Patterns, processes and community conservationthe case of aquatic birds in artificial wetlands

  1. Esther Sebastián González 1
  2. Francisco Botella 2
  3. José Antonio Sánchez-Zapata
  1. 1 Universidade de São Paulo
    info

    Universidade de São Paulo

    São Paulo, Brasil

    ROR https://ror.org/036rp1748

  2. 2 Departamento de Biología Aplicada, Universidad Miguel Hernández
Revista:
Revista catalana d'ornitologia = Catalan journal of ornithology

ISSN: 1697-4697

Any de publicació: 2013

Número: 29

Pàgines: 75-92

Tipus: Article

Altres publicacions en: Revista catalana d'ornitologia = Catalan journal of ornithology

Resum

L’estudi de comunitats en ecologia ha adquirit una gran importància en els darrers anys, ja que permet avaluacions de caràcter general i precís dels patrons d’organització de les espècies i els seus processos relacionats. En aquest estudi es fa una revisió de les principals etapes històriques en ecologia de comunitats i d’alguns dels principis teòrics que expliquen la composició de la comunitat. També incloem un exemple on s’analitzen els patrons de distribució i els processos que els causen en una comunitat d’aus aquàtiques que utilitza una xarxa de basses de reg artificials al sud-est d’Espanya. Es va identificar que la composició de la comunitat d’aus aquàtiques depenia de la història natural de les espècies, però també de processos biogeogràfics (mida de l’estany i el grau d’aïllament), de la qualitat de l’hàbitat disponible (diferències en el disseny de la construcció i de la vegetació) i de les interaccions biològiques positives entre les espècies. També es va detectar que la comunitat es va organitzar seguint un patró imbricat, i que les causes del patró varien entre estacions (reproducció vs hivern). Utilitzem aquesta informació per donar recomanacions sobre la gestió de la comunitat d’aus aquàtiques a les basses de reg. Finalment, com les basses estan immerses en una xarxa d’aiguamolls naturals i artificials d’importància internacional, vam fer servir un enfoc de cost -eficiència per donar recomanacions de gestió per a la conservació de les aus aquàtiques en tota la xarxa de zones humides. Aquest estudi mostra com la teoria d’ecologia de comunitats es pot fer servir per estudiar comunitats de plantes i animals, i com podem connectar aquesta informació amb la biologia de la conservació.