La Salve Regina de Juan del Encina y de Miquel Ortiguesla oración como traducción poética

  1. Martos, Josep Lluis 1
  1. 1 Universitat d'Alacant
    info

    Universitat d'Alacant

    Alicante, España

    ROR https://ror.org/05t8bcz72

Revista:
Specula: Revista de Humanidades y Espiritualidad

ISSN: 2697-2484

Año de publicación: 2022

Número: 4

Páginas: 191-211

Tipo: Artículo

DOI: 10.46583/SPECULA_2022.4.1075 DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openDialnet editor

Otras publicaciones en: Specula: Revista de Humanidades y Espiritualidad

Resumen

Este artículo estudia las diferentes técnicas para elaborar poemas en lengua romance a partir de la antífona mariana de la Salve Regina. Se centra en una de estas técnicas de construcción literaria: la traducción poética del hipotexto, en verso rimado, frente a la glosa. Se identifican los dos textos hispánicos que se componen a través de este recurso: el de Juan del Encina y el de Miquel Ortigués, el primero en castellano y el segundo en catalán. Ni uno ni otro han sido objeto de ediciones críticas anteriores, al menos de cierta solvencia filológica, por lo que se ofrece aquí la edición crítica de ambos. Se parte de dos cancioneros de autor como testimonio base, con lo que ello implica para su calidad textual. Sin embargo, el poema de Miquel Ortigues también se transmite a través de una edición impresa, que contiene importantes variantes en su parte final, que podrían presentar dudas sobre su genuinidad. Se analizan tales variantes, para concluir su carácter apócrifo; y se contextualizan en prácticas derivadas del proceso editorial, como intervencionismo ajeno al autor. 

Referencias bibliográficas

  • Barceló, S. (2013). L’estil i la llengua de Miquel Ortigues al Cançoner sagrat de vides de sants. Scripta. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna (2), 61–83.
  • Barceló, S. (2018). Els manuscrits del Cançoner sagrat de vides de sants. Revista de Cancioneros Impresos y Manuscritos (7), 19–45.
  • [BETA] Faulhaber, Ch. B., et alii. Biblioteca Española de Textos Antiguos. Philobiblon. The Bancroft Library; University of California Berkeley. http://sunsite.berkeley.edu/Philobiblon/phhmbe.html
  • [BITECA] Beltran, V. et alii. Bibliografia de Textos Antics Catalans, Valencians i Balears. Philobiblon. The Bancroft Library. http://sunsite.berkeley.edu/Philobiblon/phhmbi.html
  • Bustos, Á. (2009). La poesía de Juan del Encina: el Cancionero de 1496. Fundación Universitaria Española («Tesis Doctorales Cum Laude. Serie L», 54).
  • Dutton, B. y González Cuenca, J. (1994). Cancionero de Juan Alfonso de Baena. Visor.
  • Dutton, B. (1990-1991). El cancionero del siglo XV (c. 1360-1520). Universidad de Salamanca, 7 vols. («Biblioteca Española del Siglo xv»).
  • Ferrando, A. (1983). Els certàmens poètics valencians. Institució Alfons el Magnànim.
  • Foulché-Delbosc, R. (1912). Pròleg. En Cançoner sagrat de vides de sants. Societat Catalana de Bibliòfils, 3–4.
  • Foulché-Delbosc, R. y Massó i Torrents, J. (eds.) (1912). Cançoner sagrat de vides de sants. Societat Catalana de Bibliòfils.
  • Garcia Sempere, M. (2016). Ordenat per lo discret en Miquel Ortigues, notari de València: sobre l’autoria i les edicions de Lo plant de la Verge Maria fins al segle XXI. En M. J. Lacarra (ed.), La literatura medieval hispánica en la imprenta (1475-1600) (pp. 95–113). Universidad de Zaragoza.
  • Garcia Sempere, M. (2019). Parlau-me, donchs, fill meu tan sant. Edición de Lo plant de la Verge Maria de Miquel Ortigues. Bulletin of Hispanic Studies (96/10), 1135–1166.
  • González Cuenca, J. (ed.) (2004). Hernando del Castillo, Cancionero General. Castalia. («Nueva Biblioteca de Erudición y Crítica»). 5 Vols.
  • Infantes, V. (1998). De las primeras letras: cartillas españolas para enseñar a leer de los siglos XV y XVI. Universidad de Salamanca.
  • Jones, R. O. y Lee, C. R. (eds.) (1975). Juan del Encina, Poesía lírica y cancionero musical. Editorial Castalia («Clásicos Castalia», 62).
  • [Liber usualis] (1942). Liber usualis Missae et Oficii pro dominicis et festis cum canto gregoriano ex editione vaticana adamussim excerpto et rhythmicis signis in subsidium cantorum a solesmensibus monachis diligenter ornato. Typis Societatis S. Joannis Evangelistae Desclée & Socii.
  • McKerrow, R. B. (1998). Introducción a la bibliografía material. Arco Libros.
  • Mahiques, J. (2021). Oracions rimades i obres devotes en vers. Textos inèdits o poc coneguts localitzats a través de BITECA. Ítaca. Revista de Filologia (12), 143–186.
  • Martínez Romero, T. (2014). Creación y devoción en cancioneros catalanes: el Cançoner sagrat de vides de sants. Revista de Poética Medieval (28), 77–92. https://doi.org/10.37536/RPM.2014.28.0.53193
  • Martos, J. L. (2022). La Glossa sobre l’Ave Maria molt devota del Natzaré: transmissió textual, collatio subjacent i edició crítica, Scripta. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna (19), 241-280.
  • Martos, J. L. (en prensa). El primer cancionero impreso y un pliego poético incunable. Iberoamericana-Vervuert.
  • Mesa, J. F. (2020). El pliego poético incunable 90*DC: materialidad y adscripción tipográfica. Revista de Poética Medieval (34), 297–313.
  • Mesa, J. F. (2021). «Ecdótica y glosa poética: la tradición textual de los Disticha Catonis a partir del pliego incunable de Martín García (90*DC)». Criticón (141), 37–52.
  • Miquel i Planas, R. (1915-1920). Bibliofília. Recull d’estudis, observacions, comentaris y noticies sobre llibres en general y sobre qüestions de llengua y literatura catalanes en particular. Fidel Giró. 2 Vols.
  • Morreale, M. (1981). El Ave María de Juan del Encina. Hispania Sacra (67), 275–283.
  • Morreale, M. (1984). La lengua castellana va al encuentro del Ave María. Boletín de la Biblioteca de Menéndez Pelayo (57), 5–64.
  • Morreale, M. (2002). El avemaría en la enseñanza de la doctrina cristiana entre c. 1496 y 1596. En C. Saralegui Platero y M. Casado Velarde (eds.), Pulchre, bene, recte. Homenaje al Prof. Fernando González Ollé (pp. 971–980). EUNSA.
  • Morreale, M. (2004a). Apuntaciones sobre cartillas y doctrinas cristianas entre 1496 y 1596. En P. Civil (ed.), Siglos dorados. Homenaje a Agustín Redondo, 2 (pp. 1019–1035). Castalia.
  • Morreale, M. (2004b). La Salve Regina en las Doctrinas cristianas y Cartillas del s. XVI. Revista de Filología Española (84/1), 129–151.
  • Riquer, M. de (1964). Història de la literatura catalana. Ariel. Vol. 3
  • Rodado, A. M. (2020). Materialidad y estructura de la editio princeps del Cancionero de Juan del Encina (96JE). Revista de Poética Medieval (34), 341–374.
  • Romeu, J. (1965). La Música en la Corte de los Reyes Católicos. IV-1 Y IV-2. Cancionero Musical de Palacio (Siglos XV-XVI). Instituto Español de Musicología.