Vocabulari anatòmic de la tonyinauna proposta valenciana

  1. Francesc Xavier Llorca Ibi
Revista:
Estudis romànics

ISSN: 0211-8572

Año de publicación: 2018

Número: 40

Páginas: 145-164

Tipo: Artículo

DIALNET GOOGLE SCHOLAR

Otras publicaciones en: Estudis romànics

Resumen

La tonyina, Thunnus thynnus, és un dels éssers marins més rellevants de l'alimentació i cultura catalanes. Però malgrat la importància d'aquest ésser marí en l'esdevenir comercial, gastronòmic i vital de la Mediterrània, el seu lèxic ha sigut estudiat de manera imprecisa, parcial i dispersa tant en català com en altres llengües. Així doncs, l'objectiu principal del nostre treball serà fer una proposta de terminologia tonyinera que ompli el buit lèxic existent a través de definicions anatòmiques i gastronòmiques tan precises com sigui possible. De fet, en aquest vocabulari presentem cinquanta-tres termes de la morfologia del túnid dels quals quinze vénen definits en els nostres diccionaris en relació a la tonyina, vint-i-set apareixen de manera indirecta, i són onze els termes fonamentals de l'anatomia del peix i gastronòmica que no apareixen en les nostres obres lexicogràfiques principals.

€ Ver financiación

Información de financiación

DCECH = Corominas, Joan / Pascual, José Antonio (1980): Diccionario Crítico Eti-mológico Castellano e Hispánico. Madrid: Gredos. 6 vol. DIEC2 = Diccionari de la Llengua Catalana de l’Institut d’Estudis Catalans, segona edició [edició en línia en <http://mdlc.iec.cat/presentacio.asp>]. DNV = Diccionari Normatiu Valencià [edició en línia en <http://www.avl.gva.es/dnv>] Duhamel du Monceau, Henri Louis (1769-1782): Traité général des pesches et histoi-re des poissons qu’elles fournissent. Paris: Chez Saillant & Nyon, libraries. 4 vol. Duran i Ordinyana, Miquel (2010): Noms i descripcions dels peixos de la mar catala-na, Tom II. Mallorca: Ed. Moll. Fàbrega, Jaume (2003): La cuina del país dels càtars. Cultura i plats d’Occitània, de Gascunya a Provença. Valls: Cossetània Edicions. fcmedinasidonia = Fundación Casa Medina Sidonia. <http://www.fcmedinasidonia. com/1historias3.htm>. Pàgina consultada el 4 d’octubre de 2002. Gallar Montes, Fernando (1995): Mar de lleva. Alacant: Institut de Cultura «Juan Gil-Albert». Gallart, Lorena / Escriche, Isabel / Fito, Pedro (2004): La salazón de pescado, una tradición en la dieta mediterránea. València: Universitat Politècnica de València. García Marsilla, Juan Vicente (2010): La taula del senyor duc. Alimentació, gastrono-mia i etiqueta a la cort dels ducs reials de Gandia. Gandia: CEIC Alfons el Vell. Garcia i Soler, Xavier (1980): La vida marinera a Vilanova i la Geltrú. Barcelona: Editorial Selecta. Gibert i Olivé, Agustí Maria (1913): Fauna ictiològica de Catalunya. Barcelona: Im-premta J. Bartra Laborde. Grewe, Rudolf (ed.) (2003): Llibre de sent Soví. Barcelona: Editorial Barcino. Gulsoy, Joseph (1964) (ed.): El Diccionario Valenciano-Castellano de Manuel Joaquín Sanelo. Edición, estudio de fuentes y lexicología. Castelló de la Plana: Sociedad Cas-tellonense de Cultura / The Humanities Research Council of Canada. 3 vol. Ligorred Perramon, Francesc (1992): Paraules de les llengües d’Amèrica. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Llorca Baus, Carlos / Jorge, Norberto (1988): Almadraba, salazón y cocina. Alacant: Such Serra, S.C.V. Llorca Ibi, Francesc Xavier (2008): Llengua d’arraix. La parla almadravera valen-ciana. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua. Llorca Lloret, Jacint (dir.) (1980): Finestrat. Coses del nostre poble. Materials de treball del Curset de Llengua i Història del País Valencià. Mecanoscrit reprografiat. Llorens Barber, Ramón (1983): Diccionario de Altea y sus cosas. Altea: Revista Altea / Ajuntament d’Altea. LMP = Alvar, Manuel (1985-1989): Léxico de los marineros Peninsulares. Madrid: Arco Libros, SL. 4 vol. López, Javier / Arbex, Juan Carlos (1991): Pesquerías tradicionales y conflictos ecoló-gicos. 1681-1794, una colección de textos pioneros. Barcelona: Ministerio de Agri-cultura, Pesca y Alimentación.

Financiadores

Fuente de los datos: Dialnet