La Variació lingüística a la Governació d'Oriola

  1. Montoya Abat, Brauli
  2. Mas i Miralles, Antoni
Aldizkaria:
Treballs de sociolingüística catalana

ISSN: 2013-9136

Argitalpen urtea: 2013

Zenbakia: 23

Orrialdeak: 103-115

Mota: Artikulua

DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openSarbide irekia editor

Beste argitalpen batzuk: Treballs de sociolingüística catalana

Laburpena

Es tracta d'un estudi que intenta aproximar-se a algunes de les regles variables que existien en el català de la Governació d'Oriola en els segles XVI i XVII. La selecció de regles es concreta en quatre tipus: les que representen una conservació del català medieval, les que indiquen la persistència de trets del català oriental, les d'orientació castellanitzant i les de creació autòctona oriolana. Atesa la fragmentarietat de la documentació escrita antiga, no tots els trets escollits es poden estudiar quantitativament, tal com requereix la lingüística variacionista, però s'hi apunten tendències que, amb un major volum de documentació, podrien donar resultats satisfactoris per a la recerca. Ara bé, altres trets, com l'articulació [ʃ] o [jʃ] de mots com peix i l'increment [-ʃtɾ-] en verbs com coneixtre, sí que permeten un estudi de covariació.

Erreferentzia bibliografikoak

  • ALCOVER, Antoni M. (1908). «El català devant els filòlecs estranjers. Una mica de dialectologia catalana». Bolletí de la Llengua Catalana, vol. IV, p. 194-303.
  • ALMúNIA, Antoni (2008). Libre de tots los actes, letres, privilegis y altres qualsevol provisions del Consell d’Oriola. Edició i estudi preliminar d’Antoni Mas i Miralles. València: Univer- sitat de València. (Fonts Històriques Valencianes; 35) [1a ed., 1620]
  • BELTRAN CALVO, Vicent [et al.] (1993). «Aproximació al lèxic del parlar de Guardamar». A: ALEMANY, R. [et al.] (ed.). Actes del Novè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes: Alacant-Elx, 9-14 de setembre de 1991. Vol. 2. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat; Alacant: Universitat d’Alacant; València: Universitat de València; Castelló: Universitat Jaume I, p. 495-512.
  • CANO IVORRA, M. Antònia (1995). El Llibre del Mostassaf d’Elx: Edició crítica i estudi lingüístic. Alacant: Institut de Cultura Juan Gil-Albert: Ajuntament d’Elx.
  • COLOMINA I CASTANYER, Jordi (1985). L’alacantí: Un estudi de variació lingüística. Alacant: Ins- titut d’Estudis Juan Gil-Albert.
  • FRESQUET, Rafael (1997). Vint processos criminals d’Albalat de la Ribera (1611-1666). Albalat de la Ribera: Ajuntament d’Albalat de la Ribera.
  • GUINOT, Enric (1999). Els fundadors del Regne de València: Repoblament, antroponímia i llen- gua a la València medieval. València: Tres i Quatre. 2 v.
  • LABOV, William (1975). «On the use of the present to explain the past». A: HEILMANN, L. (ed.). Proceedings of the 11th International Congress of Linguists. Bolonya: Il Mulino, p. 825-851.
  • MAS I MIRALLES, Antoni (1994). La substitució lingüística del català: L’administració eclesiàstica d’Elx en l’edat moderna. Alcoi: Diputació d’Alacant.
  • MAS I MIRALLES, Antoni (1999). «Introducció a la toponímia (anàlisi i proposta didàctica)». Revista del Vinalopó, núm. 2, p. 7-25.
  • MAS I MIRALLES, Antoni (2002). La variació lingüística en la consueta de la Festa d’Elx. València: Denes. (Investiga- ció Francesc Ferrer Pastor; 9)
  • MAS I MIRALLES, Antoni; MONTOYA, Brauli (2004). «La sociolingüística de la variació als Països Catalans: estat de la qüestió». Caplletra, núm. 37, p. 245-267.
  • MILLÁN, Jesús (1976). «Aproximació a l’estudi del canvi de llengua a la comarca d’Oriola». Serra d’Or [Barcelona: Publicacions de l’Abadia], núm. 196, p. 29-31.
  • MILLÁN, Jesús (1984). «La lengua catalana en Orihuela, ss. XII-XIX. Testimonios y comentarios». A: Campanya «Carles Salvador». València.
  • MOLL, Francesc de Borja (1982). Els llinatges catalans. Mallorca: Moll.
  • MONTOYA ABAT, Brauli (1986). Variació i desplaçament de llengües a Elda i a Oriola durant l’edat moderna. Alacant: Institut d’Estudis Juan Gil-Albert.
  • MONTOYA ABAT, Brauli (2002). «Un capítol de la repressió sobre el català en la instrucció escolar: la Carta Orden rebuda a Oriola el 1787». A: Miscel·lània Joan Veny. Vol. 1. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, p. 237-262.
  • MONTOYA ABAT, Brauli (2003). «L’oriolà: una varietat siscentista de la llengua catalana». A: Actes del Dotzè Col- loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. Vol. 3. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, p. 7-54.
  • MONTOYA ABAT, Brauli; CREMADES, Francesc (2012). «Rerefons lingüístic i mèdic d’un text sobre l’epidèmia de 1678 a Oriola (1: rerefons lingüístic)». Estudis Romànics [Barce- lona: Institut d’Estudis Catalans], vol. 34, p. 165-207.
  • PÉREZ NAVARRO, Vicent-Josep (2002). «Relíquies de toponímia catalana a l’Horta d’Oriola (Baix Segura)». A: Congrés Internacional de Toponímia i Onomàstica Catalanes. València: Universitat de València: Denes, p. 341-356.
  • PÉREZ NAVARRO, Vicent-Josep (2007). «Algunes notes sobre el català a l’Horta d’Oriola a començaments del segle XVII: les anotacions d’en Francesc Menargues, veí de Guardamar, al Llibre sobresequier l’any 1622». A: Homenatge a Joseph Gulsoy. Vol. 2. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, p. 107-129.
  • SEgURA I LLOPES, Carles (1998). El parlar d’Elx a estudi: aproximació a una descripció. Elx: Ajun- tament d’Elx.
  • VENY, Joan (1971). «Regiment de preservació de pestilència», de Jacme d’Agramont (s. xIv). Tar- ragona: Diputación Provincial.
  • VENY, Joan (1982). Els parlars catalans. Mallorca: Moll.
Datuen iturria: Dialnet