Els estudis clàssics al País Valenciàun apropament socioliterari

Laburpena

Aquest treball ofereix una panoràmica de la presència que han tingut els estudis clàssics al País Valencià des de finals del segle XIV fins a la IL.lustració. Per l'abast d'un objectiu tan ambiciós com aquest, exigit per les circumstàncies commemoratives que el generen, vaig considerar que l'apropament més adequat havia de ser de caràcter socioliterari, extraent de les dades concretes sobre els estudis de cultura clàssica el seu ressò en la cultura valenciana d'aquest arc temporal. Per a l'edat mitjana, s'hi analitza, fonamentalment, el procés traductològic de caràcter cancelleresc i religiós, així como el fenomen literari que va significar el mestre en teologia Joan Roís de Corella. S'hi observa la consolidació d'un Estudi General a València a les acaballes del segle XV. S'hi repassen els orígens de l'humanisme valencià del XVI, lligat a la universitat i al mecenatge d'alguns nobles. Finalment, l'estudi dels clàssics dels segles posteriors es veu a través de la pràctica de Manuel Martí Zaragoza i de Gregori Mayans i Siscar, aquest darrer pioner en la creació de la història de l'humanisme hispànic.