La evaluación de la usabilidad de un sistema de memoria de traducción

  1. Vargas Sierra, Chelo 1
  1. 1 Universitat d'Alacant
    info

    Universitat d'Alacant

    Alicante, España

    ROR https://ror.org/05t8bcz72

Revista:
Quaderns de filología. Estudis lingüístics

ISSN: 1135-416X

Any de publicació: 2019

Títol de l'exemplar: Educar en la traducción y enseñar desde la traducción: estado de la cuestión y evolución diacrónica

Número: 24

Pàgines: 119-146

Tipus: Article

DOI: 10.7203/QF.24.16302 DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openAccés obert editor

Altres publicacions en: Quaderns de filología. Estudis lingüístics

Resum

L'ús d'eines de traducció assistida per ordinador en les classes de traducció s'ha convertit en una pràctica comuna des de fa poc més d'una dècada. Amb tot, per als estudiants actuals, els anomenats “nadius digitals”, l'experiència d'aprenentatge amb aquesta mena de programari està lluny de ser senzilla. Això ens va portar a preguntar-nos per les actituds reals dels estudiants respecte a la usabilitat d'aquesta mena de programari. Aquest treball presenta una avaluació de la usabilitat des del punt de vista de l'usuari final d'una memòria de traducció líder en el mercat. Més concretament, l'objectiu de l'estudi era avaluar la percepció d'usabilitat dels estudiants. Per a això, al final de dos cursos acadèmics, 95 estudiants d'últim curs van emplenar el qüestionari Programari Usability Measurement Inventory, que es considera un mètode de referència per a avaluar la usabilitat d'un producte de programari. Mesura cinc escales, això és, Eficiència, Afecte, Utilitat, Control i Aprenentatge. L'anàlisi dels resultats obtinguts mostra que l'opinió dels estudiants sobre la usabilitat global de l'eina avaluada està dins de la mitjana, però no tant respecte a l'escala Aprenentatge, que és la pitjor valorada. L'única escala per damunt de la mitjana va ser Afecte. Aquests resultats mostren que es necessita fer major èmfasi en el disseny de l'eina avaluada perquè s'adapte a les necessitats reals dels seus usuaris i millorar, d'aquesta manera, el coneixement tecnològic dels nostres estudiants de traducció.

Referències bibliogràfiques

  • Abran, Alain; Khelifi, Alain; Suryn, Witold & Seffah, Ahmed. 2003. Usability Meanings and Interpretations in ISO Standards Software. Quality Journal 11(4): 325-338. doi: https://doi.org/10.1023/A:1025869312943
  • Alnanih, Reem; Ormandjieva, Olga & Radhakrishnan, T. 2013. A New Quality-in-Use Model for Mobile User Interfaces. In Joint Conference of the 23rd International Workshop on Software Measurement and the 8th International Conference on Software Process and Product Measurement. IEEE.
  • Álvarez, Susana; Cuéllar, Carmen; López, Belén; Adrada, Cristina; Anguiano, Rocío; Bueno, Antonio & Comas, Isabel. 2011. Actitudes de los profesores ante la información de las TIC en la práctica docente. Estudio de un grupo de la Universidad de Valladolid. EDUTEC, Revista Electrónica de Tecnología Educativa 35. http://edutec.rediris.es/revelec2/ revelec35/ [Accessed 26/04/2019].
  • Arh, Tanja & Blažič, Borka Jerman. 2008. A Case Study of Usability Testing the SUMI Evaluation Approach of the EducaNext Portal. WSEAS Transactions on Information Science & Applications 2(5): 175-181.
  • Asare, Edmund K. 2011. An Ethnographic Study of the Use of Translation Tools in a Translation Agency: Implications for Translation Tool Design (Ph. D. Thesis), Kent State University.
  • Bevan, Nigel. 1995. Usability is Quality of Use. Advances in Human Factors/Ergonomics 20: 349-354. doi: https://doi.org/10.1016/S0921- 2647(06)80241-8
  • Candel-Mora, Miguel Ángel. 2011 Computer-Assisted Translation and Terminology Management: Tools and Resources. In Suau-Jiménez, Francisca & Pennock Barry (ed.) Interdisciplinarity and Languages: Current Issues in Research, Teaching, Professional Applications and ICT. Bern: Peter Lang Publishing, 145-160.
  • Covella, Guillermo J., & Olsina, Luis A. 2006. Assessing Quality in Use in a Consistent Way. Proceedings of the 6th International Conference on Web Engineering ICWE ’06. http://portal.acm.org/citation.cfm?doid=1145581.1145583 [Accessed 24/04/2019].
  • Ehrensberger-Dow, Maureen, and Sharon O’Brien. 2015. Ergonomics of the Translation Workplace: Potential for Cognitive Friction. Translation Spaces 4(1): 98-118.
  • Davies, Patricia M. & Brailsford, Tom J. 1994. New Frontiers of Learning: Guidelines for Multimedia Courseware Developers in Higher Education; Volume 1: Delivery, Production and Provision.
  • Deraniyagala, Rohan, Robert J. Amdur, Arthur L. Boyer & Scott Kaylor. 2015. Usability Study of the EduMod ELearning Program for Contouring Nodal Stations of the Head and Neck. Practical Radiation Oncology 5(3): 169-175. Elsevier. doi:10.1016/J.PRRO.2014.10.008.
  • Dillon, Andrew. 2001. The Evaluation of software usability. In Karwowski, Waldemar (ed.) Encyclopedia of Human Factors and Ergonomics. London: Taylor and Francis. https://repository.arizona.edu/ handle/10150/105344 [24/04/2019]
  • Dzida, W., Wiethoff, M. & Arnold, A. 1993. ERGOguide: the Quality Assurance Guide to Ergonomic Software. Delft University of Technology.
  • EEC, EMT EXPERT GROUP. 2009. Competences for professional translators, experts in multilingual and multimedia communication. http://goo.gl/ N6Fwya [Accessed 27/04/2019].
  • González, Jose Luis; García, Roberto; Brunetti, Josep Maria & Gil, Rosa. 2012. SWET-QUM: A Quality in Use Extension Model for Semantic Web Exploration Tools. Proceedings of the 13th International Conference on Interacción Persona-Ordenador. doi: https://doi. org/10.1145/2379636.2379651
  • Göpferich, Sussane. 2009. Towards a Model of Translation Competence and its Acquisition. The Longitudinal Study TransComp. In Göpferich, Susanne; Jakobsen, Arnt Lykke & Mees, Inger M. (ed.) Behind the Mind: Methods, Models and Results in Translation Process Research. Copenhagen: Samfundsliteratur, 12-37.
  • Fu, L, & Schmidt, K. 2006. Usability Evaluation. International Encyclopedia of Ergonomics and Human Factors 2019-2022.
  • ISO. International Standard 9241-1998:11. 2008. Ergonomic requirements for office work with visual display terminals (VDTs) – Part 11: Guidance on usability.
  • ISO. International Standard ISO/IEC 25022. 2016. Systems and Software Engineering – Systems and Software Quality Requirements and Evaluation (SQuaRE) – Measurement of Quality in Use.
  • Kenny, Dorothy. 1999. CAT Tools in an Academic Environment: What Are They Good For? Target 11.1: 65-82.
  • Khalid, Md Saifuddin & Hossan, Md Iqbal. 2016. Usability Evaluation of a Video Conferencing System in a University’s Classroom. 19th International Conference on Computer and Information Technology (ICCIT). North South University, Dhaka, Bangladesh, 184-190. doi: 10.1109/ ICCITECHN.2016.7860192
  • Kirakowski, Jurek. 1996. The Use of Questionnaire Methods for Usability Assessment. Unpublished manuscript. https://bit.ly/2LkoSUi
  • Krüger, Ralph. 2016. Contextualising Computer-Assisted Translation Tools and Modelling Their Usability. Trans-Kom Journal of Translation and Technical Communication Research 9(1): 114-148. https://cutt.ly/ Sw5a5Dl.
  • Lagoudaki, Pelagia Maria. 2008. Expanding the Possibilities of Translation Memory Systems. From the Translator’s Wishlist to the Developer’s Design (Ph. D. Thesis), Imperial College London.
  • LeBlanc, Matthieu. 2013. Translators on Translation Memory (TM). Results of an Ethnographic Study in Three Translation Services and Agencies. Translation and Interpreting 5(2): 1-13. doi:10.12807/ti.105202.2013. a01.
  • Merino, Jorge; Caballero, Ismael; Rivas, Bibiano; Serrano, Manuel & Piattini, Mario. 2016. A Data Quality in Use Model for Big Data. Future Generation Computer Systems 63: 123-130. doi: 10.1016/j.future.2015.11.024
  • Nielsen, Jakob. 1993. Usability Engineering. London: AP Professional Academic Press Ltd.
  • O’Brien, Sharon, Maureen Ehrensberger-Dow, Marcel Hasler & Megan Connolly. 2017. Irritating CAT Tool Features That Matter to Translators. Hermes 56: 145-62. doi:10.7146/hjlcb.v0i56.97229.
  • PACTE. 2005. Investigating Translation Competence: Conceptual and Methodological Issues. Meta 50(2): 609-619.
  • Preece, Jenny; Rogers, Yvonne; Sharp, Helen; Benyon, David; Holland, Simon & Carey, Tom 1994. Human Computer Interaction. Essex, England: Addison-Wesley.
  • Ramírez Polo, Laura & Ferrer Mora, Hang. 2010. Aplicación de las TIC en Traducción e Interpretación en la Universidad de Valencia: experiencias y reflexiones. Redit: Revista Electrónica de Didáctica de la Traducción y la Interpretación 4: 23-41.
  • Vargas-Sierra, Chelo. 2011. Translation-oriented terminology management and ICTs: present and future. In Suau Jiménez, Francisca & Pennock, Barry (ed.) Interdisciplinarity and languages: Current Issues in Research, Teaching, Professional Applications and ICT. Bern: Peter Lang Publishing, 45-64. http://goo.gl/dN93hH.
  • Vargas-Sierra, Chelo & Ramírez-Polo, Laura. 2011. The Translator’s Workstations revisited: A new paradigm of translators, technology and translation. Tralogy: Translation Careers and Technologies: Convergence Points for the Future, Paris, 3-4 March 2011. http://goo.gl/in0Jmp.
Fuente de los datos: Dialnet