La consciència del prestigi lingüístic entre els joves. Una aportació a l'estudi descriptiu de la inseguretat lingüística formal al País Valencià

  1. Baldaquí Escandell, Josep M.
  2. Llorca Ibi, Francesc X.
  3. Ponsoda Sanmartín, Joan Josep
  4. Saragossà Alba, Abelard
Revista:
Caplletra: revista internacional de filología

ISSN: 0214-8188

Año de publicación: 2010

Número: 48

Páginas: 9-46

Tipo: Artículo

DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openAcceso abierto editor

Otras publicaciones en: Caplletra: revista internacional de filología

Resumen

En aquest article presentem els resultats d’una investigació a gran escala sobre la Inseguretat Lingüística Formal o laboviana (ILF). La mostra és representativa de l’univers estudiat —els joves valencians dels dos darrers cursos de l’ensenyament obligatori— i està formada per 2190 estudiants entre 14 i 16 anys de 31 centres d’educació secundària de les localitats del País Valencià on es parla la llengua catalana. La ILF és un índex de la percepció que tenen els parlants de la distància que hi ha entre els seus usos lingüístics i les formes lingüístiques més prestigioses. En l’article es presenten els resultats de la ILF en l’ús de tretze variables fonètiques, morfològiques i lèxiques. S’hi descriu el fenomen de la inseguretat lingüística formal, l’abast que té entre els joves i les tendències que presenta en relació a altres variables sociolingüístiques rellevants com són la primera llengua dels enquestats i la tipologia lingüística del programa educatiu que segueixen. L’article demostra l’interés de la descripció de la ILF i de les tendències en què es manifesta com una eina valuosa per a l’anàlisi de l’evolució del model de llengua, la planificació lingüística, l’establiment de la llengua estàndard o l’ensenyament escolar de les llengües.

Referencias bibliográficas

  • Almeida, M. (2002) «Seguridad e inseguridad lingüística en la sociolingüística labo-Seguridad e inseguridad lingüística en la sociolingüística laboviana», dins de J. Luque, A. Pamies & F. J. Manjón, Nuevas tendencias en la investigación lingüística, Granada, Granada Lingüística, pp. 351-360.
  • Baldaquí, J. M. (2002) «La (in)seguretat lingüística dels jóvens valencians», Treballs de sociolingüística catalana, 16, pp. 147-168.
  • Baldaquí, J. M. (2006) El model de llengua i la seguretat lingüística dels jóvens valencians, Barcelona / València, Publicacions de l’Abadia de Montserrat / Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana.
  • Baldaquí, J. M. (2009a) «La inseguretat lingüística i l’aprenentatge de les llengües minoritzades. Reflexions des del País Valencià», Revista Catalana de Pedagogia, 6, pp. 177-197.
  • Baldaquí, J. M. (2009b) «Inseguretat lingüística o consciència normativa� Inseguretat i ús de la llen-) «Inseguretat lingüística o consciència normativa� Inseguretat i ús de la llen-Inseguretat lingüística o consciència normativa� Inseguretat i ús de la llengua entre els joves valencians», Zeitschrift für Katalanistik, 22 (2009), pp. 71-94.
  • Bretegnier, A. (1996) «L’insécurité linguistique: objet insécurisé� Essai de synthèse et perspectives», dins de D. de Robillard & M. Beniamino (dirs.), Le Français dans l’espace francophone. Description linguistique et sociolinguistique de la francophonie, vol. 2, París, Honoré Champion Éditeur, pp. 903-919.
  • Calvet, J.-L. (1996) «Les ‘Edwiniens’ et leur langue: sentiments et attitudes linguis-Les ‘Edwiniens’ et leur langue: sentiments et attitudes linguistiques dans une communauté créolophone», Revue québécoise de linguistique théorique et appliquée, 13, pp. 9-50.
  • Calvet, J.-L. (1999 / 2006) Pour une écologie des langues du monde, París, Plon. [Citem per l’edició anglesa: Towards an ecology of world languages, Cambridge, Polity, 2006.]
  • Coste, D. (2001) «Compétence bi/plurilingue et (in)sécurité linguistique», L’École Valdôtaine (supplément au n. 54). Atti del Convegno Valle d’Aosta regione d’Europa: l’educazione bi/plurilingue, ponte verso la cittadinanza europea (4 settembre 2001) . [<http://www.scuole.vda.it/webecole/Ecole/Atti/05.htm>, data de consulta 15 de juny de 2009.]
  • DE ROBILLARD, D. (1994), «L’insécurité linguistique en français à l’Ile Maurice: quand le chat n’est pas là, les souris parlent français �» en F. Michel (ed.), en col·laboració amb G. Géron & R. Wilmet, L’insécurité linguistique dans les communautés francophones périphériques. Actes du Colloque de Louvain-la-Neuve, 10-12 novembre 1993, 2n volum, en Cahiers de l’Institut de Linguistique de Louvain, vol. 20, 1-2, pp. 109-121.
  • Ferrando, A. (1990) «Elements per a una proposta fonètica», dins d’A. Ferrando (ed.), La llengua als mitjans de comunicació, València, Institut de Filologia Valenciana / Universitat de València, pp. 51-64.
  • Cuenca M. J. & M. Pérez Saldanya (2002) Guia d’usos lingüístics 1. Aspectes gramaticals, Alacant, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana.
  • Institut d’Estudis Catalans (1990) Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana I. Fonètica. Barcelona, Institut d’Estudis Catalans.
  • Labov, W. (1966 / 2006) The Social Stratification of English in New York City, Washington, Center for Applied Linguistics. [Citem per la 2a ed. en Cambridge University Press: Cambridge, Cambridge University Press, 2006.]
  • Labov, W. (1972) Sociolinguistic Patterns, Philadelphia, University of Pennsylvania Press. [Edició castellana: Madrid, Cátedra, 1983.]
  • Lacreu, J. (1990) Manual d’ús de l’estàndard oral, València, Institut de Filologia Valenciana / Universitat de València.
  • López Morales, H. (1979) Dialectología y sociolingüística. Temas puertorriqueños, Madrid, Playor.
  • Milroy, J. (1992) «Social network and prestige arguments in Sociolinguistics», en K. Bolton & H. Kwok, (eds.), Sociolinguistics today: International perspectives, London, Routledge, pp. 146-162.
  • Mollà, T. (1990) La llengua dels mitjans de comunicació, Bromera, Alzira.
  • Trudgill, P. (1972) «Sex, covert prestige and linguistic change in the urban British English of Norwich», Language in Society, 1, pp. 179-195.
Fuente de los datos: Dialnet