Ausiàs March en Italiavariantes y contextos de un "codex descriptus"

  1. Martos Sánchez, Josep Lluís
Revista:
Revista de Poética Medieval

ISSN: 1137-8905

Año de publicación: 2014

Título del ejemplar: Poesía y corte: entre filología y pragmática

Número: 28

Páginas: 265-294

Tipo: Artículo

Otras publicaciones en: Revista de Poética Medieval

Resumen

A partir del estudio de las variantes que presenta el cancionero C de Ausiàs March respecto de su fuente impresa, este trabajo profundiza en el perfil lingüístico del copista: se trata de un castellano-hablante, que habla italiano y conoce relativamente bien el catalán. Teniendo en cuenta estos rasgos lingüísticos del copista, así como las características codicológicas del volumen, que remiten a técnicas venecianas de confección de manuscritos, se confirma que este cancionero se corresponde con el manuscrito copiado por Petrus Turró por encargo de Lilio Gregorio Giraldi hacia 1546-1547, en Ferrara o Venecia.

Referencias bibliográficas

  • Jaume Massó i Torrents: «Bibliografia dels antichs poetes catalans», Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans, 5 (1913-1914), pp. 2-276
  • Jaume Massó i Torrents, Repertori de l’antiga literatura catalana: la poesia, 1, Barcelona, Editorial Alpha, 1932.
  • Vicente Castañeda y Alcover, Catálogo de los manuscritos lemosines o de autores valencianos o que hacen relación a Valencia que se conservan en la Real Biblioteca de El Escorial, Madrid, Imprenta de la «Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos», 1916, pp. 3-6
  • Vicenç Beltran et al., Bibliografia de Textos Antics Catalans, en Philobiblon
  • Julián Zarco Cuevas, Catálogo de los manuscritos catalanes, valencianos, gallegos y portugueses, Madrid, Tipografía de Archivos, 1932
  • Ausiàs March, Poesies, ed. de Pere Bohigas revisada per Amadeu-J. Soberanas i Noemi Espinàs, Barcelona, Barcino, 2002
  • Ausiàs March, Obra completa. Apèndix, ed. de Robert Archer, Barcelona, Barcanova, 1997
  • Vicenç Beltran, Poesia, escriptura i societat: els camins de March, Castelló-Barcelona, Fundació Germà Colón Domènech-Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2006.
  • Agustín Millares Carlo, «La imprenta en Barcelona en el siglo xvi. Carlos Amorós (1498-1548)», en Historia de la imprenta hispana, Madrid, Editora Nacional, 1982, pp. 540-567
  • Eulàlia Duran, «La valoració renaixentista d’Ausiàs March», en Homenatge a Arthur Terry, 1, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1997, pp. 93-108
  • Josep Lluís Martos, «La restauración de las obras de Ausiàs March: los cancioneros impresos del siglo xvi», en I Canzonieri di Lucrezia, ed. Andrea Baldissera y Giuseppe Mazzocchi, Ferrara, Unipress, 2005, pp. 409-425
  • Josep Lluís Martos, «Josep Maria Torres Belda i la còpia vuitcentista del Cançoner de Saragossa», en Miscel·lània Albert Hauf, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2012, pp. 125-152
  • Pere Ramírez i Molas, «Un manuscrit inèdit d’Ausiàs March», en Homenatge a Josep M. Casacuberta, 2, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1981, pp. 217-240
  • Antoni Vallmanya, Poesies, ed. de Jaume Auferil, Barcelona, Fundació Noguera, 2007, pp. 132-143.
  • Vicent R. Poveda Clement, Les edicions crítiques d’Ausiàs March i els subcançoners G2 i G4 , Alacant, Universitat d’Alacant, 2010
  • Del impreso al manuscrito en los cancioneros, ed. Josep Lluís Martos, Alcalá de Henares, Centro de Estudios Cervantinos, 2011
  • Marco Antonio Coronel Ramos, L’Ausiàs March llatí de l’humanista Vicente Mariner, Valencia, Edicions Alfons el Magnànim, 1997
  • Josep Lluís Martos, «Estructura codicológica y problemas de transmisión del cancionero C de Ausiàs March (Real Biblioteca, El Escorial, L-iii-26)», eHumanista, 25 (2013), pp. 157-178.