L'ús d'animals a la medicina de la tradició llatinaestudi del Tresor de la Beutat, un tractat medieval dedicat als cosmètics femenins

  1. Betlloch Mas, Isabel
  2. Chiner Vives, Eusebi
  3. Chiner Betlloch, Jordi
  4. Llorca Ibi, Francesc-Xavier
  5. Martín Pascual, Llúcia
Revista:
Gimbernat: Revista d’Història de la Medicina i de les Ciències de la Salut

ISSN: 2385-4200

Año de publicación: 2012

Volumen: 58

Tipo: Artículo

Otras publicaciones en: Gimbernat: Revista d’Història de la Medicina i de les Ciències de la Salut

Resumen

L’ús de productes derivats d’animals (Zooteràpia) ha format part de l’arsenal terapèutic dermatològic en les diverses cultures a través del  temps. El Tresor de Beutat és un tractat medieval dedicat als cosmètics  femenins i la salut, escrit en català medieval que es conserva a la  Biblioteca de la Universitat de Barcelona. Descriu més de 200 remeis i  tractaments per a les dones del segle XIV . Molts d’aquests tractaments  eren productes d’origen animal. Estudiem el Tresor de Beutat per  determinar quins animals i quines de les seves parts eren emprades, així  com la forma d’utilització i indicacions terapèutiques. El document original  va ser transcrit al català formal i el text analitzat per tal d’identificar totes  les substàncies d’origen animal destinades a la teràpia. Aquestes  substàncies van ser ordenades segons l’espècie, i es van estudiar les  diferents parts emprades dels animals, la manera de preparació i les  seves indicacions.Es van identificar un total de 223 substàncies o elements (animals, plantes i minerals) utilitzats com a remeis. D’ells, 47 (21%) eren d’origen  animal, pertanyents a 30 animals, 15 mamífers, 7 aus, 4 animals marins,  2 de rèptils i amfibis i 2 insectes. Les diferents parts dels animals  utilitzats inclouen la pell, el greix, els ronyons, el cervell, les  banyes, les ungles, les secrecions anals, glàndules mamàries o salivals,  la femta, o fins i tot l’animal sencer, en el cas dels mamífers. De les aus,  s’usaven les plomes, ous, greixos, els nius, el cap, el suc propi de  l’animal, i els excrements. Dels animals marins es va emprar l’animal a  trossos, els ossos i els ous, i dels insectes els ous de formiga; la mel i la  cera d’abelles; dels rèptils i amfibis els ous i la sang. Els tractaments  s’utilitzen principalment per a la cara, com a cosmètics per al cabell i el cos, la higiene, la salut general i per la pell. També per l’esfera  otorinolaringològica, ocular, els trastorns dentals, i ginecològics, així com per a l’alleugeriment del dolor. El Tresor de Beutat proporciona informació sobre el coneixement dels tractaments tòpics, amb una base científica (i no màgica) amb una àmplia gamma de recursos d’origen animal, amb les formulacions acuradament elaborades per a fins cosmètics i terapèutics dissenyats per assolir l’ideal de la bellesa i la salut en les dones  medievals, sent evident en les bases d’alguns tractaments tòpics utilitzats en el segle XXI.