La Cançó de la croada contra els albigesos (1r quart del s. XIII) i el Tractat de Meaux-París (1228). Mimesi literària i constància jurídica de la desposessió d’Occitània

  1. Martines, Vicent 1
  1. 1 Universitat d'Alacant
    info

    Universitat d'Alacant

    Alicante, España

    ROR https://ror.org/05t8bcz72

Revista:
Scripta: revista internacional de literatura i cultura medieval i moderna

ISSN: 2340-4841

Año de publicación: 2020

Título del ejemplar: Les Universitats històriques en terres de llengua catalana

Número: 15

Páginas: 15-37

Tipo: Artículo

DOI: 10.7203/SCRIPTA.15.17552 DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openAcceso abierto editor

Otras publicaciones en: Scripta: revista internacional de literatura i cultura medieval i moderna

Resumen

Resum: En aquest article analitzem els mecanismes de la construcció del relat (oficial), des de diversos punts de vista, de la Croada contra els albigesos i l’expoli d’Occitània per França en el transcurs d’aqueixa cruel campanya militar (1r terç del segle XIII). Analitzarem dues fonts textuals que són testimonis d’excepció dels fets i de la construcció i la narració d’aqueix relat, a través de la mimesi historiogràfica en un cas, la Cançó de la Croada contra els albigesos, i, en l’altre, del formalisme d’un text jurídic (document històric, pròpiament dit) del més alt rang, el Tractat de Meux-París (1229), signat pels màxims representants de les dues contraparts. I també analitzarem qui es beneficia (i per què), en primera instància, dels efectes del Tractat. Paraules clau: Cançó de la Croada contra els albigesos, Tractat de Meaux-París (1229), Batalla de Muret, Pere el Católico, Alfons de Poitiers, Lluís IX de França, Ramon VII de Tolosa, Historiografia medieval. Abstract: In this article I analyze the technic behind the construction of the (official) story, from different points of view of the Crusade against the Catars and the dispossession of Occitania by the French Crown during the course of that cruel military campaign (1st third of the 13th century). I analyze two textual sources that are added value witness of the facts in order to make and to tell that story, through the historiographic mimesis in one case, the Song of the Crusade againts the Catars, and, in the other, the formalism of a legal text (historical document, proper) of the highest rank, the Treaty of Meux-Paris (1229), signed by the highest representatives of the two parties. And Il also analyze who benefits (and why), in the first instance, from the effects of the Treaty. Keywords: Song of the Crusade againts the Catars, Treaty of Meaux-Paris (1229), Battle of Muret, King Peter The Catholic of Aragon, Alphons de Poitiers, King Louis IX of France, Raymund VII of Toulouse, Medieval Historiography

Referencias bibliográficas

  • Albareda i Salvadó, J. (2010) La Guerra de Sucesión de España (1700-1714), Barcelona, Editorial Crítica.
  • Alvira Cabrer, M. (2008) Muret 1213: la batalla decisiva de la cruzada contra los cátaros, Barcelona, Ariel, 2008.
  • Alvira Cabrer, M. (2014) «Tòpics i llocs comuns d’una batalla decisiva: Muret, 1213», Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, 25, págs. 19-43.
  • Alvira Cabrer, M. (2015) «Diferencias interpretativas y problemas militares. La batalla de Muret en la historiografía contemporània», dins Aa. Vv., La encrucijada de Muret, Sevilla, Sociedad Española de Estudios Medievales: Archivos y Publicaciones Scriptorium, pp. 9-88.
  • Alvira Cabrer, M. (2016a) «La Cruzada contra los Albigenses: historia, historiografía y memòria», Clío & Crímen: Revista del Centro de Historia del Crimen de Durango, 6, pp. 110-141.
  • Alvira Cabrer, M. (2016b) «Non prevaluit consilium Achitophel: Debates y decisiones del Cuarto Concilio de Letrán sobre la Cruzada Albigense», Revista Chilena de Estudios Medievales, 9, pp. 27-62.
  • Alvira Cabrer, M. (2019) «Jaque mate a la «gran corona de Aragón»: la batalla de Muret». Desperta Ferro, 56 [Dedicado a: La cruzada contra los cátaros (I), 1209-1215], pp. 38-46.
  • Balard, M. & Genêt, J.-Ph. & Rouche, M. (19942 [1989]) De los bárbaros al Renacimiento, Madrid, Akal, pp. 191-194 [«Las heregías y su represión»].
  • Benito i Monclús, P. (2019) «Pedro II el Católico y Occitania: la gestación de un ambicioso proyecto político». Desperta Ferro, 56 [Dedicado a: La cruzada contra los cátaros (I), 1209-1215], pp. 20- 26.
  • Bordonove, G. (1991) La Tragédie cathare, Paris, Pygmalion.
  • Buffetaut, Y. (2016) Les cathares: et la croisade contre les Albigeois, Louviers, YSEC Editions.
  • Cassignol, É. (2006) France d’oïl contre France d’oc : la première guerre franco-française, 1209-1249, La Compagnie littéraire-Brédys, Paris.
  • Cawley, Ch. (2020) «Medieval Lands: Provence – Kings, counts», dins Medieval lands: A prosopography of medieval European noble and Royal famílies, Foundation for Medieval Genealogy < https://fmg. ac/projects/medlands > [consulta 20-02-2020]
  • Charlier, Ph. & Bouchet, F. & Weil, R. & Bonnet, B. (2016) «Schistosomiais in the mummified viscera of Saint Louis (1270 AD)», Forensic Sci Med Pathol, Mar; 12(1):113-4. doi: 10.1007/s12024-015-9722-4 .
  • Cox, E. L. (2015 [1974]) The Eagles of Savoy : The House of Savoy in Thirteenth-Century Europe, Princeton, Princeton University Press.
  • Cressier, P. & Cuenca, V. S. (coords) (2014) Las Navas de Tolosa 1212-2012. Miradas cruzadas, Jaén, Universidad de Jaén.
  • Dedieu, J.-P. (2000) «La Nueva Planta en su contexto. Las reformas del aparato del Estado en el reinado de Felipe V», Manuscrits. Revista d’Història Moderna, 18, pp. 113-139.
  • Demotz, B. (2000) Le comté de Savoie du XIe au XVe siècle: Pouvoir, château et État au Moyen Âge, Genève, Slatkine.
  • Demotz, B. (2008) Les Principautés dans l’Occident Médiéval: À l’origine des régions, Turnhout, Brepols.
  • Faure, E. (2016) «The infections of Saint-Louis: possible involvement of malària», Forensic Sci Med Pathol 12, 121. https://doi.org/10.1007/s12024-015-9732-2
  • Furió, A. (1995) Història del País Valencià, Valencia, Edicions Alfons el Magnànim.
  • Gardner, Ch. (2005) «Heretics of Lawyers? Propaganda and Toulousan Indentity through the Albigesian Crusade», dins Hayes-Healy, S. (ed.), Medieval Paradigms. Essays in Honor of Jeremy Duquesnay Adams, Nova York, EUA / New Hampshire, Anglaterra, Palgrave Macmillan, pp. 115-138.
  • Gardner, Ch. (2006) «Négocier le pouvoir: Toulouse et son gouverneement sous les Capétiens (vers 1200- 1340)», Annales du Midi, 255, pp. 425-249.
  • Gascón Chopo, C. (2015) «Muret, un hito en la sedentarización del catarismo en Cataluña», Aa. Vv., La encrucijada de Muret, Sevilla, Sociedad Española de Estudios Medievales : Archivos y Publicaciones Scripturium, pp. 149-162.
  • Grange, H. (2014) «[ressenya de Léglu, C., Rist, R & Taylor, C.] The Cathars and the Albigensian Crusade: A Sourcebook», French Studies, Volume 68, Issue 4, October 2014, Pages 536–537, https://doi.org/10.1093/fs/knu201
  • Hélary, X. (2016) La dernière croisade, Paris, Perrin.
  • Jiménez, P. (2015) «Muret y la consolidación de un frente disidente transpirenaico», dins Aa. Vv., La encrucijada de Muret, Sevilla, Sociedad Española de Estudios Medievales: Archivos y Publicaciones Scripturium, pp. 177-194.
  • Jiménez, P. (2019) «La herejía de los cátaros», Desperta Ferro, 56 [Dedicado a: La cruzada contra los cátaros (I), 1209-1215], pp. 14-18.
  • Joinville, J. de (1995) Vie de Saint Louis, ed. de Jacques Monfrin, París, Classiques Garnier.
  • Lambert, D. (1986) La herejía medieval.Movimientos populares, de los bogomilos a los husitas, Madrid, Taurus.
  • Langlois, G. (2001) Olivier de Termes, Le Cathare et le Croisé (vers 1200-1274), Toulouse, Privat.
  • Laval, P. (2000) Los cátaros. Madrid, Crítica.
  • Laveaga, G. (2006) El sueño de Inocencio. Mexico, Martinez Roca.
  • Le Goff, J. (1996) Saint Louis, París, Callimard.
  • Léglu, C. & Rist, R. & Taylor, C. (2014) The Cathars and the Albigensian Crusade: A Sourcebook, Abingdon-on-Thames, Londres / New York, Routledge.
  • Lippiatt, G.E.M. (2017) Simon V of Montfort and Baronial Government, 1195-1218, Oxford, University Press Scholarship-Oxford Scholarship Press.
  • Lippiatt, G.E.M. (2019) «Eia, Christi milites!: La cruzada de los barones de 1209». Desperta Ferro, 56 [Dedicado a: La cruzada contra los cátaros (I), 1209-1215], pp. 28-37.
  • Macé, L. (2006) «Une belle synthèse sur la Provence du XIIIe siècle», Annales du Midi: revue archéologique, historique et philologique de la France méridionale, 118, 255, pp. 471-474.
  • Macé, L. (2015) «Avant et après Muret: le Midi de la France au tournant du XIIIe siècle (1195-1222)», dins Aa. Vv., La encrucijada de Muret, Sevilla, Sociedad Española de Estudios Medievales: Archivos y Publicaciones Scripturium, pp. 195-210
  • Macé, L. (2019) «Una cruzada contra los malos cristianos». Desperta Ferro, 56 [Dedicado a: La cruzada contra los cátaros (I), 1209-1215], pp. 6-12.
  • Martines, V. (2018a) «Diàlegs interdisciplinaris entre text i imatge. Pintar amb paraules en Tirant lo Blanch de Joanot Martorell i en la Tragèdia de Caldesa de Joan Roís de Corella: ἔκφρασιϛ, ὑποτύπωσις i εηάργεια», Rivista Italiana di Studi Catalani, 8, pp. 127-140.
  • Martines, V. (2018b) «Identitats literàries que milloren les reals. Mimesi i historiografia: lligams entre cavalleria literària, historiografia i espais en la (de)construcció de la identitat en les lletres catalanes medievals (35-66)», Zeitschrift für Katalanistik, 31, pp. 35-66.
  • Martines, V. (2020) «The Treaty of Meaux-Paris (1229), an Early ‘Decret de Nova Planta’. Consequences of the «Law of Conquest» for the Crown of Aragon», dins Cortijo, A. & Martines, V., History of Catalonia, Hershey, Pennsylvania, IGI Global, pp. En premsa.
  • Martines, V. & Ensenyat, G. (eds.) (2003) Guilhem de Tudela & Anònim, La Cançó de la Croada contra els albigesos, Barcelona, Proa.
  • Marvin, L.W. (2008) The Occitan War: A Military and Political History of the Albigensian Crusade, 1209- 1218, Cambridge, UK, Cambridge University Press.
  • Marvin, L.W. (2019) «Los más temibles asedios, 1209-1215. Desperta Ferro, 56 [Dedicado a: La cruzada contra los cátaros (I), 1209-1215], pp. 52-57.
  • Mussons Freixas, A.M. (2015), «La voz de los trovadores antes y después de la batalla de Muret», dins Aa. Vv., La encrucijada de Muret, Sevilla, Sociedad Española de Estudios Medievales: Archivos y Publicaciones Scripturium, pp. 239-258.
  • Paul, J. (2007) «La paix de Saint-Gilles et l’exercice du pouvoir», dins Carozzi, Cl. & Taviani-Carozzi, H. (eds.) Faire l’événement au Moyen Âge, Aix-en-Provence, PUP, pp. 147-168.
  • Pécout, T. (2004) Raymond Bérenger V (1209-1245). L’invention de la Provence, Paris, Perrin.
  • Pegg, M. G. (2008) A Most Holy War. The Albigensian Crusade and the Battle for Christendom, New York, Oxford University Press.
  • Pérez Aparicio, C. (1981) De l’alçament maulet al triomf botifler, Valencia, Tres i Quatre.
  • Quintilianus, Institutio Oratoria, IX, 2, 40. < http://perseus.uchicago.edu/perseus-cgi/citequery3.pl ?dbname=LatinAugust2012&query=Quint.%209.2.40&getid=0> [consulta: 25-02-2020]
  • Recopilación (1805). Recopilación de las leyes de España dividida en XII libros en que se reforma la Recopilación publicada por el Señor Dos Felipe II en el año 1567, reimpresa últimamente en el 1775, y se incorporan las pragmáticas, cèdules, decretos, órdenes y resoluciones Reales, y otras providencias no recopilades y expedides hasta el de 1804, mandada formar por el Seños Don Carlos IV, Madrid.
  • RIALTO. Repertorio informatizzato dell’antica letteratura trobadorica e occitana (Università degli Studi Federico II di Napoli) < http://www.rialto.unina.it/BdT.htm > [consulta: 19-02-2020].
  • Roig-Vila, R. (2015) «Elogio de la palabra en la formación y enseñanza en algunos clásicos de la literatura catalana medieval: Llull, Eiximenis y San Vicente Ferrer», Crítica Hispánica, 37, 1, pp. 97-116.
  • Roig-Vila, R. & Merma, G. & Gavilán-Martín, D. (2020) «Proposals for social pedagogy and the best political practices. Contribution from the Crown of Aragon: Francesc Eiximenis and his Regiment de la cosa pública», dins Cortijo, A. & Martines, V., History of Catalonia, Hershey, Pennsylvania, IGI Global, pp. In press.
  • Roquebert, M. (2001) L’épopée cathare, París, Privat.
  • Roquebert, M. (2006a) L’Epopée cathare, I. L’invasion 1198-1212, París, Perrin.
  • Roquebert, M. (2006b) L’Epopée cathare, II Muret ou la dépossession 1213-1216, París, Perrin.
  • Roquebert, M. (2007) L’Epopée cathare, 3. Le lys et la croix 1216-1229, París, Perrin.
  • Roquebert, M. (2010) Simon de Montfort, París, Perrin.
  • Setton, K. M. (Gen. Ed.) & Wolff, R. L. & Hazard, H. W. (eds.) A History of the Crusades: The Later Crusades, 1189-1311, Madison, Milwaukee / Londres, University of Wisconsin Press, 1969, pp. 299-320.
  • Smith, D. J. (2015) «Muret y las limitaciones del poder del papado», dins Aa. Vv., La encrucijada de Muret, Sevilla, Sociedad Española de Estudios Medievales: Archivos y Publicaciones Scripturium, pp. 2 75-286.
  • Smith, D. J. (2019) «La ira de Dios: el pontífice Innocencio III y la cruzada albigense». Desperta Ferro, 56 [Dedicado a: La cruzada contra los cátaros (I), 1209-1215], pp. 48-51.
  • Zerner, M. (1979) La croisade albigeoise, París, Gallimard.