La transmissió familiar del valencià

Resumen

Les llengües perduren en el temps gràcies a la transmissió que en fan unes generacions a les successives. Per això les llengües augmenten o minven en els seus contingents de parlants d'acord amb la transmissió que en fan les famílies. Així, quan en un context de conflicte lingüístic, els progenitors de la llengua recessiva opten per educar els seus descendents en la llengua expansiva que se li ha superposat, diem que la primera llengua entra en un procés d'interrupció de la transmissió lingüística intergeneracional. Esta situació, que sol allargar-se considerablement en el temps, pot fer-se reversible si les noves generacions reprenen la transmissió de la llengua recessiva. Este és el marc teòric de l'estudi dels professors de la Universitat d'Alacant Brauli Montoya i Antoni Mas, estudi que s'enceta amb l'anàlisi de la interrupció familiar de la llengua pròpia a càrrec de les burgesies urbanes valencianes en el segle XIX i que es clou amb els intents actuals dels sectors socials que es mouen al voltant de les línies en valencià per reintegrar la llengua de l'escola a la família. El treball de camp d'este estudi es basa en més de sis-centes entrevistes qualitatives, passades a una mostra de parlants de catorze ciutats valencianes representatives de les diverses situacions viscudes pels processos d'interrupció i de recuperació del valencià. No seran pocs els valencians que s'hi veuran reflectits per una història recent que encara es troba en ple desenvolupament.