Un cas especial en la traducció de la variació lingüísticala variació latent

  1. Perujo Melgar, Joan M.
Revista:
Quaderns: Revista de traducció

ISSN: 1138-5790

Año de publicación: 2006

Número: 13

Páginas: 107-124

Tipo: Artículo

Otras publicaciones en: Quaderns: Revista de traducció

Referencias bibliográficas

  • AGOST CANÓS, Rosa (1998). «La importància de la variació lingüística en la traducció». Quaderns. Revista de Traducció, 2, p. 83-95.
  • AGOST CANÓS, Rosa (1999). Traducción y doblaje: palabras, voces e imágenes. Barcelona: Ariel.
  • AGOST CANÓS, Rosa; MONZÓ, Esther (2001). Teoria i pràctica de la traducció general espanyol-català. Castelló: Universitat Jaume I.
  • ALTANO, W. Brian (1988). «Translating Dialect Literature: the Paradigm of Carlo Emilio Gadda». Babel, 34/3, p. 152-156.
  • BALAGUER, Enric (1989). «Jordi Valor i Serra: un escriptor alcoià», pròleg a VALOR, Jordi. De la muntanya al mar. Alcoi: Centre Cultural Alcoià, p. 5-10.
  • BALAGUER, Enric (1991). «Lina Morell, un cas apassionant (1942-1965), de Jordi Valor. Una mostra de literatura de consolació durant la postguerra». Caplletra. Revista Internacional de Filologia, 10, p. 83-94.
  • BAYARRI, María; CARDONA, Mercedes (1995). «Gadda traducido, Gadda traductor». A: MARTÍN-GAITERO, Rafael (ed.). V Encuentros Complutenses en torno a la Traducción (22-26 de febrero de 1994), Madrid: Editorial Complutense, p. 251-256.
  • BIBILONI, Gabriel (1997). Llengua estàndard i variació lingüística. València: Tres i Quatre.
  • CASSANY I COMAS, Daniel (1987). Descriure escriure. Com s’aprèn a escriure. Barcelona: Empúries (2a ed., 1988).
  • CASTELLÀ, Josep M. (1992). De la frase al text. Teories de l’ús lingüístic. Barcelona: Empúries.
  • CATFORD, John Cunnison (1965). A Linguistic Theory of Translation: an Essay in Applied Linguistics. Londres: Gunter Narr Oxford University Press.
  • COLOMINA I CASTANYER, Jordi (1999). Dialectologia catalana. Introducció i guia bibliogràfica. Alacant: Universitat d’Alacant.
  • COSERIU, Eugenio (1977). «Lo erróneo y lo acertado en la teoría de la traducción», El hombre y su lenguaje. Estudios de teoría y metodología lingüística. Madrid: Gredos, p. 214-239.
  • DÍAZ PÉREZ, Francisco Javier (1997). «Tratamiento de las variedades intralingüísticas en las traducciones al castellano y al gallego de The Adventures of Tom Sawyer». A: SANTAMARÍA, J. M.; PAJARES, Eterio; OLSEN, Vickie; MERINO, Raquel; EGUÍLUZ, Federico (eds.). Trasvases culturales: literatura, cine, traducción, 2. Vitòria: Universidad del País Vasco (Dept. de Filología Inglesa y Alemana), p. 117-129.
  • FONTCUBERTA I GEL, Joan (1994). «La creativitat en el llenguatge en la traducció audiovisual». A: MESEGUER, Lluís B. (ed.), Metàfora i creativitat. Castelló: Universitat Jaume I, p. 253-258.
  • GARCÍA DE TORO, Cristina (1992). «Recursos lèxics i expressius en el registre col·loquial de No emprenyeu el comissari». Revista Ribalta. Quaderns d’Aplicació Didàctica i Investigació, 5, p. 55-62.
  • GARCÍA DE TORO, Cristina (1994). «Idiolecto y traducción». A: BUENO GARCÍA, A. i altres (eds.). La traducción de lo inefable. Actas del Primer Congreso Internacional de Traducción e Interpretación de Soria (Palacio de la Audiencia, 1-3 de diciembre de 1993). Sòria: Colegio Universitario de Soria, p. 91-101.
  • GARCÍA DE TORO, Cristina 1996. «La traducció del registre col·loquial en la narrativa sota una perspectiva comunicativa. El cas de la novel·la negra de Ferran Torrent». A: EDO, M. (ed.). Actes del Primer Congrés Internacional sobre Traducció, I, Barcelona: UAB, p. 636-646.
  • GOÑI ALSUA, Edurne (1996). «Dialects in Translation: The Rendering of Cockney into Spanish». A: VALERO GARCÉS, Carmen (ed.). Encuentros en torno a la Traducción II. Una realidad interdisciplinar. Alcalá de Henares: Servicio de Publicaciones de la Universidad de Alcalá de Henares, p. 233-240.
  • GUZMAN PITARCH, Josep-Roderic (1997). «Variació diatòpica i traducció al català: una proposta». A: BURDEUS, María Dolores; Manel GARCIA GRAU; Joan PERAIRE (eds.). La diversitat discursiva. Castelló: Universitat Jaume I, p. 349-362.
  • HATIM, Basil; MASON, Ian (1990). Discourse and the Translator, Londres-Nova York: Longman; Teoría de la traducción. Una aproximación al discurso, trad. cast. de Salvador Peña, Barcelona: Ariel, 1995.
  • HOUSE, Juliane (1977). A Model for Translation Quality Assessment. Tubinga: Narr.
  • HURTADO ALBIR, Amparo (dir.) (1999). Enseñar a traducir. Metodología en la formación de traductores e intérpretes. Teoría y fichas prácticas. Madrid: Edelsa.
  • LUQUE TORO, Luis (1995). «La expresión coloquial en español y su traducción al inglés: casos especiales». A: MARTÍN-GAITERO, Rafael (ed.). V Encuentros Complutenses en torno a la Traducción (22-26 de febrero de 1994). Madrid: Editorial Complutense, p. 671-677.
  • MARÍ, Isidor (1983). «Registres i varietats de la llengua». Com Ensenyar Català als Adults, 3, p. 27-39.
  • MARÍ, Isidor (1992). Un horitzó per a la llengua. Aspectes de la planificació lingüística. Barcelona: Empúries.
  • MATEO MARTÍNEZ-BARTOLOMÉ, Marta (1990). «La traducción del Black English y el argot negro norteamericano». Revista Alicantina de Estudios Ingleses, 3, p. 97-106.
  • MAYORAL ASENSIO, Roberto (1987). «El texto como unidad en la traducción del tabú lingüístico». A: LEÓN, Antonio (ed.). Lenguaje y educación. Actas del IV Congreso Nacional de Lingüística Aplicada (Córdoba, abril 1986), Còrdova: AESLA Universidad de Córdoba, p. 343-357.
  • MAYORAL ASENSIO, Roberto (1990a). «Comentario a la traducción de algunas variedades de lengua». A: RADERS, Margit; Juan CONESA (eds.). II Encuentros sobre la Traducción de la Universidad Complutense de Madrid (Madrid, diciembre 1988). Madrid: Universidad Complutense de Madrid, p. 65-72.
  • MAYORAL ASENSIO, Roberto (1990b). «Comentario a la traducción de algunas variedades de lengua». Sendebar, 1, p. 35-46.
  • MAYORAL ASENSIO, Roberto (1999). La traducción de la variación lingüística. Sòria: Diputación Provincial de Soria Universidad de Valladolid.
  • MOLLÀ, Toni; PALANCA, Carles (1987). Curs de sociolingüística, 1, Alzira: Bromera.
  • MUÑOZ MARTÍN, Ricardo (1995). Lingüística per a la traducció, trad. de M. Rosa Bayà i Jordina Coromina. Vic: Eumo.
  • NEWMARK, Peter (1988). A Textbook of Translation. Nova York: Prentice Hall; Manual de traducción, trad. castellana de Virgilio Moya. Madrid: Cátedra, 1992.
  • NIDA, Eugene A.; TABER, Charles R. (1969). The Theory and Practice of Translation. Leyden: E. J. Brill; La traducción. Teoría y práctica, trad. castellana d’A. de la Fuente Adánez. Madrid: Ediciones Cristiandad, 1986.
  • NOGUERO, Joaquim (2001). «Traduir no és trair, sinó triar. Entrevista a Francesc Parcerisas», Escola Catalana, núm. 377, p. 44-49.
  • QUEVEDO APARICIO, María Teresa (1995). «Expansión y traducción de la terminología mafiosa». A: MARTÍN-GAITERO, Rafael (ed.). V Encuentros Complutenses en torno a la Traducción (22-26 de febrero de 1994). Madrid: Editorial Complutense, p. 595-601.
  • RABADÁN ÁLVAREZ, Rosa (1991). Equivalencia y traducción. Problemática de la equivalencia traslémica inglés-español. Lleó: Universidad de León.
  • ROSSICH, Albert (1998). «Literatura plurilingüe a Sardenya». A: MANINCHEDDA, Paolo (ed.). La Sardegna e la presenza catalana nel Mediterraneo. Atti del VI Congresso (III Internazionale) dell’Associazione Italiana di Studi Catalani (Cagliari 11-15 ottobre 1995), I, Càller: Cooperativa Universitaria Editrice Cagliaritana, p. 487-510.
  • RÖWE, T. L. (1960). «The English Dubbing Text», Babel, 6/3, p. 116-120.
  • RUBIO TOVAR, Joaquín (1999). «Consideraciones sobre la traducción de textos medievales». A: PAREDES, Juan; Eva MUÑOZ RAYA (eds.). Traducir la Edad Media. La traducción de la literatura medieval románica. Granada: Universidad de Granada, p. 43-62.
  • SALVADOR LIERN, Vicent (1996). «Memòria i dialecte: sobre l’escriptura dialectal valenciana». A: GUZMAN, Josep R.; Joan M. VERDEGAL (eds.). Memòria, escriptura i imatge. Castelló: Universitat Jaume I, p. 119-136.
  • SALVADOR LIERN, Vicent (1998). «La Rondalla de rondalles: de la fraseologia dialectal al model narratiu». A: MANINCHEDDA, Paolo (ed.). La Sardegna e la presenza catalana nel Mediterraneo. Atti del VI Congresso (III Internazionale) dell’Associazione Italiana di Studi Catalani (Cagliari 11-15 ottobre 1995), II. Càller: Cooperativa Universitaria Editrice Cagliaritana, p. 71-91.
  • SANSANO, Biel (dir.) (2001). Diccionari de la literatura valenciana actual (1968-2000). Alacant: Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert [també en http://www.mmlab.ua.es/ lletraferit]
  • SLOBODNIK, Dusan (1970). «Remarques sur la traduction des dialectes». A: HOLMES, James S. (ed.). The Nature of Translation: Essays on the Theory and Practice of Literary Translation. Mouton la Haia París: Publishing of The Slovak Academy of Sciences (Bratislava), p. 139-143.
  • TODA IGLESIA, Fernando (1992). «Diacronía, variedad lingüística y traducción». A: FERNÁNDEZ NISTAL, Purificación (coord.). Estudios de traducción. Primer curso superior de traducción: inglés/español. Valladolid: ICE de la Universidad de Valladolid, p. 33-43.
  • TODÓ, Lluís Maria (1995). «Escila y Caribdis. Un problema real y otro imaginario en la traducción literaria al catalán. Quimera. Revista de Literatura, 140-141, p. 62-63.
  • TUSON I VALLS, Jesús (1988). Mal de llengües. A l’entorn dels prejudicis lingüístics. Barcelona: Empúries.
  • VALERO GARCÉS, Carmen (1997). «Diversidad discursiva y variabilidad: apuntes sobre interlingua y competencia traslatoria». A: BURDEUS, María Dolores i altres (ed.). La diversitat discursiva. Castelló: Universitat Jaume I, p. 307-319.
  • VENY, Joan (1989). Els parlars catalans. Síntesi de dialectologia. 8a ed. Palma de Mallorca: Editorial Moll.
  • WINKOW HAUSER, Juan Luis (1995). «La traducción de textos dialectales: Nestroy y su (im)posible traducción al español». A: MARTÍN-GAITERO, Rafael (ed.). V Encuentros Complutenses en torno a la Traducción (22-26 de febrero de 1994). Madrid: Editorial Complutense, p. 465-470.