Els plànols de l'església nova i el plànol geomètric de Santa Pola

  1. Andreu Martínez Medina 1
  2. Alfred Garcia Mas 1
  1. 1 Universitat d'Alacant
    info

    Universitat d'Alacant

    Alicante, España

    ROR https://ror.org/05t8bcz72

Revista:
La Rella: anuari de L'Institut d'Estudis Comarcals del Baix Vinalopó

ISSN: 1886-1032

Any de publicació: 2011

Número: 24

Pàgines: 99-131

Tipus: Article

DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openAccés obert editor

Altres publicacions en: La Rella: anuari de L'Institut d'Estudis Comarcals del Baix Vinalopó

Resum

La recerca històrica i geogràfi ca a vegades dóna resultats sorprenents. Aquest és el cas de la troballa del Proyecto de Iglesia Parroquial para el pueblo de Santa Pola, en què s’inclou, a més dels plànols originals de la coneguda com a «església rota» (l’actual mercat central), un «Plano Topográfi co de Santa Pola» de gran transcendència per a conéixer els inicis de l’evolució urbana de la localitat, tots signats per Francisco Morell y Gómez el 1863. Primer, tractem el projecte de l’església, analitzem les dades del projecte i els plànols. Després, el més interessant és el plànol topogràfi c inèdit esmentat. Fem una comparació amb el signat el 1863 pel també arquitecte José Ramon Mas y Font. Són iguals? Tenen diferències? Quines són i quina importància tenen? El plànol esdevé un instrument de recerca de primer ordre per a donar resposta a aquestes preguntes.

Referències bibliogràfiques

  • Acta celebrada con motivo de la inauguración de la Iglesia del pueblo de Santa Pola que tuvo efecto el 10 de octubre de 1861 (1862), Impremta de Rafael Jordá, Alacant
  • BAILE RODRÍGUEZ, A. - FALCÓ PÉREZ, P. (1996), Santa Pola, Autores, Alacant.
  • BONMATÍ MEDINA, R. (1991), Santa Pola siglo XIX. Temas del pasado para gente del presente, Autor, Alacant.
  • GARCIA MAS, A. (1990), El puerto de Santa Pola, Ajuntament de Santa Pola, Alacant.
  • GOZÁLVEZ PÉREZ, V. (1976), Santa Pola: urbanismo, economía, población, Cír-culo de Economía de Alicante (amb la col·laboració del Departament de Geografi a de la Universitat de València), Alacant.
  • GOZÁLVEZ PÉREZ, V.(1999), «La formación del núcleo urbano de Santa Pola (siglos XVIII-XIX)», en Primer Congreso de Historia Local «Nuestra Historia», Ajuntament de Santa Pola, Alacant, p. 151-169.
  • JAÉNI URBAN, G. (dir.) (1999), Guía de Arquitectura de la provincia de Alicante, Institut de Cultura «Juan Gil-Albert» - Col·legi Territorial d’Arquitectes d’Alacant, Alacant.
  • MARCO MOLINA, J. A. (2004), «Percepción y representación del espacio geo-gràfi co de Torrevieja a través de la cartografía general y particular», en El espacio geográfi co de Torrevieja a través del tiempo, Ajuntament de Torre-vella, Alacant, p. 13-43.
  • MARTÍNEZ MEDINA, A. (2001), «De l’església nova a l’església “rota” de Santa Pola», LA RELLA, 14, p. 29-41.
  • MAS I MIRALLES, A. (1998), La toponímia de Santa Pola (Una aproximació linguïstica), Ajuntament de Santa Pola, Alacant.
  • MAS I MIRALLES, A. (1998), «Els Múrtula a la Santa Pola del segle XIX», Llibre de Festes Patro-nals, Ajuntament de Santa Pola, p. 139-143.
  • MAS I MIRALLES, A. (2001), La segregació de Santa Pola del terme municipal d’Elx, Institut Municipal de Cultura d’Elx, Elx.
  • ORTIZ PÉREZ, S. (2009), «Reinventar el centre històric: la contribució de la ge-ografía a la planifi cació urbana de Santa Pola», LA RELLA,22, p. 99-114.
  • PLA GRAU, R. (1996), «Noticia de Santa Pola», en Llibre de Festes Patronals, Ajuntament de Santa Pola - Associació Festerocultural, p. 101-105.
  • SÁNCHEZ FERNÁNDEZ, M. J. - GARCIA MAS, A. (1990), Historia del Castillo-Fortaleza de Santa Pola (s. XVI-XX), Ajuntament de Santa Pola - Institut de Cultura «Juan Gil-Albert», Alacant.
  • VARELA BOTELLA, S. (1998), «Arquitectura Civil. El neoclasicismo en Alicante. Continuidad o renovación», en Neoclasicismo y academicismo en tierras alicantinas: 1770-1850, Institut de Cultura «Juan Gil-Albert» - CAM, Ala-cant, p. 59-110
Fuente de los datos: Dialnet