Disseny, implementació i avaluació d'un programa d'educació emocional i millora del clima d'aula, fonamentat en l'aprenentatge cooperatiu

Laburpena

El desenvolupament de les competències socioemocionals de l’alumnat està estretament relacionat amb les condicions en les quals es duu terme, és a dir, el clima de centre i d’aula (Greenberg, Domitrovich, Weissberg, & Durlak, 2017; Osher, Kendziora, Spier & Garibaldi, 2014), és per això que a l’última década han augmentat considerablement els programes que naixen de la barretja d’ambdos cossos teòrics: educación emocional i millora del clima de centre. En aquesta línea s’emmarca el programa dissenyat a aquesta investigación: OKAPI, ambients que eduquen (Organització, Cooperació, Ambient positiu, Participació i Intel·ligència Emocional). Està fonamentat en el model de Bar-On (1997) i en els continguts curriculars de l’Educació emocional proposats per Bisquerra (2000), i pel que fa al clima de centre i de classe, es concep com un tret caràcter global (Molina i Pérez, 2006) i de caire multidimensional en el que s’inclouen les interaccions socials amb el context, amb els processos metodològics, amb la cultura i valors, i com no, amb l’espai (Hernández i Sancho, 2004; Marchena, 2005; i Gómez, 2007). Pren especial importància al programa el canvi de paradigma metodològic orientat per l’aprenentatge cooperatiu, basant-nos en les aportacions de Kagan (1994), Pujolàs (2001) i Pujolàs i Lago (2009). Per a avaluar l’eficàcia del programa es dugué a terme un estudi quasi experimental pretest-posttest amb una mostra de 86 alumnes de segon i tercer cicle de primària que foren assignats a dos grups experimentals (grup intervenció i control). La metodologia emprada inclou l’ús del MLG de mesures repetides. Mitjançant qüestionaris estandarditzats s’avaluà la IE (EQ-i:YV (S) de Bar-On i Parker, 2000), Clima d’aula percebut (Escala de Valoració de la variable clima social de aula de Pérez, Ramos i López, 2008) i les competències cooperatives d’interdependència, responsabilitat i comunicació (Escala de Eficacia del Aprendizaje Cooperativo de León, Felipe, Iglesias i Marugán, 2014). A banda s’avaluà el rendiment acadèmic mitjançant les qualificacions de l’alumnat, aspectes del funcionament i organització d’aula (ítems de funcionament elaborats ad-hoc)i el grau de satisfacció del professorat participant (qüestionari elaborat ad-hoc). Els resultats de l’estudi mostraren que el programa contribueix a millorar la IE en general i les dimensions interpersonals, intrapersonals, maneig de l’estrés i estat d’ànim en particular. Tanmateix té efectes positius sobre el clima de classe percebut total i les seues dimensions, i en les competències cooperatives estudiades. A més, el programa també mostra que l’alumnat participant en el programa millora en aquells aspectes d’organització i funcionament d’aula avaluats i amb el rendiment acadèmic en general, específicament a l’àrea de matemàtiques. De l’anàlisi de les relacions entre les competències socioemocionals avaluades pel professorat i aquelles avaluades per propi alumnat, es troben diferències significatives en el moment pretest tant en el grup intervenció com control, però aquestes desapareixen en el moment posttest en el grup intervenció i s’incrementen en el grup control. Finalment, s’analitzen les correlacions entre les competències socioemocionals, el clima social d’aula percebut, l’eficàcia de l’aprenentatge cooperatiu i el rendiment acadèmic en l’àrea de matemàtiques trobant relacions significatives en, pràcticament totes les variables.