La investigación sobre el hidraulismo andalusí y los asentamientos localizados en el Alto Maestrazgo (Castellón)

  1. Poveda Sánchez, Ángel R.
Revista:
Revista de Historia Económica = Journal of Iberian and Latin American Economic History

ISSN: 0212-6109

Año de publicación: 1999

Año: 17

Número: 2

Páginas: 343-369

Tipo: Artículo

DOI: 10.1017/S021261090000776X DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_opene-Archivo editor

Otras publicaciones en: Revista de Historia Económica = Journal of Iberian and Latin American Economic History

Objetivos de desarrollo sostenible

Resumen

Los asentamientos rurales andalusíes incluyen es sus áreas de influencia política zonas de residencia y espacios hidráulicos. Estos últimos, generalmente pequeños y medianos, son el resultado de un diseño previo, llevado a cabo por las comunidades campesinas a partir de la captación del agua y de las características físicas del territorio. En esta investigación, mediante diversas técnicas de trabajo de campo, junto con la documentación escrita y la toponimia, se analizan algunos sistemas hidráulicos localizados -en el que fuera distrito administrativo andalusí de Culla (Castellón).

Referencias bibliográficas

  • Acién, M. (1984a): «La formación y destrucción de al-Andalus», en Barceló, M. (dir.): Historia de los Pueblos de España, Barcelona, Argos Vergara, vol. I, pp. 21–45.
  • Acién, M. (1984b): «De la conquista musulmana a la época nazarí», en Málaga, Historia, Granada, vol. II, pp. 469–510.
  • Acién, M. (1989): «Poblamiento y fortificaciones en el sur de al-Ándalus. La formación de un país de husun», III Congreso de Arqueología Medieval Española, Oviedo, vol. I, pp. 137–150.
  • Aguilera, A., y Fabregat, C. (1994): «Primera aproximado al catàleg florístic de Culla», en Imatge de Culla. Estudis recollits en el 750é aniversari de la Carta de Poblado (1244–1994), Culla (Castellón), Comissió de Cultura de Culla per al 750 Aniversari de la Carta de Poblado, vol. I, pp. 117–157.
  • Al-Idrisi, (1989): Los caminos de al-Ándalus en el siglo XII, estudio, edición, traducción y anotaciones por J. Abid Mizal, Madrid, CSIC.
  • Argemí, M. (1996): «El sistema de molinos andalusí del guz de Yartan (Mayurqa)», Agricultura y regadío en al-Ándalus. II Coloquio de Historia y Medio Físico, Almería, pp. 259–271.
  • Argemí, M.et al. (1995): «Glosario de términos hidráulicos», en El agua en la agricultura de al-Ándalus, Granada, El Legado Andalusí-Lunwerg Editores, pp. 163–189.
  • Argemí, M.et al. (1997): «Un sistema hidraulic compartir per diversos assentaments: La Vall de Buscastell», en Barceló, M. (coord.): El curs de les aigües. Treballs sobre els pagesos de Yabisa (290–633 H/902–1235 d C), Ibiza, Quadems d'Ar-queologia Pitïusa, 3, Consell Insular d'Eivissa i Formentera, pp. 37–51.
  • Barceló, C. (1994): «Una làpida amb inscripció trabada al terme municipal de Culla», bnatge de Culla. Estudis recollits en el 750é aniversari de la Carta de Població (1244–1994), Culla (Castellón), Comissió de Cultura de Culla per al 750 Aniversari de la Carta de Població, vol. I, pp. 209–216.
  • Barceló, M. (1984–1985): «Un estudio sobre la estructura fiscal y procedimientos contables del Emirato Omeya de Córdoba (138–300/755–912) y del Califato (300–366/912–976)», Acta Mediaevalia, 5–6, pp. 45–72.
  • Barceló, M. (1988): «La arqueología extensiva y el estudio de la creación del espacio rural», en Barceló, M.et al.: Arqueología Medieval. En las afueras del «medievalismo», Barcelona, Crítica, pp. 195–274.
  • Barceló, M. (1989): «El diseño de espacios irrigados en al-Ándalus: un enunciado de principios generales», El agua en zonas áridas: Arqueología e Historia. I Coloquio de Historia y Medio Físico, Almería, vol. I, pp. XV–XLXI.
  • Barceló, M. (1992a): «Historia y Arqueología», Al-Qantara, XIII, pp. 457–462.
  • Barceló, M. (1992b): «Quina arqueología per al-Ándalus?», Coloquio Hispano-Italiano de Arqueología Medieval, Granada, pp. 243–252.
  • Barceló, M. (1992c): «¿Por qué los historiadores académicos prefieren hablar de islamización en vez de hablar de campesinos?», Arqueología Medievale, XIX, pp. 63–73.
  • Barceló, M. (1992d): «Rodes que giren dins el foc de l'infern o per a qué servia la moneda deis taifes?», Rubartayr, 0 ( = Gaceta Numismática, 105–106), pp. 15–23.
  • Barceló, M. (1995): «De la congruencia y la homogeneidad de los espacios hidráulicos en al-Ándalus», en El agua en la agricultura de al-Ándalus, Granada, El Legado Andalusí-Lunwerg Editores, pp. 25–38.
  • Barceló, M. (1996): «La cuestión del hidraulismo andalusí», en El agua que no duerme, Granada, El Legado Andalusí, pp. 13–47.
  • Barceló, M. (coord.) (1997): El curs de les aigües. Treballs sobre els pagesos de Yabisa (290–633 H/ 902–1235 d. C), Ibiza, Quadems d'Arqueologia Pitiusa, 3, Consell Insular d'Eivissa i Formentera.
  • Barceló, M. y Kirchner, H. (1995): Terra de Falanis. Felanitx quan no ho era. Assentaments andalusins al territori de Felanitx, Palma de Mallorca, Ayuntamiento de Felanitx-Universidad de las Islas Baleares.
  • Barceló, M.et al. (1988): Arqueología medieval. En las afueras del «medievalismo», Barcelona, Crítica.
  • Barceló, M.et al. (1995): «Buscastell, un sistema hidráulico andalusí en Ibiza: lo viejo y lo nuevo» 10. Congresso de Arqueología Peninsular. Actas VI, Oporto, pp. 455–463.
  • Barceló, M.et al. (en prensa): The design of hidraulic system in al-Ándalus. The cases of Guajar Faragüit (Los Guájares, Granada, Spain) and Castellitx, Aubenya and Biniatró (The Balearic bland) VII H/ XIII Cent. A. D., Bellaterra (Barcelona), Universidad Autónoma de Barcelona.
  • Bazzana, A.; Cressier, P., y Guichard, P. (1988): Les chateaux ruraux d'al-Ándalus, Madrid, Publications de la Casa de Velazquez.
  • Carbonero, M. A. (1986): «Els molins hidräulics de l'illa de Mallorca», en Quinze anys depremis d'investigado Ciutat de Palma, Palma de Mallorca, Ayuntamiento de Palma de Mallorca, pp. 137–155.
  • Carbonero, M. A. (1992): L'espai de l'aigua. Petita hidráulica tradicional a Mallorca, Palma de Mallorca, Consell Insular de Mallorca.
  • De Terán, M., y Solé Sabarís, L. (dirs.) (1969): Geografía Regional de España, Barcelona, Ariel.
  • Fernández, S. (1982): «El molino hidráulico medieval en la provincia de Málaga», Acta Histórica et Archeologica Medievalia, 3, pp. 208–238.
  • Fontanals, R. (1984): Un plánol de la Sèquia de la Vila del segle xiv (Ciutat de Mallorca), Palma de Mallorca, Ayuntamiento de Palma de Mallorca.
  • Forcada, V. (1990): «El Castell de Culla: sus términos generales», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, LXVI, pp. 3–34.
  • Forcada, V. (1994): «El Castell de Culla: territorialitat i estructura», Imatge de Culla. Estudis recollits en el 750é aniversari de la Carta de Poblado (1244–1994), Culla (Cas tellón), Comissió de Cultura de Culla per al 750 Aniversari de la Carta de Població, vol. I, pp. 225–248.
  • Furió, A., y Martínez Sanmartín, L. P. (1994): «Assuts i molins sobre el Xúquer en la Baixa Edat Mitjana», IV Congrés d'Arqueología Medieval Espanyola. Societats en Transido, Alicante, vol. III, pp. 578–586.
  • González, A., y Poveda, A. (en prensa): Asentamientos y sistemas hidráulicos andalusíes en el territorio del Castell de Culla (Alto Maestrazgo, Castellón), Alicante.
  • Gregori, J., et al. (1985): Temes d'etnografia valenciana, vol. III, Valencia.
  • Guichard, P. (1976): Al-Andalus. Estructura antropológica de una sociedad islámica en occidente, Barcelona, Barral Editores.
  • Guinot, E. (1986): Feudalismo en expansión en el norte valenciano. Antecedentes y desarrollo del señorío de la Orden de Montesa. Siglos XIII y XIV, Castellón, Diputación Provincial de Castellón.
  • Guinot, E. (1994): «Introducció al procés d'ocupació de l'espai i a les cartes de poblament a l'Alt Maestrat de Castelló en el segle XIII», en Imatge de Culla. Estudis Recollits en el 750é aniversari de la Carta de Poblado (1244–1994), Culla (Castellón), Comissió de Cultura de Culla per al 750 Aniversari de la Carta de Població, vol. I, pp. 17–36.
  • Al-'Abbar, Ibn (1887): Kitab al-Takmila li-Kitab al-Sila, editado por Codera, F., Madrid, Biblioteca Arábico-Hispana, V–VI.
  • Al-'Abbar, Ibn (1956): Al-Takmila al-Sila, editado por 'Izzat al-'Attar al-Husayni, 2 vols., El Cairo-Bagdad.
  • Kirchner, H. (1994a): «Espais irrigats i assentaments andalusins a la Valí de Bunyola (Mallorca)», IV Congrés d'Arqueologia Medieval Espanyola. Societats en Transido, Alicante, vol. II, pp. 517–523.
  • Kirchner, H. (1994b): «Espais irrigats andalusins a la Serra de Tramuntana de Mallorca i la seva vinculació amb el poblament», Afers, IX–18, pp. 313–336.
  • Kirchner, H. (1995a): «Construir el agua. Irrigación y trabajo campesino en la Edad Media», Arbor, CLI, 593, pp. 36–64.
  • Kirchner, H. (1995b): «Espacios irrigados de origen andalusí en la Sierra de Tramuntana de Mallorca. El caso de Coanegra», 1. Congresso de Arqueología Peninsular. Actas VI, Oporto, pp. 351–359.
  • Kirchner, H. (1996): «Colonització de Lo Regne de Mallorques qui és dins la mar. La subversió feudal deis espais agraris andalusins a Mallorca», en Sénac, P. (comp.): Histoire et Archeologie des Tenes Catalanes au Moyen Age, Perpiñán, Presses Univer-sitaires de Perpignan, pp. 279–316.
  • Kirchner, H. (1997): La construcció de l'espai pagès a Mayurqa: les valls de Bunyola, Orient, Coanegra i Alará, Palma de Mallorca, Universitat de les IIles Balears.
  • Kirchner, H. (en prensa): «Los Bani Furanik en las Islas Orientales de al-Andalus», en Malpica, A. (coord.): De la sociedad islámica a la feudal. Veinte años de al-Andalus. Homenaje a Pierre Guichard, Granada.
  • Kirchner, H. y Navarro, C. (1993): «Objetivos, métodos y práctica de la arqueología hidráulica», Archeologia Medievale, XX, pp. 121–150.
  • Kirchner, H.et al. (1986): «Molins d'origen musulma a Banyalbufar», Estudis Balearics, 21, pp. 77–86.
  • Miralles, J. (1983): «El Castell de Culla», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, LLX, pp. 237–241.
  • Navarro, C. (1989): «Prospección arqueológica del asentamiento andalusí de Tobarra (Albacete). I. El molino de Polope: un molino musulmán en activo», Revista de Estudios Tobarreños, 1, pp. 97–110.
  • Navarro, C. (1995): «El ma'gil de Liétor (Albacete): un sistema de terrazas irrigadas de origen andalusí en funcionamiento», 10. Congresso de Arqueología Peninsular. Actas VI, Oporto, pp. 365–378.
  • Navarro, C. (1996): «El tamaño de los sistemas hidráulicos de origen andalusí: la documentación escrita y la arqueología hidráulica», II Coloquio de Historia y Medio Físico. Agricultura y regadío en al-Ándalus, Almería, pp. 177–189.
  • Poveda, A. (1987): Toponímia àrabo-berber i espai social a les Illes Orientals d'al-Án-dalus, Bellaterra (Barcelona), Edición Microfotográfica, Universitat Autónoma de Barcelona.
  • Poveda, A. (1992): «Mayurqa, un espacio agrario de alquerías y ranales», Estudis d'História Económica, 1, pp. 5–11.
  • Poveda, A. (1995): «Tipus d'explotacions agráries i models d'assentaments a les liles Orientals d'al-Andalus (Dies Balears), segons la toponimia árab i berber», en Rosselló, V. M. y Casanova, E.: Materials de Toponímia. Estudis de Toponimia Valenciana, Valencia, Universitat de Valéncia-Generalitat Valenciana, vol. II, pp. 1061–1067.
  • Poveda, A. (1997): «Estudio de dos casos de hidraulismo andalusí localizados en el Alto Maestrazgo (Castellón)», Areas. Revista de Ciencias Sociales, 17, pp. 13–29.
  • Poveda, A. (en prensa): «Asentamientos rurales y toponimia en las Islas Orientales de al-Andalus», en Malpica, A. (coord.): De la sociedad islámica a la feudal. Veinte años de al-Ándalus. Homenaje a Piene Guichard, Granada.
  • Riera, M. M., y Soberats, N. (1992): «Introducció a l'estudi del sistema hidràulic d'Alaró (Mallorca)», Bolletí de la Societat Arqueológica Luí-liana, 47, pp. 61–73.
  • Sanfeliú, T.; Boix, A., y Jordán, M. M., (1994): «Perfil geològic i ambiental de Culla», en Imatge de Culla. Estudis recollits en el 750é aniversari de la Carta de Poblado (1244–1994), Culla (Castellón), Comissió de Cultura de Culla per al 750 Aniversari de la Carta de Població, vol. I, pp. 169–194.
  • Selma, S. (1989): «La integración de los molinos en un sistema hidráulico: la alquería de Artana (Serra d'Espadà, Castelló)», I Coloquio de Historia y Medio Físico. Arqueología e Historia, Almería, vol. II, pp. 713–736.
  • Selma, S. (1991): «El molí hidraulic de farina i l'organització de l'espai rural andalusí. Dos exemples d'estudi arqueológic espaial a la Serra d'Espadà (Castelló)», Melanges de la Casa de Velázquez, XXVII, pp. 65–100.
  • Selma, S. (1993): Els molins d'aigua mediavals a sharq al-Ándalus, Onda, Ajuntament d'Onda.
  • Autores, Varios (1990): Guía de la naturaleza de la Comunidad Valenciana, Valencia, Editorial Prensa Alicantina-Institución Valenciana de Estudios e Investigación.
  • Autores, Varios (1991): Atlas temático. Comunidad Valenciana, Alicante, Editorial Prensa Alicantina.
  • Vea, L. (1996): «Los gélida: segmentación ciánica beréber y producción de espacios rurales hidráulicos en al-Andalus. Primera aproximación: los riegos de Margarida (Planes de la Baronía, Alacant)», Agricultura y regadío en al-Ándalus. II Coloquio de Historia y Medio Físico, Almería, pp. 203–213.
  • Watson, A. M. (1983): Agricultural Innovation in the Early Islamic World, Cambridge, Cambridge University Press.
  • Autores, Varios (1987): Atlas hidrogeológico de la provincia de Castellón, Castellón, Diputación Provincial de Castellón.