Memòria i identitat a través dels textos autobiogràfics d’autors valencians

Resum

En aquest assaig plantegem una interpretació d’un seguit de textos autobiogràfics (dietaris, memòries, autobiografies) d’escriptors i escriptores valencians que ens permeten resseguir el seu compromís i posicionament crític durant el període històric des de finals de la Guerra Civil Espanyola fins a la mort del dictador i l’inici de la democràcia. El propòsit principal d’aquest estudi és posar en valor la pervivència, la reflexió i la reconstrucció de la memòria i la identitat que els escriptors mostren a través de l’anomenada literatura del jo i, en segon terme, contextualitzar aquest fenomen dins el marc general de les lletres catalanes. Alguns del noms més reiterats i significatius en aquesta recerca són Emili Gómez Nadal (1907), Gonçal Castelló (1912), Joan Fuster (1922), Vicent Andrés Estellés (1924), Carmelina Sánchez Cutillas (1927), Joan Francesc Mira (1939), entre altres.