Del català que ara es parla a la implantació del català normatiu al País Valencià

  1. Montoya-Abat, Brauli 1
  1. 1 Universitat d'Alacant-Universidad de Alicante, España
Revista:
Ítaca: Revista de Filología

ISSN: 2172-5500

Ano de publicación: 2019

Título do exemplar: Dossier. 100 anys de Pompeu Fabra

Número: 10

Páxinas: 147-153

Tipo: Artigo

DOI: 10.14198/ITACA2019.10.07 DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openRUA editor

Outras publicacións en: Ítaca: Revista de Filología

Obxectivos de Desenvolvemento Sustentable

Resumo

En el segle XIX es planteja la realització d’una normativa de la llengua catalana després de tres segles de desmemòria progressiva de la norma lingüística. Però el procés de normativització es concreta en dues línies divergents, l’acadèmica o literària i la del català que ara es parla. Paradoxalment, aquesta última és la que acabarà imposant-se gràcies a les propostes d’un gramàtic únic, Pompeu Fabra, que, des de la redacció d’una revista barcelonina que propugnava inicialment que cada regió catalanoparlant seguira el seu camí, L’Avenç, aconsegueix confegir una norma adaptable a totes les regions. En aquesta línia, s’entenen les seues reiterades visites als pròcers valencianistes a fi que acceptaren una normativa unitària, objectiu que podem considerar reeixit amb la signatura de les conegudes Normes de Castelló (1932).

Referencias bibliográficas

  • Ferrando, Antoni (2018): Fabra, Moll i Sanchis Guarner. La construcció d'una llengua moderna de cultura des de la diversitat, València, Publicacions de la Universitat de València.
  • Ferrando, Antoni & Miquel Nicolàs (2005): Història de la llengua catalana, Barcelona, UOC.
  • Montoya, Brauli (2018): Aproximació a la història social de la llengua catalana, Alzira, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana-Bromera.