La ironia com a estratègia de subversió: paratextos en Caterina Albert i Mercè Rodoreda

  1. M. Àngels Francés Díez
Llibre:
Del manuscrit a la paraula digital / From Manuscript to Digital Word: Estudis de llengua i literatura catalanes / Studies of Catalan language and literature
  1. Manuel Pérez Saldanya (coord.)
  2. Rafael Roca Ricart (coord.)

Editorial: John Benjamins

ISBN: 978-90-272-6319-3

Any de publicació: 2018

Pàgines: 216-227

Tipus: Capítol de llibre

WoS: WOS:000573268700014 DIALNET GOOGLE SCHOLAR

Resum

Aquest article té l’objectiu de constatar el paper subversiu de la ironia en la reflexió que Caterina Albert / Víctor Català i Mercè Rodoreda efectuen sobre la seua condició d’escriptores i les expectatives que aquesta genera en la recepció crítica de les seues obres. Així, examinarem diversos textos que podríem encabir dins de la literatura del jo (bàsicament, entrevistes i articles de premsa) datats del primer terç del segle XX o que reflexionen sobre aquells anys, i ens centrarem, sobretot, en tres paratextos que precedeixen a les seues primeres obres: concretament, el «Prec» a Drames rurals (1902) i el «Pòrtic» a Caires vius (1907), de Víctor Català, i la «Endreça» a Sóc una dona honrada? (1932), de Mercè Rodoreda.

Fuente de los datos: Dialnet