Per una caracterització literària bàsica del "Tirant lo Blanc"

Resumo

El Tirant lo Blanc (València 1490) de Joanot Martorell representa una fita particularment remarcable dins de les diverses manifestacions de la narrativa cavalleresca europea de l'Edat Mitjana. Assumeix, en part, alguns ingredients literaris i tòpics dels vells relats artúrics i del roman courtois, però, alhora, incorpora una notable nòmina d'elements innovadors de filiació i finalitat ben diferents. La major singularitat del Tirant consisteix, precisament, en l'eficaç combinació productiva d'alguns dels trets habituals dels relats cavallerescos romànics més arquetípics i d'altres qeu se n'allunyen considerablement. En aquest treball ens centrem en l'estudi d'algunes de les característiques més paradigmàtiques de la novel·la, a través dels quals es confirma la concurrència d'estímuls creatius dispars esmentada, que es manifesta en aspectes tals com, entre d'altres, l'historicitat i la versemblança, la coherència estructural, l'humor i la ironia, la teatralitat, o la diversitat estilística i de formes d'elocució.