La influència de la cultura juvenil en la confecció d’un cànon literari alternatiu
- Maria Àngels Francés Díez 1
- Eduard Baile López 1
- Hèctor Càmara Sempere 1
- Dari Escandell Maestre 1
- Anna Esteve Guillén 1
- David García Sirvent 1
- Antoni Maestre Brotons 1
- Irene Mira Navarro 1
- 1 Universidad de Alicante. Departament de Filologia Catalana
- Satorre Cuerda, Rosana (dir.)
- Asunción Menargues Marcilla (coord.)
- Rocío Díez Ros (coord.)
- Neus Pellin Buades (coord.)
Argitaletxea: Instituto de Ciencias de la Educación ; Universidad de Alicante / Universitat d'Alacant
ISBN: 978-84-09-34941-8
Argitalpen urtea: 2021
Orrialdeak: 2197-2204
Mota: Liburuko kapitulua
Laburpena
Aquesta memòria parteix de la hipòtesi que, en l’àmbit de l’educació superior, existeix, en els primers cursos, una certa desconnexió entre la prescripció literària i cultural en les aules i la cultura juvenil de base de l’alumnat. Aquesta distància ha estat generada per l’emergència de noves formes de mediació, que han relegat a un segon plànol els agents tradicionals ―com ara els professionals de l’educació, les biblioteques, les llibreries, etc.― a favor d’altres mètodes ―com ara la recomanació per parells, a través de les xarxes socials (Lluch, 2014; 2017a; 2017b; Francés 2019). Per tant, és urgent investigar en la creació de cànons alternatius a l’acadèmic (García-Roca, 2020), tant en l’àmbit literari com en una concepció més àmplia de la cultura juvenil: esbrinar quins són els hàbits i les preferències lectores del nostre alumnat per dissenyar després propostes didàctiques de connexió entre aquestes preferències i l’ensenyament superior, concretament en el cas de les diverses assignatures impartides pel Departament de Filologia Catalana a la Universitat d’Alacant. Aquest enfocament es basa també en la importància que l’estètica de la recepció atorga al paper del lector en la construcció del seu intertext lector i la competència literària que s’hi basa (Bordons i Díaz-Plaja 2004).