Algunes dades sobre la transmissió de les vides de sants entre l’edat mitjana i l’època moderna a la Corona d’Aragó

  1. Garcia Sempere, Marinela 1
  1. 1 Universitat d'Alacant
    info

    Universitat d'Alacant

    Alicante, España

    ROR https://ror.org/05t8bcz72

Revista:
Scripta: revista internacional de literatura i cultura medieval i moderna

ISSN: 2340-4841

Año de publicación: 2019

Título del ejemplar: Literatura i espiritualitat en els textos valencians del segle XV // La novel·la històrica en les lletres valencianes: usos del passat en la construcció cultural contemporània

Número: 14

Páginas: 189-204

Tipo: Artículo

DOI: 10.7203/SCRIPTA.0.16365 DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openAcceso abierto editor

Otras publicaciones en: Scripta: revista internacional de literatura i cultura medieval i moderna

Resumen

sum: En l’edat mitjana les vides de sants eren models a seguir, exemples en els sermonaris i en els textos didacticodoctrinals. La popularitat d’aquestes vides es reflecteix en les arts plàstiques i visuals, en la literatura i en la cultura popular. A través de l’exemple de la transmissió escrita de tres vides de sants incloses en la traducció catalana de la Legenda aurea, presentem en aquest treball una aproximació a la manera en què es difonien aquelles vides, que circulaven de manera individual o integrades en compilacions i que podien oferir versions diferents en cada cas. La repercussió d’aquelles vides perviu en l’època moderna, que les recull en forma de composicions en vers, obres de teatre i altres gèneres.Paraules clau: hagiografia, Legenda aurea, traduccions, edat mitjana, època moderna.Abstract: The lives of saints in the Middle Ages were models to follow, examples to be used in sermons and didactic or doctrinal writings. Their popularity is reflected in plastic and visual arts, in literature, and in popular culture. Through the example of the written transmission in Catalan of three lives of saints, included in the Catalan translation of the Legenda aurea, we present in this work an approach to the way in which those lives circulated individually or as part of compilations, each of which could present different versions of the same life. The repercussion of those lives survives into the Modern Age, when they take the form of compositions in verse, of plays, or of works in other literary genres.Keywords: hagiography, Golden Legend, translations, Middle Ages, modern era.

Referencias bibliográficas

  • Alturo i Perucho, Jesús (1989) «Un nou testimoni de la versió catalana medieval de la Vita sancti Antonii», Estudis de Llengua i Literatura Catalanes = Miscel·.lània Joan Bastardas, 1, p. 183-204.
  • Amiaud,A (1889) La légende syriaque de saint Alexis, l’Homme de dieu, París, Bibliothèque de l’Ecole des Hautes Etudes, 79.
  • Aragüés Aldaz, José (2000) «El santoral castellano en los siglos XVI y XVII: un itinerario hagiográfico», Analecta Bollandiana 118, 2000, p. 329–386.
  • Aragüés Aldaz, José (2004) «Tendencias y realizaciones en el campo de la hagiografía en España», Memòria Ecclesia 24, p. 441–560.
  • Aragüés Aldaz, José. (2012) «Los flores sanctorum medievales y renacentistas: brevísimo panorama crítico», Literatura medieval y renacentista en España: líneas y pautas, Salamanca, Semyr, 2012, p. 340–361.
  • Aragüés Aldaz, José. (2016) «La Leyenda de los santos: orígenes medievales e itinerario renacentista», Memorabilia, Núm. 18, 2016,, p. 133-187.
  • Avenoza, Gemma, & Marinela Garcia Sempere (2012) «Sants i santes en la tradició escrita catalana medieval», De lo humano y lo divino en la literatura medieval. Santos, ángeles y demonios, ed. Juan Paredes, Granada, Universitat de Granada, p. 47–60.
  • Badia, Lola (2013) (ed.) Història de la Literatura catalana. Literatura medieval (1). Dels orígens als segle XIV, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, Barcino, Ajuntament de Barcelona.
  • Baños, Fernando (2003) Las vidas de santos en la literatura medieval española, Madrid, Ediciones del Laberinto.
  • Boureau, Alain (1984) La légende dorée: le systeme narratif de Jacques de Voragine, Editions du Cerf, París.
  • Butinyà, Júlia, Enric Prat, & Pep Vila (2013) «La comèdia de sant Julià i santa Basilissa (1752) de Narcís Collell», eHumanista/IVITRA 3, p. 398–542.
  • Càmara Sempere, Hèctor (2013) El Flos sanctorum romançat. Edició crítica dels incunables catalans de la Legenda Aurea de Jacobus de Voragine. Tesi doctoral, Universitat d’Alacant, 2013.
  • Cahner, Max, (ed.) (1987) Anyés, Joan Baptista, Obra Catalana, Barcelona, Curial.
  • Canet, Josep Lluís. (2015) «Hagiografía valenciana (1470-1600)», Les cahiers de Framespa, I.
  • Cantavella, Rosanna, (1990) «Medieval Catalan Mary Magdalen Narratives», en Saints and their Authors: Studies in Medieval Hispanic Hagiography in Honor of John K. Walsh, Madison, The Hispanic Seminary of Medieval Studies, p. 27-36.
  • Cingolani, Stefano (1990) «La Vida de Sant Alexi catalana. Noves rimades didattico-religiose fra Catalogne e Occitania», Romanica Vulgaria. Quaderni, 12 = Studi Catalani e Provenzali 88, p. 79-112.
  • Cingolani, Stefano. (1995), «La letteratura religiosa in Occitania e Catalogna fra XI e XIII secolo», Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 44 (1993-1994 (1995), p. 37-56.
  • Coromines, Joan, (1977) Introducció a Voragine, Vides de sants rosselloneses.
  • Cortés Guadarrama, Marcos Ángel (2010) El Flos sanctorum con sus ethimologías. Edición y estudio», tesi doctoral, Universitat d’Oviedo, <http://www.cervantesvirtual.com/nd/ark:/59851/ bmc3r2p5>
  • Courcelles, Dominique de (1990), Les histoires de saints, la prière et la mort en Catalogne, Paris, Publications de la Sorbonne, Col. Textes et Documents du CRES.
  • Delehaye, Hippolyte (1927) Sanctus. Essai sur le culte des saints dans l’antiquité, Bruxelles, Société des Bollandistes, 24, Boulevard Saint Michel, (reed. 2019).
  • Dunn-Lardeau, Brenda (1997) (ed.) Jacques de Voragine, La Légende dorée. Edition critique dans la révision de 1476 par Jean Batailler, d’après la traduction de Jean de Vignay (1333-1348) de la Legenda aurea (c. 1261-1266), Paris, Editions Honoré Champion.
  • Fábrega Grau, Ángel (1953) Pasionario Hispánico, 2 volums, Madrid/Barcelona, CSIC.
  • Fábrega Grau, Ángel. (1958) «El P. Pedro Gil SI (+1622) y su colección de vidas de santos». Analecta Sacra Tarraconensia, núm. XXXI, p. 5-25.
  • Fernández Rodríguez, Natalia (2007) «El Flos sanctorum con sus ethimologías. Más allá de la Legenda Aurea: san Julián y santa Basilisa.”», Actas del XI Congreso Internacional de la Asociación Hispánica de Literatura Medieval (León, 20-24 de septiembre de 2005), Ed. de Armando López Castro y Luzdivina Cuesta Torre. León:, Universidad de León, p. 543-550.
  • Fleith, Barbara (1990) «Legenda Aurea: destination, utilisateurs, propagation. L’histoire de la diffusion du légendier au XIIIe et au début du XIVe siècle», Boesch Gaiano, S. (ed.), Raccolte di vite di santi dal XIII al XVIII secolo, Fasano di Brindisi, Schena Editore, p. 41-48.
  • Fontanella, Francesc (2015) O he de morir o he d’amar, edició a cura de Pep Valsalobre, Eulàlia Miralles i Albert Rossich, Barcelona, Empúries.
  • Foulché-Delbosch i Massó i Torrents (eds.) (1912) Cançoner sagrat de vides de sants (segle XV), Barcelona, Societat Catalana de Bibliòfils.
  • Garcia, Francesc Vicenç (1987) Comèdia famosa de la gloriosa Verge i Màrtir Santa Bàrbara, a cura de J. Francesc Massip i Àngels Massip, ed. Publicacions de la Universitat de Barcelona.
  • Garcia Sempere, Marinela (2012a) «Algunes notes sobre la difusió dels vides de sants a la península Ibèrica en els primers temps de la impremta», Literatures ibèriques medievals comparades, ed. Rafael Alemany Ferrer & Francisco Chico Rico, Alacant, Universitat d’Alacant-Societat Espanyola de Literatura General i Comparada, p. 247–256 <http://www.cervantesvirtual.com/nd/ ark:/59851/bmcmk703>.
  • Garcia Sempere, Marinela. (2012b) «Vides de sants en català conservades en manuscrits solts i en impresos anteriors a 1550», Vides medievals de sants: difusió, tradició i llegenda, Alacant, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana p. 185-207.
  • Garcia Sempere, Marinela (2015) «Algunes dades sobre els manuscrits de la versió catalana de la Legenda aurea», Medievalia 18.2, p. 155–78.
  • Garcia Sempere, Marinela. (2018a) «Sobre la tradición catalana medieval de la vida de Julián y Basilisa», Christ, Mary, and the Saints. Reading Religious Subjects in Medieval and Renaissance Spain, Edited by Andrew M. Beresford and Lesley K. Twomey, Koninklijke Brill NV, Leiden, Boston, p. 228-244.
  • Garcia Sempere, Marinela. (2018b) «La vida de Julián y Basilisa hasta la versión de Joan Baptista Anyés (s. XVI); transformaciones en un género», Espacios en la Edad Media y en el Renacimiento, Salamanca, SEMYR, p. 619-633
  • Graesse, Théodor (1965) ed. Jacobi a Voragine. Legenda aurea: vulgo història lombardica dicta. Reproducció de l’edició de 1890. Osnabrük: Otto Zeller.
  • Halkin, François (1980) «La passion ancienne des saints Julien et Basilisse (BHG 970–971)», Analecta Bollandiana, XCVIII.3–4, p. 241–296.
  • Hamer, Richard and Russell, Vida (2006) Gilte Legende, Edited by, Early English Text Society, I.
  • Hernández Amez, Vanesa (2008), Descripción y filiación de los Flores sanctorum medievales castellanos. Tesis doctoral publicada en CD per la Universitat d’Oviedo.
  • Kniazzeh, Ch. S. M, Neugaard E. J. i Coromines, J. (1977) (eds.) Voragine, Jacobus de, Vides de sants rosselloneses, Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona.
  • Maggioni, Giovanni Paolo (1995) Ricerche sulla composizione e sulla trasmissione della “Legenda aurea”, Spoleto, Centro italiano di studi sull’Alto Medioevo (Biblioteca di Medioevo Latino, 8.
  • Maggioni, Giovanni Paolo. (1998) (ed). Varazze, J. Legenda aurea, 2 vols, Florència, Sismel-Edizione del Galluzzo.
  • Maggioni, Giovanni Paolo. (2012), «Riletture e riscritture agiografiche del Xiii secolo: i leggendari abbreviati», Vides medievals de sants. Difusió, tradició i llegenda, Alacant, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, p. 11–34.
  • Maggioni, Giovanni Paolo. (2013) (ed.) Mailly, Jean de Mailly, Abbreviatio in gestis et miraculis sanctorum. Supplementum hagiographicum, ed. G. Paolo Maggioni, Florence, SISMEL/Edizioni del Galluzzo.
  • Martos, Josep Lluís (2000) «La Vida de Sancta Barbara del Jardinet d’orats: Joan Roís de Corella o la recepció de la seua obra», AHLM. Actas VIII Congreso (eds. M. Freixas - S. Iriso - L. Fernández), Santander, Consejería de Cultura del Gobierno de Cantabria Año Jubilar Lebaniego Asociación Hispánica de Literatura Medieval, II, p. 1269-1287.
  • Priyani Alwis, Anne (2003) The Celibate Marriages of Saints and Martyrs in Batega Antiquity. PhD Thesis, King’s College, London. Reimpressió: The Celibate Marriages of Saints and Martyrs in Batega Antiquity: The Lives of Saints Julian and Basilissa, Andronikos and Athanasia, and Galaktion and Episteme. London/Nova York: Continuum, 2011.
  • Perugi, Maurizio (2014), Saint Alexis, Genèse de sa légende et de la Vie française évisions et nouvelles propositions Accompagnées d’une nouvelle édition critique de la Vie. Publications Romanes et Françaises, Paris, Droz.
  • Philippart, G. (1994-2010) (dir.) Hagiographies: histoire international de la litérature hagiographique latine et vernaculaire en Occident des origines à 1550, Turnhout, Brepols, 1994-2010.
  • Ribadeneira, Pedro, (1590) Flos sanctorum.
  • Sabaté, G., L. Soriano i G. Avenoza (2012) «Vides de sants en manuscrits incomplets i membra disiecta, o com completar el nostre coneixement del que foren les biblioteques antigues», Vides medievals de sants: difusió, tradició i llegenda, Alacant, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, p. 35-64.
  • Sobral, Cristina (2010) «Um manuscrito da Tradição B dos legendários ibéricos», Actas Del XIII Congreso Internacional de la Asociación Hispánica de Literatura Medieval, ed. J.M. Fradejas Rueda, D. D. Smithbauer, D. Martín Sanz, M. J. Díez Garretas, Valladolid, Ayuntamento de Valladolid y Universidad de Valladolid, http://beta.clul.ul.pt/teitok/.
  • Valsalobre, Pep (2012) «Elements per a una Catalunya sacra: sobre alguns aspectes de l’hagiografia de l’edat moderna catalana», dins Vides medievals de sants: difusió, tradició i llegenda, Alacant, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana.
  • Varazze, J., (1998) Legenda aurea. Edizione critica a cura di G. P. Maggioni, 2 vols, Florencia, Sismel, Edizione del Galluzzo.
  • Vega, Carlos Alberto, (1991) (ed) La vida de San Alejo. Versiones castellanas. Acta Salmanticensia. Textos recuperados, 2. Salamanca: Universidad de Salamanca.
  • Villegas, Alonso de, Flos sanctorum, història General de la vida i fets de Jesucrist…, Barcelona, en la impremta de Carlos Gibert i Tutó, mercader de llibres, en la llibreria, any 1773.
  • Voragine, Jacobus (1977) Vides de sants rosselloneses: text català del segle XIII, Ed. Charlotte S. Maneikis Kniazzeh & Edward J. Neugaard, Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana.
  • Zinelli, Fabio (2009) «La Légende dorée catalano-occitane: étude et édition d’un nouveau fragment de la version occitane A», L’occitan. Une langue du travail et de la vie quotidienne du XIIe au XXIe siècle.. Les traductions et els termes techniques en langue d’oc, Actes du colloque de Limoges. Ed. Loup Lemaître & Françoise Vielliard. Ussel: Musée du Pays d’Ussel & Centre Trobar, p. 263–350.
Fuente de los datos: Dialnet