Entre la morfologia, la semàntica i la pragmàtica. El condicional evidencial reportatiu amb verbs de percepció en català antic

  1. Martínes Péres, Josep
Revista:
Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística

ISSN: 2014-1408

Año de publicación: 2018

Número: 8

Páginas: 259-285

Tipo: Artículo

DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openDialnet editor

Otras publicaciones en: Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística

Resumen

L’ús condicional evidencial reportatiu (CER) es restringeix al llenguatge periodístic i a gèneres formals, com ara l’acadèmic o el jurídic, i no és present en el discurs espontani en català. En aquest article s’atén el sorgiment del condicional com a marcador epistèmic i evidencial en contextos de represa en català antic (s. XIV-XVI), concretament quan el CER és introduït per un verb de percepció. La subjectivació i la intersubjectivació es revelen com a factors decisius per a entendre els diversos matisos semàntics i pragmàtics que pot assumir el condicional evidencial reportatiu.

Referencias bibliográficas

  • SCHWARTZ, F. i CARRERAS, F. (1893), “Manual de novells ardits” vulgarment apellat “Dietari del Antich Consell Barceloní”. II. 1446–1477, Barcelona, Imprempta de Henrich Companyia.
  • BATLLORI, M. (ed.) (1947), de Vilanova, A., Raonament d’Avinyó, dins Obres catalanes. Volum I: Escrits religiosos, Barcelona, Barcino, 167-221.
  • CAMPS SURROCA, M. i M. CAMPS CLEMENTE (1996), “Los delitos contra la libertad sexual en Lleida en el siglo XV”, ORFILA 7, 1995. VII Jornadas de la Sociedad Española de Medicina legal y forense, vol. 1, Lleida, Universitat de Lleida, 87-188.
  • RUBIO, A. (2000), Alfons de Borja y la ciudad de Valencia (1419-1458). Colección de documentos del Archivo Histórico Municipal, València, Ajuntament de València.
  • MASIÀ, À. (1989), Jaume II: Aragó, Granada i Marroc, Barcelona, CSIC. Cort de Justícia de Cocentaina = TORRÓ, J. (2009), Llibre de la Cort del Justícia de Cocentaina (1294-1295), València, Universitat de València.
  • DIÉGUEZ, M. À. (2001), Clams i crims en la València medieval segons el “Llibre de Cort de Justícia” (1279-1321), Alacant, Universitat d’Alacant.
  • MASSÓ TORRENTS, J. (ed.). (1910 [1964]), Decameron: traducció catalana publicada, segons l’unic manuscrit conegut (any 1429), Nova York, The Hispanic Society of America.
  • SANS I TRAVÉ, J. M. (dir.) (2007), Dietaris de la Generalitat de Catalunya (1701-1703), vol. 10, Barcelona, Generalitat de Catalunya.
  • APARISI ROMERO, F. (2010), Hug de Cardona, II: Col·lecció diplomàtica (1407-1482), vol. 2, València, Universitat de València.
  • RUBIÓ I LLUCH, A. (1947), Diplomatari de l’Orient català (1301-1409): col·lecció de documents per a la història de l’expedició catalana a Orient i dels ducats d’Atenes i Neopàtria, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans.
  • MIRALLES, J. (2006), Antologia de textos de les Illes Balears. Segles XIII-XVI, vol. 1, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
  • FERRANDO, A. (ed.) (2007), Curial e Güelfa, Tolosa de Llenguadoc, Anacharsis.
  • RODRÍGUEZ LÓPEZ, C. (2004), Epistolari de Ferran d’Antequera amb els infants d’Aragó i la reina Elionor, València, Universitat de València.
  • RUBIO VELA, A. (1998), Epistolari de la València medieval, vol. 2, València, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana.
  • LLADONOSA, Josep (1970), L’Estudi General de Lleida del 1430 al 1524, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans.
  • FARRENY, M. D. (2004), La llengua dels processos de crims a la Lleida del segle XVI, Lleida, Institut d’Estudis Catalans.
  • COLON, G. i GARCIA I SANZ, A. (1994), Furs de València, vol. 6, Barcelona, Barcino. La Vanguardia, 13-05-2014 [Consulta: 05 setembre 2018]. Disponible a <https://www.lavanguardia.com/local/sabadell/20140513/54406900664/la-suposadaagressora-de-navarro-diu-que-el-va-increpar-perque-quan-era-alcalde-tenia-brutala.html>.
  • ARNALL I JUAN, M. J. (2000), Lletres reials a la ciutat de Girona (1293-1515), Barcelona, Fundació Noguera.
  • CASTELLS GRANADOS, P. (2013), Orígens i evolució de la cacera de bruixes a Catalunya (segles XV-XVII), vol. 2, Barcelona, Universitat de Barcelona (tesi doctoral).
  • CASAS HOMS, J. M. (1974), Dietari (1603), vol. 1, Barcelona, Fundació S. Vives Casajuana.
  • ENSENYAT PUJOL, G. (1997), La reintegració de la corona de Mallorca a la corona d’Aragó (1343-1349), vol. 2, Mallorca, Editorial Moll.
  • SANS I TRAVÉ, J. (ed.) (1992), Dietari o Llibre de jornades (1411-1484), Barcelona, Pagès Editors.
  • VENY, J. (2007), Petit Atles Lingüístic del Domini Català, vol. 6, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans.
  • MANEIKIS, C. i NEUGAARD, E. (eds.) (1977), Vides de Sants Rosselloneses, vol. 3, Barcelona, Dalmau.
  • AIKHENVALD, A. (2003), “Evidentiality in typological perspective”, dins Studies in Evidentiality, Aikhenvald, A. i Dixon, R. (eds.), Amsterdam i Philadelphia, John Benjamins Publishing Company, 1-31.
  • ANTOLÍ-MARTÍNEZ, J. M. (2012), “Canvi semàntic i gramaticalització en el sorgiment de marcadors evidencials. Evolució semàntica de PARERE i derivats en el llatí tardà i en el català antic (s. XIII-XVI)”, eHumanista: Journal of Iberian Studies. eHumanista/IVITRA, 2, 41-84. [Consulta: 05 setembre 2018]. Disponible a <http://www.ehumanista.ucsb.edu/ivitra/volumes/2>.
  • ANTOLÍ-MARTÍNEZ, J. M. (2015a), “Voler + INFINITIVE in Catalan: from the imminence aspectual periphrasis to the epistemic and evidential marker (from the 13th century to the present day)”, Catalan Journal of Linguistics, 14, 11-31. [Consulta: 05 setembre 2018]. Disponible a <https://revistes.uab.cat/catJL/article/view/v14-antoli>.
  • ANTOLÍ-MARTÍNEZ, J. M. (2015b), “The Creation of an Evidencial of Inference in Medieval Catalan. The Verb témer during the 13th-15th Centuries”, eHumanista: Journal of Iberian Studies. eHumanista/IVITRA, 8, 242-361. [Consulta: 05 setembre 2018]. Disponible a <http://www.ehumanista.ucsb.edu/ivitra/volumes/8>.
  • ANTOLÍ-MARTÍNEZ, J. M. (2015c), L’evidencialitat en català antic: estudi de corpus i acostament segons la gramàtica cognitiva, Alacant, Universitat d’Alacant (tesi doctoral).
  • ANTOLÍ-MARTÍNEZ, J. M. (2015d), “De la percepció cognitiva a la percepció auditiva. L’evolució del verb entendre en català antic (segles XIII-XVI)”, Mirabilia/MedTrans, 1, 46-71.
  • ANTOLÍ-MARTÍNEZ, J. M. (2016), Els verbs de percepció en català antic. Els verbs veure, sentir, oir i entendre en els segles XIII-XVI, Alacant-Barcelona, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
  • BERMÚDEZ, F. (2016), “Rumores y otros malos hábitos. El condicional evidencial en español”, Cuadernos de Lingüística de El Colegio de México, 3 (2), 35-69.
  • BOUROVA V. i DENDALE, P. (2013), “Serait-ce un conditionnel de conjecture? Datation, évolution et mise en relation des deux conditionnels à valeur évidentielle”, Cahiers Chronos, 26, 183-200.
  • BRES, J. (2014), “Le jeu dialogiques du futur et du conditionnel français”, dins Médiativité, polyphonie et modalité en français, Anscombre, J. C. et al. (eds.), París, Sorbonne nouvelle, 19-34.
  • BYBEE, J. et al., W. (1994), The evolution of grammar: tense, aspect, and modality in the languages of the world, Chicago, University of Chicago Press.
  • TORRUELLA, J. (dir.), amb PÉREZ SALDANYA, M. i MARTINES, J. i MARTINES, V. (en la selecció de textos (2008), Corpus Informatitzat del Català Antic. [Consulta: 05 setembre 2018]. Disponible a < http://www.cica.cat/>
  • MARTINES, J. i MARTINES, V. (dirs.) i ANTOLÍ, J. i SÁNCHEZ, E. (dirs. adjunts.), Corpus Informatitzat Multilingüe de Textos Antics i Contemporanis, Alacant. ISICIVITRA / UA.
  • COMRIE, B. (1976), Aspect, Cambridge, Cambridge University Press.
  • RAFEL, J. (dir.), Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans. [Consulta: 05 setembre 2018]. Disponible a <https://ctilc.iec.cat/>
  • ALCOVER, A. i MOLL, F. de B. (1985), Diccionari català-valencià-balear, Palma, Moll. [Consulta: 05 setembre 2018]. Disponible a <http://dcvb.iec.cat/>.
  • RAFEL, J. (dir.) (2013), Diccionari descriptiu de la llengua catalana, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans. [Consulta: 05 setembre 2018]. Disponible a <http://dcc.iec.cat/ddlc/scripts/index1.asp>.
  • DE HAAN, F, (1999), “Evidentiality and Epistemic Modality: Setting Boundaries”, Southwest Journal of Linguistics, 18, 83-101.
  • DENDALE, P. (1993), “Le conditionnel de l’information incertaine: marqueur modal ou marqueur évidentiel?”, dins Actes XX° du Congrès International de Linguistique et Philologie Romanes, Hilty, G. (ed.), vol. 2, Tübingen, Franck, 165-176.
  • DENDALE, P. (2001), “Les problèmes linguistiques du conditionnel français”, Le conditionnel en français, Dendale, P. i Tasmowski, L. (eds.), Metz, Université de Metz, 7-18.
  • DENDALE, P. (2010), “Il serait à Paris en ce moment: serait-il à Paris? A propos de deux emplois épistémiques du conditionnel: Grammaire, syntaxe, sémantique”, dins Liens linguistiques: études sur la combinatoire et la hiérarchie des composants, Álvarez Castro, C. et al. (ed.), Berna, Peter Lang, 291-317
  • DENDALE, P. (2014), “Le conditionnel de reprise: apparition en français et traitement dans les grammaires du XVIe au XXe siècle”, dins Médiativité, polyphonie et modalité en français, Anscombre, J. C. et al. (eds.), París, Sorbonne nouvelle, 243-264.
  • Dendale, P. i TASMOWSKI-DE RYCK, L. (2001), “Introduction: evidentiality and related notions”, Journal of pragmatics: an interdisciplinary quarterly of language studies, 33 (3), 339-348.
  • DUCROT, O. (1984), Le dire et le dit, París, Éditions de Minuit.
  • EVANS, N. iWILKINS, D. (2000), “In the mind’s ear: The semantic extensions of perception verbs in Australian languages”, Language, 76, 546-592.
  • FRAWLEY, W. (1992), Linguistics Semantics, Hillsdale, NJ, Erlbaum.
  • SOLÀ, J. et al. (dir.) (2002), Gramàtica del català contemporani, vol. 3, Barcelona, Empúries.
  • KRONNING, H. (2005), “Polyphonie, médiation et modalisation: le cas du conditionnel épistémique”, dins Dialogisme et polyphonie, Bres, J. et al. (eds.), Bruxelles, De Boeck, 297-312.
  • KRONNING, H. (2012), “Le conditionnel épistémique”, Langue française, 173, 83-96.
  • KRONNING, H. (2015), “El condicional epistémico ‘de atribución’ en francés, italiano y español: aspectos diafásicos, diatópicos y diacrónicos”, dins Les variations diasystématiques et leurs interdépendances dans les langues romanes, Jeppesen, K. i Lindschouw, J. (eds.), Estrasburg, Éditions de linguistique et de philologie, 507- 518.
  • LÁZARO CARRETER, F. (2001), El dardo en la palabra, Barcelona, Galaxia Gutenberg.
  • MARTINES, J. (2015), “Semantic change and intersubjectification: The origin of reprise evidential conditional in Old Catalan”, Catalan Journal of Linguistics 14, 79-111. [Consulta: 05 setembre 2018]. Disponible a: <https://revistes.uab.cat/catJL/article/view/v14-martines>
  • MARTINES, J. (2017a), “L’émergence des futurs épistémiques romans. L’exemple du catalan médiéval du XIIIe siècle”, dins Le futur dans les langues romanes, Baranzini, L. et al. (eds.), Bern, Peter Lang.
  • MARTINES, J. (2017b), “El condicional com a marcador epistèmic i evidencial en català antic: el condicional evidencial reportatiu amb verbs de dicció”, Zeitschrift für Katalanistik, 30, 19-51. [Consulta: 05 setembre 2018]. Disponible a <https://romanistik.de/pub/3702- Zeitschrift_fUer_Katalanistik_Revista_d_Estudis_Catalans_ZfK_>.
  • MARTINES, J. (en premsa), “La gramaticalització del condicional evidencial reportatiu en català antic”.
  • MARTINES, J. i MIGLIO, V. (coords.) (2015), Approaches to Evidentiality in Romance, eHumanista: Journal of Iberian Studies. eHumanista/IVITRA (D. Monogràfic IV), 8. [Consulta: 05 setembre 2018]. Disponible a <http://www.ehumanista.ucsb.edu/ivitra/volumes/8>.
  • MARTINES, J. i MONTSERRAT, S. (2014), “Subjectivació i inferència en l’evolució semàntica i en l’inici de la gramaticalització de jaquir (segles XI-XII)”, Caplletra, 56, 185-211.
  • NARROG, H. (2012), Modality, subjectivity, and semantic change: a cross-linguistic perspective, Oxford, Oxford University Press.
  • PÉREZ SALDANYA, M. (2002), “Les relacions temporals i aspectuals”, dins Gramàtica del català contemporani, Solà, J. et al. (dir.), vol. 2, Barcelona, Empúries, 2567-2662.
  • RIVERO, M. L. (2014), “Spanish inferential and mirative futures and conditionals: An evidential gradable modal proposal”, Lingua, 151, 197-215.
  • RODRÍGUEZ ROSIQUE, R. (2015a), “Distance, evidentiality and counter-argumentation: Concessive future in Spanish”, Journal of Pragmatics, 85, 181-199.
  • RODRÍGUEZ ROSIQUE, R. (2015b), “Spanish future in evaluative contexts: A case of mirativity?”, eHumanista: Journal of Iberian Studies. eHumanista/IVITRA, 8, 500-516. [Consulta: 05 setembre 2018]. Disponible a <http://www.ehumanista.ucsb.edu/ivitra/volumes/8>.
  • SECO, M. (1998), Diccionario de dudas y dificultades de la lengua española, Madrid, Espasa Calpe.
  • SENTÍ, A. (2015a), “Modal verbs, future and grammaticalization in Old Catalan. A Cognitive approach”, Catalan Journal of Linguistics, 14, 179-198. [Consulta: 05 setembre 2018]. Disponible a <https://revistes.uab.cat/catJL/article/view/v14-senti>.
  • SENTÍ, A. (2015b), “Subjectification and attenuation in the conceptual schema of the Catalan modal verb deure with evidential meaning”, eHumanista: Journal of Iberian Studies. eHumanista/IVITRA, 8, 242-361. [Consulta: 05 setembre 2018]. Disponible a <http://www.ehumanista.ucsb.edu/ivitra/volumes/8>.
  • SENTÍ, A. (2017), Modalitat i evidencialitat en català antic. Un acostament cognitiu a les perífrasis verbals amb deure i amb haver, Alacant-Barcelona, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
  • SENTÍ, A. (2018), “Evidentiality and Epistemic Modality in Old Catalan. A diachronic cognitive approach to the semantics of modal verbs”, dins Tense, Aspect, Modality and Evidentiality: Cross-linguistic perspectives, Ayoun, D. et al. (eds.), 145-164, Amsterdam/Philadelphia, John Benjamins Publishing Company.
  • SQUARTINI, M. (2001), “The internal structure of evidentiality in romance”, Studies in Language, 25, 297-334.
  • SQUARTINI, M. (2004), “Disentangling evidentiality and epistemic modality in Romance”, Lingua, 114, 873-895.
  • SQUARTINI, M. (2008), “Lexical vs. grammatical evidentiality in French and Italian”, Linguistics, 46 (5), 917- 947.
  • SQUARTINI, M. (2009), “Evidentiality, epistemicity, and their diachronic connections to non-factuality”, dins Current Trends in Diachronic Semantics and Pragmatics, Hansen, M. i Visconti, J. (eds.), Bingley, Emerald, 211- 226.
  • SQUARTINI, M. (2010), “Where mood, modality and illocution meet: the morphosyntax of Romance conjectures”, dins Modality and Mood in Romance, Becker, M. i Remberger, E. (eds.), New York/ Berlin, de Gruyter, 109-132.
  • SQUARTINI, M. (2012), “Evidentiality in interaction: the concessive use of the Italian future between grammar and discourse”, Journal of Pragmatics, 44, 2116-2128.
  • SQUARTINI, M. (2018), “Mirative extensions in Romance: evidential or epistemic?”, dins Epistemic Modalities and Evidentiality in Cross-Linguistic Perspective, Guentchéva, Z. (ed.), Berlin/Boston, De Gruyter Mouton, 109-132.
  • TRAUGOTT, E. (2012), “Pragmatics and language change”, dins The Cambridge Handbook of Pragmatics, Allan, K. i Jaszczolt, K. (eds.), Cambridge, Cambridge University Press, 549-566.
  • TRAUGOTT, E. i DASHER, R. (2002), Regularity in Semantic Change, Cambridge, Cambridge University Press.
  • WILLET, T. L. (1988), “A cross-linguistic survey of the grammaticalization of evidentiality”, Studies in Language, 12, 51-97.
Fuente de los datos: Dialnet