La Glossa sobre l’Ave Maria molt devota del NatzaréTransmissió textual, collatio subjacent i edició crítica

  1. Martos, Josep Lluís 1
  1. 1 Universitat d'Alacant
    info

    Universitat d'Alacant

    Alicante, España

    ROR https://ror.org/05t8bcz72

Revista:
Scripta: revista internacional de literatura i cultura medieval i moderna

ISSN: 2340-4841

Ano de publicación: 2022

Título do exemplar: Estudis medievals. En honor d'Anna Maria Compagna; I-II

Número: 19

Páxinas: 241-280

Tipo: Artigo

DOI: 10.7203/SCRIPTA.19.24475 DIALNET GOOGLE SCHOLAR

Outras publicacións en: Scripta: revista internacional de literatura i cultura medieval i moderna

Obxectivos de Desenvolvemento Sustentable

Resumo

Resum: Els textos llatins cantats de la litúrgia i les pròpies oracions o pregàries acaben generant una tipologia diversa de poemes en llengua romanç que en depenen, bé amb certa literalitat o bé a través del mecanisme de la glossa. En una certa simbiosi, de benefici mutu, hem d’entendre la necessitat de considerar en paral·lel l’estudi del text original i del poema resultant. D’una banda, l’oració llatina és el text subjacent d’un poema que la glossa i que, per tant, funciona com a hipotext i té valor ecdòtic en la reflexió filològica: aquest treball defineix aquest mecanisme crítico-textual com a collatio subjacent. D’una altra banda, el text llatí és també inestable, presenta variacions, més encara perquè aquest tipus d’oracions no queden completament fixades fins ben entrada l’Edat Moderna. Del propi poema en llengua romanç, per tant, es pot conéixer la textualitat de la seua font llatina i, d’aquesta manera, es pot reconstruir també l’estadi textual d’aquesta. Aquest article estudia i edita una glossa poètica manuscrita de l’Ave Maria, per a la qual cosa analitza l’edició del segle xix que la transmet i identifica la seua font manuscrita antiga.Paraules clau: Ave Maria, poesia, cançoner, glossa, Marià Aguiló, Natzaré, Pere Vilaspinosa.Abstract: The sung Latin texts of the liturgy and the prayers themselves end up generating a diverse typology of poems in the Romance language that depends, either with a certain literalness or through the mechanism of the gloss. In a certain symbiosis, of mutual benefit, we have to understand the need to consider the study of the original text and the resulting poem in parallel. On the one hand, the Latin sentence is the underlying text of a poem that glosses it and, therefore, functions as a hypotext and has ecdòtic value in philological reflection: this work defines this critical-textual mechanism as an underlying collatio. On the other hand, the Latin text is also unstable, it presents variations, even more so because this type of sentences are not completely fixed well into the Modern Age. From the poem itself in the Romance language, therefore, the textuality of its Latin source can be known and, in this way, the textual stage of the source can be reconstructed. This article studies and edits a manuscript poetic gloss of the Ave Maria, for which it analyzes the 19th century edition that transmits it and identifies its ancient manuscript source.Keywords: Ave Maria, poetry, cançoner, gloss, Marià Aguiló, Natzaré, Pere Vilaspinosa.

Referencias bibliográficas

  • [BITECA] Avenoza, G. / Soriano, L. / Beltran, V. (eds.) Bibliografia de Textos Antics Catalans, Valencians i Balears, dins Faulhaber, Ch. (dir.) Philobiblon, Berkeley, The Bancroft Library/University of California. http://sunsite.berkeley.edu/Philobiblon/phhmbi.html [consulta: 06/03/2022].
  • [GW] Gesamtkatalog der Wiegendrucke, Leipzig, K. V. Hiersemann. http://www. gesamtkatalogderwiegendrucke.de/ [consulta: 15/06/2021].
  • [Liber usualis] (1942) Liber usualis Missae et Oficii pro dominicis et festis cum canto gregoriano ex editione vaticana adamussim excerpto et rhythmicis signis in subsidium cantorum a solesmensibus monachis diligenter ornato, París/Tournai/Roma, Typis Societatis S. Joannis Evangelistae Desclée & Socii.
  • [MCEM] Manuscrits catalans de l’Edat Moderna, dir. E. Duran, https://mcem.iec.cat [consulta: 02/04/2022].
  • [RIALC] Repertorio Informatizzato dell’Antica Letteratura Catalana, dir. Constanzo Di Girolamo. http:// www.rialc.unina.it/ [consulta: 22/02/2022].
  • [Roís de Corella, J.] (1928) El Psalteri de Roiç de Corella. Edición gótica imitada sobre el incunable veneciano de 1490, Sant Feliu de Guíxols, Octavi Viader impressor.
  • Aguiló i Fuster, M. (1873-1900) Cançoner de les obretes en nostra lengua materna mes divulgades durant los segles xiv, xv e xvi, Barcelona, Librería de Alvar Verdaguer.
  • Aguiló i Fuster, M. (1923) Catálogo de obras en lengua catalana impresas desde 1474 hasta 1860, Madrid, Sucesores de Rivadeneyra.
  • Barrera, J. (1928) «Roiç de Corella y su versión del Salterio», dins El Psalteri de Roiç de Corella. Edición gótica imitada sobre el incunable veneciano de 1490, Sant Feliu de Guíxols, Octavi Viader impressor, pp. I-XXIV.
  • Bulbena i Tosell, A. (ed.) (1907) Cretomatía de la llenga catalana (des del ixèn segle al xixè), Barcelona («Biblioteca Clàssica Catalana).
  • Cabeza Sánchez-Albornoz, Mª C. (2000) La Biblioteca Universitaria de Valencia, Valencia, Universitat de València («Col·lecció Cinc Segles», 9).
  • Contini, G. (1942) Un anno di letteratura, Firenze, Le Monnier.
  • Contini, G. (1986) Breviario di Ecdotica, Milán/Nápoles, Riccardo Ricciardi.
  • Cruselles Gómez, E. / Cruselles Gómez, J. M. / Manclús Cuñat, I. / Carbonell Borja, M. J. (2018) «Documentación inquisitorial en los archivos de la ciudad de Valencia (España)», Revista de Fontes, 9, pp. 51-69. https://doi.org/10.34024/fontes.2018.v5.9140
  • Dutton, B., & J. Krogstad (1990-1991) El cancionero del siglo xv (c. 1360-1520), Salamanca, Universidad de Salamanca, 7 vol. («Biblioteca Española del Siglo xv»).
  • Esser, O. P. T. (1884) «Geschichte des englischen Grusses», Historisches Jahrbuch der Görresgesellschaft, 5, pp. 88-116.
  • Ferrando Francés, A. (1983) Els certàmens poètics valencians, València, Institució Alfons el Magnànim.
  • Gernert, F. (2009) Parodia y «contrafacta» en la literatura románica medieval y renacentista, San Millán de la Cogolla, Cilengua, 2 vol.
  • González Cuenca, J. (ed.) (2004) Hernando del Castillo, Cancionero General, Madrid, Editorial Castalia, 5 vol. («Nueva Biblioteca de Erudición y Crítica» ).
  • Infantes, V. (1982) Una colección de burlas bibliográficas. Las reproducciones fotolitográficas de Sancho Rayón, Valencia, Albatros Ediciones.
  • Infantes, V. (1998) De las primeras letras: cartillas españolas para enseñar a leer de los siglos xv y xvi, Salamanca, Universidad de Salamanca.
  • López i Quiles, A. (2007) Literatura i espiritualitat. Aproximació a l’obra de Corella com a resposta davant Déu i l’home, València, Institució Alfons el Magnànim («Estudis Universitaris» , 110).
  • Mahiques Climent, J. (2021) «Oracions rimades i obres devotes en vers. Textos inèdits o poc coneguts localitzats a través de BITECA», Ítaca. Revista de Filologia, 12, pp. 143-186.
  • Manclús Cuñat, I. (2013) «L’Arxiu de la Universitat de València, un instrumento para la investigación», CIAN. Revista de Historia de las Universidades, 16/2, pp. 141-161.
  • Martos, J. L. (ed.) (2013a) Joan Roís de Corella, Psalteri: edició crítica, Valencia, Institució Alfons el Magnànim («Biblioteca d’Autors Valencians», 59).
  • Martos, J. L. (ed.). (2013b) «Variantes y variaciones interpoemáticas: de la Vida de la sacratíssima Verge Maria a la Lahor de la Verge de Joan Roís de Corella», Revista de Literatura Medieval, 25, pp. 135-164.
  • Martos, J. L. (ed.). (2021) «Manuscritos e incunables en el entorno de los Reyes Católicos: el cancionero EM6», RILCE, 37/1, pp. 319-346. https://doi.org/10.15581/008.37.1.319-46
  • Martos, J. L. (ed.). (2022) «La Salve Regina de Juan del Encina i de Miquel Ortigues: la oración como traducción poética», Specula. Revista de Humanidades y Espiritualidad, 4 (en premsa)
  • Martos, J. L. (ed.). (en premsa) El primer cancionero impreso y un pliego poético incunable.
  • Menéndez Pidal, R. (1960) Pliegos poéticos españoles en la Universidad de Praga, Madrid, Joyas Bibliográficas, 2 vol.
  • Morreale, M. (1958) «Apuntes bibliográficos para la iniciación al estudio de las traducciones bíblicas medievales en catalán», Analecta Sacra Tarraconensia, 31, pp. 271-290.
  • Morreale, M. (1981) «El Ave María de Juan del Encina», Hispania Sacra, 67, pp. 275-283.
  • Morreale, M. (1984) «La lengua castellana va al encuentro del Ave María», Boletín de la Biblioteca de Menéndez Pelayo, 57, pp. 5-64.
  • Morreale, M. (2002) «El avemaría en la enseñanza de la doctrina cristiana entre c. 1496 y 1596», dins Saralegui Platero, C. / Casado Velarde, M. (eds.) Pulchre, bene, recte. Homenaje al Prof. Fernando González Ollé, Pamplona, EUNSA, pp. 971-980.
  • Morreale, M. (2004) «Apuntaciones sobre cartillas y doctrinas cristianas entre 1496 y 1596», dins Civil, P. (ed.) Siglos dorados. Homenaje a Agustín Redondo, 2, Madrid, Castalia, pp. 1019-1035.
  • Orduna, G. (2000) Ecdótica. Problemática de la edición de textos, Kassel, Reichenberger.
  • Palau y Dulcet, A. (1948-1977) Manual del librero hispanoamericano, Barcelona, Librería Palau, 28 vol.
  • Pasquali, G. (1988) Storia della tradizione e critica del testo, Florencia, Casa Editrici Le Lettere [1ª ed.: 1952].
  • Ribelles Comín, J. (1915) Bibliografía de la lengua valenciana, 1, Madrid, Imprenta de la Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos.
  • Romero Lucas, D. (2005) Catálogo gráfico descriptivo de la imprenta en Valencia 1473-1530, Valencia, Universitat de València, 3 vol. [tesi doctoral].
  • Serrano y Morales, J. E. (1898-1899) Reseña histórica en forma de diccionario de las imprentas que han existido en Valencia desde la introducción del arte tipográfico en España hasta el año 1868 con noticias biobibliográficas de los principales impresores, Valencia, Imprenta de F. Doménech.
  • Tomàs, M. (2016) «El camí cap a la professionalització de Marià Aguiló. Erudició i biblioteca (1851- 1861)», Randa, 77, pp. 77-115.