Àngels i monstres, personatges masculins en la narrativa breu de Mercè Rodoreda

Resumen

Àngels i monstres és un estudi sobre els personatges masculins en els contes de Mercè Rodoreda, que fins ara no havien rebut tanta atenció crítica com els femenins. Més que una anàlisi narratològica, el llibre proposa una interpretació de la masculinitat tal com es representa en la narrativa breu de l’escriptora. Una idea fonamental de l’estudi és que fins i tot aquells personatges que semblen més virils en el fons amaguen un costat femení. De tota manera, si Carme Arnau apuntava que el punt de vista majoritari en l’obra rodorediana és femení, Àngels i monstres fa una passa més enllà i afirma que aquesta perspectiva és, en general, la pròpia de les minories. Aquest caràcter minoritari l’encarnen personatges com els femenins, però també els homes feminitzats o andrògins, els pàries i els marginats, a més dels infants i els animals, sense oblidar que tots són fruit de la imaginació d’una autora que també personifica diferents formes de minorització, com la de gènere, la lingüística, la cultural i la ideològica. Precisament l’estètica fantàstica, gòtica i surrealista d’alguns relats permet a Rodoreda representar aquestes subjectivitats minoritàries tot transgredint les fronteres que separen els gèneres i les espècies a través del recurs de la metamorfosi. Per tant, l’estudi suggereix que l’autora fa una crítica de les identitats «fortes», fixes, i proposa per contra la capacitat de reinventar-se i d’esdevenir «un altre». Rodoreda reflecteix brillantment els canvis culturals que es produeixen al llarg del segle xx en una galeria de personatges masculins feminitzats, celestials, infantils, marginals o metamorfosats, que replantegen les nocions d’humanitat i de gènere. El marc teòric d’Àngels i monstres, constituït pels estudis sobre gènere i sexualitat i pel posthumanisme, permet examinar la redefinició dels paràmetres masculí / femení i humà / no humà que porta a terme l’escriptora. La desviació, les fissures, la monstruositat, la metamorfosi, la inestabilitat, la descomposició i el caràcter parasitari il·lustren diferents maneres d’aquesta incessant capacitat de desfer-se i refer-se que posseeixen les minories; de sobreviure, en suma, en un món que condemna la vulnerabilitat i la diferència.