Teoria crítica de l’espai en la literatura contemporàniaaplicació a la lírica de Vicent Andrés Estellés

Resumen

INTRODUCCIÓ Aquest estudi s’ocupa de l’anàlisi de l’obra de Vicent Andrés Estellés (1924-1993) des de la perspectiva de la teoria crítica de l’espai aplicada a la literatura. Els objectius a què respon aquesta recerca són: en primer lloc, l’establiment d’un marc teòric referit als estudis de l’espacialitat. En concret, a les principals aportacions que, des del camp de la crítica cultural, la sociologia, l’antropologia i la geografia, analitzen l’espai i les seues representacions. I, en segon lloc, l’aplicació d’aquests enfocament als estudis literaris, especialment, a la lírica de Vicent Andrés Estellés a causa de la centralitat de la seua poesia en el cànon literari català contemporani. DESENVOLUPAMENT TEÒRIC El plantejament teòric que guia l’estudi és la definició de l’espai com un producte social més enllà de la seua dimensió física. Per aquest motiu, l’anàlisi examina la representació literària dels espais com un mecanisme poètic que sobrepassa les funcions de tòpic literari que tradicionalment s’ha atribuït a l’espai en la literatura i el concep com un agent determinant del discurs literari. La primera part de la tesi aprofundeix en la definició del gir espacial i l’espacialitat per a entendre les conseqüències que comporten en el pensament contemporani des de la segona meitat del segle XX ençà. Seguidament, es conforma un marc d’estudi interdisciplinar que, des dels estudis culturals, la geografia, la sociologia i la filosofia, estudia la construcció de l’espai com a producte social estretament relacionat amb les estructures de poder i les formes de la societat contemporània. La segona part de la tesi té per finalitat aplicar l’entramat teòric de la primera part amb l’objectiu de llegir els espais literaris com a representats de l’estructura social en la literatura. En el cas de la poesia de Vicent Andrés Estellés, hem proposat una lectura concèntrica de la xarxa d’espais poètics que donen forma a la seua obra. Des d’aquest punt de vista, considerem l’espai com un mecanisme literari que facilita la vehiculació de determinats temes clau en la trajectòria del poeta. Especialment, pel que fa a la construcció territorial, els usos literaris de la ciutat i la poètica de la casa. Cadascun d’aquests blocs té per objectiu una anàlisi conjunta dels temes que s’hi desenvolupen ―la memòria col•lectiva, l’amor i la sexualitat i la mort i el dol, respectivament― i dels espai literaris que els donen forma. CONCLUSIÓ Hem constatat que l’espai en la poesia de Vicent Andrés Estellés és un mecanisme literari utilitzat per a vehicular una proposta poètica i política que expressa una visió determinada de la literatura. El poeta dota l’espai literari de significats socials per a transmetre el seu posicionament vital i civil a través de la creació d’imatges poètiques relacionades amb els grans temes de la literatura: la memòria, l’amor i la pèrdua. A través de la construcció d’espais literaris l’autor conforma una poètica personal amb un fort ressò col•lectiu ancorat al territori, la ciutat i l’entorn domèstic, com a espais propis de l’expressió del jo i de la construcció del nosaltres.