De llauradors a noblesla família del comte de ròtova als segles xvii i xviii. Patrimoni, lluita antisenyorial i vida quotidiana

Resum

El propòsit d’aquesta investigació és documentar i analitzar la trajectòria d’ascensió social protagonitzada durant els segles XVII i XVIII per la família Escrivà, originària de la Font d’en Carròs. La recerca es basa en diverses i nombroses fonts arxivístiques i s’ubica en el marc historiogràfic actual dels estudis sobre mobilitat i canvi social, família i elits de poder. El seguiment biològic i patrimonial de diverses generacions de la família Escrivà, i dels seus parents, els Faus d’Ador, ens permet analitzar, d'una banda, els mecanismes que marquen l’itinerari de promoció social seguit pels llauradors rics i, d’altra banda, les estratègies econòmiques però també de planificació matrimonial així com jurídiques per assegurar que l’estirp conservara el patrimoni assolit i es poguera mantenir en l’estat i qualitat de nobles. A més de tractar altres temes com ara l’explotació i gestió dels senyorius, els moviments de resistència antifeudal, el patronatge religiós exercit o la vida quotidiana. Ens sembla bastant significatiu, com a un cas evident de mobilitat social, que els Escrivà aconseguiran esdevenir cavallers sense tenir ascendència noble ni cap passat gloriós o full de serveis. Així doncs, Joan Escrivà (1583-1662), en el moment de casar-se l’any 1609, era una llaurador que marxava a Beniarjó, on els moriscos expulsats havien deixat buides cases i terres, a buscar fortuna. Al cap d’unes dècades, Joan passarà a exercir de mercader, això és, procurarà negocis de volum important tant en el sector creditici com en la compra de propietat rústica i d’alguns establiments artesanals com ara molins o escrivanies notarials. Però, sens dubte, serà el fill, don Francesc (ca.1610-1677), el que marcarà un salt qualitatiu en les expectatives familiars una vegada assolida la condició de noble. La seua etapa vital ens documenta aspectes importants com ara la compra de senyorius (Favara i Benirredrà), l’obtenció de privilegis i honors o la fundació de dos vincles per tal d’immobilitzar el patrimoni. El canvi de segle ve marcat per l’etapa vital de dos senyors, don Vicent Escrivà i Ferrando (1653-1701) i don Vicent Escrivà i Castelló (1684-1746), un període de temps en què la família haurà de fer front a nombrosos conflictes derivats de la resistència antisenyorial dels seus vassalls a Benifallim però també a Favara a més d’enfrontar-se judicialment amb la vila de Gandia, parents i altres nobles. Això de banda, ambdós senyors començaran a adaptar la seua hisenda nobiliària als nous temps, això és, abandonant progressivament el negoci del deute públic (els censals) per substituir-lo per la compra de propietat rústica o la compra del domini útil de terra dels seus senyorius. Per la seua banda, don Miquel Escrivà i Faus (1716-1789) traslladarà la residència de la família de Benirredrà a València el que suposarà una major despesa sumptuària en la compra i ampliació d’una casa palau però també desplegarà un important programa de protecció religiosa al seu senyoriu de Favara. El seu fill, don Llorenç, que ja de ben jove ingressarà en la Reial Maestrança, es convertirà en una de les majors fortunes del regne a finals del segle XVIIII gràcies a l’acumulació i herència de diferents vincles provinents de les famílies Faus, Martínez de la Raga, Bou de Penya-roja i Sisternes d’Oblites. Don Llorenç aconseguirà l’any 1800 el títol de comte de Ròtova a partir de diferents serveis prestats a la nació sobretot en el marc de la Guerra de França. En definitiva, la trajectòria històrica dels Escrivà ens ha permés il·luminar aspectes claus del canvi i la mobilitat social, podent estudiar al detall les diferents estratègies, processos i adaptacions duts a terme per les diferents generacions per tal de perpetuar-se en la seu posició de privilegi i poder.