«Eclèctic i llaminer»Aproximació a la poesia de Jaume Sisa

  1. Joaquim Espinós
Revista:
Els Marges: revista de llengua i literatura

ISSN: 0210-0452

Ano de publicación: 2020

Número: 122

Páxinas: 31-46

Tipo: Artigo

DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openAcceso aberto editor

Outras publicacións en: Els Marges: revista de llengua i literatura

Resumo

L’obra poètica de Jaume Sisa, a cavall de la seua doble condició de cantautor i poeta,es presenta sota el signe de l’eclecticisme. En aquest article hem pretès explorar alguns delsaspectes que considerem essencials de la seua proposta —principalment la petjada surrealista, lafascinació per la contracultura i la dispersió del jo— tot inserint-los dins del camp literari català.

Referencias bibliográficas

  • L. ALPERA, 1966: «Antologia de la poesia realista valenciana», Identity Magazine, núm. 24, p. 35-67.
  • V. ALTAIÓ; J. GUILLAMON, 2013: La revolta poètica 1964-1982, Barcelona: Galàxia Gutenberg.
  • J. AULET, 1997: «La poesia catalana i el boom de l’any 1972», Caplletra, núm. 22, p. 139-152.
  • B. BAGUNYÀ, 2019: «Les galàxies de Sisa», El País, 10 d’octubre.
  • E. BALAGUER, 1987: Dinou poetes dels seixanta, València: 3 i 4.
  • A. BARNILS, 2019: «Jaume Sisa: Som anarcos i cristians», Vilaweb, 26 de setembre, <www.vilaweb.cat/noticies/entrevista-jaume-sisa-anarcos-cristians-segadorscomerciants/> [Consultat el 15 de març del 2020.]
  • À. BROCH, 1980: Literatura catalana dels anys setanta, Barcelona: Edicions 62.
  • À. BROCH, 1985: Poesia catalana. Antologia 1939-1968, Barcelona: Edicions 62.
  • F. CALAFAT, 1997: «Entre el llenguatge i la realitat: vint anys de poesia catalana», Caplletra, núm. 22, p. 27-48.
  • C. CASANOVAS, 2016: «A manera de proemi», dins D. CASTILLO; M. VALLS (ed.), Poesia contracultura Barcelona, Barcelona: Ajuntament de Barcelona, p. 13-15.
  • A. CASAS, 1975: «Canet Dream», Vibraciones, núm. 12, setembre, p. 3.
  • J. M. CASTELLET, 1969: «Mitologies de la nova generació», Serra d’Or, núm. 121, octubre, p. 45.
  • D. CASTILLO (ed.), 2010: Barcelona, fragments de la contracultura, Barcelona: Ajuntament de Barcelona.
  • D. CASTILLO; M. VALLS (ed.), 2016: Poesia contracultura Barcelona, Barcelona: Ajuntament de Barcelona.
  • V. CLAUDÍN, 1981: Sisa, Madrid: Ediciones Júcar.
  • J. COSTA, 2018: Cómo acabar con la contracultura. Una historia subterránea de España, Madrid: Taurus.
  • I. EVEN-ZOHAR,1979: «Polysystem Theory», Poetics Today, vol. I, núm.1-2, p. 287-310.
  • J.-A. FERNÀNDEZ, 2008: El malestar en la cultura catalana, Barcelona: Empúries.
  • J. GARCÍA-SOLER, 1975: «I la cançó al vent», Serra d’Or, núm. 190, juliol, p. 62.
  • J. GARCÍA-SOLER, 1977: «Sisa, La Catedral», Serra d’Or, núm. 219, desembre, p. 104.
  • P. GIMFERRER, 1974: «Ámbito del surrealismo», Destino, núm. 1929, 21 de setembre, p. 37.
  • A. GREGORI, 2019: «La recerca en música popular contemporània en el marc dels estudis culturals: una fórmula viable?», Itinerarios, núm. 30, p. 89-100.
  • G. LABRADOR, 2009: Letras arrebatadas. Poesía y química en la transición española, Madrid: Devenir.
  • G. LABRADOR, 2017: Culpables por la literatura. Imaginación política y contracultura en la transición española (1968-1986), Madrid: Akal.
  • J. JULIÀ, 2016: Poesia i identitat. Formes de despersonalització en la lírica moderna, València: UPV.
  • J. MARCO; J. PONT, 1980: La nova poesia catalana, Barcelona: Ed. 62.
  • J. MARRUGAT, 2013: Aspectes de la poesia catalana de la postmodernitat, Barcelona: PAM.
  • G. MARTÍNEZ, 2016: CT o la cultura de la transición, Madrid: De Bolsillo.
  • V. MARTÍNEZ-GIL, 1999: «El lloc de la literatura en la societat postmoderna», dins J. B. CULLA (dir.), Història, política, societat i cultura dels Països Catalans, vol. 12 (Autogovern i reptes de la fi de segle, 1980-1997), Barcelona: Enciclopèdia Catalana, p. 314-323.
  • L. MESSEGUER, 1995: «Les metàfores de la Nova Cançó», dins A. SCHÖNBERGER; T. D. STEGMANN (ed.), Actes del desè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, Barcelona: AILLC-PAM, p. 351-371.
  • L. MESSEGUER, 2018: La Nova Cançó. Estudis de literatura i música. Barcelona, PAM.
  • C. MONTAÑÁ, 1975: «Sisa contra el panfleto». Nuevo Fotogramas, núm. 1395, p. 45-47.
  • M. PICORNELL, 2013: Continuïtats i desviacions. Debats crítics sobre la cultura catalana en el vèrtex 1960/1970, Palma, Lleonard Muntaner Editor.
  • M. PICORNELL; M. PONS, 2005: «Marginalidad, integración y vanguardia en la literatura catalana postfranquista», <www. uib.es/catedra/camv/denc/documents/ Marginalidad.pdf> [Consultat el 15 de març del 2020.]
  • E. PLANTADA 2019: «Jaume Sisa: hem comprat la fantasia de la independència sense preguntar-ne el preu», El Temps, núm. 1851, 2-12-2019, www.eltemps.cat/ article/8779/entrevista-jaume-sisa [Consultat el 15 de març del 2020.]
  • A. PONS, 1972: «La serena orgia de James A. Sisa», Destino, núm. 1799, p. 44- 45.
  • D. PUTX, 2015: Jaume Sisa, el comptador d’estrelles, Barcelona: Empúries.
  • T. RODRÍGUEZ; L. PALMES, 1974: Entrevista a Jaume Sisa a El Correo Catalán, p. 4.
  • J. M. SALA-VALLDAURA, 1987: «Avantguarda i literatura catalana actual», dins L’agulla en el fil. Poesia catalana 1980-1986, Barcelona: PAM, p. 23-32.
  • J. SISA, 1984: Lletres galàctiques, Barcelona: Llibres del Mall.
  • J. SISA, 2019: Els llibres galàctics, Barcelona: Anagrama.
  • L. SOLDEVILA, 1984: La cançó catalana (1959-1984). Antologia. Barcelona: Edicions 62, Orbis.
  • L. SOLDEVILA, 1993: La Nova Cançó (1958-1987). Balanç d’una acció cultural, Barcelona: L’Aixernador.
  • J. VALLCORBA, 1975: «Underground vol dir metro», Els Marges, núm. 8, setembre, p. 131-137.
Fonte de datos: Dialnet