Violant Holz Vocal

Tipo: Tesis

Teseo: 368180 DIALNET lock_openTDX editor

Resumen

Les raons que justifiquen aquesta investigació es basen en la necessitat formativa dels/les infermers/es que treballen en el medi penitenciari que dóna lloc a una proposta formativa específica basada en les competències pròpies del seu lloc de treball. Aquesta necessitat ve donada per la singularitat del context penitenciari com espai de comunicació, accions i normes que determinen les relacions entre els agents que hi viuen (reclusos) i conviuen (personal) i, per la manca de coneixements específics relacionats amb la pràctica infermera al medi penitenciari. En conseqüència, els objectius generals que han guiat aquesta recerca són: - Interpretar el context penitenciari i els factors de salut característics de la població reclusa com un element diferenciador de l’atenció infermera. - Valorar el perfil de competències específiques i àrees de formació requerides per desenvolupar el treball infermer en el context penitenciari. Per donar resposta a aquests objectius, el disseny d’aquesta recerca s’ha realitzat des de de la Investigació Avaluativa, que ha permès apropar-nos al context real de la infermeria de presons mitjançant una anàlisi de necessitats. En aquest cas s’ha escollit el model ANISE, desenvolupant les fases de reconeixement, diagnòstic i presa de decisions per poder reunir les dades necessàries i posar de manifest els factors que influeixen en les actuacions infermeres en aquest medi. Les fonts d’informació utilitzades han estat, d’una banda: revisió de documents i bibliografia especialitzada de sanitat i context penitenciari; Pla d’Estudis del Grau d’Infermeria d’una universitat pública i una privada i oferta formativa de Postgrau-Màster de diferents universitats. L’altra font d’informació rellevant han estat els informants clau: a) infermers/es i b) gestors (caps d’infermeria) dels centres penitenciaris catalans. Els infermers/es han respòs un qüestionari autoadministrat, validat per experts, per obtenir informació referent a quatre blocs: perfil dels infermers/es de les presons catalanes, àmbit formatiu dels infermers/es, necessitats formatives de la infermeria i atenció d’infermeria en el medi penitenciari. Els gestors, per la seva part, han discutit i consensuat les característiques específiques d’aquests professionals mitjançant la tècnica del grup focal, complementant les dades obtingudes a partir del qüestionari. Les dades del qüestionari s’han analitzat mitjançant el programa estadístic SPSS v.18.0 i els discursos del grup focal s’han transcrit i sotmès a l’anàlisi del contingut. En tots els casos s’ha respectat tan els termes utilitzats pels participants com la confidencialitat dels seus comentaris. La informació obtinguda s’ha triangulat amb la finalitat de contrastar les dades obtingudes. De l’anàlisi final s’ha conclòs que la població reclusa concentra un sèrie de característiques sociodemogràfiques i en matèria de salut, sobrerepresentades en relació a la població general (drogodependències, malalties infectocontagioses, trastorns mentals, atenció a les urgències, situacions límit, etc.), en un context, el penitenciari, desconegut i complex per desenvolupar la competència infermera. Aquests factors són els elements diferenciadors de la infermeria penitenciària amb l’atenció prestada en altres àmbits de salut. A la revisió dels plans d’estudi del títol de grau d’infermeria s’han detectat carències curriculars a les àrees assistencials anomenades anteriorment i habilitats comunicatives i socials, així com en el coneixement del context i el marc legal penitenciari per cobrir les expectatives professionals requerides. A l’oferta de segon cicle revisada no s’ha trobat cap titulació pròpia de la infermeria penitenciària. D’aquestes conclusions s’ha deduït la necessitat de propostes com: formació de segon cicle tipus postgrau o títol d’expert, i/o inclusió d’una assignatura optativa a la titulació de grau que contemplin els aspectes formatius i competencials de l’infermer/a de presons i elaborar una guia amb els fonaments de la infermeria penitenciària.