Una proposta d'anàlisi de la formalitat diafàsica a partir d'un capítol del "Flos sanctorum"

  1. Mas Miralles, Antoni
  2. Càmara Sempere, Hèctor
Revista:
Caplletra: revista internacional de filología

ISSN: 0214-8188

Año de publicación: 2011

Número: 50

Páginas: 9-33

Tipo: Artículo

DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openAcceso abierto editor

Otras publicaciones en: Caplletra: revista internacional de filología

Resumen

Aquest treball proposa una metodologia per a poder discriminar els graus de formalitat d’un text en confrontació amb uns altres. L’anàlisi es basa en dues parts. En la primera, estudiem característiques lingüístiques que es mostren més sensibles per a assenyalar el grau de formalitat del text, com són el passat simple, l’anàfora, els relatius, els connectors i locucions conjuntives, el subjuntiu o la formació de paraules amb tres classes de sufixos cultes: -ment, -able/-ible, i -tat, -edat, -etat, -itat. En la segona part, ens ocupem de l’anàlisi formal a partir de l’estudi de recursos com les veus d’autoritat, l’estructura i la temàtica. El corpus en què es basa el nostre estudi és el capítol de la Nativitat de Jesucrist de la "Legenda Aurea" de 1494 i l’hem comparat amb altres tres textos: el mateix capítol de la Nativitat a la "Vida de sants rosselloneses", els capítols cclxxv al cclxxix de la "Vita Christi" de sor Isabel de Villena i els quatre primers capítols de la "Vida de sant Vicent Ferrer" de Miquel Peres. Com que es tracta d’una traducció al català i d’una obra religiosa, sempre s’havia considerat que era un text de formalitat baixa. Però la nostra anàlisi, tant lingüística com formal, contradiu plenament aquesta suposició, ja que segons els nostres resultats es tracta d’una obra d’una elevada formalitat diafàsica tot i tractar-se d’una traducció del llatí.

Referencias bibliográficas

  • Badia, A.M. (1999)LesRegles de esquivar vocables i «la qüestió de la llengua», Barcelona, Institut d’Estudis Catalans.
  • Badia, A. M. i F. de B. Moll (1960) «La llengua de Ramon Llull», Obres Essencials, Barcelona, Selecta, ii, pp. 1299-1358.
  • Baucells, J. (1983) «El relat de l’Assumpció de Maria i la formació religiosa popular en la baixa edat mitjana», Revista Catalana de Teologia viii/i, pp. 161-190.
  • Càmara i Sempere, H. (2009) La Mare de Déu en el Flos sanctorum romançat (1494), Alacant: Publicacions de la Universitat d’Alacant.
  • Casanova, E. (1994) «Llengua popular i llengua col·loquial al Tirant lo Blanch», Miscel·lània Joan Fuster, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, viii, pp. 119-138.
  • Colón, G. (1959) «El perfet perifràstic català “va+infinitiu”», La llengua catalana en els seus textos, Barcelona, Curial, ii, pp. 119-130.
  • Eiximenis, F. (2003), Àngels e dimonis,Martí, S. (ed.), Barcelona, Quaderns Crema.
  • Ferrando, A. (1980), Consciència idiomàtica i nacional dels valencians, València, Institut de Filologia Valenciana, Universitat de València.
  • Gelpí, C. (1998), «Anàlisi de freqüències lèxiques: noms, verbs, adjectius i adverbis en -ment», Oralment. Estudis de variació funcional, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pp. 9-33.
  • Llull, R. (1935), Llibre d’Evast i Blanquerna, S. Galmés (ed.), Barcelona, Barcino, 4 vols.
  • Mas iMiralles, A. &Montoya Abat, B. (2009) «Aproximació a una caracterització dels registres en els textos del seglexiv»,PérezSaldanya,M. iMartinesPeres, J. (eds.), Per a una gramàtica del català antic, Alacant, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, pp. 87-102.
  • Montoya Abat, B.(2009) «Tipologia textual i de registres en el català antic», Pérez Saldanya,M. iMartines Peres, J. (eds.), Per a una gramàtica del català antic, Alacant, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, pp. 73-86.
  • Montoya Abat, B. & Mas i Miralles, A. (200-) «Contribució a la caracterització de la varietat diafàsica en els textos del segle xiv», Per una gramàtica del català antic, Alacant, IIFV.
  • Moran i Ocerinjauregui, J. (2008) «Notes sobre la sintaxi conjuncional del català arcaic»,Randa-60Miscel·lània Jordi Carbonell/s6, Barcelona, InstitutMenorquí d’Estudis i Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pp.179-191.
  • Nadal, J. M. i Prats, M. (1982) Història de la llengua catalana. 1/ Dels orígens fins al segle xv, Barcelona, Edicions 62.
  • Payrató,L.(1998)«Variaciófuncional,llenguaoraliregistres»,Oralment.Estudisdevariació funcional, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pp. 9-33.
  • Prats, M. (1983) «Un vocabulari català a la versió del De regimine principum de Gil deRoma»,Actes del Sisè Col·loqui Internacional de Llengua i LiteraturaCatalanes, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pp. 29-87.
  • Rebull, N.(1976) «Introducció», en Voràgine, J. de, Llegenda àuria, Olot, pp. xilxxv.
  • Tomàs, R. (1998) «Constitució i característiques del corpus utilitzat», Payrató, L. (ed.),Oralment.Estudis devariació funcional,Barcelona,Publicacionsde l’Abadia de Montserrat, pp. 35-54.
  • Vilanova, A. de (1947)Obres catalanes. Volum i: Escrits religiosos, P. Miquel Batllori (ed. i intr.), Barcelona, Barcino.
  • Voragine, J. de (1977) Vides de sants rossellonesses, 3 vols.; Maneikis Kniazzeh; Ch. S., Neugaard; E. J., i Coromines, J. (eds. i intr.), Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana.
Fuente de los datos: Dialnet