La intensificació retorica deis elements morbosos en les faules mitologiques de Joan Roís de Corellade la "imitatio" a la innovació estetica

  1. Alemany Ferrer, Rafael
Revista:
Revista de Literatura Medieval

ISSN: 1130-3611

Any de publicació: 2016

Número: 28

Pàgines: 71-98

Tipus: Article

DOI: 10.37536/RLM.2016.28.0.62049 DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_opene_Buah editor

Altres publicacions en: Revista de Literatura Medieval

Resum

Les faules mitològiques, amb les quals Roís de Corella inicia la seua carrera literària, són exercicis escolars destinats a l�ensinistrament en l�escriptura en prosa. Cadascun d�aquests textos reescriu, amb trets originals, un tema ja tractat anteriorment per autors prestigiosos. Una de les innovacions que hi aporta Roís de Corella és l�amplificació retòrica de les seqüències més morboses d�aquestes faules, dins d�una proposta estètica caracteritzada per l�exacerbació sentimental i l�efectisme. Així es dedueix de l�acarament d�algunes de les seqüències més tràgiques d�una selecció d�aquests relats (el Plant dolorós de la reina Hècuba, la lletra de Medea, la lamentació de Mirra i les històries de Pasífae i de Tereu, Procne i Filomela) amb els models literaris corresponents.

Referències bibliogràfiques

  • Stefano M. Cingolani, «D’Aquil·les a Jesús. Reflexions sobre la cronologia de les obres de Joan Roís de Corella», Anuari de l’Agrupació Borrianenca de Cultura, 8 (1997), pp. 67-85.
  • Ramon Miquel i Planas, "Obres de Joan Roís de Corella" (Barcelona, 1913),
  • Josep Lluís Martos, Les proses mitològiques de Joan Roís de Corella, Alacant / Barcelona, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana / Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2001.
  • Josep Lluís Martos, Fonts i seqüència cronològica de les proses mitològiques de Joan Roís de Corella, Alacant, Departament de Filologia Catalana de la Universitat d’Alacant, 2001.
  • Annamaria Annicchiarico, «L’edizione critica delle Faules mitologiche di Joan Roís de Corella: bilanci, sondaggi, proposte», La Parola del Testo. Semestrale di Filologia e Letteratura Europea dalle Origini al Renascimento, 8 (=Studi in Onore di Giuseppe E. Sansone, 2), 2004, pp. 443-466.
  • Abel Soler, Joan Roís de Corella (1435-1497). Síntesis biogràfica i aportació documental, València, Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2014.
  • Jaume J. Chiner Gimeno, «L’autor», dins la Biblioteca d’Autor dedicada a Joan Roís de Corella en la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, [consulta: 25/06/2014].
  • Stefano M. Cingolani, Joan Roís de Corella: la importància de dir-se honest, València, Tres i Quatre, 1988.
  • Tomàs Martínez Romero, «L’obra literària», dins la Biblioteca d’Autor dedicada a Joan Roís de Corella en la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, [consulta: 25/06/2014].
  • Josep Pujol, «Expondre, traslladar i reescriure clàssics llatins en la literatura catalana del segle xv», Quaderns. Revista de Traducció, 7 (2002), pp. 9-32.
  • Boccaccio, Genealogiae deorum gentilium (Francesc Alegre, Transformacions, Barcelona, Pere Miquel, 1494);
  • Lola Badia, «Per la presència d’Ovidi a l’Edat Mitjana, amb notes sobre les traduccions de les Heroides i de les Metamorfosis al vulgar», dins Studia in honorem prof. M. de Riquer, Barcelona, Quaderns Crema, 1986, vol. I, pp. 75-93 [reed. corregida dins Lola Badia, Tradició i modernitat als segles xiv i xv. Estudis de cultura literària i lectures d’Ausiàs March, València / Barcelona, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana / Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1993, pp. 39-71]
  • Lluís Lucero Comas, «La tradició ovidiana en l’obra de Joan Roís de Corella: una aproximació parcial», dins Mercè Puig Rodríguez-Escalona (ed.), Tradició clàssica. Actes de l’XI Simposi de la Secció Catalana de la SEEC (1993), Andorra la Vella, Govern d’Andorra, Conselleria d’Educació, Joventut i Esports, 1996, pp. 437-442.
  • E. Trilla Millàs i V. Cristóbal López, «Las Heroidas de Ovidio en Joan Roís de Corella», dins Mercè Puig Rodríguez-Escalona (ed.), Tradició clàssica. Actes de l’XI Simposi de la Secció Catalana de la SEEC (1993), Andorra la Vella, Govern d’Andorra, Conselleria d’Educació, Joventut i Esports, 1996, pp. 693-697.
  • Jaume Conesa (trad.): Les Històries Troyanes de Guiu de Columpnis, traduides al català en el xivèn segle per en Jacme Conesa y ara per primera volta publicades, ed. Ramon Miquel i Planas, Barcelona, Casa Miquel-Rius, 1916;
  • Josep Lluís Martos, «La Historia destructionis Troiae como fuente de las prosas mitológicas de Joan Roís de Corella», dins L. von der Walde, C. Company i A. González (eds.), Literatura y conocimiento medieval. Actas de las VIII Jornadas Medievales, México, Universidad Nacional Autónoma de México / Universidad Autónoma Metropolitana / El Colegio de México, 2003, pp. 297-327.
  • L. A. Sèneca, Tragèdies. Traducció catalana medieval amb comentaris del s. xiv de Nicolau Trevet, 2 vols., ed. Tomàs Martínez Romero, Barcelona, Barcino, 1995.
  • Servii Grammatici qui feruntur in Vergilii Carmina Commentarii, 2 vols., ed. Georgius Thilo, Hildesheim, Georg Olms Verlagsbuchhandlung, 1961)
  • Fabius Planciadius Fulgentius, Opera [1970], ed. R. Helm, Stuttgart, Teubner, 1989), i es desenvolupa
  • Josep Lluís Martos, «Boccaccio y Joan Roís de Corella: las Genealogiae deorum», Cuadernos de Filología Italiana, número extraordinari, (2001), pp. 535-557,
  • Josep Lluís Martos, «La presència de Boccaccio en les proses mitològiques de Joan Roís de Corella», dins Anna Maria Compagna Perrone Capano, Alfonsina De Benedetto i Nuria Puigdevall (eds.), Momenti di Cultura Catalana in un Millennio. Atti del VII Convegno dell’AISC (Napoli, 22-24 maggio 2000), Nàpols, Liguori Editore, 2003, vol. 1, pp. 263-294.
  • Alan Deyermond, «Prefaci», dins Josep Lluís Martos, Fonts i seqüència cronològica de les proses mitològiques de Joan Roís de Corella, Alacant, Departament de Filologia Catalana de la Universitat d’Alacant, 2001.
  • 15 Lola Badia, «En les baixes antenes de la vulgar poesia: Corella, els mites i l’amor», dins Lola Badia, De Bernat Metge a Joan Roís de Corella. Estudis sobre la cultura literària de la tardor medieval catalana, Barcelona, Quaderns Crema, 1988, pp. 145-181, la cita en p. 165.
  • 1Publi Ovidi Nasó, Les metamorfosis, 3 vols., ed. i trad. catalana d’Adela M. Trepat i Anna M. de Saavedra, Barcelona, Fundació Bernat Metge, 1929-32.
  • Giovanni Boccaccio, Genealogía de los dioses paganos, trad. española de M. Consuelo Álvarez i Rosa M. Iglesias, Madrid, Editora Nacional, 1983, p. 389.
  • Josep Lluís Martos, «El cataclisme còsmic en l’obra de Joan Roís de Corella», dins Jesús Cañas Murillo, Francisco Javier Grande Quejigo i José Roso Díaz (eds.), Medievalismo en Extremadura. Estudios sobre literatura y cultura hispánicas de la Edad Media, Cáceres, Universidad de Extremadura, 2009, pp. 835-845.
  • Heroides (ed. i trad. catalana d’Adela M. Trepat i Anna M. de Saavedra, Barcelona, Fundació Bernat Metge, 1927)
  • Rosanna Cantavella, «Sobre el Triunfo de les dones de Roís de Corella», dins José Manuel Lucía Megías i Paloma Gracia (eds.), Actas del II Congreso Internacional de la Asociación Hispánica de Literatura Medieval (5-9 octubre 1987), Alcalá de Henares, Universidad de Alcalá de Henares, 1992, II, pp. 217-228.
  • Antònia Carré, «L’Espill de Jaume Roig i El triunfo de les dones de Joan Roís de Corella», A sol post. Estudis de llengua i literatura, 3 (1995), pp. 91-94,
  • Tomàs Martínez Romero, «Per a una interpretació del Triümfo de les dones, de Roís de Corella: claus ecdòtiques i literàries», Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, 33 (=Miscel·lània Germà Colón, 6), Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1996, pp. 37-69.
  • Publi Ovidi Nasó, Art amatòria, ed. i trad. catalane de Jordi Pérez i Durà, amb la col·laboració de Miquel Dolç, Barcelona, Fundació Bernat Metge, 1977.
  • Publi Ovidi Nasó, Art amatòria, ed. i trad. catalana de Jordi Pérez i Durà, amb la col·laboració de Miquel Dolç, Barcelona, Fundació Bernat Metge, 1977, p. 48.
  • Josep Lluís Martos, «Sèneca i Roís de Corella», dins Carmen Parrilla i M. Pampín (eds.), Actas del IX Congreso Internacional de la Asociación Hispánica de Literatura Medieval (A Coruña, 18-22 de septiembre de 2001), Noia, Toxosoutos, 2005, III, pp. 131-150, p. 132.
  • Rosa M. Iglesias i M. Consuelo Álvarez, «Banquetes míticos intencionados», Actas del 5º Coloquio de Estudiantes de Filología Clásica. Vino y Banquete en la Antigüedad (Valdepeñas 7, 8 y 9 de julio de 1993), Valdepeñas, Centro Provincial Asociado de la UNED «Lorenzo Luzuriaga», 1993, pp. 43-62.