Utopia i realitatde l'illa Plana a la fundació de Nova Tabarca

  1. Andrés Martínez Medina 1
  2. Andrea Pirinu 2
  3. Antoni Banyuls i Pérez 1
  1. 1 Universitat d'Alacant-Universidad de Alicante, España
  2. 2 Università degli Studi di Cagliari, Italia
Journal:
La Rella: anuari de L'Institut d'Estudis Comarcals del Baix Vinalopó

ISSN: 1886-1032

Year of publication: 2018

Issue: 31

Pages: 87-116

Type: Article

More publications in: La Rella: anuari de L'Institut d'Estudis Comarcals del Baix Vinalopó

Abstract

The engineer Méndez Ras developed, between 1766 and 1779, the projects that transformed Plana Island in the town of San Pablo de Nueva Tabarca, which evolved in its urban, architectural and technical definition. Four planes of great rigour and high graphical quality are analyzed from the set of plans. The first one (1770) explains the military approach and territorial scope. The second one (1771) designs residential areas for the population. The third one (1774-75) develops an extensive program of civil constructions. And the fourth one (1779) unfolds the entire urban and military agenda. The chronological succession evidences the idea that the whole fortified square is a warlike artefact and a rainwater cistern simultaneously. This drawn utopia, in which city, architecture and water form a unity, collides with the obstinate reality of nature: a 1789 plan describes the final and ruinous state of the executed works.

Bibliographic References

  • Aguilar Civera, I. (2009), Construir, registrar y representar. Sendas, caminos y carreteras de la Comunitat Valenciana. Mapas y planos, 1580-1850, Generalitat Valenciana, València.
  • Aguilar Civera, I. (2012), La fachada litoral. Naturaleza y artificio. Mapas, cartas, planos y vistas de la Comunitat Valenciana, 1550-1868, Generalitat Valenciana, València.
  • Aguilera Rojas, J.; Moreno Rexach, J.M. (coords.) (1973), Urbanismo español en América, Editora Nacional, Madrid.
  • Bérchez Gómez, J. (coord.) (1983), Catálogo de monumentos y conjuntos de la Comunidad Valenciana. (2 vol.), Generalitat Valenciana, València.
  • Beviá i Garcia, M.; Giner Martínez, J. (2014), «Nunc Minerva postea Palas: la ciudad de Nueva Tabarca», Canelobre, 60, p. 114-127.
  • Bevià i Garcia, M.; Varela Botella, S. (1994), Alicante: Ciudad y Arquitectura, Fundación Cultural CAM, Alacant.
  • Bonet Correa, A. (1991), Cartografía militar de plazas fuertes y ciudades españolas. Siglos xvii-xix, ed. M. de Cultura, Madrid.
  • Calduch Cervera, J.; Varela Botella, S. (1983), Rutas de aproximación al patrimonio cultural valenciano. Alicante/Alacant-Tabarca, Federico Domenech, València.
  • Capel Sáez, H.; et al. (1983), Los ingenieros militares en España. Siglo XVIII. Repertorio biográfico e inventario de su labor científica y espacial, Publicacions de la Universitat de Barcelona, Barcelona: <http://diposit.ub.edu/ dspace/handle/2445/67042>
  • Ferrando, S. (2015), «Carloforte: l’approvvigionamento idrico nei primi anni dalla fondazione», en: Cadinu, M. (ed.). Ricerche sulle Architetture dell’Acqua in Sardegna, Lapis Locus Series, Wuppertal (Germany), p. 201-212.
  • Giménez López, E. (2014), «Nueva Tabarca. El lado oscuro del optimismo», Canelobre, 60, p. 79-95.
  • Jaén i Urban, G. (dir.) (1999), Guía de Arquitectura de la Provincia de Alicante, Institut de Cultura Gil-Albert i CTAA, Alacant.
  • Martínez-Medina, A. (2010), «Alzamiento de la iglesia-cementerio de san Pedro y san Pablo en la isla de Nueva Tabarca», en Pérez del Hoyo, R. (coor.), X Congreso Internacional Expresión Gráfica aplicada a la Edificación (vol. I), Marfil, Alacant, p. 457-468.
  • Martínez-Medina, A.; Pirinu, A.; Banyuls i Pérez, A. (2017), «La fortificación de la isla de Nueva Tabarca, 1769-1779: De la estrategia militar a la táctica del proyecto urbano», en Echarri Iribarren, V., Defensive Architecture of the Mediterranean. xv to xviii Centuries (vol. V), Universitat d’Alacant, Alacant, p. 101-108.
  • Montaldo, G. (2003), I forti piemontesi in Sardegna, Carlo Delfino Editore, Sassari.
  • Oliveras Samitier, J. (1998), Nuevas Poblaciones en la España de la Ilustración, Fundació Caixa d’Arquitectes, Barcelona.
  • Pérez Burgos, J.M. (2007), De Tabarka a Nueva Tabarca. Una singular historia en una mar de comerciantes, piratas y soñadores. Ajuntament d’Alacant, Alacant.
  • Pérez Burgos, J.M. (2014), «El sueño de Nueva Tabarca. Un anhelo utópico entre el deso y la realidad», Canelobre, 60; p: 50-63.
  • Sambricio, C. (1991), Territorio y Ciudad en la España de la Ilustración, MOPT, Madrid.
  • Schirru, M. (2012), «La Fondazione di Calasetta, un progetto urbano sttecentesco nel Regno di Sardegna», Il Tesoro delle Città, VII-2011/2012, p. 277-292.
  • Soler Pascual, E. (2012), «Poblaciones idealizadas y viajeros en la España del xviii», Canelobre, 60, p. 64-77.
  • Villardell Santacana, J.E. (2005), La Fundación de Georgetown, Menorca. 1771. Patrick Mackellar y el urbanismo militar británico, COAIB, Palma.
  • Viravens y Pastor, R. (1876), Crónica de la Muy Ilustre y Siempre Fiel Ciudad de Alicante, Imprenta de Carratalá y Gadea, Alacant.
  • Wulf, A. 2017 [2015], La invención de la Naturaleza. El nuevo mundo de Alexander von Humboldt. Barcelona, Taurus, Barcelona.