Biología y conservación de la alondra ricotí Chersophilus duponti

Resum

L’alosa becuda és una de les aus estepàries més icòniques d’Espanya, on es concentra la totalitat de la població europea. En aquest treball revisem els darrers avenços en el coneixement de la seva biologia i ecologia durant l’última dècada, amb especial atenció als treballs desenvolupats a les poblacions perifèriques del Racó d’Ademús (València). L’espècie ha patit un greu declivi al llarg del seu rang de distribució a Espanya, amb un declivi mitjà anual entre el 5 i 10%. El mètode de cens és un factor clau per obtenir estimes poblacions fiables de les poblacions estudiades. El mètode del transecte finlandès i les estacions d’escolta no s’han d’emprar en aquesta espècie. El mètode del mapeig, basat almenys en quatre visites, o el transecte lineal (amb ample de banda de 500 m) són els mètodes més fiables per censar-la, la qual cosa s’ha de fer entre els mesos d’abril i juny. Un estudi de selecció d’hàbitat realitzat a tres escales va mostrar que els individus trien àrees planes sense arbres i amb una elevada cobertura de matolls de port baix (< 40 cm) a escales locals. A una major escala, la mida del fragment sembla ser l’únic factor que influeix en la probabilitat d’ocupació. Els models d’hàbitat creats es van transferir de manera satisfactòria entre poblacions i anys, el que indica que les mesures de conservació proposades per a la població del Racó d’Ademús podrien extrapolar-se a d’altres regions. El foc va tenir un efecte devastador en la distribució de l’alosa becuda. Vam detectar la pràctica desaparició de l’espècie en una zona incendiada en l’erm de Layna (Sòria) durant els dos primers anys després de l’incendi. El foc va cremar la cobertura de matolls de gran part d’aquest erm, un dels més importants per a l’espècie a Espanya. No obstant això, set anys després de l’incendi l’estructura de l’hàbitat i l’abundància de l’alosa becuda a l’àrea incendiada gairebé s’havien recuperat i van ser similars a les obtingudes a l’àrea control. Aquest estudi suggereix que el foc no hauria de fer-se servir com una mesura de maneig d’hàbitat per reduir la cobertura de matoll en àrees on habita l’espècie. Per contra, el foc controlat podria integrar-se dintre de les mesures de maneig d’hàbitat per reduir la cobertura de matoll a zones planes i no ocupades per l’espècie, per tal de promoure la dispersió de poblacions properes. El cant de l’alosa becuda al Racó d’Ademús va estar fortament influït per la fragmentació de l’hàbitat, ja que trobem repertoris de cant reduïts, dialectes en cadascuna de les poblacions estudiades i com el nombre de cants compartits entre mascles decreixia amb la distància. Aquests resultats suggereixen que no hi ha intercanvi d’aus adultes entre les poblacions d’estudi i que l’espècie podria estar patint un greu procés d’erosió cultural, a causa de l’elevada fragmentació de les seves poblacions. Durant els nostres estudis al Racó d’Ademús i Layna, també vam recopilar informació sobre la biologia i comportament reproductor de l’espècie a través del monitoratge de nius, incloent-hi l’ús de càmeres de vídeo. La fenologia reproductora (des de finals de març fins a principis de juliol) i paràmetres (postes de 3-5 ous, 12 dies d’incubació, 8 dies d’estada a niu i fins a tres postes per any) van ser similars a aquells prèviament trobats en d’altres poblacions espanyoles. En canvi, nosaltres vam trobar un elevat èxit reproductor (40-60%), el que suggereix que l’èxit reproductor no és al darrere del declivi detectat en l’espècie. En aquest treball presentem algunes recomanacions per a la gestió de l’hàbitat i conservació de l’espècie, que puguin ser útils als gestors i òrgans competents per a conservar l’espècie.