Els parlars del priorat. Estudi geolingüístic

Resumen

JUSTIFICACIÓ El fet que l’objecte d’estudi d’aquesta tesi sigui la comarca del Priorat respon a diferents motius científics, un del quals és una simple qüestió de continuïtat amb la idea que el doctor Pere Navarro fa anys que persegueix de concloure un macroestudi sobre els parlars de les Terres de l’Ebre. El doctor Navarro va iniciar aquest projecte amb la publicació de la seva tesi doctoral, Els parlars de la Terra Alta (1996), que va continuar la doctora Olga Cubells ocupant-se de la comarca de la Ribera d’Ebre, a la qual va dedicar la seva tesi doctoral, Els parlars de la Ribera d’Ebre (2009). Així doncs, aquest estudi pretén ser un pas més cap a la idea de veure realitzat aquest projecte. Un altre dels motius per estudiar els parlars del Priorat és el fet que la comarca està situada en una cruïlla de trets lingüístics que dóna a aquests parlars una fesomia heterogènia i amb personalitat pròpia i diferenciada dels de les comarques veïnes (Ribera d’Ebre, Baix Camp i Garrigues). En aquest context lingüístic, es va plantejar la pregunta de si era possible situar el Priorat en un dels dos grans blocs de la llengua catalana o calia considerar la comarca una zona de transició entre els dos blocs, occidental i oriental. La hipòtesi inicial, sobre la qual es basaria la tesi doctoral, era que els parlars del Priorat s’han d’ubicar en una zona de transició entre l’occidental i l’oriental. Aquesta particularitat fa que l’estudi d’aquests parlars sigui encara més atractiu. A tot això hem d’afegir un altre motiu per analitzar els parlars d’aquesta comarca, que és la poca atenció que ha rebut per part de l’Administració. Això ha propiciat un sentiment d’inferioritat en diversos àmbits, un dels quals és la llengua. Els mitjans de comunicació i l’ensenyament estan propiciant uns canvis lingüístics que estan transformant la fesomia dels parlars de la zona. Si a això se li suma el procés d’una baixa natalitat i d’una alta emigració dels prioratins cap a les grans ciutats (Reus i Tarragona), es planteja la necessitat urgent de recollir i analitzar el patrimoni lingüístic del Priorat abans que es perdi de manera definitiva. OBJECTIUS L’objectiu d’aquest estudi és fer una descripció lingüística detallada i exhaustiva dels parlars de la comarca del Priorat i cartografiar-ne els resultats. Així, el treball es converteix en doble: d’una banda, es tracta d’un estudi de dialectologia que pren com a base el registre col•loquial de la varietat geogràfica del català del Priorat; de l’altra, es converteix en un treball de geolingüística, en el sentit que permet elaborar un microatles lingüístic d’aquests parlars que inclou tota una sèrie de mapes en color. Pel que fa a l’estudi geolingüístic s’han estudiat quatre nivells: fonètica, morfologia, sintaxi i lèxic. Dins del nivell fonètic s’ha estudiat el vocalisme tònic, el vocalisme àton, el consonantisme i altres fenòmens fonètics que apareixen. Pel que fa a la morfologia s’estudia la nominal i la verbal. Dins d’aquesta última s’hi afegeixen els paradigmes verbals, transcrits fonèticament, de tots els verbs enquestats. Malgrat que la majoria d’estudis de dialectologia tendeixen a ometre el capítol de sintaxi, en aquesta investigació es vol deixar constància de les possibles qüestions sintàctiques que poden afectar de manera general els parlars del Priorat. La presentació del lèxic segueix una ordenació per camps semàntics, a partir dels temes en què es troba dividit el vocabulari en el qüestionari. En cada camp semàntic, en primer lloc s’inclou un apartat en què apareix l’inventari de variants lèxiques. L’entrada de les variants és la més general de totes les recollides o, en cas de profusió onomasiològica, una de les enregistrades. En cada variant s’indica les localitats on ha estat enregistrada. Després apareix la llista de noms que no presenten variació a la comarca i finalment, apareix l’anàlisi i el comentari d’alguns mots. En l’últim capítol d’aquest apartat apareix la llista de totes les entrades, ordenades alfabèticament, seguides del número d’apartat de l’estudi on es poden localitzar. Després del capítol de conclusions es presenta una antologia de textos. Per tal de poder il•lustrar millor els parlars del Priorat, s’inclouen textos relatats pels mateixos informants, un de cada localitat. Els textos es presenten, en primer lloc, transcrits ortogràficament i, en segon lloc, al•lofònicament. En un CD que s’adjunta a la tesi doctoral es poden trobar els àudios corresponents a aquests textos. METODOLOGIA Zona estudiada La zona d’estudi d’aquesta tesi doctoral és la comarca geogràfica del Priorat, situada al bell mig de la Serralada Prelitoral, a cavall entre el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, que limita amb les comarques del Baix Camp, la Ribera d’Ebre, les Garrigues i la Conca de Barberà. Les dates de la recollida d’informació del treball de camp van transcórrer entre el juliol de l’any 2011 i el desembre de 2012 per tal que l’eix temporal fos el màxim de similar possible. Totes aquelles qüestions que no van quedar resoltes es van tornar a preguntar en una segona tanda d’entrevistes, realitzada a finals de l’any 2014. Les enquestes es van dur a terme a la totalitat dels 24 nuclis de població actualment habitats amb veïns nadius de la localitat. L’únic poble que no s’ha pogut incloure en aquest estudi és Albarca, que no compta amb cap habitant nascut a la localitat que pugui sevir d’informador. Qüestionari Per a fer les enquestes del treball de camp d’aquest estudi s’ha fet servir un qüestionari que ha ajudat a conduir la conversa amb els informants i a agilitzar la recollida de material. Aquest qüestionari està basat en el de l’Atles lingüístic del domini català, però amb algunes modificacions del doctor Pere Navarro que fan que s’adapti millor a les peculiaritats de cada zona. Tot i que s’ha anat seguint l’ordre de les preguntes, l’enquesta esdevé una conversa semidirigida. Cada vegada que apareixia una acció que indicava, per exemple, una feina de casa, l’informant era requerit perquè expliqués com es feia. Això va permetre recopilar gran quantitat de textos, una mínima mostra dels quals és oferta en el capítol "Antologia de textos" d’aquesta tesi. A més, qualsevol acte de comunicació va ser aprofitat per rebre informació lingüística valuosa. Un dels suports que van facilitar enormement la tasca del qüestionari, van ser dos àlbums de dibuixos i fotografies, confeccionats pel doctor Pere Navarro, que permetien identificar moltes de les entrades de l’enquesta sense necessitat de recórrer a les descripcions. Tot i que durant la recollida de dades, s’anotaven els resultats (transcrits fonèticament) en el mateix moment de l’entrevista, també es van enregistrar amb una gravadora digital Sony ICD-UX200, fet que va permetre a l’enquestador poder repassar el material tantes vegades com va caldre. El nombre total d’hores enregistrades oscil·la al voltant d’unes 15 per localitat. Això fa que, multiplicades per 24 pobles, doni un resultat d’unes 360 hores d’entrevistes, aproximadament. Les sessions d’entrevista per cada informant duraven unes dues o tres hores i totes han estat realitzades exclusivament per l'autor d’aquest estudi. Aquest estudi geolingüístic dels parlars del Priorat s’ha completat amb una representació cartogràfica del material recollit que conforma un microatles lingüístic de la comarca (Atles lingüístic del Priorat, ALPri). S’han cartografiat tots aquells fenòmens que presenten un mínim de dues solucions diferents. Tots els mapes confeccionats són sintètics –indiquen, en color, les àrees corresponents a cada variant– excepte el 4/567 que és un mapa de símbols. L’ALPri ve presentat en el CD que s’adjunta a aquesta tesi, que conté un total de 966 mapes. Informants Seguint la pauta establerta en treballs de dialectologia, l’informant ideal, entre altres característiques, ha d’haver nascut a la localitat enquestada i els seus pares (i cònjuge, si en té) han de ser procedents, també, del mateix lloc. A la comarca del Priorat, on gairebé tots els pobles estan per sota de la xifra de 500 habitants i més de la meitat tenen menys de 300 veïns, trobar informants que compleixin aquests requisits és cada dia més difícil. És per això que en molts casos el pare, la mare o el cònjuge de la persona enquestada no és del mateix poble. Aquest fet, però, lluny de dificultar les respostes adequades, va servir per anar comparant les formes pròpies de cada parlar amb les formes usades per les localitats del familiar en qüestió. Tal com recomanen els manuals de geolingüística, s’ha procurat que totes les persones interrogades hagin viscut sempre al poble on van néixer, per evitar interferències d’altres dialectes en el seu parlar, i que hagin cursat només els estudis elementals per tal que el model lingüístic de l'escola els hagi influït al mínim possible. Així i tot, la mobilitat i l’intercanvi que caracteritza la societat actual fa que cada vegada sigui més complicat aconseguir informants ideals. En aquest estudi, s’ha optat per entrevistar més d’un informant per cada localitat, fet que permet contrastar les dades amb diferents parlants per obtindre la resposta més adequada possible. Pel que fa a l’edat dels informants, s’ha procurat que tots pertanyin a les generacions més grans del poble (de cinquanta anys en endavant), ja que són les que conserven millor la llengua històrica. I pel que fa al sexe, s’han enquestat tant homes com dones. CONCLUSIONS A partir de la descripció lingüística realitzada en aquesta investigació, es pot concloure que els parlars del Priorat participen de característiques tant del bloc occidental com del bloc oriental de la llengua catalana; comparteixen també trets lingüístics amb els subdialectes tarragoní, lleidatà i tortosí, i en menor mesura, a nivell lèxic, amb el dialecte valencià. Els parlars de la comarca del Priorat, ubicada des del punt de vista geolingüístic en el punt d’intersecció entre els dos grans blocs dialectals del català, han de ser considerats, doncs, parlars de transició entre l’occidental i l’oriental, amb l’excepció de tres localitats (si tenim en compte els tres criteris clàssics que es prenen com a base a l’hora de distribuir els parlars catalans en dos blocs dialectals). D’una banda, la Bisbal i Falset, que participen plenament dels trets vocàlics del català occidental i, per tant, els podríem incloure en aquest bloc. D’altra banda, Pradell de la Teixeta, que pel que fa al seu vocalisme participa dels trets orientals excepte en el vessant palatal en posició àtona final i, per tant, el podríem incloure en el bloc oriental, amb reserves. Pel que fa a la ubicació subdialectal dels parlars del Priorat, la comarca comparteix trets lingüístics amb els tres subdialectes que l’envolten, això és amb el lleidatà, el tortosí i el tarragoní; algunes localitats del nord-oest de la comarca, sobretot la Bisbal i Margalef (però també Cabacés i Ulldemolins), presenten moltes més solucions pròpies del lleidatà; mentre que els pobles de la part oriental de la comarca comparteixen més trets amb el tarragoní i amb el bloc oriental. Aquest estudi mostra que no es pot delimitar la “frontera” nítida pròpiament dita entre l’un i l’altre blocs dialectals. Aquesta tesi doctoral també ens permet observar que hi ha un bon nombre de formes autòctones ‒la majoria coincidents amb el bloc occidental‒ que són desplaçades per variants considerades més prestigioses ‒vingudes del bloc oriental. Dels quatre nivells estudiats –fonètic, morfològic, sintàctic i lèxic–, aquest darrer apareix com el més propens al canvi. Els mitjans de comunicació i l’ensenyament són els dos àmbits de penetració de les innovacions lingüístiques que estan modificant, de vegades de forma irreversible, el patrimoni lingüístic prioratí.