L'assentament de la Torre Redona (Alcoi) i la formació del paisatge romà a les comarques de l'Alcoià-el Comtat

  1. Grau Mira, Ignasi
  2. Carreras Monfort, Cèsar
  3. Cortell Pérez, Emilio
  4. Cortés Samper, Antonio
  5. Miró Segura, José H.
  6. Molina Vidal, Jaime
  7. Segura Martí, Josep Maria
Revista:
Recerques del Museu d'Alcoi

ISSN: 1135-2663

Año de publicación: 2015

Número: 24

Páginas: 67-86

Tipo: Artículo

Otras publicaciones en: Recerques del Museu d'Alcoi

Resumen

Se presentan las investigaciones realizadas en el sitio romano de la Torre Redona (Alcoy, Alicante). Se ha empleado la combinación de técnicas de prospección superficial, geofísica y sondeos arqueológicos asistidos con tecnologías geoespaciales. Los resultados muestran una ocupación ibérica, ss. II-I a.C., que fue reorganizada a mediados del s. I d.C. con la construcción de un asentamiento romano, posiblemente una villa. Una reordenación del poblamiento similar se reconoce en otros territorios del sur valenciano.

Referencias bibliográficas

  • ABAD, L. (1984). Romanización. Alcoi. Prehistoria y Arqueología. Cien años de investigación. Alcoi: 259-276.
  • ABAD, L. (2000). L’Horta Major. Catàleg del Museu Arqueològic Municipal Camil Visedo Moltó, Alcoi: 121-124.
  • APARICIO, J.; CLIMENT, S.; MARTÍNEZ, J.M. (1994). Mesolítico, Eneolítico e Ibérico en el Camí del Pla (Oliva, Valencia, España), Ed. Diputación de Valencia.
  • ALFÖLDY, G. (2003). Administración, urbanización, instituciones, vida pública y orden social, Canelobre, 48: 35-57.
  • APARICIO, J.; CLIMENT, S.; MARTÍNEZ, J.M. (1994). Mesolítico, Eneolítico e Ibérico en el Camí del Pla (Oliva, Valencia, España), Ed. Diputación de Valencia.
  • BINTLIFF, J.; SNODGRASS, A. (1988). “Off-Site Pottery Distributions: A Regional and Interregional Perspective, Current Anthropology, 29 (3): 506-513.
  • ESPÍ PÉREZ, I. (2001). Noves dades sobre el poblament ibèric i romà a les comarques de l’Alcoià i del Comtat. Les Valls de les Puntes, Polop, Serpis mitjà i Alcalà, Recerques del Museu d’Alcoi, 10: 83-110.
  • ESPÍ PÉREZ, I.; GRAU MIRA, I.; LÓPEZ SEGUÍ, E.; TORREGROSA JIMÉNEZ, P. (2009). La aldea ibérica de l’Alt del Punxó: producción agrícola y asentamiento campesino en el área central de la Contestania, Lucentum, 28: 23-50.
  • ESPINOSA RUIZ, A.; ALCALDE RUIZ D.; GONZÁLEZ MARCOS, A. (2011). El municipi romà de la Vila Joiosa i el seu territorium, en La Vila Joiosa. Arqueologia i museu. Museos Municipales en el MARQ. Alicante: MARQ: 154-173.
  • FAUS BARBERÁ, J.; ARAGONÉS , V.; FAUS CARDONA, J.; PLA PERALES, R. (1987). Un catálogo de yacimientos arqueológicos en la montaña alicantina, Alcoi.
  • FRÍAS CASTILLEJO, C. (2010). El poblamiento rural de Dianium, Lucentum, Ilici y la ciudad romana de la Vila Joiosa (siglos II a.c.-VII d.c.). Bases para su estudio, Alicante.
  • GISBERT SANTONJA, J. A. (1998). Àmfores i vi al territorium de Dianium (Dénia). Dades per a la sistematització de la producció amforal al País Valencia, en II Col·loqui internacional d’arqueologia romana. El vi a l’antiguitat. Economia, producció i comerç al Mediterrani Occidental, Badalona, 6-9 de maig de 1998: 383-417.
  • GISBERT SANTONJA, J.A. (1999). La romanización de Dianium: el Ager Dianensis, en F. Moreno Sáez (coord.): Historia de la Marina Alta, vol. 1, Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta: 133-144.
  • GRAU MIRA, I. (2002). La organización del territorio en el área central de la Contestania Ibérica, Universidad de Alicante.
  • GRAU MIRA, I. (2014). The rural landscape of the Valley of Alcoi in the eastern Iberian Iron Age: agricultural intensification and sociopolitical dynamics. Journal of Field Archaeology, 39: 124 -133.
  • GRAU, I.; CARRERAS, C.; MOLINA, J.; DE SOTO, P.; SEGURA, J. M. (2012). Propuestas metodológicas para el estudio del paisaje rural antiguo en el área central de la Contestania, Zephyrus, LXX: 131-149.
  • GRAU MIRA, I.; GARRIGÓS i ALBERT, I. (2007). Aproximació al poblament romà de les Valls d’Alcoi, Recerques del Museu d’Alcoi, 16: 113-150.
  • GRAU MIRA, I.; MOLINA VIDAL, J. (2012). Diversité territoriale et modèles de exploitation aux paysages ruraux du Sud de la Tarraconense (ss. II av.- II apr.), en J. L. Fiches; R. Planas y V. Revilla: Ager IX, Ed. Mondes Méditerranées, Montpellier: 53-60.
  • GRAU MIRA, I.; SEGURA MARTÍ, J. M. (2013). El oppidum ibérico de El Puig d’Alcoi. Asentamiento y paisaje en las montañas de la Contestania, Ajuntament d’Alcoi-Museu Arqueològic Camil Visedo.
  • LLOBREGAT, E. (1984). Iberización. Alcoi. Prehistoria y Arqueología. Cien años de investigación. Alcoi: 231-258.
  • MALQUORI, B.M. (1994). Bolli laterizi dell’area della Meta Sudans in Roma (Contesti di età Giulio-Claudia), Epigrafia della produzione e della distribuzione, Actes de la VIIe rencontre franco-italienne sur l’épigraphie du monde romain, Col. Ec. Fr. Rome 193, Roma: 335-360.
  • MATA PARREÑO, C.; BONET ROSADO, H. (1992). La cerámica ibérica: Ensayo de tipología, Estudios de Arqueología Ibérica y Romana: Homenaje a Enrique Pla Ballester, Trabajos Varios del SIP, 89: 117-174.
  • MOSCARDÓ, E. (2008). El poblamiento rural romano en el territorio norte de “Dianium”. La comarca de La Safor-Valldigna (Valencia), Saguntum-PLAV, 40: 177-192
  • MOSCETTI, E. (2002). I bolli laterizi dell’antiquarium comunale e del museo della via cornicolana a Guidonia (Roma), Annali dell’Associazione Nomentana 2002: 65-87.
  • NUNINGER, L. (2002). Peuplement et Territoires protohistoriques du VIIe au Ier siècle avant J. C. en Languedoc (GardHérault), Ed. Univ. Franche Comté, Besançon.
  • OLCINA, M.; XIMÉNEZ DE EMBUD, T. (2014). Arqueología romana y mundo tardo antiguo, MARQ, Arqueología y Museos. Extra, 1: 109-127.
  • RIBERA, A, BOLUFER, J.; HORTELANO, I. (2011-12). Algunas evidencias de la producción de vino y aceite en época romana en la comarca de la Vall d’Albaida (Valencia), Anales de Prehistoria y Arqueología, 27-28: 261-271.
  • RICO, C. (1995). Índex de les marques epigràfiques sobre tegulae romanes de Catalunya i el País Valencià (antiga Tarraconensis), Homenatge al Professor Dr. Miquel Tarradell i Mateu, Saguntum: Papeles del Laboratorio de Arqueología de Valencia, 28: 197-215.
  • ROSELLÓ, P.; CLOQUELL, S. (2008-09). El jaciment ibèric de l’Hort de la Torre (Vilallonga, València), Recerques del Museu d’Alcoi, 17-18: 173-182.
  • RUIZ ALCALDE D.; ESPINOSA RUIZ, A.; COSTA, L. (2014). Inventario de los yacimientos arqueológicos, en Rouillard, P., Espinosa A. i Moratalla J. Villajoyosa antique (Alicante, Espagne), Territoire et topographie, Le sanctuaire de La Malladeta. Collection de la Casa de Velázquez, 141: 239-298, Madrid.
  • STEINBY, M. (1974-75). La cronologia delle “figlinae” doliari urbane, BullCom LXXXIV: 7-132.
  • WHEATLEY, D.; GILLINGS, M. (2002). Spatial technology and archaeology. The archaeological applications of GIS, Ed. Taylor & Francis, Londres.
  • WILKINSON, T. (1982). The definition of ancient manured zones by means of extensive sherd-sampling techniques, Journal of Field Archaeology, 9: 323-333.
  • ZUCCA, R. (1987). L’opus doliare urbano in Africa ed in Sardinia, L’Africa romana: atti del 4º. Convegno di studio, 12-14 dicembre 1986, Sassari: 657-676.