La llengua de les Poesies d’Ausiàs Marcun tast de la sintaxi (i)

Erreferentzia bibliografikoak

• Alemany, R. (dir.), M. Garcia, H. Gonzàlvez, F. X. Llorca, J. M. Manzanaro, L. Martín, J. L. Martos, S. Montserrat, J. M. Perujo. 2008. Diccionari del lèxic de les poesies d’Ausiàs March, València: Denes Editorial.
• Alibèrt, L. 1966. Dictionnaire occitan-français d’après les parlers languedociens, Toulouse: Institut d’Etudes Occitanes.
• Alibèrt, L. 19762. Gramatica occitana, Montpeller: Centre d’Estudis Occitans.
• Badia i Margarit, A. M. 1951. Gramática Histórica Catalana, Barcelona: Noguer.
• Badia i Margarit, A. M. 1995. Gramàtica de la llengua catalana, Barcelona: Edicions Proa.
• Badia, J. i altres. 1997. El llibre de la llengua catalana per a escriure correctament el català, Barcelona: Castellnou.
• Bosque, I./ V. Demonte (dir.). 1999. Gramática descriptiva de la lengua española, 3 v., Madrid: Espasa.
• Bruyne, J. de. 1999. ‘Las preposiciones’, dins Bosque, I./ V. Demonte (dir.), i, pp. 657-703.
• Casanova, E. 1999. ‘Recorregut per la llengua d’Ausiàs March (1397-1458)’, dins Alemany, R. (ed.). Ausiàs March i el món cultural del segle xv, Alacant/ IIFV, pp. 135-172.
• Colomina, J. 1991. El valencià de la Marina Baixa, València: Generalitat Valenciana.
• Colomina, J. 2000. ‘Com i com a en català’, comunicació llegida en AILLC, París [en premsa]
• Colón, G. 1970. ‘Sobre el perfet perifràstic ‘vado + infinitiu’ en català, en provençal i en francès’, dins Problemes de llengua i literatura catalanes, Actes del ii Col·loqui Intercional sobre el català, Amsterdam: PAM, pp. 101-144.
• Colón, G. 1983. ‘Els vocabularis barcelonins d’Ausiàs March al segle xvi’, dins Miscel·lània Pere Bohigas, 3, Barcelona: PAM.
• Colón, G. 1987a. ‘Mas no·u fa en orrupte (Ausiàs March, lv, 4)’, Romania ingeniosa. Festschrift für Prof. Dr. Gerold Hilty zum 60. Geburstag/ Mélanges offerts à Prof. Dr. Gerold Hilty à l’occasion de son 60e anniversaire, Berna/ Frankfurt am Main/ París, Peter Lang, pp. 296-301.
• Colón, G. 1987b. Llibre del Consolat de Mar, iv, Barcelona: Salvador Vives Casajuana.
• Coromines, J. 1990. El parlar de la Vall d’Aran, Barcelona: Curial/La Caixa
• Coseriu, E. 1980. ‘Aspect Verbal ou aspects verbaux? Quelques questions de théorie et de méthode’, dins David, J. i Martin, R. (eds.). La notion d’Aspect, Colloque organisé par le Centred’Analyse Syntatique de l’université de Metz, París: Klincksieck, pp. 14-23.
• DAguiló = Aguiló, M. 1914-1934. Diccionari Aguiló, Barcelona: IEC.
• DCECH = Coromines J./ J. A. Pascual. 19872-1991. Diccionario Crítico Etimológico Castellano e Hispánico, 6 v., Madrid: Gredos.
• DCVB = A. M. Alcover/ F. de B. Moll. 1930-1962. Diccionari català-valencià-balear. 10 v., Palma de Mallorca: Moll.
• DECat = J. Coromines. 19834-1991. Diccionari etimològic complementari de la llengua catalana, 9 v., Barcelona: Curial.
• DEL = Diccionario latino-español / español-latino (1960), 3 v., Barcelona: Ed. Sopena.
• DIEC = Diccionari de la llengua catalana, Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 1995.
• Diéguez, M. À. 2001. El Llibre de Cort de Justícia de València (1279-1321). Estudi lingüístic, Alacant/ Barcelona: IIFV/ PAM.
• Dietrich, W. 1973. El aspecto verbal perifrástico en las lenguas románicas: Estudios sobre el actual sistema verbal de las lenguas románicas y sobre el problema del origen del aspecto verbal perifrástico, Versión española de Marcos Martínez Hernández, Madrid: Gredos.
• Diez, F. 1876. Grammaire des langues romanes, iii, París: Libraire A. Franck.
• Enciclopèdia Catalana. 1998. Diccionari castellà-català, Barcelona.
• Fabra, P. 1912. Gramática de la lengua catalana, Barcelona: L’Avenç. [Ed. facsímil de J. Mir & J. Solà . 2005. Pompeu Fabra. Obres completes, i, Barcelona: IEC]
• Fernández de Castro, F. 1999. Las perífrasis verbales en el español actual, Madrid: Gredos.
• Fernández Lagunilla, M. 1999. ‘Las construccions de gerundio’, dins Bosque, I./ V. Demonte (dir.), iii, pp. 3443-3503.
• Ferrando, A. (coord.). 2002. Guia d’usos lingüístics, i, València: IIFV.
• García Fernández, L. (dir.). 2006. Diccionario de Perífrasis verbales, Madrid: Gredos.
• Gavarró, A. & B. Laca. 2002. ‘Les perífrasis temporals aspectuals i modals’, dins Solà, J. i altres, iii, pp. 2663-2726.
• Gcc = Solà, J./ M. R. Lloret / J. Mascaró/ M. Pérez-Saldanya (dir.). 2002. Gramàtica del català contemporani, 3 v., Barcelona: Empúries.
• Grevisse, M. 197510 i 199313. Le bon usage. Grammaire française avec des remarques sur la langue française d’aujurd’hui, Gembloux: Éditions J. Duculot, S.A.
• Hauf, A. 1983. ‘El lèxic d’Ausiàs March: primer assaig de valoració i llista provisional de mots i freqüències’, dins Miscel·lània Pere Bohigas, 3, Barcelona: PAM, pp. 121-224.
• IEC = Institut d’Estudis Catalans.
• IIFV = Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana.
• Jensen, F. 1986. The Syntax of Medieval Occitan. Tubinga: Niemeyer.
• Jensen, F. 1990. Old French and Comparative Gallo-Romance Syntax, Tubinga: Niemeyer.
• Lacreu, J. 1996. Manual d’ús de l’estàndard oral, València: IIFV/ Universitat de València.
• Levy = Levy, Emil. 1991. Petit dictionnaire provençal-français, Raphèle-les-Arles: Culture Provençale et Méridionale.
• Martí, J. 1981. El català medieval. La llengua de Ramon Llull, Barcelona: Indesinenter.
• Martí, J. 1994. El ‘Libre de Antiquitats’ de la seu de València, ii, València/ Barcelona: IIFV.
• Martí, J. 1997. Literatura de canya i cordell al País Valencià. Elscol·loquis de temàtica jocosa i satírica. Edició i estudi lingüístic, València: Denes Editorial.
• Martines, J. & M. Pérez-Saldanya. 2009. ‘Per una Gramàtica del català antic: objectius, metodologia i un tast’, dins Martines,J./ M. Pérez-Saldanya, Per una sintaxi històrica del català, Alacant: IIFV, pp. 7-39.
• Martines, J. & M. Pérez-Saldanya [en premsa a]. L’anomenat article neutre. L’expressió de l’abstracció en català. Una aproximació diacrònica, Alacant/ Barcelona: PAM/ IIFV.
• Martines, J. & M. Pérez-Saldanya [en premsa b]. Qüestions de sintaxi del català medieval, València: Universitat de València.
• Martines, J. & M. Pérez-Saldanya [en premsa c]. ‘La llengua dels clàssics: un horitzó per descobrir encara. Un tast de la sintaxi de les Poesies d’Ausiàs Marc (ii)’, Debats.
• Martines, J. & M. Pérez-Saldanya 1999. ‘Sobre una construcció sintàctica catalana una mica controvertida: ‘ser + de + infinitiu’. ‘E si de dos mals lo menor és de elegir, qual serà l’altre, si la mort per menor elegexes’ (Joan Roís de Corella)’, dins Martines, V. (ed.). Estudis sobre Joan Roís de Corella, Alcoi: Editorial Marfil, pp. 211-264.
• Martines, J. & M. Pérez-Saldanya 2000a. El valencià del segle xix. Estudi lingüístic del ‘Diccionario valenciano’ de Josep Pla i Costa, Alacant/ Barcelona: IIFV/ PAM.
• Martines, J. & M. Pérez-Saldanya 2000b. ‘Sobre una altra construcció sintàctica catalana força controvertida (i): ‘en + infinitiu’ temporal al País Valencià’, dins J. Ginebra i altres (eds.). 2000. La lingüística de Pompeu Fabra, ii, Alacant: IIFV/ Universitat Rovira i Virgili, pp. 127-164.
• Martines, J. & M. Pérez-Saldanya 2009.‘L’expressió de l’abstracció i estudi de les traduccions: les Poesies d’Ausiàs Marc i la traducció espanyola de Baltasarde Romaní’, Estudis Romànics, 31, pp. 105-140.
• Ménard, P.19944. Syntaxe de l’ancien français, Burdeus: Éditions Bière.
• Mestres, J. i altres. 1995. Manual d’estil: la redacció i l’edicció de textos, Barcelona: EUMO/ Universitat de Barcelona/ Universitat Pompeu Fabra/ Associació de Mestres Rosa Sensat.
• Meyer-Lübke, W. 1900. Grammaire des langues romanes, iii, París: H. Welter.
• Mistral, F. 1878-1886. Lou Tresor dóu Felibrige ou Dictionnaire Provençal-Français, vol. I i II, Ais de Provença. [Ed.facsímil de 1979.]
• Moll, F. de B. 1952. Gramática histórica catalana, Madrid. [Edició catalana corregida i anotada a càrrec de J. Martí Mestre. 2006. València: Universitat de València]
• Montoliu, M. 1916. ‘Notes sobre el perfect perifrástic català’, dins Estudis Romànics, i, p. 72-83.
• Montserrat, S. 2004. Evolució semàntica i gramaticalització de venir (segles XII-XVI). Una aproximació segons la semàntica diacrònica cognitiva, Alacant: Universitat d’Alacant, http://rua.ua.es/dspace/handle/10045/3746, accés 23 de desembre de 2009.
• Mozos, S. de los. 1973. El gerundio preposicional, Salamanca: Universidad de Salamanca.
• Muñío, J. L. 1995. El gerundio en el español medieval (s. xii-xiv), Màlaga: Ed. Ágora.
• NGLE= Real Academia de la Lengua/ Asociación de Academias de la Lengua Española. 2009. Nueva gramática de la lengua española, ii, Madrid: Espasa.
• OLD = Glare, P. G. (ed.) 1983. Oxford latin dictionary. Fascicle VII, Oxford: Oxford Press.
• PAM = Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
• Par, A. 1923. Sintaxi catalana segons los escrits en prosa de Bernat Metge (1398), Halle: Niemeyer.
• Par, A. 1928. ‘Curial e Güelfa’. Notes lingüístiques y d’estil, Barcelona: Biblioteca Balmes.
• Perera, J. 1987. ‘Contribució a l’estudi de les preposicions en el Tirant lo Blanch (segona part)’, Llengua i literatura, 2, pp. 19-66.
• Pérez-Saldanya, M. & Hualde, J. 2003. ‘On the origin and evolution of the Catalan periphrastic preterit’, dins Pusch, C. & Wesch, A. (eds.) 2003). Verbalperiphrasen in den (ibero-) romanischen Sprachen, Hamburg: Helmut Buske Verlag, pp. 47-60.
• Pérez-Saldanya, M. & Hualde, J. 1998. Del llatí al català. Morfosintaxi verbal històrica, València: Universitat de Valencia.
• Pérez-Saldanya, M. & Hualde, J. 2002. ‘Les relacions temporals i aspectuals’, dins Solà, J. i altres, iii, pp. 2567-2662.
• Ramos Alfajarín, R. 2000. Els verbs ésser, estar i haver(-hi) en català antic, Valencia/Barcelona: IIFV/ PAM.
• Ramos, R. 2002. ‘El SV, ii: La predicació no verbal obligatòria’, dins Solà, J. i altres, ii, pp. 1951-2044.
• Rigau, G. 2002. ‘Els complements adjunts’, dins Solà, J. i altres, ii, pp. 2045-2110.
• Roca-Pons, J. 1958. Estudios sobre perífrasis verbales del español, Madrid: Centro Superior de Investigaciones Científicas.
• Roca-Pons, J. 1961-1966. ‘Estar + gerundi en català antic’, dins Estudis Romànics, viii, pp. 189-194.
• Roca-Pons, J. 1985. Sobre els verbs copulatius Ésser i Estar, Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana. [http://pdl.iec.es/]
• Rohlfs, G. 1969. Grammatica storica della lingua italiana e dei suoidialetti. Sintassi e formazione delle parole, Torí: Einaudi.
• Rohlfs, G. 19773. Le gascon. Études de philologie pyreneenne, Tubinga: Niemeyer.
• Ronjat, J. 1937. Grammaire istorique des parlers provençaux modernes, iii, Montpeller: Société des Langues Romanes.
• Ruaix i Vinyet, J. 1993. El català/2. Morfologia i sintaxi, Barcelona: Moià.
• Sanchis Guarner, M. 1952. Gramàtica valenciana, Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana. [http://pdl.iec.es/]
• Sanchis Guarner, M. 1959-1962. ‘La lengua de Ausiàs March’. Revista valenciana de filología, 6, pp. 85-99.
• Schmid, B. 1988. Les traduccions valencianes del ‘Blanquerna’(València 1521) i de la Scala Dei (Barcelona 1523): estudi lingüístic, Barcelona: Curial/ PAM.
• Seco, R. 1975. Manual de gramática española, Madrid: Aguilar.
• Solà i Pujols, J. 2002. ‘Modificadors temporals i aspectuals’, dins Solà, J. i altres, iii, pp. 2867-2936.
• Solà, J., M. R. Lloret, J. Mascaró & M. Pérez-Saldanya (dir.) (2002): Gramàtica del català contemporani, Barcelona: Empúries, 3 v.
• Solà, J. 2002. ‘Les subordinades de relatiu’, dins Solà, J. i altres, iii, pp. 2455-2565.
• Squartini, M. 1998. Verbal periphrases in Romance: aspect, actionality, and grammaticalization, Berlin / New York: Mouton de Gruyter.
• Steinkrüger, P. 2004. Das Katalanische in der Frühen Neuzeit, Munic: LINCOM Europa.
• Suñer, A. 2002. ‘Les construccions adjuntes en gerundi i participi’, dins Solà, J. i altres, iii, pp. 3027-3093.
• TLFI = Trésor de la Langue Française Informatisé(http://atilf.atilf.fr/tlf.htm).
• Thesaurus = Thesaurus linguae latinae. Editus iussu et auctoritate consilii ab academiis societatibusque diversarum nationum electi, vol. VII, fasc: V, Leipzing: BSB.B.G.Teubner Verlagsgesellschaft, 1971.
• Väänänen, V. 1968 [1982]. Introducción al latín vulgar, Madrid: Gredos.
• Vázquez, P. & M. A. Mendes. 1987. Gramática portuguesa, ii, Madrid: Gredos.
• Viaplana, J. & Perea, P. 2003. Textos orals dialectals del català sincronitzats: una selecció, Barcelona: PPU, SA.
• Wheeler, Max W. 1971-1975 [1980]. ‘Estar i anar amb gerundi en Tirant lo Blanc i en Curial e Güelfa’, dins Estudis Romànics, xvi, pp. 21-47.
• Yllera, A. 1980. Sintaxis histórica del verbo español: las perífrasis medievales, Saragossa: Universidad de Zaragoza.
• Yllera, A. 1999. “Las perífrasis verbales de gerundio y participio” dins Bosque, I./ V. Demonte (dir.), i, pp. 3393-3441.