La Avenida del Oeste de Valencia. Arquitectura de la reforma urbana. Actualización de un espacio inacabado.

Resumo

"[EN] The work shown below offers the analysis of one of the most unique areas in the city of Valencia from both architectural and urban points of view. We're not talking about a historic scene placed in the heart of the old city. It's not a set of listed buildings area as well, but it becomes a special, extraordinary case on urban renewal. Valencia's Avenida Barón de Càrcer -outlined under the name of Western Avenue- is self-defined as a new urban space, both in new typologies and uses. It's referred as a practical answer for updating Valencia's Ciutat Vella -Old Town- against the abandonment after the successful works on city extensions from 19th century. Western Avenue in Valencia is an urban and architectural case study object by itself, due to its next first centennial celebration last 1911 in one hand. In the other hand, because of the modernity shown in its architectural pieces and the hole ensemble. As if that were not enough, its long, unique construction process -and specially its unfinished completion- leads us to rethink its current situation. The echoes of 19th century urban renewals in Europe translate into the early 20th century plans in Valencia. Two plans -1911 and 1929- draw the future West Avenue lines, whose execution will not be started until finishing the Spanish Civil War. Both economic and social difficulties in that moment added to an excessive municipal delegation on private initiative, brought that only the first phase the whole project was completed. In this way, the initial urban layout plan connected San Agustin square in the South and San José bridge in the North, to be developed into five sectors. In practice, only two of them were raised, by the point where the avenue lies Mercado Central. Its connection with the rest of the city was in fact the main objective of the plan in order to reach a progress for the whole town. That situation of an adjourned conclusion deflated social interest and investments, and a new gradual abandonment raised because of other new activity poles in the city. A weak administrative involvement in its execution, playing a role of a simple viewer by providing some benefits and grant aids, led the private sector to reach real heroic accomplishments, just as every building story tells. Time grants to Western Avenue urban area a new dimension. It became a central point in a new city, occupying a prominent place in social and cultural walk paths. In the other hand, time covers its built heritage and highlights its uniqueness as an urban scene. That's why it's time to return its renewal situation. It's time to proceed with this urban renewal update, as well as get a final integration into the city. These papers present three readings on the same Avenue reality: studying its urban origins, by analysing its architectural materiality, and finally making a proposal for its requalification. That's why this can be one of the star areas into the old town for the 21st century in Valencia. Finally, this work reinforces the most singular feature of the Avenue, as a superb urban environment offering interesting examples on a local rationalist expressionist architecture. It can be seen both at the project lines by an expressionist architect -Goerlich- and in the other hand up to the construction of its different buildings by several other important valencian architects between 1940 and 1975. All that deserves a review on 20th century valencian listed architecture, and the consideration of West Avenue as the core of an interesting catalogue on rationalist expressionist architecture in Valencia as well. Then, here you find a study devoted to rethink and update a singular area into Old Town. This dissertation concludes that the current Avenida Barón de Cárcer -Western Avenue, or Avenida del Oeste from now on- represents the hugest chapter on urban regeneration approach along the 20th century in Valencia. [ES] El trabajo que se expone a continuación recoge el análisis de uno de los espacios más singulares de la ciudad de Valencia desde el punto de vista arquitectónico¿ y urbanístico. No se trata de un entorno histórico, aunque se sitúe en parte del viejo corazón de la ciudad. Tampoco presenta un patrimonio edificado antiguo, pero representa un caso singular y extraordinario de renovación urbana. La Avenida del Barón de Cárcer de Valencia, proyectada como Avenida del Oeste, se define como un espacio nuevo, de tipologías y usos nuevos, que constituye la respuesta de una actualización de Ciutat Vella frente al abandono que ésta sufre con el auge de los exitosos ensanches. Tras el centenario cumplido de su primer planteamiento en 1911, su interés radica en la evidente modernidad de las primeras piezas construidas y en el conjunto generado. Además, su singular y prolongada construcción, y especialmente su inconclusa terminación, hacen necesario un replanteamiento de su situación. El eco de las reformas urbanas del siglo XIX es recogido a principios de siglo XX en unos planes que serán ejecutados hasta superada la Guerra Civil española. La dificultad económica y social de ese momento, sumado a una excesiva delegación municipal en la iniciativa privada, provocarán que sólo se culmine la primera fase del proyecto total. Así, el trazado que debía unir la Plaza de San Agustín con el Puente de San José se quedará detenido a la altura del Mercado Central, uno de los objetivos de la propuesta de apertura. Esa situación de conclusión y aplazada deshinchará el interés social e inversor, derivando en un nuevo gradual abandono acentuado con la aparición de sucesivos polos de centralidad en la ciudad. La escasa implicación administrativa, limitado a la concesión de beneficios e incentivos, avocará a la iniciativa privada a verdaderas realizaciones heroicas en la construcción individual de los edificios. El paso del tiempo concede al ámbito urbano de la Avenida del Oeste una nueva dimensión, como punto de centralidad y lugar preferente en los recorridos sociales y culturales de Valencia. A su vez, su patrimonio construido adquiere la pátina unificadora que da el paso del tiempo, remarcando la singularidad del conjunto construido. Por ello llega el momento de retomar la renovación de este importante espacio de Ciutat Vella, su actualización y definitiva inserción en la ciudad. El presente trabajo recoge, así, las tres lecturas de una misma realidad de la avenida: estudiando su génesis urbanística, analizando su materialidad arquitectónica y, por último, planteando la propuesta de recualificación de un espacio urbano que puede ser uno de los escenarios protagonistas de la Ciutat Vella de Valencia del siglo XXI. Finalmente, este trabajo incide en la vertiente más característica de la Avenida como un espléndido entorno que ofrece importantes ejemplos de un racionalismo expresionista de tinte local, desde las alineaciones propuestas por un expresionista Goerlich, hasta la construcción de los diferentes edificios a manos de eminentes figuras de la arquitectura valenciana del amplio periodo entre 1940 y 1975. Todo ello bien merece una revisión de las protecciones de la arquitectura valenciana el siglo XX, así como considerar la Avenida del Oeste como el corazón de un interesante catálogo de arquitectura racionalista en la ciudad de Valencia. Vaya pues, a continuación, un trabajo muestra de ese repensar la ciudad histórica y su actualización sobre un espacio tan singular como es la Avenida del Barón de Càrcer de Valencia, desde este momento ""Avenida del Oeste"", de la que se puede concluir que cuenta, en sí misma, el episodio más profundo de planteamiento de regeneración urbana de la Valencia del siglo XX. [CAT] El treball que es mostra a continuació planteja l'anàlisi d'un dels espais més singulars de la Ciutat de València des del punt de vista arquitectònic¿ i urbanístic. No es tracta d'un entorn històric encara que s'emplace en part del cor vell de la Ciutat. Tampoc no presenta un patrimoni edificat antic, però representa un cas singular i extraordinari de renovació urbana. La Avinguda del Baró de Càrcer de València, que es projectà com Avinguda de l'Oest, es defineix com un nou espai, per tipologia i usos nous, que constitueix l'actualització de Ciutat Vella front a l'abandó que pateix amb l'auge dels eixitosos eixamples. Darrere el centenari complit del seu primer plantejament al 1911, el seu interès radica a l'evident modernitat de les primeres peces construïdes i pel conjunt sencer. Damunt d'això, la seua construcció singular i perllongada, i especialment la seua inconclusa terminació, fan necessari un replantejament de la seua situació. L'eco de les reformes urbanes del segle XIX és arreplegat a principis de segle XX en uns plans que no seran executats fins superada la Guerra Civil espanyola. La dificultat econòmica i social d'eixe moment, sumat a una excessiva delegació municipal en la iniciativa privada, provocaran que només es culmine la primera fase del projecte total. Així, el traçat que havia d'unir la Plaça de Sant Agustí amb el Pont de Sant Josep es quedarà detingut a l'altura del Mercat Central, fase primera del projecte i verdader objectiu de la proposta d'obertura a fi d'un progrés conjunt de la ciutat. Eixa situació de conclusió ajornada desunflarà l'interés social i inversor, derivant en un nou gradual abandó accentuat amb l'aparició de successius pols de centralitat en la ciutat. L'escassa implicació administrativa, limitada a la concessió de beneficis i incentius, avocarà la iniciativa privada a verdaderes realitzacions heroiques en la construcció individual dels edificis. El pas del temps concedeix a l'àmbit urbà de l'Avinguda de l'Oest una nova dimensió, com a punt de centralitat i lloc preferent dels recorreguts socials i culturals de València. Al seu torn, el seu patrimoni construït adquireix la pàtina unificadora que dóna el pas del temps, remarcant la singularitat del conjunt construït. És per això que arriba el moment de reprendre la renovació d'este important espai de Ciutat Vella, la seua actualització i definitiva inserció en la ciutat. El present treball arreplega, així, les tres lectures d'una mateixa realitat de l'avinguda: estudiant la seua gènesi urbanística, analitzant la seua materialitat arquitectònica i, finalment, plantejant la proposta de requalificació d'un espai urbà que pot ser un dels escenaris protagonistes de la Ciutat Vella de València del segle XXI. Finalment, aquest treball incideix al vessant més característic de l'Avinguda com un extraordinari entorn que recull importants exemples d'una arquitectura racionalista expressionista amb un matis local, des de les línies propostes per un expressionista Goerlich, fins la construcció dels diferents edificis a mans d'eminents figures de l'arquitectura valenciana de l'ample període entre 1940 i 1975. Tot això mereix una revisió de les proteccions a l'arquitectura valenciana del segle XX, així com considerar l'Avinguda de l'Oest com el cor d'un interessant catàleg d'arquitectura racionalista expressionista a la ciutat de Valencia. Vaja així, a continuació, un treball que és una mostra d'eixe repensar la ciutat històrica i la seua actualització sobre un espai tan singular com és l'Avinguda del Baró de Càrcer de València, des d'este moment ""Avinguda de l'Oest"", de la que es pot concloure que compta, per si mateixa, l'episodi més profund de plantejament de regeneració urbana de la València del segle XX. "