Enric Valor i la literaturització d'Aitana
ISSN: 2172-5500
Ano de publicación: 2011
Título do exemplar: Dossier: Centenari Enric Valor
Número: 2
Páxinas: 45-62
Tipo: Artigo
Outras publicacións en: Ítaca: Revista de Filología
Obxectivos de Desenvolvemento Sustentable
Resumo
La coneixença del paisatge (mot que conté el terme país) que tenia Enric Valor donà pas a una sensibilitat que va anar desenvolupant com a propietari de terres, com a caçador, com a lingüista, com a lector i com a escriptor. Seguint un procés de literatització de muntanyes (Canigó, Montseny, etc.), Valor pren la serra Aitana com a espai central de dues novel·les: L'ambició d'Aleix i La idea de l'emigrant. En les dues obres és vertaderament protagonista la serra -un actant-, definida en termes grandiloqüents (colossalisme, grandiositat) i atributs paradisíacs. En la tria d'Aitana com a espai simbòlic, potser hem de tenir present que el massís muntanyós havia cridat l'atenció, al llarg del temps, de les elits alacantines, especialment durant la primera meitat de segle, quan músics (com Óscar Esplà, autor d'una Simfonia Aitana), pintors, escriptors o arquitectes (com Juan Vidal), hi acudeixen i fan les seues cases d'estiueig. Un punt de referència és, sens dubte, l'obra de Gabriel Miró: tant Las cerezas del cementerio com Años y leguas. La traducció d'Enric Valor al català, el 1967, d'aquesta última novel·la n'és la prova evident, d'un interés gens circumstancial. Una afinitat és la "fam de paisatge" del protagonista de L'ambició d'Aleix, molt pròxima a la de Sigüenza, d'Años y leguas.
Referencias bibliográficas
- Balaguer, Enric (2002): «Josep Pla i els mites tel·lúrics», en Enric BALAGUER, Contra la modernitat i altres quimeres. Nou assaigs sobre el segle XX, Lleida, Pagès editors, p. 41 i seg.
- Berdiaev, Nicolás (1978): El espíritu de Dostoievski, Buenos Aires, Carlos Lohlé.
- Escrivà, Vicent (1985): Pròleg, en Enric VALOR, L’ambició d’Aleix, València, Gregal.
- Escrivà, Vicent (1987): Pròleg, en Enric VALOR, La idea de l’emigrant, València, Gregal.
- Escrivà, Vicent (1986): «La circulació del saber en la narrativa d’Enric Valor», en Lola BADIA & Josep MASSOT I MUNTANER, Estudis de literatura en honor de Josep Romeu i Figueres, I, Barcelona, PAM, p. 395-407.
- Espinós, Joaquim (1997): «Natura i cultura a les novel·les d’Aitana d’Enric Valor», Canelobre, núm. 37-38, p. 104-112.
- Espinós, Joaquim (2010): «La narrativa de Valor: L’ambició d’Aleix, La idea de l’emigrant i els relats curts», en Verónica CANTÓ et al. (ed.), Enric Valor. El valor de les paraules, Acadèmia Valenciana de la Llengua, p. 98-113.
- Esplà, Óscar (1961): «Evocación de Gabriel Miró», en Antonio IGLESIAS (1977), Escritos de Óscar Esplá, I recopilación, comentarios y traducciones Antonio Iglesias, Madrid, Editorial Alpuerto, p. 234-5.
- Fontbona, Francesc (1979): El paisatgisme a Catalunya Barcelona, Destino.
- Fuster, Joan (1976): Un país sense política, Barcelona, La Magrana.
- Lozano, Miguel Ángel (2010): Los inicios literarios de Gabriel Miró. Del vivir, Alacant, Publicaciones de la Universidad de Alicante.
- Miró, Gabriel (1969): Obras Completas, Madrid, Biblioteca Nueva.
- Palau i Fabre, Josep (1997): Quaderns de l’alquimista, Barcelona, Proa.
- Roger, Alain (2000): Breu tractat del paisatge, Barcelona, La Campana.
- Serrano, Rosa (1995): Enric Valor. Converses amb un senyor escriptor, València, Tàndem.
- Silone, Ignazio (1967): Font-Amara, Barcelona, Club del novel·listes.
- Steiner, George (2011): Los Logócratas, Madrid, Debolsillos.
- Valor, Enric (1995): L’ambició d’Aleix, València, Tàndem.