El patrimoni rondallístic de Tàrbena (Marina Baixa)Recopilació, classificació i estudi

Resumo

El patrimoni rondallístic de Tàrbena (Marina Baixa). Recopilació, classificació i estudiMotivacióLa present tesi proposa un estudi monogràfic sobre el patrimoni rondallístic de tradició oral de Tàrbena (la Marina) i sobre la modalitat lingüística d’aquesta localitat, coneguda com tarbener o parlar de sa, dins del valencià meridional. Anteriorment hi ha hagut altres treballs precedents que s’han referit de manera parcial al parlar tarbener o que han abordat aspectes concrets de la seua literatura de tradició oral. Pel que fa a l’estudi de l’etnopoètica, diverses recopilacions de cultura popular de la Marina han inclòs textos procedents de la tradició de Tàrbena (jocs, llegendes, rondalles, cançons), en algun cas de manera monogràfica, com és el cas d’un capítol dedicat al cançoner dins Historias de mi pueblo (Tárbena) (1981), de Signes, i més exhaustivament en l’estudi de Monjo El cançoner popular de Tàrbena. Recopilació i estudi lingüístic (2009). Es recopilaren diversos textos lírics, narratius, jocs i tradicions procedents de la tradició oral tarbenera en l’antologia de Salvà De la marina i muntanya (1988) [ca. 1935]. Pel que fa concretament als gèneres narratius, en diversos treballs s’han editat materials tarbeners, com ara, Monjo (2001, 2002, 2006, 2015, 2020, 2021), Mas/Monjo (2002) o Diéguez et alii (1999).Pel que fa a la llengua, la bibliografia sobre el tarbener s’inicià amb els treballs de Pere Barnils (1913) i Antoni M. Alcover (1919) al primer terç del segle XX, que donaren notícia dels elements mallorquinitzants de Tàrbena, singulars dins del valencià meridional. Posteriorment aquests coneixements s’ampliaren amb els estudis de Joan Veny (1972, 1984, 1998) i sobretot de Jordi Colomina (1985, 1986, 1991), Colomina-Pont-Salvà (1986), que va ser el primer en estudiar el dialecte local dins del context dels parlars de la Marina Alta-Comtat, resultat del repoblament amb colons balear dels territoris despoblats després de l’expulsió dels moriscos al segle XVII. Darrerament, els treballs dialectològics de Vicent Beltran (1995, 1998-1999, 1999, 2000, 2005), Beltran-Herrero (2011), dins del camp de la geolingüística, que analitzen globalment els parlars de la Marina, han tingut en compte Tàrbena. Els treballs de Monjo han aprofundit en diversos camps com la distribució dels articles (1993), l’evolució diacrònica (2006), el registre literari del cançoner (2009), la toponímia (2005a, 2012), l’onomàstica (1993, 2000, 2010), l’ornitonímia (2002) o de la fraseologia (2005b, 2008). La present tesi proposa aprofundir en el coneixement dels gèneres narratius de Tàrbena com a mostra de la tradició oral valenciana. Se situa dins el marc dels estudis monogràfics centrats en una localitat o en una comarca en què les transcripcions dels materials de tradició oral segueixen un criteri filològic, com per exemple, Ayats/Roviró/Roviró (1984), Verge (1991), Quintana (1996, 1997), Limorti/Quintana (1998), Guardiola/Beltran (2005) o Monjo (2013). Es pretén crear un corpus escrit del parlar tarbener, a través d’enregistraments a partir d’informants que representen aquesta comunitat de parla valenciana. En aquest sentit, la fixació d’un corpus de textos transcrits de les mostres permet una anàlisi rigorosa i exhaustiva del dialecte tarbener i així mateix pot abastar diverses qüestions de caràcter estilístic i sociolingüístic. El caràcter literari dels materials d’estudi aporta nous punts de vista als estudis dialectològics. L’interés de la localitat d’estudi radica en la particularitat del tarbener en el context dialectal valencià i en el fet que per circumstàncies sociolingüístiques es tracta d’una modalitat en vies d’extinció.Els textos folklòrics són només testimonis lingüístics parcialment fidels de la modalitat dialectal tarbenera, com es posà d’evidència en el cançoner (Monjo, 2009). La tesi demostra l’existència també d’un registre literari propi de l’oralitat narrativa, com en el cançoner i en altres gèneres d’expressió formulística, amb elements particulars diferenciats del registre col·loquial, amb solucions a voltes més acostades a l’estàndard valencià, o amb elements propis (arcaismes, cultismes, castellanismes).L’anàlisi dels jocs de canvi de codi que s’observen en els informants en les seues performances literàries orals (col·loquial / estàndard-literari, valencià / castellà) permet apreciar la competència comunicativa dels contadors, en tant que narradors, així com els mecanismes i motivacions dels canvis de codi. Cal observar si els objectius d’aquestes alternances són estilístiques, tenen una arrel sociolingüística o es basen en altres possibles causes. Metodologia La nostra investigació parteix, per una banda, de l’anàlisi d’un corpus rondallístic compost de textos recopilats prèviament de la tradició oral de Tàrbena, i per altra banda, de la consulta d’una base bibliogràfica especialitzada. L’estudi dels materials rondallístics té un caràcter multidisciplinari en què es conjuga una vessant etnopoètica i una vessant dialectològica en la modalitat metodològica basada en la cultura popular com a font de recerca; en aquest cas, a través de la literatura oral de caràcter narratiu. En el procés de la recerca es poden distingir diverses etapes: (1) treball de camp, (2) estudi de fonts bibliogràfiques i documentals, (3) anàlisi de la informació de les entrevistes, (4) transcripció de les versions rondallístiques, (5) catalogació de les versions i (6) redacció. El treball de camp és el fonament damunt del qual se sosté l’edifici de la tesi. El format habitual de la recerca ha sigut l’enquesta enregistrada, presentada com una conversació informal. El criteri de selecció dels informants era de buscar el major nombre possible de subjectes representatius de la comunitat humana de Tàrbena i posseïdors d’un repertori rondallístic. Eren majoritàriament naturals i originaris d’aquest municipi, on també residien. Es buscaren preferentment informants de qui es tenia el coneixement previ que eren o havien sigut narradors de rondalles. En la recerca es donà prioritat als informants de més edat, per una qüestió de major urgència, però s’anà eixamplant l’abast de la recerca a mesura que obteníem informació de possibles nous informadors i avançaven els anys. Les entrevistes eren enregistrades en la seua integritat, llevat dels moments en què la conversa derivava a qüestions de caràcter personal, no vinculades a l’objecte d’estudi. Si en el transcurs de diferents entrevistes a un mateix informant, el narrador contava de manera espontània rondalles que ja havia contat en altres ocasions, els materials eren novament enregistrats, amb l’interès de poder estudiar-ne les variants. La recerca sistemàtica de materials rondallístics a través d’entrevistes enregistrades pròpiament dita s’inicià l’any 1991 i ha tingut una continuïtat fins al moment present, encara que distribuïda en períodes d’intensitat força diferent. En les fonts bibliogràfiques consultades més importants s’observen dues disciplines bàsiques: etnopoètica i lingüística. Tot i que puntualment es consultaren altres fonts diverses per resoldre qüestions particulars. El contingut de les entrevistes passà per un procés de buidatge de dades, en tres nivells: transcripció dels materials narratius, creació d’una base de dades amb de la informació general sobre els materials narratius, i buidatge d’informació objecte d’estudi en fitxes temàtiques. Paral·lelament al procés de transcripció de les rondalles i d’elaboració de la base de dades, es dugué a terme un buidatge dels materials rondallístics i de les informacions que es consideraven rellevants per a estudi en una sèrie de fitxes. Es consideraren tres nivells d’interés: les qüestions lingüístiques, les qüestions formals de les rondalles i les qüestions culturals de les rondalles. Els texts rondallístics que formen part del corpus rondallístic són la reproducció d’una sèrie de materials orals que han sigut recopilats a través d’enquestes. Seguint les propostes de Pujol (1985) i Oriol (2002: 134-135), s’ha optat per una transcripció que fos el màxim de fidel possible tant a la idiosincràsia de les característiques de l’oralitat com a les convencions ortogràfiques vigents, sense elements gràfics diacrítics, seguint el principi bàsic de «respectar la fàcies lingüística, la integritat dels documents i l’estructura formal dels textos etnopoètics» (Pujol, 1985). Prèviament a la catalogació es va fer una tria dels materials objecte d’estudi d’aquesta tesi. Es seleccionaren els textos pròpiament rondallístics, deixant per a altres treballs futurs altres formes documentades que podríem identificar com a llegendes, succeïts, anècdotes, relats d’experiències personals, prosificacions de textos narratius en vers i d’altres de més difícil adscripció. Pel que fa a la catalogació dels materials rondallístics, l’eina utilitzada pels investigadors en el camp de la rondallística és l’índex tipològic internacional ATU. Es tracta de la versió actualitzada duta a terme per Uther (2004) de les versions precedents que s’han anat succeint: Aarne (1910), Aarne/Thompson (1928, 1961). Hem optat per restituir uns quants tipus o subtipus suprimits en la darrera revisió de l’índex Aarne/Thompson. Aquest criteri permet poder explicar unes quantes versions que altrament quedarien sense indexar. Així mateix hem adoptat el criteri de tenir en compte propostes de tipus o subtipus aportades per altres investigadors que han fet estudis de rondallística en l’àrea peninsular en cas que s’ajustassen a versions del nostre corpus no reflectides en ATU: Boggs, Camarena/Chevalier, Cardigos/Correia, Noia, Robe. En un cas hem fet una proposta de consideració d’un nou subtipus per catalogar un episodi d’una versió rondallística d’animals d’estructura encadenada: *136. Hem optat per adoptar tipus de caràcter miscel·lani amb la finalitat de poder donar-hi cabuda a possibles versions vinculades per la temàtica. El fet que ens trobem ocasionalment amb diverses opcions per a indexar una rondalla posa d’evidència la complexitat amb què es presenten els materials narratius en la tradició oral, hom pot adoptar criteris molt dispars, amb un índex de justificació sempre parcial.El desenvolupament de la tesi pròpiament dita consta de dues parts: «Rondallari de Tàrbena» i «Estudi del rondallari de Tàrbena». En la configuració del «Rondallari de Tàrbena» s’ha pres com a model principal l’edició de Jaume Guiscafrè d’El Rondallari Aguiló (Guiscafrè, 2008). En aquesta secció es presenten els materials recopilats en la recerca amb els quals s’ha configurat el corpus rondallístic objecte d’estudi seguint una ordenació encapçalada pel número corresponent de l’índex ATU o altres opcions de classificació; en cas que no hi haja una alternativa de catalogació, les versions són presentades com a «no catalogades». En una secció a banda s’inclouen els fragments de versions que no tenen autonomia narrativa i que no poden adscriure’s als tipus catalogats. Si es disposen de diferents versions d’un mateix tipus, es presenten amb una xifra romana amb la qual s’identificaran amb referència a un determinat tipus. Quant a l’ordre, es presenten primerament les versions que presentaven una estructura d’un sol tipus i a continuació les que presenten una combinació de tipus. Si hi ha més d’una versió d’un mateix informant, se’n selecciona una de model, i la resta és presentada en l’annex de cada tipus. Les versions de l’annex es reprodueixen resumides. Hi la possibilitat que es reproduïsquen seqüències fragmentàries, fórmules o notes. Al peu de les versions es donen dades referides a l’informant, la font, l’entrevista, possibilitat que hi haja més versions del mateix informant en l’annex.S’ofereix un apartat de «catalogació» en què es dona el títol corresponent del tipus a l’índex ATU, i si hi consta, a Oriol/Pujol, Camarena/Chevalier i Cardigos/Correia. Si escau, es dona el títol de Delarue/Tenèze, Noia o Hernández (2013). Si no és un tipus ATU, hi precedeix el nom corresponent al catàleg on està documentat. Si consta, es dona la referència del catàleg Beltran L. (2009).S’ofereix un apartat de «comentari» amb la finalitat de justificar de manera raonada l’adscripció de la versió (o de les versions) al tipus amb què s’ha indexat. S’analitzen les versions a partir de l’estudi dels motius seguint l’índex de motius de Thompson (1958) o a partir de la descomposició de l’estructura argumental en episodis i elements, segons els models dels catàlegs de Tenèze/Delarue, i ocasionalment, de Camarena/Chevalier, Cardigos/Correia o Espinosa. Es destaquen les peculiaritats considerades més rellevants de les versions en el context valencià, a la llum de la comparació amb les versions disponibles. Si escau, es prenen en consideració elements de comparació procedents de versions de l’àmbit lingüístic català, de l’àmbit peninsular o de l’àmbit occità.A part de la comparativa, puntualment es desenvolupen altres tipologies d’anàlisis, com ara, la perspectiva literària, la perspectiva contextual, la perspectiva de gènere o la perspectiva simbòlica. En l’«Estudi del rondallari de Tàrbena» hi ha tres seccions: (1) «Objecte d’estudi: Els elements de la rondalla», (2) «El parlar de Tàrbena a través del testimoni dels informants» i (3) «Els elements literaris de l’enunciació de la rondalla».En el capítol (1) es fan unes reflexions des del punt de vista de l’etnopoètica sobre el text (tipus, variants), els narradors, les fonts, els repertoris, els elements no lingüístics de la dramatització de les rondalles o performance (la veu, els gestos), els contextos de l’execució de les rondalles i els referents que reflecteixen. En el capítol (2) es fa una descripció del parlar de Tàrbena partint sobretot del corpus textual del rondallari de Tàrbena, confrontant les dades amb la bibliografia especialitzada.En el capítol (3) s’analitzen els elements que constitueixen el que identifiquem com estil narratiu oral, a partir de dades obtingudes del rondallari de Tàrbena: fórmules, canvis de codi, canvis de dialecte.En el capítol (3) es descriuen els elements que constitueixen el registre literari oral propi de la rondallística a partir de l’anàlisi del rondallari de Tàrbena. Consisteix en una descripció del registre particular de la rondalla, que se superposa al registre col·loquial propi dels narradors. Conclusions En la investigació es presenta una recopilació del patrimoni rondallístic de Tàrbena (Marina Baixa). Els materials rondallístics han estat catalogats seguint el model de l’índex tipològic internacional ATU. El corpus rondallístic presenta un nombre de 310 versions catalogades, 48 versions no catalogades, 10 versions fragmentàries, completat amb diversos annexos de variants complementàries. Cal destacar entre les característiques del corpus que la majoria de textos recopilats tenen un reflex en altres versions registrades al País Valencià, tot i que es presenten també 42 versions que presumiblement suposen una primera documentació de determinats tipus. La majoria de textos recopilats són versions de contarelles o acudits. Quant als narradors, s’ha de destacar la preeminència de les dones com a informants, com a fonts de les rondalles, i com a transmissores dels gèneres rondallístics de més complexitat i extensió. Quant a la formació dels repertoris, cal destacar la possibilitat de confluència de diversos focus, encara que hi destaca el component familiar. Quant als elements que intervenen en l’execució de les rondalles, cal destacar la importància de la modulació de la veu i del ritme narratiu i es deixa en un segon plànol els elements gestuals. Respecte als contextos en què va manifestar-se la rondalla, s’ha de posar de relleu la seua funció com a entreteniment infantil i com a alternativa d’oci en una societat anterior a la generalització dels mitjans de difusió de masses. Ressalta en les rondalles la possibilitat de reflectir elements de l’entorn dels narradors i oients com un recurs estilístic i així mateix, a l’inversa, s’observa la presència d’elements rondallístics en la fraseologia local.En l’estudi lingüístic dels materials destaca la presència d’elements dialectològics d’origen mallorquí, com ara, l’article salat, que conflueixen amb diversos fenòmens generals del valencià i d’altres de particulars del valencià meridional. Les condicions geogràfiques aïllades de la localitat d’estudi degueren contribuir al manteniment de les característiques arcaïtzants. Bona part de les característiques dialectals locals tenen una continuïtat amb la Marina Alta, tot i que la posició fronterera entre la Marina Alta i Baixa expliquen la confluència a Tàrbena de solucions documentades en ambdues comarques. Es posa de manifest com a característica lingüística fonamental de les rondalles, la presència d’elements literaris que les diferencien d’altres textos orals, com ara, l’ús de fórmules, sobretot amb un caràcter emfasitzant, de reiteracions, de figures retòriques o de canvis de codi, sobretot a favor del castellà, amb una finalitat generalment estilística. Així mateix es destaca el fet que les rondalles no siguen un reflex exacte del registre col·loquial dels narradors, ja que, en determinats segments (diàlegs, fórmules) es presenten elements dialectals particulars. Generalment es detecta una tendència a fer ús de formes dialectals del valencià general i a ometre les solucions més característics del parlar local, com ara, l’article salat, els demostratius reforçats, la desinència verbal –a, o la forma adverbial aquí, tot i que no d’una manera sistemàtica i amb nombroses vacil·lacions. Així mateix es destaca en el registre literari de les rondalles la presència de formes dialectals arcaiques fossilitzades en el context de la rondalla o d’elements lingüístics deformats que es reprodueixen per fossilització. Bibliografia més rellevant AYATS, J. - ROVIRÓ, I. - ROVIRÓ, X. (1984): El Folklore de Rupit-Pruit. 2. Narracions, Vic: Eumo.ALCOVER, A. M. (1919): «Dietari de l’eixida p’el Reyne de València i Catalunya Occidental», Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana, X, p. 172-176.BARNILS, P. (1913) : «Zur Kenntnis einer mallorkinischen Kolonie in Valencia», Zeitschrift für romanische Philologie, 36, p. 601-607 [reproduït dins l’Anuari de l’Oficina Romànica de Lingüística i Literatura, VI, p. 181-188, 1933].BASCOM, W. (1965): «The Forms of Folklore: Prose Narrative», Journal of American Folklore, 78, p. 3-10. BELTRAN, R. (2007): Rondalles populars valencianes. Antologia, catàleg i estudi dins la tradició del folklore universal. València: PUV.BELTRAN, V. (1995): El parlar de Callosa d’en Sarrià i de les valls de Tàrbena i de Guadalest. Aproximació al vocabulari fitonímic i zoonímic valencià, València: Generalitat Valenciana - Ajuntament de Callosa d’en Sarrià - Comercial Denes. BELTRAN, V. (1998-1999): «Aproximació al lèxic de les valls centrals de la Marina”, Sarrià, 1, Callosa d’en Sarrià, p. 41-56. BELTRAN, V. (1999): «Els parlars mallorquinitzants de la Marina», Caplletra, 26, pp. 171-191.BELTRAN, V. (2000): «El parlar de Tàrbena i la influència del mallorquí», Festes Patronals. Tàrbena 2000, Tàrbena, p. 20-25.BELTRAN, V. (2005): El parlar de la Marina Alta. El contacte interdialectal valencianobalear, 2 vols., Alacant: Universitat d’Alacant.BELTRAN, V. (2011): Estudi geolingüístic dels parlars de la Marina Alta. L’empremta mallorquina, Ondara-Pedreguer, MaCMA – ICMA.BELTRAN, V.; HERRERO, T. (2011a): Estudi lingüístic dels parlars de la Marina Baixa. L’empremta mallorquina, Pedreguer-Ondara, MACMA, IECMA.BELTRAN, V.; HERRERO, T. (2011b): Atles lingüístic de la Marina, Pedreguer-Ondara, MACMA, IECMA.BEN AMOS, Dan (2014): «A Definition of Folklore: a Personal Narrative», Estudis de Literatura Oral Popular, núm. 3, 2014, 9-28, en línea: http://revistes.publicacionsurv.cat/index.php/elop [última consulta: 13 de setembre de 2017].BOGGS, R. S. (1930): Index of Spanish Folktales, Chicago, The University of Chicago. [Consultat en línia: < https://en.wikisource.org/wiki/Index_of_Spanish_Folktales] BORJA, J. (2016a): Les llegendes secretes de Sara Llorens. Llegendes alacantines, Alacant, Universitat d’Alacant.CAMARENA, J. (1991): Cuentos tradicionales de León 1-2. Madrid: Seminario Menéndez Pidal/Universidad Complutense de Madrid.CAMARENA, J. – CHEVALIER, M. (1995): Catálogo tipológico del cuento folklórico español. Cuentos maravillosos. Madrid: Gredos.CAMARENA, J. – CHEVALIER, M. (1997): Catálogo tipológico del cuento folklórico español. Cuentos des animales. Madrid: Gredos.CAMARENA, J. – CHEVALIER, M. (2003a): Catálogo tipológico del cuento folklórico español. Cuentos religiosos. Madrid: Centro de Estudios Cervantinos.CAMARENA, J. – CHEVALIER, M. (2003b): Catálogo tipológico del cuento folklórico español. Cuentos-novela. Madrid: Centro de Estudios Cervantinos. CARDIGOS, I. D.; CORREIA, P. J. (2015): Catálogo dos contos tradicionais portugueses (com as versões análogas dos países lusófonos), 2 vols, Universidade do Algarve - Edições Afrontamento.CARRILLO, P. (2004): Això diu que era. Antropologia dels contes populars, València, Carena.CARUSO, F. (2008), La voce narrante. L’espressività tradizionale in una comunità aragonese, Udine, Nota.CHEVALIER, M. (1978): Folklore y literatura; El cuento oral en el Siglo de Oro, Barcelona, Crítica.CHEVALIER, M. (1982): Cuentos españoles de los siglos XVI y XVII, Madrid, Taurus.CHEVALIER, M. (1983): Cuentos folklóricos españoles del Siglo de Oro, Barcelona, Crítica. COLOMINA, J. (1985): «El parlar de la Marina Alta», La Rella, 4, Elx, p. 37-54.COLOMINA, J. (1986): «Mallorquinismes a Tàrbena i a la Marina Alta», Actes del 7è Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, Abadia de Montserrat, p. 659-678.COLOMINA, J. (1991): El valencià de la Marina Baixa, València: Generalitat Valenciana.COLOMINA, J. & PONT, M. J. - SALVÀ, M. (1986): «Topònims i malnoms de Tàrbena (Marina Meridional)», Actes del 10è Col·loqui General de la Societat d’Onomàstica, 1r. d’Onomàstica valenciana, València, p. 91-100. COULOMB, N.; CASTELL, Cl. (1986): La barque qui allait sur l’eau et sur la terre. Marcel Volpière, conteur de mont Lozère, Carcassona, GARAE/HESIODE.DÉGH, L. (1972): «Folk narrative», dins Dorson, Richard (ed.): Folklore and folklife. An introduction, Chicago, Londres: The University of Chicago Press, p. 54-83. DELARUE, P. (1957): Le conte populaire français, tom 1, París: Érasme.DELARUE, P. – TENÈZE, M. L. (1964, 1976, 1985): Le conte populaire français, toms 2, 3 i 4, París: Maisonneuve et Larose.DIÉGUEZ, M. À. et alii (1999): Rondalles de la Marina, Altea: Caixaltea – APA IES Altea. ESPINOSA, A. M (1946): Cuentos populares españoles, vol. I, Madrid, CSIC.ESPINOSA, A. M (1947): Cuentos populares españoles, vol. II i III, Madrid, CSIC.ESPINOSA, A. M (hijo) (1988): Cuentos populares de Castilla y León, vol. II, Madrid, CSIC.ESPINOSA, A. M (hijo) (2016): Cuentos populares de Castilla y León, vol. I, Madrid, CSIC (1a ed. 1987).FABRE, Daniel – LACROIX, Jacques (1973, 1974): La tradition orale du conte occitan. Les Pyrénées Audoises, 2 vols., París : PUF.GELABERT, M. M. (2019): La figura de la dona en l’Aplec de Rondaies Mallorquines d’Antoni M. Alcover, tesi doctoral, Universitat de les Illes Balears.GENETTE, G. (1982): Palimpsestes. La littérature au second degré, París, Éditions du Seuil.GRIMALT, J. A. - GUISCAFRÈ, J. (editors) (1996-2017): Aplec de Rondaies Mallorquines d’En Jordi d’es Racó, 7 vols., Palma: Moll.GONZÁLEZ, C. (1996): Catálogo tipológico de cuentos folklóricos aragoneses. Saragossa: Instituto Aragonés de Antropología. GUARDIOLA, M. I. - BELTRAN, V. (2005): Bolulla la caramulla: cultura popular i llengua d’un poble de la Marina, Alacant: IAC Juan Gil-Albert – Diputació Provincial d’Alacant.GUISCAFRÈ, J. (2008): El rondallari Aguiló, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.HERNÁNDEZ, A. (2013): Catálogo tipológico del cuento folclórico en Murcia, El Jardín de la Voz, Biblioteca de Literatura Oral y Cultura Popular– Universidad de Alcalá de Henares – Instituto de Investigaciones Folológicas de la UNAM – Instituto de Estudios Cervantinos (edició electrònica). HYMES, D. H. (1976): «On Communicative Competence”, dins Pride yHolmes (eds.) Sociolinguistics. Selected Readings, Londres: Penguin Education, PenguinBooks, p. 269-293 [1a. edició en 1967].LIMORTI, E. - QUINTANA, A. (1998): El Carxe. Recull de literatura popular valenciana de Múrcia, Institut de Cultura «Juan Gil-Albert», Alacant: Diputació d’Alacant.LODDO, D. (1993, 1996, 2004, 2014): Anthologie du conte populaire occitan en Midi-Pyrinées, 5 vols., Còrdas : Cordae-La Talvera.LOZANO, J. et al. (1989): Análisis del discurso. Hacia una semiótica de la interacción textual, Madrid, Cátedra. LÜTHI, M. (2018): La fiaba popolare europea, Milà, Mursia [1a. ed. 1947].MARTÍNEZ G., A. M. (2012): Cuentos de transmisión oral del Levante almeriense, Almería, Editorial Universidad de Almería [versió en CD-ROM]. MARTÍNEZ M., F. (1987): Folklore valenciá. Còses de la meua tèrra (la Marina), 1, [reproducció facsímil de l’edició de 1912], Altea, Revista Altea - Aj. d’Altea.MARTÍNEZ M., F. (1987): Folklore valenciá. Còses de la meua tèrra (la Marina), 2 [reproducció facsímil de l’edició de 1920], Altea, Revista Altea - Aj. d’Altea. MARTÍNEZ M., F. (1987): Folklore valenciá. Còses de la meua tèrra (la Marina), 3 [reproducció facsímil de l’edició de 1947], Altea, Revista Altea - Aj. d’Altea.MAS, A. - MONJO, J. L. (2002): Per poblar lo regne de Valèntia... L’emigració mallorquina al País Valencià en el segle XVII, Mallorca: Govern de les Illes Balears, “Sa Nostra”.MONJO, J. L. (1993): «No és lo mateix parlar amb la reina que amb sa gerra (Sobre l’ús de l’article literari al parlar de Tàrbena)», Actes del 9è Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (Alacant-Elx, 1991), 2, Abadia de Montserrat, p. 473-494. MONJO, J. L. (2001): «Mallorquins i garruts. Una introducció a l’estudi antropològic de la repoblació mallorquina del sud valencià a través de la tradició oral», Revista Valenciana de Folclore, núm. 2, Alacant, p. 133-155.MONJO, J. L. (2002): «“¡Tot estiu, tot estiu!” Els noms dels ocells de Tàrbena. Una mostra de la cultura tradicional a l’entorn dels ocells», Tàrbena: Tàrbena. Festes Patronals, p. 17-20.MONJO, J. L. (2005a): «Canvi i continuïtat toponímica en un terme de repoblació moderna. El cas de Tàrbena (segle XVII)», Jornades d’Antroponímia i Toponímia (2003-2004), Palma: Universitat de les Illes Balears – Govern Balear, p. 221-243.MONJO, J. L. (2005b): «Dos-cents un refranys populars de Tàrbena”, Tàrbena: Tàrbena. Festes Patronals.MONJO, J. L. (2006a): «La tradició etnoliterària narrativa a l’Horta d’Oriola», Revista Valenciana de Folclore, 6, p. 81-144.MONJO, J. L. (2006b): «Notes per a un estudi diacrònic del parlar tarbener», dins Miscel·lània Veny, 8, Abadia de Montserrat, p. 235-278.MONJO, J. L. (2008): «Com un balze. Expressions comparatives del parlar de Tàrbena», Tàrbena: Tàrbena. Festes patronals 2007, p. 21-28. MONJO, Joan-Lluís (2009): El cançoner popular de Tàrbena. Recopilació i estudi lingüístic, , Alacant: Universitat d’Alacant.MONJO, J. L. (2012): «La toponímia de Tàrbena. Idiosincràsia i normalització», Actes de la V Jornada d’Onomàstica (Dénia 2011), Acadèmia Valenciana de la Llengua, p. 143-161.MONJO, Joan-Lluís (2013): «Contribució a l’estudi del patrimoni rondallístic de Guardamar», El Baluard, 3, Guardamar, p. 69-108.MONJO, J. L. (2015): Sa Caseta de sa Tramuntana, Alacant, IAE «Juan Gil-Albert».MONJO, J. L. (2017): «Reflexions sobre els elements de cultura popular de possible origen mallorquí a la Marina (País Valencià)», Excursions, viatges, migracions: Etnopoètica i mobilitat humana, Grup d’Estudis Etnopoètics, p. 115-130.MONJO, J. L. (2018): «Propostes diferents de transcripció de textos orals narratius. Una cruïlla entre el codi oral i el codi escrit», Vigència, transmissió i transformació de les tradicions orals, Grup d’Estudis Etnopoètics, p. 81-96.MONJO, J. L. (2020): Jo també parla de sa, València, Acadèmia Valenciana de la Llengua.MONJO, J. L. (2021a): «“Sa boca plena gust té”: Tastet de textos en tarbener», Parlar de sa. El llegat mallorquí de la Marina, Alacant, Universitat d’Alacant, p. 57-66.MONJO, J. L. (2021b): «La consciència lingüística en les narracions de tradició oral», Parlar de sa. El llegat mallorquí de la Marina, Alacant, Universitat d’Alacant, p. 67-74.NOIA, C. (2010): Catálogo tipolóxico do conto galego de tradición oral. Cassificación, antoloxía e bibliografía, Vigo, Universidade de Vigo. ORIOL, C. (2002): Introducció a l’etnopoètica. Teoria i formes del folklore en la cultura catalana, Cossetània.ORIOL, C. - PUJOL, J. M. (2003): Índex tipològic de la rondalla catalana.Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Centre dePromoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana. ORIOL, C. – SAMPER, E. (editors) (2013): Això era i no era. Obra folklòrica de Josep Maria Pujol, Tarragona: Universitat Rovira i Virgili.PAYRATÓ, L. (1990): Català col·loquial. Aspectes de l’ús corrent de la llengua catalana, València, Universitat de València. PELEN, J. N. – TRAVIER, D. (1982): Le temps Cévenol. Vol. 1, Le conte et la chanson populaires de tradition orale en Cévennes rurale hier et aujourd’hui, Nimes: Sedilan.PELEN, J. N. (1982): Le temps Cévenol. Vol. 2, Le conte et l’anecdote, Sedilan, Nimes.PEREA, M. P. (editora) (2005): Dades dialectals. Antoni M. Alcover, Conselleria d’Educació i Ciència – Govern de les Illes Balears.PUJOL, J. M. (1985) [circa]: Normes de transcripció dels enregistraments magnetofònics (Literatura tradicional) [apunts del curs 1985-1986], Universitat de Barcelona, Departament de Filologia Catalana (Tarragona).PUJOL, J. M. (1985): «Literatura tradicional i etnopoètica: balanç d’un folklorista», La cultura popular a debat, Editorial Alta Fulla, Barcelona, p. 158-167. QUINTANA, A. (1996): Lo Molinar. Literatura popular catalana del Matarranya i Mequinensa. 1. Narrativa i teatre, Instututo de Estudios Turolenses - Associació Cultural de Matarranya - La Carrutxa.QUINTANA, A. (1997): Bllat Colrat! Literatura popular catalana de la Ribagorça, la Llitera i el Baix Cinca. 1. Narrativa i teatre, Instituto de Estudios Altoaragoneses - Institut d’Estudis del Baix Cinca - Institut d’Estudis Ilerdencs - Diputació General d’Aragó.ROIG, R. - ROIG, M. (1999): Contes i jocs populars de les valls de Guadalest i de l’Algar, Alacant: Institut Alacantí d’Estudis “Juan Gil-Albert”.SALVÀ, A. (1988): De la Marina i Muntanya: Folklore, Alacant: Institut d’Estudis Juan Gil-Albert - Ajuntament de Callosa d’en Sarrià [a cura de Rafel Alemany].UTHER, H. J. (2004): The Types of International Folktales. A classification and Bibliography. Based on the System of Antti Aarne and Stith Thompson, 3 vols., FF Communications» 284-286, Hèlsinki : Suomalainen Tiedeakatemia-Academia Scientiarum Fennica.VALOR, E. (1950): Rondalles valencianes, vol. 1, València, Editorial Torre.VALOR, E. (1951): Rondalles valencianes, vol. 2, València, Editorial Torre.VALOR, E. (1958): Rondalles valencianes, vol. 3, València, Editorial Torre.VALOR, E. (1964): Meravelles i picardies. Rondalles valencianes, vol. 1, València, l’Estel.VALOR, E. (1970): Meravelles i picardies. Rondalles valencianes, vol. 2, València, l’Estel.VALOR, E. (1975): Obra literària completa, vol. 1, València, Gorg. VALOR, E. (1976): Obra literària completa, vol. 2, València, Gorg. VALOR, E. (1979): Millorem el llenguatge, 2 vols., València, 3 i 4.VENY, Joan (1972): «El llegat mallorquí de Tàrbena (Alacant)», Lluc, 614, p. 18-20.VENY, Joan (19842): Estudis de geolingüística catalana, Barcelona: Edicions 62.VENY, Joan (1985): Introducció a la dialectologia catalana, Barcelona: Enciclopèdia Catalana, Biblioteca Universitària, 4. VENY, Joan (199812): Els parlars catalans (síntesi de dialectologia), Palma: Moll. VERGE, Joan Antoni (1991): «Consideracions sobre alguns contes de Rossell», 2s Jornades sobre arte y tradiciones en el Maestrazgo, II (Alcossebre, 1989), Benicarló, p. 180-211.VIDAL, V. (2020): Una història de la literatura popular valenciana (1873-2019), Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.